Nits musicals al Call Jueu

Al Centre Bonastruc ça Porta fan uns concerts cada estiu gratuïts. La música és sefardí i es basa en càntics i romansos de l'edat mitjana. Parlen d'amors i desamors, de reis i princeses, d'esclaves i harems...

L'altre nit actuava un grup aragonès - Càntigas de Sefarad - amb cançons procedents de poemaris del segle XV. La música sefardí es va enriquir gràcies als grecs i els turcs i la seva sonoritat et transporta segles enllà. El pati del Call és un marc adient per aquests petits concerts a la fresca.

-------------------------------------------------------------------

Deixo el pati del Call un cop acaba el concert. Les notes musicals em ballen pel cap. Una hora i mitja a la fresca. Una estona en què només treballen la vista i l'oïde. No cal fer cap esforç per assaborir el moment. Les noves tonalitats s'instal.len al cos. Taral.larejo el seu so. Les meves passes ressonen al trepitjar les llambordes del carrer. Hi ha turistes a les terrasses. Es nota que estiuegen. No tenen pressa. Demà al matí podran mandrajar, però a mi em tocarà el despertador a les 7.

Accelero la marxa i confio que en mitja hora agafaré el llit...

_ Disculpa ...senyorina...

_ .......... si?

_ Coneix alguna pensió prop del centre? ( barreja d'italià-espanyol )

_ Hi ha l'Alberg, al costat una pensió i més enllà 2 hotelets

_ L'Alberg està ple i a la pensió hi penja el cartell de complet....

( Són dos joves italians. Han arribat amb Raynair a les 11 de la nit. No tenen cap reserva feta ).

Com que em ve de pas m'ofereixo a acompanyar-los als 2 hotelets que trobo de camí cap a casa.Tot ple... ( el conserge d'un hotel em diu que no hi ha cap plaça lliure enlloc ). Són dos quarts d'una de la nit... Els núvols amenacen pluja. Comença a tronar...

Em temo que hauran de passar la nit al ras...

--------------------------------------------------------

" Tinc un estudi. Un petit espai ple de llibres, música i un sofà - llit... De nit hi entra la llum de la lluna per una claraboia. Quan plou, la pluja repica el sostre... De dia el sol il.lumina cada racó..."

_ Us puc oferir on passar la nit avui, si us sembla bé. Demà podeu buscar allotjament...

_ Li pagarem l'habitació....senyorina...

Caminem pels carrers de Girona, amb el soroll de les rodes de les maletes, els meus tacons i espais de silenci. Alguna mirada de reüll...Paraules soltes...

Són del sud d'Itàlia... Volen fer una volta per Espanya... Barcelona... Andalusia...

No pensaven que a Girona hi hagués tant turisme...

Faig un repàs, com sempre faig, als nouvinguts, sobre Girona, Catalunya, la Costa Brava... L'Espanya que ens queda lluny ( i a prop alhora ), la llengua catalana i l'espanyola ( que un d'ells més o menys parla ).

_ Heu menjat res?

_ Un gelato...

Arribem a casa...

L'estudi els acull ple de llibres i fulls escrits, el pc que descansa i les plantes que pengen de les estanteries.

Somriuen... estan cansats.

Una dutxa.

Els preparo una mica de sopar lleuger ( pa de motlle, formatge, fruita, iogurts, aigua i llet )

És tard. Tots necessitem descansar. Demà faran turisme per Girona.

Quedem que a la nit soparem a casa.

A les 10 en punt, els de casa i els convidats ens trobem a taula... (Truita de patata, pernil, escalibada i pa amb tomata...)

Porten un vi, que han triat com obsequi, i encetem aquelles converses que s'allarguen...

Parlem de tot allò que en certa manera ens és semblant i que ens preocupa i que ens agrada. Els sous que no pugen, l'euro que ho ha encarit tot... de política i de la màfia... de música i gastronomia, del clima ( coincidim en què els nòrdics són més freds ) , als llatins ens bull la sang..., de feina, somnis, projectes... i sobretot del gaudi d'aquests petits moments...

Estan agraïts.

Si vaig a Itàlia, tinc un lloc on passar uns dies...

En Donato té uns ulls verds que atrapen...

En Sebastiano , un somriure que contagia...

( Estic pensant seriosament si m'anuncio a Raynair : Joana's, bed and breakfast ).