29 d’agost 2007

Les últimes notes

Sonen les últimes. Són les últimes notes que s'escampen per l'esgésia de Sant Genís de Torroella de Montgrí, enmig d'un silenci sepulcral i ple de gom a gom. Només d'un dits àgils en pot sortir la màgia de la música.

Són els últims dies d'estiu. Un estiu més fresc del que estem acostumats... La pluja ha fet marxar molts turistes i els indrets queden mig buits.

Els festivals de música van tancant les seves portes fins l'any que ve.


Les últimes entrades es compraven per internet pocs dies abans del concert.


La clausura, de la mà del pianista Joaquín Achúcarro. La pinzellada clássica del Festival de Torroella. Un dels millors pianistes de l'Estat espanyol.


La primera part ens va obsequiar amb un recital dedicat a Johannes Brahms i a la segona, una visió de Granada oferta per Isaac Albèniz, Manuel de Falla - Andaluza -,Claude Debussy - la puerta del vino i la soirée dans Grenade - i El cant dels ocells de Joaquim Nin - Culmell.
Precís, metòdic i elegant aquest fi de festa.
L'església de Sant Genís ( d'estil gòtic ) es va alçar majestuosa en una nit amb lluna creixent i amb els perfils empordanesos guaitant-la.
El lloc, sobri. L'acústica , aconseguida gràcies a les pantalles acústiques que s'hi han instal.lat.

Al costat, un Palau gòtic i renaixentista del segle XIV ( antic castell feudal ), transformat en hotel i restaurant - El Palau Lo Mirador -.



El pati està catalogat com a monument nacional. L'han adaptat com a Chill Out i és una meravella prendre-hi un cafè.

-----------------------------------

....." Un buffet fred a la carpa dels jardins un cop acaba el concert... Ens barregem amb la gent que no coneixem. Entre ells l'ex President de la Generalitat de Catalunya ( Pascual Maragall ) i la corrua de gent que l'envolta... El pianista... empresaris... polítics... amics i coneguts... que no el deixen respirar amb les salutacions.

M'assec a dos pams d'ell, li desitjo que li aprofiti i assaboreixo el cava que un cambrer molt professional i atent em serveix.

Disfruto del meu anonimat observant una part de " l'elit " política catalana que disfruten de les seves vacances a l'Empordà. No goso treure paper i llapis... No fos cas que es pensessin que sóc periodista o d'algun partit de l'oposició. No. Em mantinc al meu lloc.

Els repasso i hi veig material per a molts posts que segurament no escriuré. Sens dubte, és la gran comèdia de la vida on tots hi representem un paper. Però on, sovint, ser-ne espectador, esdevé un privilegi.

Em sorprèn veure " madames" poc glamuroses per a l'ocasió....Faldilles llargues arrugades, esperdenyes i cabells no planxats ni ondulats ... senzillament deixats anar...
De fet és la diferència que els fa diferents.
La majoria dels passants fan patxoca de com van abillats. L'ocasió s'ho mereix, i el lloc també. Ells estan de vacances i es distingeixen anant vestits com " d'estar per casa". Jo he disfrutat empolaïnant-me i fer de la sortida una petita festa. Potser les prioritats són diferents..."
----------------------------------------------------------

He gaudit de la meva llibertat per moure'm com peix a l'aigua i aplaudeixo al servei perquè no ha fet distinció als començals que han estat a primera fila i als que hem comprat les entrades més barates per internet.

No sabeu com m'agrada veure el món per un forat ( que no és el mateix que el forat del pany ). No. Avui no he espiat. Avui m'hi he recreat.

28 Comments:

Blogger Carme Rosanas said...

Hols Joana, t'he trobat a través del blog de Jesús M Tibau i m'ha agradatconeixer el teu blog-

Des de Vilopriu, de vacances, Torruella sempre és una referència important: per anar a la ferreteria, al super, a fer turisme pels seus carrers i també als concerts. En aquest no hi era, però m'agrada com l'expliques.

Ens veurem aquí al teu blog de tant en tant. L'adreça del meu és cat.bloctum.com/carmerosanas

2:38 p. m.  
Blogger barbollaire said...

Com sempre, Joana una crònica acurada, encisadora i plena d'imatges, de color...

gràcies...

una abraçada. ;¬)*

4:07 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

no he anat mai a un concert de clàssica, però quan hi vagi espero que sigui tan maco com el que descrius

per cert, espies pel forat del pany? doncs deu ser gran per a veure-hi tantes coses!

10:58 p. m.  
Blogger Clint said...

ostres noia! quina enveja...poder xafardejar així de tu a tu!

1:02 a. m.  
Anonymous Crue said...

Precioses i precises impressions, Joana. Una delícia

1:09 a. m.  
Blogger Mandarinada Contraproduent said...

La paraula clau en tota aquesta historia es CLASSE, tu en tens, ells ni de conya.

Petons!!!!!!

1:23 a. m.  
Blogger mossèn said...

els últims dies d'estiu dius ... ui, quin mal em fa això ... salut

6:45 a. m.  
Blogger Antoni said...

buf, jo he de fer un concert d'aquests, se'm posaria la pell de pollastre!

Diuen que la vida es com un gran teatre, però que agradable no sentir-se dintre i poder ser l'espectador.

Una abraçada!

8:43 a. m.  
Blogger euria said...

Ho trobo divertit posar-se així de guapa, ara q pels posts jo diria que ets una persona que acostuma a anar-hi sempre. Estic amb tu, que hi ha situacions que s'ho mereixen, aquest repertori és genial. mmm avegades és molt interesant espiar i més si és així de fàcil :)

10:01 a. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

Que guapa nena, ja t'hi veig, tu allà tota arreglada i la resta de gent penjim penjam, son una colla d'impresentables!!!!!

Guapa, petonets!!!!!!!!!!

1:35 p. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Qué rico disfrutar así de la música!!!

un beso a tu Girona!!

1:54 p. m.  
Blogger Joana said...

Benvinguda carme rosanas,
Torroella és un referent del baix empordà amb llocs molts bonics per passejar.
Ens llegim!
Gràcioes Barbollaire! Estic encantada que t'arribin les imatges i els colors! Tu també en saps una estona...
Un petó!
T'hi hauré d'acompanyar... a un de clàssica, Robertinhos!
Curiosa,Clint...res de xafardera! o si? :)
Vinguent de tuCrue, és tot un honor! gràcies!
Mandarinada,
No es tracta de classe.Es tracta de senzillesa.De ser tu mateix/a.No deixar-nos endur pel títol que tenim sinó per l'essència del que som.Una abraçada!
Mossèn...Al costat d'una bona llar de foc també s'hi està d'allò més bé!
Antonitots/totes en un moment o altre en fem, de teatre, però uns més que altres!
JajajajEuria, no dona, jo sóc molt pràctica:texans i camisetes, però hi ha llocs que requereixen un altre look, és ben evident!
Potser la paraula és aquesta,Jo mateixapengim penjam... De fet és un comentari gens maliciós ...cadascú va com vol i allà on vol, però m'ho varen posar tan bé...que no vaig poder resisitir-me a observar-los.
Bona nit a tothom!

2:05 p. m.  
Blogger Joana said...

Gracias Carolina un beso para tu Tarragona!!

2:09 p. m.  
Blogger Viatger said...

Quina enveja , m'hagues agradat assistir-hi, i lo de la festa també , el palau te una pinta molt acollidora.

I gracies Joana, el teu escrit m'ha fet recordar quan hi vaig estar a principis d'estiu , i he aprofitat per fer un post a

http://gripau.blogspot.com/2007/08/torroella-070707.html

Petons

3:44 p. m.  
Blogger nimue said...

la veritat és que a mi a música clàssica no m'entusiasma però és que ho descrius tot tan bonic...

11:47 p. m.  
Anonymous striper said...

Joana molt bona la cronica social que ens fas llastinma que no es haguis pogut transmetre, las notas musicals del concert.

1:24 a. m.  
Blogger ònixeta said...

JOANA tens l'encís d'embellir les coses com ningú ets la fada dels blocs dones un cop de llum i brillen les paraules ;)***

1:24 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

L'Achúcarro enguany també ha estat a Tarragona!

T'animo a dir-nos quatre coses més d'aquest flor i nata que ha aconseguit que visquem en un país d'infraestructure deficients...

No sabia que hi deixàven entrar ninfes? Jejejejej

7:06 a. m.  
Blogger Mon said...

Pel que veig Joana t'agrada la bona musica i a mes veig que en saps gaudir Compartim els mateixos, la musica es per a mi una passió, un eina quotidiana. enhorabona Joana tu si que saps!

9:17 a. m.  
Blogger Mariaisabel said...

Com amant de la música clàssica imagino el que devies gaudir d'aquest concert.
Ho expliques tan bé que ja m'hi trobava!
Una cosa, vares fer molt bé de posarte tan maca, esclar que sí!
Una abraçada.
http://gavina-mariaisabel.blogspot.com/

1:15 p. m.  
Blogger espiadimonis said...

Em deixes fer una mica el gamberro? No trobes que el Sr.Joaquín Achúcarro té una certa retirada física al Sr. Bush?

4:02 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí, Viatger,
El lloc és fantàstic per una nit d'estiu o el Palau un encant!Ja he llegit el teu post. Molt boniques les fotos!!
A mi, Nimue la música clàssica em relaxa i l'entorn hi acompanya!
Gràcies, Striper, em faré cronista social...
Bonica ònixeta , Gràcies , però tu ho emebelleixes tot, no només les paraules... Tens una bona profe!! :)
No saps les ganes que en tenia d'aigualir-los la festa , Tondo, però em vaig saber comportar!
On són les ninfes?? ;)
Aisss Mon, fes-me'n cinc cèntims de la teva música!
Gràcies mariaisabel, i benvinguda!
tens raó Espiadimosis, Però en Busch es manté més en bona forma física. La cara practicament igual!
Bon cap de setmana a tothom!

9:58 a. m.  
Anonymous Pd40 said...

Com sempre, un plaer llegir-te, m'ha semblat que estava dins mentre ho llegia.

1:38 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

El palauet que dius és de puturrudefuà! Ja ens trobarem algun dia fent una copeta al childout aquest!

2:31 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Vaig veure l'Achúcarro, fa dos o tres estius al mateix escenari que tu i coincideixo plenament amb el que dius. Ell, el lloc, el Palau del costat, l’estiu, emborratxada de sol,....

Pel que fa a “l’elit” política catalana, que acostuma a anar als concerts de Torroella, no t’enganyis. Nosaltres ens empolainem i ells i elles es desempolainen expressament perquè creuen que així els veurem més propers, però només és això: un paper. Ells i elles sempre treballen i no s’obliden mai del màrqueting.

Molt bona crònica, joana! Deliciosa, com sempre.

Petons,
sabateta

3:48 a. m.  
Blogger Joana said...

Pd40 ,Gràcies per passar. Com sempre el plaer és meu de tenir-te de lector!
Bentornat!
Veí, espero que no siguis garrepa amb mi i m'hi convidis!
Sabateta,
Veig que coincidim.De fet ja es nota que fan un paper, però renoi, podrien comportar-se ben normalets i punt. Però penso que els agrada donar " la nota".
Com ha anat l'estiu?
Una abraçada i gràcies per les teves paraules!

2:18 p. m.  
Blogger zel said...

Hola Joana, he arribat aquí de no sé quin blog, de fet ja t'havia llegit.Com molt bé diu el veí de dalt, el palauet es veu bufó tal com està ara, potser era la manera de obrir-lo a la gent. Jo que treballo a Torroella de fa anys i panys, em dolg de que n'hagin fet això enlloc d'un espai d'exposicions, o concerts populars, o visistes, o ...no sé, més proper al poble, la gent del poble no hi va gaire, i pel que fa a l'anònim, algun polític d'eli sí que s'hi deixa caure quan hi ha tele, però força politiquets locals ho fan perquè toca, em temo. Benvinguda a Torroella, si és el primer festival.

12:04 p. m.  
Blogger Joana said...

Hola Zel!
Benvinguda al bloc.Gràcies per el teu comentari.
No és el primer any que ving a concerts a l'estiu,a Torroella, però aquest any tinc el bloc i em va semblar bé explicar-ho.T'entenc, hauria de ser un lloc més per a la gent del poble , el palauet. Em sembla que hi va més gent de fora.
Però el lloc em va agradar i la nit, a finals d'agost era esplèndida.
Ens llegim!

2:09 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home