06 d’abril 2007

Dies grisos


Aquests dies Girona es desperta grisa. Pels voltants de Setmana Santa, quan sembla que l'esclat de la primavera és a tocar, el cel es tapa, plovineja i l'aire és més fred.
Les pedres de la Catedral agafen aquell to que en Josep Pla descrivia tan bé ( la pedra de Girona ). Les llambordes dels carrers que la voregen llueixen com si les haguessin embetumat.
Abelleix sortir a passejar. L'aire és més net sobretot si ha plogut. Fa temps de tardor tot i que als aparadors ja ha arribat la primavera.
La grisor és una tonalitat trista. S'instal.la de cop. Matisa la claror per dins i per fora.
Passo uns dies grisos acompanyant el meu pare en un tram feixuc del seu trajecte. A la clínica la temperatura és d'incubadora, l'aire que es respira, sec i la llum estranyament clara.
Allà on no arriba la medicina i la tecnologia , hi arribo jo.
El confort emocional en forma de manyagues , mirades i converses es complementen amb els cuidats físics: la higiene, els canvis posturals, l'afeitat diari ( fins i tot li he fet la pedicura... ), l'alimentació...
La mirada agraïda i els diàlegs nocturns ens fan còmplices d'aquesta trobada que el destí o l'atzar ens ha programat.
Dies grisos però amb pau interior de veure'l alleugerit, plàcid, amb una espurna de vitalitat als ulls. Se'l veu tranquil amb la seguretat de qui ha omplert el bagatge amb la simplesa de la vida. Una vida de treball constant, una manera de transmetre valors sense donar-los nom. L'exemple qüotidià.
He deixat per una estona els llums de neon i he passejat pel passeig Arqueòlògic, el carrer dels Alemanys, l'església de Sant Domènech, la plaça dels Lledoners, la Catedral i he baixat pel carrer de la Força. He entrat en un bar on el seu lema és " Paraules de tarda, ritmes de nit" . He somrigut. M'agraden les paraules i la música. Estava ple. Converses relaxades. He demanat un te tot escoltant l'Sting dels Police. Per uns instants s'ha aturat el temps com aquests dies que sembla que camino sense anar enlloc.
M'he relaxat uns moments abans de resseguir l'Onyar i enfilar una altra nit de vetlla.
Tornarem a conversar i a recordar vivències. No podrem , però, desxifrar quin sentit té la vida, abans que el dia s'enfosqueixi del tot...

15 Comments:

Blogger Robertinhos said...

a Barcelona ha sortit el Sol...però tampoc hem esbrinat el sentit de la vida. Suposo que el sentit de la vida és precisament no intentar esbrinar-lo, no?

1:32 p. m.  
Blogger Duschgel said...

En aquests dies grisos estic segura que ets la llum per al teu pare. Potser no sabrem quin es el sentit exacte de la vida, però és ben clar que, per una que tenim, si no es viu i se sent, llavors ja no té sentit.

Un petó i cuideu-vos molt tots dos.

1:40 p. m.  
Blogger iruNa said...

De dies grisos la vida n'està plena... però el que més m'agrada és com els saps aprofitar, com saps captar tot allò que per moltes persones passa desepercebut, els petits detalls, les olors, els colors... els instants i emocions que acompanyen la pluja i els dies grisos.
Certament els hospitals tenen un punt de grisor important, però el que expliques de la relació amb el teu pare hi dona la pinzellada del color de l'esperança.
Noia, m'ha captivat la forma d'escriure d'aquest post... senzilla, sincera, profunda i tranquil·la...
Ànims i una abraçada!!

3:52 p. m.  
Blogger nimue said...

tinc tants bons records de Girona... records d'amor del bo.
Desitge de tot cor que es done tot el millor per a tu i el teu pare. Una abraçada.

12:16 a. m.  
Blogger nacoca said...

Ei, Joana!

Amb els millors desitjos per al teu pare i tu, una abraçada immensa.

5:22 a. m.  
Blogger violette said...

Aprofita aquests instants, Joana, són preciosos. Jo ho vaig fer, fa molt, massa temps.

4:45 p. m.  
Blogger B-612 said...

Llegint-te, Joana, veig clarament que el sentit de la vida ja l'has desxifrat. Llegir-te m'ensenya a viure. Gràcies!! :)

5:32 a. m.  
Blogger euria said...

Saber fer el que fas a la nit i el moment que passeu junts és de molt admirar. Segur que són els moments més esperats del dia, l'alegria que li dones. El sentit de la vida?? no sé, potser el de les petites coses, que tu saps explicar tant bé.`
Molts ànims!

8:34 a. m.  
Blogger Gatot said...

Sentir a prop... hi ha un altre sentir?

petons i llepades grises i humides!

10:52 a. m.  
Blogger Joan said...

els dies grisos són els meus preferits. No t'enganyen amb un sol enlluernador ni et refreden amb les nits hivernals. Tenen alguna cosa, sembla mentida, però tenen alguna cosa que pot valer la pena. Salut i feliç diada de la Mona...

3:56 a. m.  
Blogger Joana said...

robertinhos,
Potser al llarg del camí l'anem esbrinant sense voler-ho.
duschgel,
Gràcies,intento no perdre'm detall. La vida continua ...
Iruna,
Gràcies a tu també.Hi ha estones per a tot. També per gaudir, al seu costat i al costat dels altres.
Nimue, Si els records són " d'amor del bo" és que són bells records!
Una abraçada!
Nacoca,
M'ha arribat al cor. No saps com!
Violette,
Els instants que tenim al davant s'han de viure tots i amb intensitat!
B-612,
I llegir-te a tu, m'anima! Gràcies a tu!
Euria,
I el sentit d'aquest petits moments que tu tan bé captes!
Gatot,
Potser... el de més a prop. Mai s'és ben a prop.
Joan,
Hi ha dies que tot i clars, no tenen la llum d'un de gris.Tot depèn de l'estat d'ànim!
Bona Pasqua a tothom i Gràcies.
( Avui d'amagatotis li he portat bunyols al meu pare!!!);)

9:28 a. m.  
Blogger Clint said...

un petó ben dolç per els dos.

3:03 a. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies Clint. Bona mudança!

5:40 a. m.  
Blogger Arare said...

De vegdes et llegeixo sense deixar comentaris... per no espatllar-ho!

que ho sàpigues!

una abraçada

3:58 a. m.  
Blogger Joana said...

Arare,
La porta està oberta...segur que no espatllaràs res... entra sempre que vulguis...
Una abraçada per a tu també... i gràcies!

12:34 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home