19 d’abril 2007

Formació continuada ( I )

La convocatòria em va arribar el divendres al matí. El dilluns havia de presentar-me a Malgrat de Mar a les 9 del matí, per a fer una visita als laboratoris farmacèutics Boehringer Ingelheim. L'empresa és alemaya i el concepte de Prevenció de Riscos Laborals és un model per a moltes empreses de casa nostra.
Havia acabat el curs de PRL i em demanaven un informe sobre una empresa aliena a la meva. De les que em van proposar, vaig elegir aquesta.
Tinc referències que és un bon laboratori i la veritat, algun cop he gastat algun medicament dels seus ( sempre receptat ). No m'automedico mai... i això que sóc del ram...



Tenia el cap de setmana per endavant i el dilluns en comptes d'un dia laboral seria un dia menys laboral i diferent. Trencar la rutina sempre és un revulsiu... Et vesteixes diferent, fins i tot et maquilles una mica més.
El dilluns al matí em vaig llevar d'hora. Una dutxa tonificant i una jaqueta i pantalons color pastel. Una camiseta negre, bolso i sabates de conjunt.
Vaig agafar la carpeta i la targeta : "Tomy Binder. Recursos humans"

Vaig arribar puntual. A la recepció em van fer esperar en una sala. Tot era impol.lut, sobri, quadriculat... Són alemanys, vaig pensar.
El Sr. Binder va aparèixer en uns minuts.
Jo estava distreta llegint el diari...
_ Senyora Joana?
_ Jo mateixa
Vam anar al seu despatx i em va donar la planificació del recorregut que faríem.
De la primera planta pujaríem fins a la cinquena. En aquest últim pis, a part del menjador per el personal, hi havia un gimnàs, una sauna i un jacuzzi...
Em va sorprendre però com que els caps treballent tantes hores... Crec que una estona de relax els convé.
Des del magatzem, la zona de mezcles dels productes actius, passant per la zona estèril ( laboratori) on es fan les reaccions químiques fins a obtenir el medicament, ho vam recórrer tot.
Jo anava prenent notes i ell em va donar prospectes de medicamets nous.
Era una persona extramadament oberta i expressiva. Parlava un català correcte i barrejava algunes paraules en català i en alemany. Em va dir que entenia el català. Jo vaig continuar parlant-li en català. Com que també sóc xerraire de mena, vam començar parlant de feina i vam acabar parlant de tot i de res en concret. De vacances, de viatges, de fills... de projectes... d'il.lusions.
Quan ja acabàvem em va dir que li agradaria que dinés amb ell.
Sempre que jo disposés de temps...
Bé... tenia tot el dia, vaig dir-li.
Vam anar al seu despatx i em va donar més dades per el meu informe.
Em va oferir una copa de cava.
La vaig acceptar.
( Amb l'estómac buit l'alcohol sempre em fa més efecte, vaig pensar)
Però em venia de gust...

21 Comments:

Anonymous Pd40 said...

Eiii, la segona part ja!! Això també compta com a risc laboral?

6:36 p. m.  
Blogger Gatot said...

Cava, dinar (en menjador privat? ) i jacuzzi? Segur que era una empresa alemanya tant modèlica?

Ai que em sona a soborn......

(és broma, eh?)

Però... jo, què vols... que em donen mal rollo els alemanys! Ara, sobre gustos...

petons i llepades arriscades!

9:32 p. m.  
Blogger Clint said...

Joana, barrejar és el que dona problemes...cava i dejuni, feina i plaer...on és la 2ª part?

I és que una dona puntual...

12:29 a. m.  
Blogger Duschgel said...

Et donen mal rotllo, Gatot? A mi no ;) És clar que sempre hi ha de tot en aquest món.

Joana, estic ben encuriosida per la continuació de la teva història. Quina intriga!

Petons (Küsse)

2:32 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Esperem un egon post... te un regust d'aquells prometedors. M'agrada com descrius els ambients i les situacions!

Per un moment he arribat a pensar en la super-infermera... imagina't!

Montilla: Jacuzzi obligatori a totes les empreses de més de 5 treballadors! Perquè 5? No m'ho pregunteu!

2:22 p. m.  
Blogger Odalric said...

Els Boehringer Ingelheim no són a Sant Cugat?
(prefereixo no pensar en el jacuzzi...)

3:38 p. m.  
Blogger Alepsi said...

Uuuuuuuuuuuuuuui! xDDDD
Segona part, jaaaaaaaaaaaaa!!! xDDD

12:15 a. m.  
Blogger violette said...

Increïble... però saps que tinc com un déjà vu? no pas perquè m'hagi passat a mi res de semblant (mai!!) però com si algú ja m'ho hagués explicat abans...
Segueix, Joana, a veure si acaba com en la nebulosa del meu record...
Bon cap de setmana!

1:26 a. m.  
Blogger Joana said...

pd40,
Quan estàs treballant sempre tens riscos laborals, al mateix lloc de treball, en els desplaçaments o en un altre centre en hores laborals, no?
Gtot,
... I les alemanyes, també?
Clint,
Segons quines barreges, no?. I...em costa ser puntual!
Duschgel,
A mi tampoc....! jajaj però entre gustos...
Tondo,
A veure si t'escolta en Montilla. Jo també hi estic d'acord....més de 5.
Odalric,
Correcte. La central és a Sant Cugat, però al polígon de Malgrat també hi ha una sucursal! ;)No t'agraden els jacuzzis?
Alepsi,
una mica de paciència.........
Violette,
Aixxx els déjàs vu i les nebuloses!
Disfruteu del cap de setmana!

1:37 a. m.  
Blogger Candela said...

Uiiiiii això és posa molt interesant!!!

5:17 a. m.  
Blogger Gatot said...

mmmm si et sóc sincer... d'alemanyes només n'he "conegut" una. Era una noia molt tremapada que em va caure molt bé. Molt riallera.

Amb una particularitat: la única dona que he conegut amb pel (hauria de dir pels, en plural, molts i molts) al pit!

feliç dissabte!

7:41 a. m.  
Blogger B-612 said...

Ui ui ui!!! Vigila que dintre la copa de cava no hi hagi alguna cosa!! Que aquests farmacèutics són terribles!!! XD

12:34 p. m.  
Blogger Joana said...

Candela,
Em pensava que estaves enfeinada amb el Lumi....
Bon capde wapa!
Gatot,
Uixx pèls ... al pit. Ara que la moda és no dur-ne enlloc :)Bon dissabte per a tu també!
B-612,
Aixxx s'ha de vigilar amb tothom... fins i tot amb els farmacèutics!!

1:15 p. m.  
Blogger Uribetty said...

Uiii quin marro! Aquí hay tomate...jacuzzi, cava, un laboratori...uixxx
Espero que el cava no pujés!
Una abraçada!

2:21 p. m.  
Blogger euria said...

Carai.... els vas captivar!!! Evidenment, també m'has deixat encuriosida...i com continua tot això???

3:33 p. m.  
Blogger el paseante said...

Segur que era cava alemany, que aquests defensen els seus productes. Una vegada hi vaig estar en aquests laboratoris, també per feina. Però no em van convidar a dinar, i això que també anava arreglat i em vaig maquillar una mica :-)

4:28 p. m.  
Blogger ANTONIO ROIG ROIG said...

LA VIDA ES POT MESURAR DE MOLTES MANERES ,AM ELS MOMENTS QUE RESPIREM, ELS QUE ENS KEDEM SENSE ALE , AM SOMRIURES , AM PASIO, AM LLAGRIMES, TRISTESA ETC ETC ......... PERO TOTS RADICAN ALLI MATEIX EN ELS MOMENTS ELS CUALS ELS NOSTTRES SENTIMENTS SURTEN DEL COR I FLOREIXEN PER TOT EL NOSTRE COS LLAVORS PODEM KOMENSAR A MEDIR ELS INSTANTS VISKUTS .............

UNA ABRASADA JOANA JEJE PENSABES KE EM HAVIA OBLIDAT DE VOS EEEEEEEEE EL MON VIRTUAL ES TANT INMENS COM EL UNIVERS TA PLE DE LLOKS ON APRENEM I VIATGEM SENSE RUM FINS QUE UNA PORTE TROBADA ENS TORNA A RETROBAR AM AMISTATS VIRTUALS QUE PER MI SON REALS XDDDDD I POGUER DESPENDRE UNES LLETRES LES CUALS SORTIDES DEL HABITACLE DEL KOR PODEM AFEGIRLES EN LA MESURE DELS MOMENTS VISKUTS :) PER VOS JOANAAAAAAA UN PTONAS SIMPATIKA ENS VEIEM CUIDIS I GRACIES PER HAVER SIGUT LA INSPIRACIO DE AKEST COMENTARI :)

1:08 a. m.  
Blogger Joana said...

Uribetty,
Tu en saps de " marro" als laboratoris...
Euria,
Som curiosos de mena...eh?
Paseante,
El cava? No em vaig fixar en la marca....Potser de Vilafranca...
Antoni Toig Roig,
Un plaer tenir-te per aquí.Ja saps, la porta està oberta i les teves paraules benvingudes.
Gràcies!!
Que passeu un bon diumenge!

1:34 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

prevenció de riscos laborals i bebent alcohol a la feina? sort que esrius bé, perquè sino.... jejejeje

2:29 p. m.  
Blogger Joan said...

feliç Sant Jordi Joana!

7:25 a. m.  
Blogger Joana said...

Rober,
El cava ...jo sempre en horari " no laboral";)
Joan!
Bona jornada per a tu també!

3:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home