Les últimes notes

Sonen les últimes. Són les últimes notes que s'escampen per l'esgésia de Sant Genís de Torroella de Montgrí, enmig d'un silenci sepulcral i ple de gom a gom. Només d'un dits àgils en pot sortir la màgia de la música.

Són els últims dies d'estiu. Un estiu més fresc del que estem acostumats... La pluja ha fet marxar molts turistes i els indrets queden mig buits.

Els festivals de música van tancant les seves portes fins l'any que ve.

Les últimes entrades es compraven per internet pocs dies abans del concert.

La clausura, de la mà del pianista Joaquín Achúcarro. La pinzellada clássica del Festival de Torroella. Un dels millors pianistes de l'Estat espanyol.

La primera part ens va obsequiar amb un recital dedicat a Johannes Brahms i a la segona, una visió de Granada oferta per Isaac Albèniz, Manuel de Falla - Andaluza -,Claude Debussy - la puerta del vino i la soirée dans Grenade - i El cant dels ocells de Joaquim Nin - Culmell.

Precís, metòdic i elegant aquest fi de festa.

L'església de Sant Genís ( d'estil gòtic ) es va alçar majestuosa en una nit amb lluna creixent i amb els perfils empordanesos guaitant-la.

El lloc, sobri. L'acústica , aconseguida gràcies a les pantalles acústiques que s'hi han instal.lat.

Al costat, un Palau gòtic i renaixentista del segle XIV ( antic castell feudal ), transformat en hotel i restaurant - El Palau Lo Mirador -.

El pati està catalogat com a monument nacional. L'han adaptat com a Chill Out i és una meravella prendre-hi un cafè.

-----------------------------------

....." Un buffet fred a la carpa dels jardins un cop acaba el concert... Ens barregem amb la gent que no coneixem. Entre ells l'ex President de la Generalitat de Catalunya ( Pascual Maragall ) i la corrua de gent que l'envolta... El pianista... empresaris... polítics... amics i coneguts... que no el deixen respirar amb les salutacions.

M'assec a dos pams d'ell, li desitjo que li aprofiti i assaboreixo el cava que un cambrer molt professional i atent em serveix.

Disfruto del meu anonimat observant una part de " l'elit " política catalana que disfruten de les seves vacances a l'Empordà. No goso treure paper i llapis... No fos cas que es pensessin que sóc periodista o d'algun partit de l'oposició. No. Em mantinc al meu lloc.

Els repasso i hi veig material per a molts posts que segurament no escriuré. Sens dubte, és la gran comèdia de la vida on tots hi representem un paper. Però on, sovint, ser-ne espectador, esdevé un privilegi.

Em sorprèn veure " madames" poc glamuroses per a l'ocasió....Faldilles llargues arrugades, esperdenyes i cabells no planxats ni ondulats ... senzillament deixats anar...

De fet és la diferència que els fa diferents.

La majoria dels passants fan patxoca de com van abillats. L'ocasió s'ho mereix, i el lloc també. Ells estan de vacances i es distingeixen anant vestits com " d'estar per casa". Jo he disfrutat empolaïnant-me i fer de la sortida una petita festa. Potser les prioritats són diferents..."

----------------------------------------------------------

He gaudit de la meva llibertat per moure'm com peix a l'aigua i aplaudeixo al servei perquè no ha fet distinció als començals que han estat a primera fila i als que hem comprat les entrades més barates per internet.

No sabeu com m'agrada veure el món per un forat ( que no és el mateix que el forat del pany ). No. Avui no he espiat. Avui m'hi he recreat.