Les últimes notes

Sonen les últimes. Són les últimes notes que s'escampen per l'esgésia de Sant Genís de Torroella de Montgrí, enmig d'un silenci sepulcral i ple de gom a gom. Només d'un dits àgils en pot sortir la màgia de la música.

Són els últims dies d'estiu. Un estiu més fresc del que estem acostumats... La pluja ha fet marxar molts turistes i els indrets queden mig buits.

Els festivals de música van tancant les seves portes fins l'any que ve.

Les últimes entrades es compraven per internet pocs dies abans del concert.

La clausura, de la mà del pianista Joaquín Achúcarro. La pinzellada clássica del Festival de Torroella. Un dels millors pianistes de l'Estat espanyol.

La primera part ens va obsequiar amb un recital dedicat a Johannes Brahms i a la segona, una visió de Granada oferta per Isaac Albèniz, Manuel de Falla - Andaluza -,Claude Debussy - la puerta del vino i la soirée dans Grenade - i El cant dels ocells de Joaquim Nin - Culmell.

Precís, metòdic i elegant aquest fi de festa.

L'església de Sant Genís ( d'estil gòtic ) es va alçar majestuosa en una nit amb lluna creixent i amb els perfils empordanesos guaitant-la.

El lloc, sobri. L'acústica , aconseguida gràcies a les pantalles acústiques que s'hi han instal.lat.

Al costat, un Palau gòtic i renaixentista del segle XIV ( antic castell feudal ), transformat en hotel i restaurant - El Palau Lo Mirador -.

El pati està catalogat com a monument nacional. L'han adaptat com a Chill Out i és una meravella prendre-hi un cafè.

-----------------------------------

....." Un buffet fred a la carpa dels jardins un cop acaba el concert... Ens barregem amb la gent que no coneixem. Entre ells l'ex President de la Generalitat de Catalunya ( Pascual Maragall ) i la corrua de gent que l'envolta... El pianista... empresaris... polítics... amics i coneguts... que no el deixen respirar amb les salutacions.

M'assec a dos pams d'ell, li desitjo que li aprofiti i assaboreixo el cava que un cambrer molt professional i atent em serveix.

Disfruto del meu anonimat observant una part de " l'elit " política catalana que disfruten de les seves vacances a l'Empordà. No goso treure paper i llapis... No fos cas que es pensessin que sóc periodista o d'algun partit de l'oposició. No. Em mantinc al meu lloc.

Els repasso i hi veig material per a molts posts que segurament no escriuré. Sens dubte, és la gran comèdia de la vida on tots hi representem un paper. Però on, sovint, ser-ne espectador, esdevé un privilegi.

Em sorprèn veure " madames" poc glamuroses per a l'ocasió....Faldilles llargues arrugades, esperdenyes i cabells no planxats ni ondulats ... senzillament deixats anar...

De fet és la diferència que els fa diferents.

La majoria dels passants fan patxoca de com van abillats. L'ocasió s'ho mereix, i el lloc també. Ells estan de vacances i es distingeixen anant vestits com " d'estar per casa". Jo he disfrutat empolaïnant-me i fer de la sortida una petita festa. Potser les prioritats són diferents..."

----------------------------------------------------------

He gaudit de la meva llibertat per moure'm com peix a l'aigua i aplaudeixo al servei perquè no ha fet distinció als començals que han estat a primera fila i als que hem comprat les entrades més barates per internet.

No sabeu com m'agrada veure el món per un forat ( que no és el mateix que el forat del pany ). No. Avui no he espiat. Avui m'hi he recreat.

La lluna o jo

A l'estudi entra la llum del capvespre per la claraboia. He regirat llibres i papers, mapes i fulletons de viatges. M'he entretingut tot ordenant nous projectes i noves aventures.

Al calaix dels records només hi ha això, records.

...És difícil acotar les etapes mentre les vas vivint. Una acaba diluint-se mentre en comença una altra. I mentre fas les passeres, tentineges per no caure al riu i que se t'endugui el corrent. Claves els peus a les pedres i trepitges fort. Has de passar a l'altra vorera i començar a caminar de nou.

I t'envaeix aquell punt d'il.lusió per albirar què s'hi amaga a l'altre costat del turó...

Caminem , igual com respirem, sense adonar-nos-en!

I l'airet que entra pels finestrons m'embulla els cabells i em fa pessigolles.

Poso música i em deixo caure al balancí...

Deixo passar el compàs del temps flairant la meva pell ... Es fa de nit...

La pell d'estiu desperta l'udol dels nous passants, enlluerna als coneguts o ... és la foscor de la nit que em transforma. Més atrevida...

Em calço les sabates platajades i el vestit de foc. Em despentino els rínxols, em matiso la mirada. Vull competir amb la lluna.

Em torno fada... Sé que ho seré fins a la matinada...

I cada estiu, i per una nit, ningú em reconeix... ni tan sols la lluna.

I l'endemà ... el cafè del matí, té gust de TU.

Um meme

M'arriba un meme ( bé, ja fa dies que el tinc pendent) de la mà de l'amic blocaire Mon de la Garrofa de Mont-roig.

Foto de l'Eli ( Girona temps de flors 2007 )

Es tracta de donar una pinzellada a alguns blocs i webs que més visito i que m'agraden per algun motiu.

Un bloc en català:

El bloc de la Myt.... fa poc que l'he descobert. Desprèn una calidesa que enganxa. I una música que em dóna pau. Doneu-li un cop d'ull.

---------------------------------------------

El bloc d'en Dessmond. Un bloc que parla de política i d'alguna cosa més: gastronomia, família, de vacances... Sovint amb un to sorneguer... Si voleu estar informats del que passa dia a dia, entreu-hi.

----------------------------------------------

El bloc del poeta per excel.lència de la blogòsfera: Barbollaire. No puc anar-me'n a dormir sense entrar-hi. Dolç, gens rebuscat, ple de colors nítids... i amb música! No us el perdeu!

----------------------------------------------

Un bloc en un altre idioma:

M'encanta el bloc de la Duschgel ( en castellà ), tot i que escriu molt bé el català i no sé quantes llengües més ( quina enveja sana! ).

Plasma d'una manera sorprenent les traces d'una realitat que ens és propera. Redacta uns escrits que voregen la perfecció, amb una qualitat gramatical que deixa traspuar que deu dedicar-se a una feina relacionada amb les lletres i les llengües.

El bloc del Paseante ( en castellà ): Enllaça històries en cada post. Barreja realitat i ficció. Un bloc sobri i intel.ligent. Jo crec que podria passar per ser un bon escriptor.Temps al temps.

------------------------------------

Una pàgina web:

M'he enganxat a photo.net i badoco mirant fotos. Fotos de tots els estils i de grans fotògrafs. Me n'adono que sóc una ignorant en aquest camp.

------------------------------------

Un post especial d'interès:
Això de l'interès és personal, crec. Jo més aviat diria un post que em va sacsejar quan el vaig llegir. És el S.O.S economico-laboral, escrit pel Gatot. Era el mes de desembre. Un mes en què sembla que el món s'acabi, pel malbaratament en el menjar, les festes i els regals. I em va tocar la fibra...

----------------------------------

Una eina d'internet: El Google mateix m'ajuda molt.

----------------------------------

Un video: Un de Metges sense fronteres o de Pallassos sense fronteres

Un audio: Concert de la Madonna de l'any 1990.

( Em disculpareu però no acostumo a mirar ni escoltar música ni videos per internet i tampoc els sé posar aquí , els enllaços... però n'aprendré abans que s'acabi l'any).

Com que veig que tothom bufa quan li passen un meme , el deixo a l'aire. Si algú li fa il.lusió fer-lo, ja sap... Endavant!

Contes d'estiu ( II )

Imatges robades

Al seu estudi mai hi veig llum. De nit sempre està fosc. Sé que m'espera... Treballa de fotògraf a la revista " NUM ". Una revista de nus, masculins i femenins.

Em conec i reconec el meu perfil, cada pam del meu cos. Són anys de viatge junts, jo i el meu cos.

Me'l cuido i l'hidrato amb cremes , olis i perfums, i el moldejo amb suaus massatges i embolcalls ( d'argila verda, d'algues i sals minerals ...).

Ressegueixo cada corba al mirall i m'estimo la imatge que desprenc, mentre el seu objectiu traspassa els cortinatges. Em vesteixo amb bates de seda, pijames de ras i botons nacarats i deixo entreveure blondes i puntes, cames de seda i ungles de carmí. M'adorno amb perles cares, sabatilles de plomí i perfums de París ... Unes gotes als turmells, als plecs, unes gotes darrera les orelles, entre els pits i al melic ...

Els seus dits em raspallen els cabells mentre noto l'escalfor del seu alè.

Deixo que es passegi, càmara a la mà i jocs de llums...

I de nit, sempre és la companya - la nit - unes mans m'acaronen perquè també s'acaronen, en altres nits... les seves nits, les nostres nits.

I en somnis l'esguard del seu cos nu es transforma en un univers nou, capaç de traspassar el moment.

I més enllà... el desig, per sublimar l'instant fugisser de tota raó, lògica o il.lògica, si entenc la raó com l'instrument que ens fa racionals. Perquè en moments de vulnerabilitat extrema no puc raonar. S'imposa el silenci i res ni ningú pot restablir l'equilibri d'un somni que va més enllà de qualsevol record.

I sí, jo també l'he despullat, nit rera nit quan el seu cos implora el meu, tan nu com el seu.

------------------------------------------

" Els records tenen la textura dels somnis. Els somnis tenen la qualitat escorredissa dels records. Sovint són tan semblants uns i altres..."

Contes d'estiu ( I )

Lladregot d'imatges

Com un vigilant nocturn m'assec cada nit a l'aguait i l'espero. Viu a l'àtic del davant.

Espero que arribi i que encengui la petita làmpada del seu cuarto. La contemplo mentre es despulla i en robo una imatge. Se'n va a la dutxa i torna per emmirallar-se. Es posa crema i es perfuma. Es raspalla els cabells...

M'inspiro en ella i li manllevo una part del seu cos. Escric i penjo la fotografia a la revista on treballo.

La seva cara i els seus ulls no hi surten mai. La preservo de les mirades indiscretes. Només el seu cos.

Com un lladre furtiu, l'espio de dia quan puja al terrat a estendre la roba i el vent li acarona les cames més enllà del que jo puc arribar a albirar, i el sol li escalfa el pitram quan s'ajup i els seus pits s'aboquen dins les copes de puntes fines. I mira si algú la mira, mentre els seus cabells li entelen la mirada.

I dia rere dia la veig madurar... Les corbes se li arrodoneixen, el pit en tensió, la panxa protuberant...

I el desig que sento s'aviva cada dia davant la fragilitat d'un cos canviant. I dubto. Dubto si he de continuar robant.

Fa massa temps , que en somnis, la despullo. Massa temps que temo que se m'esmicoli entre les mans.

Avui no... Avui no l'he robada. Ella s'ha ofert:

_ Fes-me una foto prenyada!

Avui no vol ser una imatge sense cara. Vol ser la protagonista de la portada.

_ Qui no ha robat una imatge amb una mirada!

_ Qui no ha robat una paraula, una frase o un vers!

_ Qui no ha manllevat un instant, un bes o una abraçada!

_ Qui no es fascina amb allò que li agrada!

-----------------------------------

Poema robat

Venedor d'amor/

Porta joies fines:

La noia que vols/

La noia que tries

De tanta claror/

Que el mercat destria/

Per cada cançó/

Dónes una vida/

Quina vida dóns/

Quina altra en voldries:

/ Jo me l'he triada/

moreneta i prima./

Moreneta i prima/

Que sembla un palmó:/

Si un altre la mira/

Li treu morenor./

Jo l'he demanada/

Que fós sols per mi/

L'he comprada esclava/

la vull fer lluir.

Autor desconegut.

( L'Espiadimonis ha encertat l'autor... Salvat-Papasseit ), La sabateta, la segona i per descomptat el Veí...el tercer...Enhorabona! A la propera hi haurà " premi"

Nits musicals al Call Jueu

Al Centre Bonastruc ça Porta fan uns concerts cada estiu gratuïts. La música és sefardí i es basa en càntics i romansos de l'edat mitjana. Parlen d'amors i desamors, de reis i princeses, d'esclaves i harems...

L'altre nit actuava un grup aragonès - Càntigas de Sefarad - amb cançons procedents de poemaris del segle XV. La música sefardí es va enriquir gràcies als grecs i els turcs i la seva sonoritat et transporta segles enllà. El pati del Call és un marc adient per aquests petits concerts a la fresca.

-------------------------------------------------------------------

Deixo el pati del Call un cop acaba el concert. Les notes musicals em ballen pel cap. Una hora i mitja a la fresca. Una estona en què només treballen la vista i l'oïde. No cal fer cap esforç per assaborir el moment. Les noves tonalitats s'instal.len al cos. Taral.larejo el seu so. Les meves passes ressonen al trepitjar les llambordes del carrer. Hi ha turistes a les terrasses. Es nota que estiuegen. No tenen pressa. Demà al matí podran mandrajar, però a mi em tocarà el despertador a les 7.

Accelero la marxa i confio que en mitja hora agafaré el llit...

_ Disculpa ...senyorina...

_ .......... si?

_ Coneix alguna pensió prop del centre? ( barreja d'italià-espanyol )

_ Hi ha l'Alberg, al costat una pensió i més enllà 2 hotelets

_ L'Alberg està ple i a la pensió hi penja el cartell de complet....

( Són dos joves italians. Han arribat amb Raynair a les 11 de la nit. No tenen cap reserva feta ).

Com que em ve de pas m'ofereixo a acompanyar-los als 2 hotelets que trobo de camí cap a casa.Tot ple... ( el conserge d'un hotel em diu que no hi ha cap plaça lliure enlloc ). Són dos quarts d'una de la nit... Els núvols amenacen pluja. Comença a tronar...

Em temo que hauran de passar la nit al ras...

--------------------------------------------------------

" Tinc un estudi. Un petit espai ple de llibres, música i un sofà - llit... De nit hi entra la llum de la lluna per una claraboia. Quan plou, la pluja repica el sostre... De dia el sol il.lumina cada racó..."

_ Us puc oferir on passar la nit avui, si us sembla bé. Demà podeu buscar allotjament...

_ Li pagarem l'habitació....senyorina...

Caminem pels carrers de Girona, amb el soroll de les rodes de les maletes, els meus tacons i espais de silenci. Alguna mirada de reüll...Paraules soltes...

Són del sud d'Itàlia... Volen fer una volta per Espanya... Barcelona... Andalusia...

No pensaven que a Girona hi hagués tant turisme...

Faig un repàs, com sempre faig, als nouvinguts, sobre Girona, Catalunya, la Costa Brava... L'Espanya que ens queda lluny ( i a prop alhora ), la llengua catalana i l'espanyola ( que un d'ells més o menys parla ).

_ Heu menjat res?

_ Un gelato...

Arribem a casa...

L'estudi els acull ple de llibres i fulls escrits, el pc que descansa i les plantes que pengen de les estanteries.

Somriuen... estan cansats.

Una dutxa.

Els preparo una mica de sopar lleuger ( pa de motlle, formatge, fruita, iogurts, aigua i llet )

És tard. Tots necessitem descansar. Demà faran turisme per Girona.

Quedem que a la nit soparem a casa.

A les 10 en punt, els de casa i els convidats ens trobem a taula... (Truita de patata, pernil, escalibada i pa amb tomata...)

Porten un vi, que han triat com obsequi, i encetem aquelles converses que s'allarguen...

Parlem de tot allò que en certa manera ens és semblant i que ens preocupa i que ens agrada. Els sous que no pugen, l'euro que ho ha encarit tot... de política i de la màfia... de música i gastronomia, del clima ( coincidim en què els nòrdics són més freds ) , als llatins ens bull la sang..., de feina, somnis, projectes... i sobretot del gaudi d'aquests petits moments...

Estan agraïts.

Si vaig a Itàlia, tinc un lloc on passar uns dies...

En Donato té uns ulls verds que atrapen...

En Sebastiano , un somriure que contagia...

( Estic pensant seriosament si m'anuncio a Raynair : Joana's, bed and breakfast ).

Temps d'estiu (III ) Indrets

Queden alguns racons de la Costa Brava que val la pena acostar-s'hi, tant a l'estiu com fora de temporada.

Ofereixen alguna cosa més que sol i platja. I per això us els recomano.

Un visita que val la pena dedicar-hi un dia és Tossa de Mar. Sembla que les corbes que van de Sant Feliu de Guixols a Tossa frenen a molts turistes àvids de sol i festes nocturnes.

Tossa encara respira tranquil.litat i una bona oferta gastronòmica.

El poble de Tossa està dividit en dues parts: La Vila Vella on hi ha el castell enmurallat, el far i el museu i la part que voreja la platja on hi ha els hotels, restaurants i les botigues.

Des del castell es veuen els penya-segats i les cales, tot envoltat de pins. S'ha preservat bastant l'entorn però en la darrera visita , el juliol, vaig veure algunes grues enmig de les pinedes.

El museu municipal està al centre de la Vila Vella tot baixant del castell. És un museu petit però amb un cert encant. Està instal.lat a la casa del Governador - edifici gòtic.

La majestuosa torre d'Es Codolar o torre de l'Homenatge , presideix la plaça del mateix nom i es troba integrada dins el museu.

Tossa va ser coneguda als anys 30, com a Babel de les Arts, perquè hi van viure i pintar gent com Marc Chagall, Kars, Yansen i Olga Sachoroff. Monpou, Bosch Roger i Rafael Benet. L'arqueòleg Alberto del Castillo, que hi excavava la vila romana, i Rafael Benet, pintor i crític d'art, varen promoure la creació del museu, amb obres donades pels artistes i d'altres que van comprar la Generalitat d'abans de la Guerra Civil.

El museu té diferents sales, petites però ben ordenades. Una d'arqueologia romana amb troballes de l'època, una sala de pintura catalana, una de pintors estrangers i una sala amb una col.lecció de vidre del segle XVIII cedida gentilment per la família Carreres.

El quadre estrella del museu és " El violinista celeste " d'en Marc Chagall.

També l'actriu Ava Gardner i la seva Pandora (1950 ) van posar Tossa al mapa turístic americà, després de rodar la famosa pel.lícula. Hi ha una bonica escultura de bronce de l'Ava tot pujant el castell. Tot sortint del museu i només alçant la vista veureu una terrassa ombrejada - El restaurant del Castell - amb bona cuina i un bon servei. No tindreu vista al mar, però a l'estiu, s'agraeix dinar sota l'obaga.

I després de dinar i agafant la carretera de Sant Feliu de Guixols podeu aturar-vos a la cala del senyor Ramon. Un petit oasi de pau. S'hi pot accedir a través d'una carretera de terra fins a un pàrking i caminar uns metres fins la platja. Val la pena perdre-s'hi!

Migdiada

Amb la cara enmirallant-nos i la respiració pausada seguint el mateix compàs ens hem mig despertat. Els llavis han dansat i jugat amb les paraules. Una rere l'latra...

Has posat el teu dit damunt els meus llavis...

M'has resseguit la barbeta i el coll. T'has aturat sobre el meu pit i has perfilat la fina tela satinada. Has vorejat la copa, repassant cada costura, desxifrant textures, entre pell i tela...

Has cercat el botó eriçat i enxocolatat... lliscant d'un costat a l'altre, prement i encerclant...

I el teu dit ha dibuixat ziga- zagues sobre la meva panxa, aturant-se al melic...

He notat la pell de gallina, el cos en tensió i el cor accelerat...

És un joc per descobrir geografies disperses amb fons nacarats, per despertar els fils sensitius de la pell amb la complicitat dels sospirs i de la mirada. Aprovant el recorregut inequívoc del plaer...

Perquè em coneixes i saps com m'agrada!

I si no et conec, procuraré que t'agradi... Si tanques els ulls i em deixes que et ressegueixi amb els dits i la mirada...

4 MINUTS

És l'última estrena de l'estiu. Una pel.lícula alemanya dirigida per en Chris Kraus.

Una història basada en un fet real. Un drama més en una presó de l'Alemanya nazi.

Amb 3 protagonistes excepcionals : Una professora, una reclusa i un piano.

" Una professora de música ( Mònica Bleibtreu ) dóna classes en una presó alemanya. Allà descobreix una jove conflictiva de 21 anys ( Hanna Herzgprung ) amb molt de talent musical.

Decideix presentar-la a un certamen musical per joves intèrprets ".

La pel.lícula ha obtingut un premi, de l'Acadèmia Alemanya , com a millor pel.lícula del 2007 i a la millor actriu ( Mònica Bleibtreu ). I altres premis als festivals de Sofía i Shangai.

No us podeu perdre ni un segon de la pel.lícula. Cada mirada, cada gest de les protagonistes desprenen una força brutal, tocs aïllats de tendresa i petites espurnes d'humor que t'atrapen al seient fins el final.

Extret de la pel.lícula :

La reclusa :

" Vaig estar 16 hores de part...

Tenia molts dolors...

El metge va dir que m'havia d'aguantar...

Si em feien la cesària, la condemna s'aturava...

Fins que em vaig esqueixar...

I vaig perdre el coneixement...

Quan em vaig despertar, hi havia una infermera al meu costat...

Em va dir que el meu bebè no ho havia resistit...

Al cap de 3 hores tornava a estar a la presó... "

La professora de música :

" Et podré fer millor pianista però no millor persona... "

De tota la pel.lícula dedueixo que " Es necessiten només 4 minuts per demostrar al món que tens talent, i potser tota una vida per demostrar que ets " bona gent ".

El final musical ( de Schuman ) et deixa sense alè. Immens.

( El cinema alemany està en alça. L'any passat " la vida de los otros " va obtenir un Oscar com a la millor pel.lícula de parla no anglesa. El seu protagonista Ulrich Mühe va morir la setmana passada d'un càncer d'estómac. Tenia 54 anys )