29 d’octubre 2006

Bombolles


Aquella novel.la l'absorbia. Assegut al sofà llegia els últims capítols. Estava distret en la lectura i s'hi havia endinsat tant que ni se n'adonava de la figura que es bellugava per la sala d'estar.
"...la protagonista arribava a casa després d'una jornada trepidant. Només d'entrar es va treure les sabates. Els peus li feien mal. Va deixar el bolso i l'abric al penjador de l'entrada i va apretar el botó del contestador automàtic mentre posava les claus damunt el moble del rebedor. A casa l'esperava el seu marit. Va sentir l'aigua de la dutxa i va pensar que ella també es dutxaria abans de sopar, o millor, es banyaria. Un bany d'escuma i de sals perfumades. S'ho mereixia. En tenia ganes. Va anar al cuarto de bany i va amanyagar el cos fornit del seu marit.
- Ara em tocarà a mi banyar-me , va dir-li.
Mentre, ell li prepararia un vi blanc , fred i una mica afruitat. Tal com a ella li agradava..."
A mesura que anava llegint era com si la coneixés des de sempre. Després de tantes pàgines ja sabia que era una dona capaç de treure-li la son. Li despertava grates vibracions que el torbaven. Li produïa benestar. Per això fruïa llegint aquesta novel.la.
La seva dona anava trastejant d'un costat a l'altre. Va treure el cap i li va dir que es prepararia una banyera abans que sopessin.
Ell, absent amb la lectura, li va contestar que li aniria bé. Avui era divendres i encetaven el cap de setmana. Es mereixien un descans.
Va sentir com obria l'aigua de la banyera i amb la porta oberta del bany la va veure enmirallar-se, mentre es desfeia el cabell i la seva llarga melena li queia per l'esquena. Se la va mirar. Sens dubte tenia una esquena ben feta, recta i uns cabells bonics, molt negres. Es va sentir atret per l'escena. Ella davant el mirall, nua, i ell mirant-se-la.
Va somnriure entre el miratge de la protagonista de la novel.la i la seva companya. Dues dones que el portaven de cap. El que a una li faltava, l'altra ho tenia.
Sentia el soroll de l'aigua omplint la banyera.
"...també el soroll de l'aigua es barrejava amb la música que la protagonista havia posat...".
Llegia tot intuïnt com es banyaven l'una i l'altra. Va tancar els ulls per assaborir-ho. Volia continuar llegint però l'aigua, la música i els cossos es barrejaven.
La banyera va esdevenir un gran jacuzzi. La protagonista i la seva dona es submergien en un ball de bombolles i escuma. Ell també hi volia participar. Era un somni. O potser la seva fantasia!
Com li agradaria una sonata a quatre mans! Abandonar-se a la tebior dels cossos i desvetllar-se amb el pessigoleig de l'aigua.
Es va treure el xandall i es va apropar a la banyera. I a poc a poc s'hi va deixar caure.
Va notar l'esponja a la seva esquena i uns llavis als seus llavis.
Sabia que ella l'esperava. Hi ha invitacions sense paraules.
Es va abandonar a unes mans que l'ensabonaven i a una llengua que el resseguien. O eren dues?
El fregadís d'uns pits al seu davant es confonia amb uns altres a la seva esquena. Un joc a quatre mans. Dues boques el buscaven.
Si obria els ulls, l'encanteri es fondria. N'estava segur. I va lliurar-se al moment.
Podia palpar els dos cossos serpertejant dins l'aigua. No estaven sols. I això l'encenia encara més. Era una bogeria.
I el pearcing del melic? La seva dona no en portava...però ell no somniava.
Les veus es confonien amb la música i l'aigua. Les mans també.
Uns braços el retenien pel darrere i uns altres l'abraçaven pel davant.
La munió de sensacions el van fer sospirar.
Al cap d'una estona el soroll d'unes copes de cristall li van fer recordar que no havien sopat. Estava baldat. Es resistia a sortir de la banyera.
La seva dona l'esperava amb una toballola a les mans i amb un somnriure als llavis. El va felicitar. Era el seu aniversari. Ella i la seva amiga li preparaven un sopar sorpresa.
_ I el regal?, va preguntar, ell
Ja te l'hem fet, va respondre-li fluixet a l'orella, ella.

24 d’octubre 2006

Llàgrimes de tardor


El Meme d'el veí de dalt mereix un punt i a part. Us recomano que el llegiu i sobretot que l'escolteu.
Sense demanar-li li he manllevat un paràgraf i n'he fet una petita reflexió.
" Apropar-se pels vorals perillosos i pecaminosos de la vida té el seu encant. Aboca't! Potser és només un desig, i de desigs també es pot anar tirant"

M'atreveixo a afegir que sovint és més emocionant que traspassar-los. Perquè no hi ha res que ens emocioni més que l'espera. I em pregunto: És encant? Desig? O màgia del que desconeixem? O màgia del que sentim i sovint no gosem expressar perquè " els límits infranquejables de la societat" ens ho impedeixen.
El que és evident és que hem de sublimar aquesta màgia, expandir-nos en ella i viure-la com un regal. I no m'erro molt si penso que certs blocaires desprenen aquesta màgia, sovint soterrada amb altres finalitats literàries tan o més encantadores. Però les emocions i la sensibilitat de cadascú acaba traspuant i empapant a qui està disposat a rebre-les.
Viure en l'anonimat a la blogòsfera i poder compartir " paraules " que s'endinsen i trasbalsen, és viure a l'altre costat del riu. Veure fluir l'aigua com veiem passar la vida. Asseure't en un cafè imaginant " altres vides ". Assaborir el cafè, tancar els ulls i olorar el seu perfum. Disfrutar el moment i intuir " altres moments ".
Pensar en com ets tu i dubtar de com són els altres.
Continuo pensant que la fredor de la virtualitat està sobradament compensada per tants i tants gestos que el nostre intel.lecte és capaç de transformar en imatges reals.

15 d’octubre 2006

Meme musical


La unanina m'ha posat deures. Un meme musical! A veure com me'n surto!
Com que sóc bona alumna ho faré abans de marxar de vacances. La setmana que ve estaré a Roma, al mig de les pedres, l'art, la pasta, les pizzes, el cafè i els gelats. Trepitjant la ciutat i obrint els ulls com taronges. Faré fotos i badaré a les terrasses, als museus i a les catacumbes.
Si l'avió no cau, tornaré...( confio que no caurà ).
I ja sé, l'autor que he triat és d'una altra època però un avançat al seu temps. Val la pena escoltar-lo!

El test
Cal escollir un grup de música ( jo he triat un cantautor ) i respondre les preguntes amb títols de cançons.
Un cop fet el test, passar-lo a 5 persones que us agradaria que el fessin.

Banda o grup escollit: Jaume Sisa
Ets home o dona? Antaviana
Descriu-te: Hay mujeres ( la lletra és d'en Joaquim Sabina )
Què senten les persones sobre tu? Voldria fer una cançó
Com descriuries la teva anterior relació sentimental? La màgia de l'estudiant
Descriu la teva actual relació sentimental amb el teu novio/a o pretendent : L'home dibuixat
On voldries estar ara? El setè cel
Com ets respecte a l'amor? Divina perla de las Antillas
Com és la teva vida ara? Tocant la guitarra
Què demanaries si tinguessis un sol desig? Qualsevol nit pot sortir el sol
Ara despedeix-te: Te esperaré el domingo

Si us ve de gust fer-lo, us el passo!

En cinc minuts pots...


_ Tancar la porta i deixar a dins tota una vida per a començar-ne una altra...
_ Tornar a entrar per contestar l'última trucada que et diu que no et moguis, que no tanquis la porta...
- Empassar-te el desig perquè qui desitges acaba de començar una nova vida i tu no vols malbaratar-la-hi...
Quan vaig preguntar-li a un amic meu què faria en cinc minuts, em va respondre:
" Redefiniria el color de la lluna..."
I tu...què faries en cinc minuts?
" Si tanques la porta als errors
la veritat també es quedarà a fora"
Rabindranath Tagore ( 1861-1941 )

08 d’octubre 2006

El tren de les 7


Com cada diumenge a la tarda agafava el tren de les 7 per anar a la ciutat a estudiar. I com cada diumenge, ja somniava a ser divendres, per tornar.
Marxava amb la seva olor enganxada al cos i amb el seu gust als llavis. Deixava l'escalfor als llençols. Ell s'hi embolcallaria i guardaria cada sospir, fins divendres. Es somniaven.
Tancava els ulls per no distreure's, per no destorbar-se.
El tren, petit refugi d'anades i tornades.
Les tardes de diumenge eren especialment dolces. Compartien amor i desig. I gosaven enllaminar-se entre besades i petites delicadeses de la pastisseria de baix. I amb quina golafraria en fruien! Es respiraven.
Més tard, ella va descobrir que no sempre van de bracet, l'amor i el desig. Ara no. Ara no tocava.
Vivien el despertar. Els seus cossos es buscaven. Ella es mostrava com la fruita madura, sucosa i esbardellada. Es menjaven.
I com se la mirava! Ni la sacietat, ni l'enfitament, ni la pèrdua, ni la manca de...No estaven en el seu vocabulari. Encara no.
Li va encomanar el gust per la lectura. Per cada aniversari, un llibre nou. Ella se'ls empassava. Primer les dedicatòries, després la prosa, la poesia...Les traces de la seva lletra adreçades a ella. Per despertar i descobrir, per traspassar i gaudir.
Un dia li va regalar un llibre de poesia eròtica : "Antologia de la poesia eròtica del segle XX" de Josep Maria Sala Valldaura ( Ed. Proa ). Erotisme? Ella encara no l'havia descobert. No en sabía. Tot just començava.
Avui rellegeix la dedicatòria. Avui que el vent s'ha endut la seva mirada i les seves vides no van de bracet.
Sovint pensa: " Si als 20 anys escrivia això, què deu escriure ara?"
" Perquè el sexe no és tan sagrat com es voldria, ni tan impur com hom afirma, perquè no som tan animals com per fer l'amor sense estimar, ni tan idòlatres com per estimar sense desitjar, perquè el sexe pot ésser tan bonic com la vida tota i l'univers, perquè és vida i univers i origen i fi d'ambdós, perquè no en sabem i volem saber i volem fer; i volem estimar, perquè el sexe és amor, és donar i rebre a l'ensems, és compartir un estat intemporal i inespacial, l'únic moment en què l'home és déu sense deixar de ser animal."
I un petit vers del llibre citat:
JOC
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha un vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.
Gabriel Ferrater ( 1922-1971 )
De Teoria dels cossos, 1966

03 d’octubre 2006

Les Fires de Sant Narcís


Avui m'he llevat d'hora per anar a nedar i he travessat la ciutat quan just es començava a despertar. He tingut temps per observar els primers indicis de la tardor. Els carrers amb un tel d'humitat, el cel grisós i les primeres fulles al terra. Grogues, daurades i marrons, lliscant amb l'aire i aixoplugant-se a cada racó.
Els plàtans de la Devesa ja van canviant el seu fullam i com cada any ja esperen el brogit de la canalla amb les tan esperades Fires. Una remor batega a la ciutat. Girona es va empolainant. Ha de rebre Sant Narcís com cada any. Els últims preparatius. Les barraques pel jovent ja es van perfilant. Els concerts, les exposicions i com no, La Temporada Alta que comença a principis d'octubre i arriba fins el 6 de desembre. El teatre que tant agrada als gironins i que esperem amb deler quan s'obren les finestretes ( hem de fer cua per aconseguir les entrades ).
Baixar a Barcelona, a teatre, suposa una moguda tot i que és molt atractiu. I és clar quan el teatre ve a Girona ens hi aboquem.
El temps també es trasbalsa i , com casi cada any, tenim les fires remullades.
Les primeres embrenzides de la tardor decoren la ciutat i així també podem estrenar la roba de temporada ( o portar de l'any passat ).
Tothom ja hi somnia. Uns perquè volen que arribin ( per els concerts, les barraques, les atraccions i la disbauxa nocturna ) i els altres voldrien que ja haguessin passat. Nits de vetlla per a recollir la canalla, cada dia una mica més tard, massa alcohol i drogues a les barraques, gent que aprofita qualsevol descuit. Molts pares ja ho temen. No tot és festa i gresca. Hi ha la cara i la creu de la moneda.
He passat pels racons on s'instal.len les castanyeres i per un moment he notat la seva escalfor. Quan tornes de nit, de passejar, arrambar-te al foc i cruspir-te unes castanyes és com tancar el dia, com fer les últimes postres. I no parlem del cutó, dels xurros, les pomes acaramelades i d'altres llaminadures.
La fira artesana de productes de menjar, a la Plaça de la Independència, tasts i degustacions.
I el dia de Tots Sants ( a part d'anar a votar, aquest any ) és el dia de Festa Major. Els carrers plens d'art. Pintures i pintors, artesans i artesania. Si el dia hi acompanya és com un revifament de l'estiu, l'últim espetec abans d'iniciar la travessia de l'hivern.
Un dia on la ciutat esclata. Colors, art i gent. És com una cita anyal a la ciutat de les mosques, a la ciutat dels tres rius, ben escortada per la Catedral i Sant Fèlix que des de fa anys no es perden ni una diada.

01 d’octubre 2006

Sense llum


Si pogués explicar, amb paraules, com és una mirada des de la foscor, ho faria.
Si pogués explicar com uns ulls blaus d'una profunditat inimaginable, que viuen sempre de nit, poden captar un somnriure i un parpadeig, ho faria.
Si pogués explicar com una mirada pot llegir les paraules al vol, abans de que surtin de la boca, ho faria.
Si pogués explicar quina melodia desprèn un taconeig, ho faria.
Avui m'han mirat des de l'altre costat, des d'un món on mai surt el sol, però on cada paraula brilla com un estel.
I m'he emocionat!