25 d’agost 2007

La lluna o jo

A l'estudi entra la llum del capvespre per la claraboia. He regirat llibres i papers, mapes i fulletons de viatges. M'he entretingut tot ordenant nous projectes i noves aventures.

Al calaix dels records només hi ha això, records.

...És difícil acotar les etapes mentre les vas vivint. Una acaba diluint-se mentre en comença una altra. I mentre fas les passeres, tentineges per no caure al riu i que se t'endugui el corrent. Claves els peus a les pedres i trepitges fort. Has de passar a l'altra vorera i començar a caminar de nou.

I t'envaeix aquell punt d'il.lusió per albirar què s'hi amaga a l'altre costat del turó...

Caminem , igual com respirem, sense adonar-nos-en!

I l'airet que entra pels finestrons m'embulla els cabells i em fa pessigolles.

Poso música i em deixo caure al balancí...

Deixo passar el compàs del temps flairant la meva pell ... Es fa de nit...

La pell d'estiu desperta l'udol dels nous passants, enlluerna als coneguts o ... és la foscor de la nit que em transforma. Més atrevida...

Em calço les sabates platajades i el vestit de foc. Em despentino els rínxols, em matiso la mirada. Vull competir amb la lluna.

Em torno fada... Sé que ho seré fins a la matinada...

I cada estiu, i per una nit, ningú em reconeix... ni tan sols la lluna.

I l'endemà ... el cafè del matí, té gust de TU.

31 Comments:

Blogger Jo Mateixa said...

Buf noia, amb aquestes sabates i el maqueo previ segur que arrasès allà on vagis!!!!

Bon cap de setmana guapaaaaaaaaa!!!

3:21 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

mmm...doncs aquestes nits a més de les sabetes platejades hauràs tingut que ser una fada amb impermeable!

3:45 a. m.  
Blogger nimue said...

ooooh! quin bon cafè! :)

6:38 a. m.  
Blogger Gatot said...

Algunes nits d'estiu ve de gust enlluernar i, de vegades, retrobar vells coneguts com si fossin desconeguts, descobrir-los en jocs ambigus de mirades, de tactes, de sons, de flaires de tarongina...

I l'endemà pensar si ha estat un miratge o només... el somni d'una nit d'estiu!

petons i llepades cafeteres!

7:05 a. m.  
Anonymous supertramp said...

Hola Joanita !!!
A veure si a dins d'aquests calaixos que mires de tan e tan, hi apareixo jo,jajaj...
Bé, a disfrutar el cap de, ehhh?

3:40 a. m.  
Blogger Déjà vie said...

mmmmm ja sento la oloreta a cafe.

3:53 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Tens tota la raó Joana, a vegades alguna nit tenim ganes de convertir-nos en fades o en un altre ser per escapar de la realitat que es envolta per uns instants.

Un petó

5:05 a. m.  
Blogger Mandarinada Contraproduent said...

De tant en tant un ha de fer aquests coses i escolta que de vegades el cafè del mati te'l pots prendre acompanyada, com m'ha passat avui a mi :-P

6:28 a. m.  
Blogger mossèn said...

oh, quines xancles més fashion !!! segur que són com el meu nou banyador !!! ... salut

7:42 a. m.  
Blogger Toy folloso said...

¿Que es això del vestit de foc?.
Amb la pell bruníssima pròpia de les acaballes de l´estiu, vestiu d´un minimalisme absolutament incendiari.
No penseu en els que no tenim res al cap....

8:10 a. m.  
Blogger Clint said...

De ben segur Tu!
i amb aquestes sandàlies ;)

1:44 a. m.  
Blogger Antoni said...

Xapo! (per variar)
Tant de bo em creuès amb una fada que eclipses la lluna i el meu cor, fent-me sentir de nou l'agradable sensacio d'un cafè amb sabor a algu.

una abraçada!

2:09 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Ostres! On para aquest café!
Quina pinta...café amb gust de lluna i mel de llavis...
Un petó ;)

4:39 a. m.  
Blogger Mikel said...

llastima que nomes pogui ser una nit a l´any no?

8:18 a. m.  
Blogger Joana said...

Jo mateixa, d'això es tracta de tant en tant i a l'estiu... No trobes que amb la pell moreneta et veus d'allò més bé?;)
robertinhos,No home... jo amb un impermeable en una nit d'estiu? Un bon xal! L'impermeable per anar a la muntanya.I tampoc ha fet tant de fred .
Mmmm Nimue,d'aquells tan aromàtics...
I alguns cops, real, Gatot...I per què no?
I tant que hi ets , als calaixos, Supertram! Un petó!
També t'agraden aromàtics? Déjà vie ?
Veig que m'has entès... Carolina!
mandarinada...Ja ho he llegit a casa teva.Un cap de setmana rodó!Me n'alegro!
Em quedo amb les xancles, Mossèn!
Toy , un vestit ... vermell? I la pell bruna!
Molen ...eh? Clint ?
Antoni, el dia menys pensant se te n'apareix una!
Uribetty, A la cuina de casa meva...
Convertir-se en fada no passa sovint, Mikel!
Una abraçada col.lectiva!!!

9:46 a. m.  
Blogger Gatot said...

Si, joana, si és real molt millor!!! tot i que també les realitats, per no poder-se repetir mai, poden esdevenir somnis d'estiu!

petons i llepades somiadores!

12:06 p. m.  
Blogger Jesús M. Tibau said...

De nit som més atrevits, i tenim sort si al matí podem sentir encara el gust del nostre atreviment.

2:07 p. m.  
Blogger B-612 said...

Ja he tornat! Un gran viatge. Ahir vaig competir amb la posta de sol i amb lluna sobre el mar, dansant a ritme de funky des de la Cova d'En Xoroi... No sé qui va guanyar però va ser mmmmmmmmmmm.... Petons

4:32 p. m.  
Blogger Waipulectura said...

Holaaaaaaaaaaa!

¿Ya votaste en waipulectura?


Un petó i feliç dia!

1:30 a. m.  
Blogger Oriol said...

Benvolguda fada, tot i que avui sigui Plena, la Lluna no pot competir amb Tu. :-)

4:29 a. m.  
Blogger Antoni said...

Tant de bo! ;)

6:04 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí,Gatot sovint barregem realitats i somnis d'estiu!!!
Jesus M.T.,Dedueixo que alguna nit i algun matí has assaborit l'atreviment... ;)
Quina il.lusió llegir-te de nou! B-612!!!Un petó.
CarolinaVoté!!!!
Sí, Oriol,Ahir a la nit mentre nedava, a les 10 m'acompanyava la lluna plena.No sé si puc competir amb ella, però faig l'esforç.Gràcies !
Segur que ens ho explicaràs Antoni!

7:33 a. m.  
Blogger Mon said...

entre la lluna i tu...em quedo amb la teva llum

8:15 a. m.  
Anonymous Striper said...

No se si m'agradan mes las sabates o el cafe, lo que es segur que el post m'ha encantat.

8:35 a. m.  
Blogger Joana said...

Mon,amb aquest ullarro no m'estranya!
Gràcies Striper!!

8:37 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Cremar etapes, enllaçar-les... tenir records... tenir projectes... deixar-se acaronar la pell pel vent, assaborir el pas de les estacions...

Si et dic que m'agrada assaborir els teus posts a poc a poc, d'un en un i que -de fet- sempre m'he imaginat que aquest aire que bufa ens porta l'olor de fades i dones d'aigua...

Si et dic que sempre he cregut que ens els remolins de fulles seques empeses pel vent, pel temps que tot ho modifica, hi ha algun follet dansant...

Se que em creuràs,

PD: "Misión cumplida", ja he donat sortida a lo del Thinking Bloggers Award... Qui dóna feina a qui? Jjejejejej

9:26 a. m.  
Blogger euria said...

M'ha encantat això de les sabates platajades i el vestit de foc, sempre tan elegant i sensual. Joana, segur que la lluna estava gelosa!!!! Mentre les etapes vagin anant cap a temps bonics i màgic, sempre són benvingudes.Una abraçada!

9:06 a. m.  
Blogger Viatger said...

M'agrada el que has escrit i em quedo amb :
"I t'envaeix aquell punt d'il.lusió per albirar què s'hi amaga a.."

Si no que seria de la vida, si no una pura monotonia.

Petons Joana!

9:14 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Si et dic que mentre et llegia el cor em bategava
Si et dic que , el cap com un molí, feia rodolar paraules i paraules
Si et dic, que en la distància, els meus braços s'allargaven per donar-te una abraçada...
Se que em creuràs
La feina? Ens la busquem!
Els Thinking , molt encertats!
Ara sí... Una abraçada de veritat ;)
Ostres Euria em pensava que estaves de vacances permanents...
Em fa il.lusió tornar-te a llegir.
Ens explicaràs l'estiu? Ja veus quin atreviment...posar-me amb la lluna.
una abraçada!
Viatger,
Sempre aquest punt d'il.lusió... Quanta raó tens
Una abraçada!

1:29 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

senzillament :-)

@--/--

1:41 p. m.  
Anonymous Anònim said...

El seu plaer d'entendre el teu bloc. Els articles anteriors, és bastant extraordinari, i em va agradar molt llegir el teu bloc i els punts que vostè ha expressat. M'agrada molt a aparèixer de nou sobre una base típica, després de molt més en el tema. Gràcies per compartir ... seguir escrivint!

10:38 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home