13 de setembre 2007

La Tornada

(cliqueu a sobre per a poder llegir-ho)

La represa de l'activitat diària després de l'estiu comença a primers de setembre però sobretot quan els nens tornen a l'escola ( no ens enganyem tothom no fa dos mesos de vacances ). Però sí que el mes d'agost , al nostre país, esdevé "inhàbil" laboralment parlant.
Hi ha una esbandida general de joves pels carrers, bars i parcs.
Els horaris de molts llocs de treball tornen a ser els de sempre. Per a molts s'acaba la jornada intensiva i per altres els dissabtes deixen de ser festius.
Els mitjans de comunicació ens ho anuncien a totes hores.
Un any rere l'altre es repeteixen les mateixes notícies. La despesa que suposa tornar a l'escola ( llibres - No es poden reutilitzar d'un any per l'altre i la gratuïtat queda lluny ). La roba per vestir els nens ( d'acord, creixen ... però tampoc cal comprar-la tota de cop. Hi ha periòdes de rebaixes. ), el material nou de trinca perquè res del curs es pot o no volem aprofitar.
En un altre apartat es parla dels barracots que durant aquest curs per a molts nens serà la seva escola. Hi ha alguna escola "nova" que aquesta darrera setmana estava acabant-se ... a quatre dies de començar el curs. Tot a correcuita. Llegirem a més d'un diari cartes de pares indignats perquè no han obtingut plaça a l'escola més propera al seu domicili mentre altres nens que viuen a l'altre punta hi accediran.
Els mestres interins també tenen la seva tornada amb trasbals. A molts se'ls adjudica una plaça a més de dues hores del seu domicili familiar. Es queixen de que són un número. Jo crec que també és molt important que els educadors dels nostres fills es sentin bé al lloc on han de donar classe i no amb neguits extres.
Reclamacions a Ensenyament i així transcorrerà el primer trimestre.


A Girona en quatre dies arribaran les Fires de Sant Narcís ( quan tot just els nens i professors acaben de conèixe's) i amb unes setmanes més, Nadal... Passa molt de pressa el primer trimestre! Jo crec que massa!
Aquests dies també es parla i molt de la síndrome postvacacional. Neguit, estress, palpitacions, insomni són alguns dels símptomes que la gent nota. Més o menys semblant a l'astènia primaveral, abans de l'estiu.
Ens proposen mil remeis amb forma de vitamines i defatigants, llibres d'autoajuda per entrar a la roda laboral sense pressa, com una segona adaptació, vaja, com l'adaptació que fan els petits a les escoles bressol. Un altre tema a destacar, la manca de guarderies públiques i el cost de les privades. Feu quatre números els que tingueu 2 o 3 criatures. La mitjana de preu de les privades és de 300 euros al mes i les municipals no són gratuïtes del tot.
A vegades penso que estem en una espiral sense sortida. Cada època de l'any es repeteixen els mateixos problemes. Ja sé que tot és cíclic, però els ciutadans de tant en tant o més a sovint hem de tenir alguna satisfacció.
Paguem, paguem i paguem ... Haurem de deixar la nostra professió i fer la feina que paguen a uns altres perquè la facin?
Els polítics només es mouen per la pressió social. Ja em direu doncs el que ens toca.
En general estem cansats de demagògies i falses promeses. Ara que vindran eleccions es mourà alguna cosa. Es deixaran a l'aire algunes promeses, s'agafaran al vol i deixaran anar una mica la beta...Allò de contents , però enganyats.
No sé si fóra millor inventar una píndola que servís per l'astènia primaveral, per la síndrome postvacacional i de passada per donar una mica de claredat a tots aquests temes pendents. Jo trobo que fa massa que duren!


La continuació del post d'en Clint.

Primer dia de classe d'un adolescent d' 1,76 m i 69 kg.

_ Com ha anat wapo el primer dia de classe?
_ Bufff.... Les nenes estan molt bones... No sé si em podré concentrar aquest curs!
_ Bé ... Hauràs de compaginar una cosa amb l'altra!
_ Bufff... Serà difícil!


22 Comments:

Blogger Jo Mateixa said...

Jajajaja, nena aquest matí he llegit el post d'en Clint i ja habia rigut però es que amb el que dius tu també he rigut molt, es ben be el que deu passar als adolsecent, quin panorama tenen els pares d'avui en dia :-S

Petonets bonica!!!!!

8:15 a. m.  
Blogger Clint said...

vas forta eh! jajaja algun cop de mall amagat he vist jo en aquest post!

I pobre adolescent aquest teu...és que sou totes unes "lagartes" jajaja tant guapes...

(ja m'ensumo el que vindrà!) ;)

9:26 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Sra. Joana,

sàpiga que un servidor tampoc es pot concentrar amb aquestes nenes de 1,69 i 90x60x90 que tinc al davant...

El profe

Llum de dona,
perquè m'he posat de mala llet llegint el teu post...Serà que tens raó?

El veí

9:57 a. m.  
Blogger mossèn said...

només tenen una cosa al cap ... calentor, evidentment ... salut

11:56 a. m.  
Anonymous striper said...

Potser la solucio posar als politics a viure amb una pensio d'aquestas de poc mes de 400 euros habiat se arreglarien moltes coses,

1:20 p. m.  
Blogger Alepsi said...

Buffff... jo no vull tornar... ains...

Ara, això sí, el millor de les meves tornades al cole era ensumar els llibres nous.... i veure mons pares bojos per comprar-me rotuladors per estrenaaaaaaaaar!!! xDDD [si és que sóc una malalta del material escolar... què hi farem].

La veritat és que amb lo dels mestres interins.... bufff.. per experiència propera sé que està la cosa com per a deu o dotze cops de mall seguits.......

1:28 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

L'altre dia parlava amb un amic periodista i estava avorrit... com cada any li tocava fer la notícia de portada de la tornada al cole... que si barracots, que si els llibres, etc... som gent de rutines.

--- et "copy and paste" això:

Passat pels comentaris del meu post "A QUI VOLEU VEURE PER AQUÍ ?"... Hi deixo una proposta per a tú! Jjejejeje

2:02 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Ets ràpida!!

Per cert, l'autor de l'acudit és de Vila-seca... població ben propera a l'estimada indústria química de Tarragona. Jjejejej

2:11 p. m.  
Blogger Esther said...

Aquí el 62.815 de la borsa d'ensenyament... esperant una trucada per poder treballar...

3:05 p. m.  
Blogger Antoni said...

Es un nano ben llest, ja es comença a preparar el camí per si cau alguna assignatura.
jejeje, quins records aquestes tàctiques!

3:08 p. m.  
Blogger Duschgel said...

Tens tota la raó apuntant que tots aquests problemes, com si fossin malaltia de temporada, són cíclics. Només s'aporten solucions de tant en tant, amb caire temporal i totalment parcial. És realment vergonyós!

Recordo, quan era petita, haver donat llibres a d'altres nens més petits que jo, perquè durant uns anys es podien fer servir els mateixos. Ara estem ficats en una roda de beneficis editorials que fa vergonya.

A Alemanya encara no sé com va la cosa. El meu nen, que té 5 anys, va encara a escola bressol (aquí el sistema és diferent). Aquest any fan una mica de preescolar i fins l'any vinent no entra a escola. A veure què ens trobarem.

Bon cap de setmana, Joana!

12:47 a. m.  
Blogger Salva Piqueras said...

Tinc una neboda que viu a un poble de Saragossa i té: cole gratis (sí, és públic), transport gratis al cole, menjador gratis al cole i, al·lucina, llibres gratis. Aquests últims s'han de tornar a final de curs perquè siguin reutilitzats l'any següent. Potser és que a l'Aragó hi ha poques editorials que facin negoci amb el govern autonòmic???

1:44 a. m.  
Blogger espiadimonis said...

Lamento desil·lusionar-vos, però les coses gratuïtes NO EXISTEIXEN¡¡ No us deixeu enredar pels mass media quan parlen de llibres gratis, dentistes gratis i tal i tal. Sapigueu que tot el què vulguis que et pagui l'estat, abans t'ho ha d'haver cobrat, perquè de l'única manera que un estat aconsegueix diners és traient-vos-ho de la cartera cada mes.

11:16 a. m.  
Blogger Joana said...

No recordes la teva, d'adolescència, Jo mateixa?
la meva va ser una mica rebel... una mica. Però ara estic a l'altre costat! ;)
Bona nit i bon cap de setmana wapa!
Pobre? Clint Si viuen com reis!"Lagartes"? Com goses? Aiss ;)
Senyor servidor,La seva feina és no moure's del darrere de la taula i no mirar els escots!
Veí,No et posis de mala llet...és el que tenim!Però alguna cosa es deu poder fer...no?
Mossèn, És l'edat però sovint ens treuen de pollaguera!
Tant de bo sabéssim quina és la sol.lució, Striper!Espero que estiguis millor!
Alepsi, Es que nenes aplicades com tu, poques!Amb 10-12 cops de mall potser arreglaríem alguna cosa!
Tondo...Pobres periodistes.No sé com es guanyaran les garrofes... Deures fets!! ;)Records al autor de l'acudit!
Vols donar classes a l'adolescent de 1,76? Esther? Catxis la mar!Segur que et truquen!BOn capde wapa!
Ai Antoni Són una estona llarga, de llestos!
Duschgel El problema és que es repeteix sempre la mateixa història. I cansa.Potser és hora de veure sol.lucions.A veure què ens expliques el curs vinent! ës una mica diferent, ho sé per uns amics de Berlin.Bon capde per a tu també!
Salva, I ... potser l'ensenyament de qualitat!!!Haurem d'anar a viure a la franja!
No em desil.lusiones,Espiadimonis!
La realitat és que els preus de tot han pujat i els salaris estan igual o baixen.La realitat és que moltes famílies no arriben a final de mes. El cafè per a tothom no ha funcionat.Ho sé.
Gràcies per la teva aportació!
Bon cap de setmana a tothom!

2:08 p. m.  
Anonymous Cpt Farrell said...

Ets professora?

5:25 a. m.  
Anonymous Anònim said...

No estic d´acord en que els llibres de text siguin gratuits mentre els pares comprin telefon mòbils d´ultima generació a les criaturetes tinyoses-repelents i borratxes de consumisme. Ja se sap.: sabatilles d´una determinada marca, jerseys, gorres ,ulleres de sol, ipots i demés collonades que no serveixen per res més que no sigui adorar el vedell d´or.
Menys demagògia amb les gratuitats.

2:52 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Acabo de penjar les teves lletres, la teva imatge...

Gràcies!!

3:26 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

i els pits i les espatlles, etc s'amaguen sota capes de roba...que torni l'estiu jaaaa!

6:29 a. m.  
Blogger Odalric said...

Bon post!
La veritat és que quan tens fills, l'inici escolar és tota una experiència...

Per una banda, tornar a fer horaris "normals" i per l'altre, la despesa del nou curs escolar.
I com molt bé diu l'Espiadimonis, que l'Estat ens torni els nostres diners que ja pagarem aleshores el que calgui.

l'Estat NO regala rés...

(i molt menys el somriure i la cara de nervis i responsabilitat de la meva nena el primer dia de cole...)

10:19 a. m.  
Blogger Joana said...

No sóc professora, cpt farell.Benvingut!
Si t'identifiquessis,Anònim, Sabria a qui dirigir-me.
Aquest post recull el que la majoria de gent que llegeix els diaris hi veu reflectit amb la tornada de curs. No hi ha una posició política per la meva part.
Respecto qualsevol postura de pensament. Si no estàs d'acord en la gratuïtat del llibres, bé es podrien reciclar un any per l'altre.Què hi ha de dolent en això? Moltes vegades els que engreixen el vedell d'or són els mateixos pares que no dónen exemple amb la seva disbauxa econòmica. Als fills se'ls ha d'ensenyar que si volen un mòbil o unes esportives de marca han de col.laborar amb els diners de la guardiola o guanyar-se'ls. Aquí ja ho deixo per cada pare com ho ha de resoldre.
Moltes gràcies! Tondo. ;)
Tot és cíclic Robertinhos...
Gràcies Odalric! Per la teva amabilitat en dir que és un bon post.Sé que ningú regala res i menys l'Estat que juga amb els nostres diners. El millor és tenir-los i cadascú que els inverteixi com vulgui. Estaràs d'acord en què l'inici escolar marca i molt les rutines dels propers 9 mesos.
Hi ha somriures que no tenen preu!
Gràcies a tots /totes!

12:02 p. m.  
Blogger zel said...

El meu adolescent ho té clar, ja ni ho prova de compaginar, la prioritat és noia, després noia, i finalment noia.

12:17 p. m.  
Blogger Joana said...

Però nosaltres anem repetint i repetint i ells prioritzen...no zel?

12:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home