La píndola de l'any

Aquests dies ens arriba informació d'una nova revolució en quant a anticoncepció . La píndola anticonceptiva d'un any encara no està comercialitzada al nostre país. Es tracta d'un anticonceptiu de 3a generació ( dosi baixa d'estrògens ) que es pren durant un any, sense interrupció i que aboleix la menstruació.

No hi ha estudis fets del tractament a llarg plaç. Per tant no se'n saben els efectes secundaris ni l'ús que se'n farà.

Com tots els anticonceptius hormonals aquesta píndola anual requerirà d'un seguiment i control per part del ginecòleg i d'una bona informació a la dona que decideixi prendre-la.

El fet d'elegir un tractament hormonal no és cap caprici. Hormonar-se vol dir desastabilitzar els nivells d'hormones a la sang, augmentant-ne uns i disminuint-ne uns altres. Com tot medicament l'atenció ha de ser individual. És a dir a tothom no li va bé el mateix.

Aquesta nova píndola sembla que està indicada en dones que tenen Endometriosi. Una malaltia inflamatoria de la mucosa de l'úter, trompes, ovaris... fins i tot pot afectar la bufeta de l'orina i els budells. Es manifesta en menstruacions abundants i doloroses.

Per tant el descans durant un any i evitar l'ovulació pot ser una alliberació per qui la pateix i amb possibilitats de curació.

Com tots els anticonceptius hormonals està contraindicada en dones amb antecedents de trombosi venosa i diabetis i mentre es pren cal fer anàlisis metabòliques de Triglicèrids, Colesterol i funcionament del fetge.

Els efectes secundaris sempre depenen del temps que s'ha pres i de la dosi.

Carme Valls - Presidenta del Centre d'anàlisis i Programes Sanitaris ha dit que no es pot treure al mercat un medicament sense que s'hagi estudiat a fons les conseqüències a llarg plaç. És autora de Mujeres invisibles un llibre que fa reflexionar sobre si davant la malaltia , les dones ens fem invisibles, o no ens expliquem bé o qui ens escolta no ens entén.

Actualment hi ha al mercat una píndola i un dispositiu intrauterí ( DIU ) hormonat que fa que la dona només menstrui 4 cops a l'any (1 cop per trimestre ). Estem davant d'una revolució social? Dones sense regla. Generacions futures on una majoria s'acomodarà al fet de no tenir-la?

Cada dia l'edat de la primera maternitat s'allarga més. No hi ha temps per tenir fills...

Costa imaginar-se una societat així, però estic convençuda que ja es fan els primers passos.

La persistència de la memòria

Imatges plenes de records ben vius.

Sol. Vas agafar la maleta de cartró i et vas embarcar per descobrir nous horitzons... Per veure noves sortides de sol i diferents capvespres...

Vaig desfer el candau i vaig desar les cadenes. Et vaig oferir la llibertat...

El rellotge del temps, imparable...

Els decorats de la vida, canviant...

Ni una fulla a la branca, ni una onada amb empenta, només el record, com una roca ferma a la memòria ...

Sola. Em van caldre moltes nits perquè tornés a veure la llum.

Avui has desembarcat, vestit de capità, amb els galons... i cap lligam a la mà...

Junts. Passejant sota el sol de primavera ens hem confós ( fos ) en un bes...

L'únic testimoni, el riu.

Enmirallant-nos als ulls i assaborint el pas del temps...

Una altra proposta de Relats conjunts

Per tu

Formació continuada ( II )

Em va semblar una persona competent i era evident que era un home atractiu. Vaig notar els seus ulls repassant-me.

Portava un vestit de tall italià. Una camisa blau cel que feia ressaltar els seus ulls blaus. Les sabates " Sebago" ben enllustrades. La pell lleugerament daurada. Em va dir que jugava a tenis sovint. Se'l veia fort.

Sense adonar-me'n jo també el repassava. Vaig calcular que era un pèl més jove que jo... Això em posava en guàrdia i a l'hora m'excitava...

Això... i el cava que ja feia les seves primeres aparicions neuro-sensorials... El cap em flotava... Tenia calor a la cara i al cos...

Em vaig enrojolar... No sabia ben bé cap a on aniríem...

Em va treure la jaqueta i la va deixar al respatller d'una butaca... Jo li vaig treure la seva...

Tenia una pell fina, tersa, jove...

Estàvem a prop... li podia sentir la respiració, lenta, apaivagada ; Els seus llavis oferint-se davant els meus ...

La seva mà a la meva cintura. Ens vam apropar més. Els meus pits com fletxes apuntaven cap al seu pit...

Vaig anar descordant-li els botons de la camisa. Ell es va desfer el nus de la corbata. Vaig endinsar les meves mans al seu mapa lleugerament vellós i vaig recórrer cada múscul...

Em va treure suaument la camiseta i els meus pits ja s'ofegaven dins els sostenidors. Me'ls va besar tot resseguint-me fins al melic...

Vaig treure-li la camisa ... i com si fos un gelat vaig llepar-li la satinada pell bruna...

El seu sexe oprimit demanava a crits ser alliberat... Els meus dits, com ulls. Repassant, acaronant, explorant...

Els meus pantalons van lliscar per les meves cames com si es tractés d'un vel...

Vaig notar els seus dits acompanyant-los fins als meus turmells i vaig treure'm les sabates...

_ Al costat del despatx hi ha el jacuzzi, va dir-me fluixet.

_ Vols acompanyar-m'hi?

_ Amb roba interior? Vaig preguntar...

_ Amb roba interior...

El bany d'escuma i bombolles em van retornar al món real.

Però tot lliscant-t'hi, vaig tornar a desconnectar...

I entre els raigs d'aigua i el pessigoleig vam tornar a brindar.

El cava fred resseguint el cos per dins. Les mans agosarades resseguint el cos per fora. Un fil musical ens acompanyava i ens vam deixar portar per el moment, abans d'anar a dinar...

L'endemà, amb els deures fets, vaig entregar l'informe que durant la nit havia acabat.

El meu cap em va dir que era excel.lent.

_ Et van tractar bé? Em va preguntar

_ Com una reina, vaig contestar-li...

En aquell moment em va sonar el mòbil i tot rebuscant-lo al bolso en vaig treue, dins una bosseta de plàstic, la meva roba interior... molla ... lleugerament perfumada de cava...

Formació continuada ( I )

La convocatòria em va arribar el divendres al matí. El dilluns havia de presentar-me a Malgrat de Mar a les 9 del matí, per a fer una visita als laboratoris farmacèutics Boehringer Ingelheim. L'empresa és alemaya i el concepte de Prevenció de Riscos Laborals és un model per a moltes empreses de casa nostra.

Havia acabat el curs de PRL i em demanaven un informe sobre una empresa aliena a la meva. De les que em van proposar, vaig elegir aquesta.

Tinc referències que és un bon laboratori i la veritat, algun cop he gastat algun medicament dels seus ( sempre receptat ). No m'automedico mai... i això que sóc del ram...

Tenia el cap de setmana per endavant i el dilluns en comptes d'un dia laboral seria un dia menys laboral i diferent. Trencar la rutina sempre és un revulsiu... Et vesteixes diferent, fins i tot et maquilles una mica més.

El dilluns al matí em vaig llevar d'hora. Una dutxa tonificant i una jaqueta i pantalons color pastel. Una camiseta negre, bolso i sabates de conjunt.

Vaig agafar la carpeta i la targeta : "Tomy Binder. Recursos humans"

Vaig arribar puntual. A la recepció em van fer esperar en una sala. Tot era impol.lut, sobri, quadriculat... Són alemanys, vaig pensar.

El Sr. Binder va aparèixer en uns minuts.

Jo estava distreta llegint el diari...

_ Senyora Joana?

_ Jo mateixa

Vam anar al seu despatx i em va donar la planificació del recorregut que faríem.

De la primera planta pujaríem fins a la cinquena. En aquest últim pis, a part del menjador per el personal, hi havia un gimnàs, una sauna i un jacuzzi...

Em va sorprendre però com que els caps treballent tantes hores... Crec que una estona de relax els convé.

Des del magatzem, la zona de mezcles dels productes actius, passant per la zona estèril ( laboratori) on es fan les reaccions químiques fins a obtenir el medicament, ho vam recórrer tot.

Jo anava prenent notes i ell em va donar prospectes de medicamets nous.

Era una persona extramadament oberta i expressiva. Parlava un català correcte i barrejava algunes paraules en català i en alemany. Em va dir que entenia el català. Jo vaig continuar parlant-li en català. Com que també sóc xerraire de mena, vam començar parlant de feina i vam acabar parlant de tot i de res en concret. De vacances, de viatges, de fills... de projectes... d'il.lusions.

Quan ja acabàvem em va dir que li agradaria que dinés amb ell.

Sempre que jo disposés de temps...

Bé... tenia tot el dia, vaig dir-li.

Vam anar al seu despatx i em va donar més dades per el meu informe.

Em va oferir una copa de cava.

La vaig acceptar.

( Amb l'estómac buit l'alcohol sempre em fa més efecte, vaig pensar)

Però em venia de gust...

Respirar

" La vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels instants que et quedes sense alè"

... Embadocats amb la bellesa que se'ns perfila al davant i sovint no veiem...

...Olorant i saciant-nos amb tantes fragàncies que ens commouen per conegudes i de noves que ens colpegen...

... Escoltant embadalits el murmuri silenciós d'uns llavis casi a tocar i que sovint no sentim què diuen...

... Sentint el magnetisme d'un cos a prop, que ens posa en alerta i no volem destorbar el moment...

... Llegint paraules que ens sacsegen per dins i remouen fascicles viscuts al peu de la lletra i ens preguntem com coneixen el nostre secret més íntim...

... Imaginant...

... Somiant...

... Ensalivant...

L'art de la senzillesa

Ara que la cuina d'autor està de moda i gastar-se un munt d'euros en un sopar fora de casa és pràcticament un hàbit més que setmanal, m'inclino per retornar als orígens dels fogons.

La cuina, no per sofisticada és més gustosa. Tots ho sabem. Cuinar requereix imaginació. Sovint tenim els productes a casa i fem una llista llarga per anar al súper. Hi anem a buscar idees i menjars migs preparats o que ens facin peça. Anem tips i necessitem provar menjars diferents. Tenir la sensació de gana davant un plat ja comporta assaborir-lo de diferent manera. El paladagem amb fruició i l'escurem.

A mi se'm remou tot quan veig que la gent deixa els plats plens al restaurant i ho paga sense protestar, o a casa que també té un cost.

El que vull presentar-vos avui són tres receptes, que no requereixen dots de cuiner. Només cal disposar d'una horeta. I a més són molt econòmiques. L'únic és que les tres juntes no les podem fer servir com a menú, perquè la proporció d'Hidrats de Carboni és alta.

Truita de farina o crespell

Ingredients:

_ 2 cullerades soperes de farina

_ 2 - 3 cullerades de llet

_ 2 ous

_ Barrejar la farina amb la llet i deixatar-hi els ous

_ Fregir amb oli d'oliva a la paella. Volta i volta.

_ Sal optativa

Grasoletes de bacallà

Ingredients:

_ La pasta anterior

_ Afegir-hi bacallà esqueixat i desasalat

_ All i julibert picat

_ Fregir amb oli ben calent, agafant-ho a cullerades.

_ Es poden menjar fredes o calentes

De postres: Torradetes de Santa Teresa

Ingredients:

_ pa sec

_ llet

_ 1- 2 ous

_ sucre

_ Deixar estovar el pa amb la llet. Escórrer l'excés de llet en un paper de cuina i passar per ou batut. Fregir amb oli d'oliva

_ Posar en una safata amb paper de cuina ( per empapar l'excés d'oli )

_ Un polsim de sucre i deixar-les refredar

Aquests dies he rellegit Josep Pla. Un escriptor amant de la cuina senzilla, dels productes del mar i de l'horta. A " Cinc històries del mar " Josep Pla ens endinsa en el món dels peixos, de les textures, dels suquets i del paladar. La primera història " Bodegó amb peixos" fa una dissecció de tots i cadascun dels peixos de la nostra Costa Brava. Com es pesquen, com es cuinen, la qualitat de la seva carn... Mai havia llegit res tan ric en adjectius adreçats als peixos que mengem o veiem a les peixeteries. Us transcric del mateix llibre una de les poques poesies que s'ha conservat, del Rector de Vallfogona, dedicada als peixos.

La carnosa palomida

el moll lletós i suau

i la premsada pelaia,

amb el congre tornejat .

La remadora llagosta

i el briareo cranc

amb la sípia tintorera

i el sorrell argentat.

La pigatosa morena,

el pagell sobredorat,

amb el llagostí de nàcar,

la mòllera de cristall.

Des de la més fresca llisa

al llop més sec i salat...

Cinc històries de la mar

Josep Pla

Edicions Destino. Barcelona

Que ho disfruteu!

TU

Sostrec de la teva caligrafia l'essència destil.lada de les teves paraules i em quedo amb el rajolí intermitent de les perles olioses fetes amb milions de molècules que juntes et dibuixen ...
Per en T, que sempre està al meu costat.

Dies grisos

Aquests dies Girona es desperta grisa. Pels voltants de Setmana Santa, quan sembla que l'esclat de la primavera és a tocar, el cel es tapa, plovineja i l'aire és més fred.

Les pedres de la Catedral agafen aquell to que en Josep Pla descrivia tan bé ( la pedra de Girona ). Les llambordes dels carrers que la voregen llueixen com si les haguessin embetumat.

Abelleix sortir a passejar. L'aire és més net sobretot si ha plogut. Fa temps de tardor tot i que als aparadors ja ha arribat la primavera.

La grisor és una tonalitat trista. S'instal.la de cop. Matisa la claror per dins i per fora.

Passo uns dies grisos acompanyant el meu pare en un tram feixuc del seu trajecte. A la clínica la temperatura és d'incubadora, l'aire que es respira, sec i la llum estranyament clara.

Allà on no arriba la medicina i la tecnologia , hi arribo jo.

El confort emocional en forma de manyagues , mirades i converses es complementen amb els cuidats físics: la higiene, els canvis posturals, l'afeitat diari ( fins i tot li he fet la pedicura... ), l'alimentació...

La mirada agraïda i els diàlegs nocturns ens fan còmplices d'aquesta trobada que el destí o l'atzar ens ha programat.

Dies grisos però amb pau interior de veure'l alleugerit, plàcid, amb una espurna de vitalitat als ulls. Se'l veu tranquil amb la seguretat de qui ha omplert el bagatge amb la simplesa de la vida. Una vida de treball constant, una manera de transmetre valors sense donar-los nom. L'exemple qüotidià.

He deixat per una estona els llums de neon i he passejat pel passeig Arqueòlògic, el carrer dels Alemanys, l'església de Sant Domènech, la plaça dels Lledoners, la Catedral i he baixat pel carrer de la Força. He entrat en un bar on el seu lema és " Paraules de tarda, ritmes de nit" . He somrigut. M'agraden les paraules i la música. Estava ple. Converses relaxades. He demanat un te tot escoltant l'Sting dels Police. Per uns instants s'ha aturat el temps com aquests dies que sembla que camino sense anar enlloc.

M'he relaxat uns moments abans de resseguir l'Onyar i enfilar una altra nit de vetlla.

Tornarem a conversar i a recordar vivències. No podrem , però, desxifrar quin sentit té la vida, abans que el dia s'enfosqueixi del tot...