22 d’abril 2007

Formació continuada ( II )

Em va semblar una persona competent i era evident que era un home atractiu. Vaig notar els seus ulls repassant-me.
Portava un vestit de tall italià. Una camisa blau cel que feia ressaltar els seus ulls blaus. Les sabates " Sebago" ben enllustrades. La pell lleugerament daurada. Em va dir que jugava a tenis sovint. Se'l veia fort.
Sense adonar-me'n jo també el repassava. Vaig calcular que era un pèl més jove que jo... Això em posava en guàrdia i a l'hora m'excitava...
Això... i el cava que ja feia les seves primeres aparicions neuro-sensorials... El cap em flotava... Tenia calor a la cara i al cos...
Em vaig enrojolar... No sabia ben bé cap a on aniríem...
Em va treure la jaqueta i la va deixar al respatller d'una butaca... Jo li vaig treure la seva...
Tenia una pell fina, tersa, jove...
Estàvem a prop... li podia sentir la respiració, lenta, apaivagada ; Els seus llavis oferint-se davant els meus ...
La seva mà a la meva cintura. Ens vam apropar més. Els meus pits com fletxes apuntaven cap al seu pit...


Vaig anar descordant-li els botons de la camisa. Ell es va desfer el nus de la corbata. Vaig endinsar les meves mans al seu mapa lleugerament vellós i vaig recórrer cada múscul...
Em va treure suaument la camiseta i els meus pits ja s'ofegaven dins els sostenidors. Me'ls va besar tot resseguint-me fins al melic...
Vaig treure-li la camisa ... i com si fos un gelat vaig llepar-li la satinada pell bruna...
El seu sexe oprimit demanava a crits ser alliberat... Els meus dits, com ulls. Repassant, acaronant, explorant...
Els meus pantalons van lliscar per les meves cames com si es tractés d'un vel...
Vaig notar els seus dits acompanyant-los fins als meus turmells i vaig treure'm les sabates...
_ Al costat del despatx hi ha el jacuzzi, va dir-me fluixet.

_ Vols acompanyar-m'hi?
_ Amb roba interior? Vaig preguntar...
_ Amb roba interior...
El bany d'escuma i bombolles em van retornar al món real.
Però tot lliscant-t'hi, vaig tornar a desconnectar...
I entre els raigs d'aigua i el pessigoleig vam tornar a brindar.
El cava fred resseguint el cos per dins. Les mans agosarades resseguint el cos per fora. Un fil musical ens acompanyava i ens vam deixar portar per el moment, abans d'anar a dinar...
L'endemà, amb els deures fets, vaig entregar l'informe que durant la nit havia acabat.
El meu cap em va dir que era excel.lent.
_ Et van tractar bé? Em va preguntar
_ Com una reina, vaig contestar-li...
En aquell moment em va sonar el mòbil i tot rebuscant-lo al bolso en vaig treue, dins una bosseta de plàstic, la meva roba interior... molla ... lleugerament perfumada de cava...

18 Comments:

Blogger Toy folloso said...

¿Vols dir que no prens molts de riscos laborals, tu?

2:42 a. m.  
Blogger República B612 said...

Mmmm! Deliciós fetitxe! Final genial... :) Com ho haig de fer per trobar una feina on passin aquestes coses? :)

4:36 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Però com puc concentrar-me amb aquests posts! I tenint un exàmen!
Impressionant, sense paraules.
Una abraçada!

11:43 a. m.  
Blogger BACCD said...

Com vas trobar la suficient concentració per escriure l'informe? Clar que igual et va sortir solet, sense ni adonar-te'n, que les reaccions poden ser molt diverses i sorprenents.

"Com una reina". I tant!! ;)

Petons, Joana!

11:56 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

El cava, era brut, oi? La roba interior, neta, eh? ;-)

12:23 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

com a bona auditora de PRL vas comprovar la pressió arterial, la duresa de l'element i l'efecte de l'alcohol sobre la conducta, no?

molt bon relat

una abraçada

2:30 p. m.  
Blogger euria said...

jejejejeje fantàstic, molt ben explicat!!! Potser tindria ganes d'anar a treballar demà al matí si tingués una feina igual!! ;p

3:03 p. m.  
Blogger the silver blue sea said...

Wie schön! Sie hat mir sehr gefallen Joana. Guten abend.

Pd: i després diuen que si els alemanys són... jajajaja

3:27 p. m.  
Blogger Clint said...

Vaja vaja, es que porteu de tot a la bossa...molt suggerent tot plegat!

2:49 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Quin perill que hi ha a Malgrat, amb jacuzzi i tot!

5:11 a. m.  
Blogger Candela said...

UFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF

6:46 a. m.  
Blogger ònixeta said...

Molt bo Joana un relat realment bo

Bona diada preciosa!!!

7:02 a. m.  
Blogger JANA said...

Feia dies que no passava i com sempre....sorprenent!. Molt bo!
Moltes flors per tu en la diada i cada dia. ;-)

10:52 a. m.  
Blogger Marinetix said...

Bona Diada
Està bé això de tenir a tothom intrigat, en un post per entregues! ;-)
Et seguiré.
Salut, roses i llibres!

1:54 p. m.  
Blogger rhanya2 said...

Guapa!! que bé t'ho passes!!

4:48 a. m.  
Blogger Joana said...

Toy,
El plaer després de la feina...sense riscos laborals!
B-612,
Busca busca ... que segur que en trobes una, de feina.
Uribetty,
L'examen ...bé?
Duschgel,
L'informe? Una que és aplicada!
Veí,
No dubtaràs ... Tot al seu punt!
Rober,
En la nova llei de PRL ja saps que preval per sobre de tot... el confort tèrmic, acústic i visual...
Euiria,
Ufff... si cada dia fós així...
The silver blue... Qui diu això?...
Clint,
Necessites res? Que miro si ho tinc...
pd40,
Perillós, el Maresme!
candela,
Això dic jo....
Onix,
Tu ho dius " relat". Igualment per tu!
Jana,
Fa dies... però sorprenent el teu relat.Però molt wapo!
Marinetix,
Per entregues i el k faci falta. Aqui s'hi val tot. Ningú es queixa.
benvinguda!
Violette,
Tenim pendent el vermut! Recordes?
Bona setmana a tothom!

8:31 a. m.  
Blogger Unknown said...

Enhorabona pel post! Molt ben escrit, de debò!

Una història suggerent i remullada!

2:52 p. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
M'agrada que t'hagi agradat... i que no t'hagis mullat! ;)
Una abraçada!

2:56 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home