La " super " de nit ( I )

Un dolor punyent el va despertar. Es va recolzar a la capçalera del llit i va obrir el llum. Semblava que un punyal li atravessés la boca de l'estómac fins a l'esquena. Una nàusea fastigosa li va arribar fins a la boca i un gust amargant li pujà fins a la gola. Es va quedar amarat d'una suor freda. Casi no podia respirar.
Feia dies que tenia uns espasmes a l'estómac després dels àpats. Des de que vivia sol, no menjava bé. Menjava ràpid i a deshores. Qualsevol cosa que el saciés, s'ho menjava.
S'havia separat feia uns mesos i encara les cabòries no el deixaven en pau. Havia d'organitzar la seva vida. El menjar, el dormir, l'esport, el sexe...havia de tornar a ser ell.
Ara els plats precuinats i el sofà eren els seus aliats.
Un segon còlic el va fer recargolar de dolor i un bany de suor li empapà el cos. Es va espantar. Va agafar el mòvil i va trucar a la clínica d'on era soci.
Una ambulància el va portar a urgències. Tot va anar molt depressa. En pocs minuts es va trobar despullat i vestit amb una espècie de bata foradada i d'una textura com de paper. Es va notar ridícul. Gent pul.lulant al seu voltant. Li van fer les anàlisis i les radiografies i el cirurgià de torn li va dir que molt probablement l'operarien. Tenia una perforació a l'estómac.
Es va quedar petrificat. No havia entrat mai a un quiròfan.
Una infermera va apartar les cortines del " box " on ell estava i al veure-la, va pensar, que tenia febre. Era com una nimfa. Blanca com la neu, de pell clara. Uns rínxols daurats recollits en una cua gruixuda li queien per l'esquena. Un collar fi de perles, al coll.
Li va dir que el prepararia per anar al quiròfan i li posaria un sedant per a tranquilitzar-lo.
Ell se la mirava com si veiés una " aparició ". No podia articular paraula. Amb els dies que feia que no tenia a prop seu un cos com aquest. Mesos! Feia mesos que la seva líbido estava sota mínims. I ara que marxava a " l'altre barri ", justament ara apareixia aquest àngel.
Amb un fil de veu va gosar dir que tenia por.
_ No et preocupis, li va dir ella. El cirurgià és un bon professional. Tot anirà bé.

Marededéusenyor, va pensar. I amb la fila que faig amb aquesta bata!

Ella li va somnriure i li va agafar la mà. Aviat el sedaria i es trobaria com flotant en un núvol.

Una mica més conformat, no deixava de pensar que seria la seva fi. Que es moriria.

Ni la Gilette que li rasurava l'abdomen ni la neteja amb iode ni les mans que feinejaven a frec de la seva pell li despertaven la més mínima resposta. Fins i tot les pestanyes li pesaven.

Va pensar que això s'acabava. Ell que sempre s'havia aferrat a la vida. Una persona vital i optimista. Tot això el sobrepassava.

Una mà càlida li va agafar el braç mentre li posava el sèrum. Sentia una veu que li deia que s'adormiria lentament i faria un viatge molt tranquil.

El seu estat no li permetia raonar gaire. Només que si existeixen els àngels, ara en veia un. I si això era l'antesala del cel, hi aniria molt a gust.

Però no, no i no!

Li va dir que encara no es volia morir. Que tenia ganes de viure, d'estimar...

Mentre el punxava ell li va preguntar si sempre treballava de nit. Sí, era la supervisora de nit. Li agradava la seva feina, només que enyorava portar uns horaris " normals" com l'altre gent, però ja hi estava acostumada.

Una placidesa es va apoderar del seu cos mentre ella li injectava un líquid groguenc i oliós. S'anava relaxant però lluitava per no perdre-la de vista. En un últim intent va agafar forces i li va dir que si se'n sortia d'aquesta, la convidaria a sopar.

Ella va somnriure. Sabia que en moments com aquests es diuen moltes coses que després ningú recorda.

Un sanitari amb una camilla va entrar a l'habitació. Ella li va dir que l'acompanyaria fins al quiròfan i que l'esperaria a la sortida.

Mig endormiscat va notar el tacte de la seva mà. Una pell suau. Es va adormir amb la mirada d'ella dins seu i amb el collar de perles fent-li tentines als ulls.

De sobte es va trobar en un túnel. A un costat la foscor era intrigant i a l'altre la llum l'enlluernava. Havia de decidir cap a on anar...