Somnis i Vetllades

Sovint somnio en una vetllada literària, plena a vessar de mots i mirades, de llibres i de perfum.

Somnio en una nit estelada on la lluna ens explica un conte, on el silenci hi posa la música i les espelmes, l'escalfor.

Somnio i viatjo lluny d'aquí.

Voldria emborratxar-me de paraules, de discussions, de textos i d'expressions.

Destapar l'ampolla dels somnis i omplir les nostres copes amb llàgrimes color robí, amb gust a saliva i amb perfum de nit.

M'agrada somniar!

Perduda en el paradís

Arribo a la conclusió que sí, que els adolescents sovint es perden, es dispersen. Necessiten el seu espai i el seu temps per resituar-se, sobretot en el món dels adults. Els costa agafar embranzida, organitzar-se, decidir-se.

Per altre costat han d'esplaiar-se, assedegar-se de música, d'amics i d'amor.

Un temps perdut mai és un temps perdut.

Estic convençuda que és un temps per a recapacitar i sedimentar coneixements.

Cultiven valors tan fantàstics com l'amistat, l'altruisme i la companyonia.

Des de l'ombra podem acompanyar-los. Des de la distància, guiar-los. Respectar els seus silencis i escoltar-los en els moments d'eufòria. No podem decidir per ells.

Si el temps perdut serveix per emprendre un futur amb ganes i amb responsabilitat, benvingut sigui.

Perdre's per retrobar-se i aixecar-se un cop i un altre no deixen de ser petites lliçons de vida que els ajuda a créixer i a madurar com a persones.

Saben que la vida no és un paradís etern; per això s'aferren als instants perduts i viuen el moment.

Intueixo que , en silenci, es pregunten per el futur que els espera...

Temps de Girona

Música

Flors

Contes

Exposicions

Ja és primavera ...a la Garrotxa

Us ho he d'explicar. Ara que tinc els colors a la retina, la ment desperta i el cos adolorit per l'excursió que vaig fer el diumenge.

Què dir-vos de la Fageda d'en Jordà que no s'hagi escrit?

Aquest indret de la Garrotxa em té el cor robat. Cada cop que hi vaig, una espècie d'encanteri m'hi reté. A la primavera pels verds, grocs i liles. A la tardor per la catifa de fulles daurades caigudes dels faigs.

La caminada va començar al Bosc de la Tosca ( Les Preses ) molt a prop d'Olot ( la capital de la Garrotxa). Als pocs minuts vam travessar boscos caducifolis des d'on albiràrem el volcà de Racó. Vam passar per Sant Miquel del Corb ( església romànica del segle XII ) restaurada diverses vegades, i ens vam endinsar a la Fageda, per un camí de boixos.

Tot resseguint la carena de la serra del Corb i enmig d'alzinars, arços, ginesta i farigola ens van rebre els majestuosos faigs; les heures abraçades als troncs i les falgueres desplegant el seu fullam.

A la Fageda la primavera és un esclat i alhora un lloc per perdre-s'hi.

No puc estar-me de reproduir els versos que el poeta Joan Maragall ( 1860-1911 ) va escriure, encisat i captivat per tanta bellesa.

Saps on és la Fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot damunt el Pla,

trobaràs un indret verd i profund,

com mai cap més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins,

profund i clar,

el verd de la Fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquest lloc profond,

i no pensa en sortir , o hi pensa en va:

és pres de la Fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

L'inici

A trenc d'alba i vorejant l'impossible és quan neixen petites realitats. El començament de qualsevol projecte és ple d'il.lusions. Començo aquest bloc amb il.lusió!
L'esbós que tinc al cap és farcit de paraules i d'imatges, de textures i de sabors.
Col.laborarà amb mi " la jove artista " de la casa ( així tot quedarà en família ).
Ella il.lustrant els meus continguts i jo interpretant les seves imatges.

Vull pensar que aquesta simbiosi no serà flor de dos dies, sinó un inci de nous diàlegs; diàlegs que sovint estan guardats als cellers foscos de la memòria.
M'agradaria teixir i trenar un nou espai i amb el temps anar-lo matisant amb pinzellades de llum.