12 d’agost 2007

Nits musicals al Call Jueu



Al Centre Bonastruc ça Porta fan uns concerts cada estiu gratuïts. La música és sefardí i es basa en càntics i romansos de l'edat mitjana. Parlen d'amors i desamors, de reis i princeses, d'esclaves i harems...
L'altre nit actuava un grup aragonès - Càntigas de Sefarad - amb cançons procedents de poemaris del segle XV. La música sefardí es va enriquir gràcies als grecs i els turcs i la seva sonoritat et transporta segles enllà. El pati del Call és un marc adient per aquests petits concerts a la fresca.


-------------------------------------------------------------------


Deixo el pati del Call un cop acaba el concert. Les notes musicals em ballen pel cap. Una hora i mitja a la fresca. Una estona en què només treballen la vista i l'oïde. No cal fer cap esforç per assaborir el moment. Les noves tonalitats s'instal.len al cos. Taral.larejo el seu so. Les meves passes ressonen al trepitjar les llambordes del carrer. Hi ha turistes a les terrasses. Es nota que estiuegen. No tenen pressa. Demà al matí podran mandrajar, però a mi em tocarà el despertador a les 7.
Accelero la marxa i confio que en mitja hora agafaré el llit...
_ Disculpa ...senyorina...
_ .......... si?
_ Coneix alguna pensió prop del centre? ( barreja d'italià-espanyol )
_ Hi ha l'Alberg, al costat una pensió i més enllà 2 hotelets
_ L'Alberg està ple i a la pensió hi penja el cartell de complet....
( Són dos joves italians. Han arribat amb Raynair a les 11 de la nit. No tenen cap reserva feta ).
Com que em ve de pas m'ofereixo a acompanyar-los als 2 hotelets que trobo de camí cap a casa.Tot ple... ( el conserge d'un hotel em diu que no hi ha cap plaça lliure enlloc ). Són dos quarts d'una de la nit... Els núvols amenacen pluja. Comença a tronar...
Em temo que hauran de passar la nit al ras...
--------------------------------------------------------
" Tinc un estudi. Un petit espai ple de llibres, música i un sofà - llit... De nit hi entra la llum de la lluna per una claraboia. Quan plou, la pluja repica el sostre... De dia el sol il.lumina cada racó..."

_ Us puc oferir on passar la nit avui, si us sembla bé. Demà podeu buscar allotjament...
_ Li pagarem l'habitació....senyorina...
Caminem pels carrers de Girona, amb el soroll de les rodes de les maletes, els meus tacons i espais de silenci. Alguna mirada de reüll...Paraules soltes...
Són del sud d'Itàlia... Volen fer una volta per Espanya... Barcelona... Andalusia...
No pensaven que a Girona hi hagués tant turisme...
Faig un repàs, com sempre faig, als nouvinguts, sobre Girona, Catalunya, la Costa Brava... L'Espanya que ens queda lluny ( i a prop alhora ), la llengua catalana i l'espanyola ( que un d'ells més o menys parla ).
_ Heu menjat res?
_ Un gelato...
Arribem a casa...
L'estudi els acull ple de llibres i fulls escrits, el pc que descansa i les plantes que pengen de les estanteries.
Somriuen... estan cansats.
Una dutxa.
Els preparo una mica de sopar lleuger ( pa de motlle, formatge, fruita, iogurts, aigua i llet )
És tard. Tots necessitem descansar. Demà faran turisme per Girona.
Quedem que a la nit soparem a casa.
A les 10 en punt, els de casa i els convidats ens trobem a taula... (Truita de patata, pernil, escalibada i pa amb tomata...)
Porten un vi, que han triat com obsequi, i encetem aquelles converses que s'allarguen...
Parlem de tot allò que en certa manera ens és semblant i que ens preocupa i que ens agrada. Els sous que no pugen, l'euro que ho ha encarit tot... de política i de la màfia... de música i gastronomia, del clima ( coincidim en què els nòrdics són més freds ) , als llatins ens bull la sang..., de feina, somnis, projectes... i sobretot del gaudi d'aquests petits moments...
Estan agraïts.
Si vaig a Itàlia, tinc un lloc on passar uns dies...
En Donato té uns ulls verds que atrapen...
En Sebastiano , un somriure que contagia...


( Estic pensant seriosament si m'anuncio a Raynair : Joana's, bed and breakfast ).

34 Comments:

Blogger Robertinhos said...

jejejeje...bé, serà qüestió d'anar a Girona sense reserva i a les 23h...amb mi segur que podràs començar una serie de "sopar amb els idiotes"

3:38 p. m.  
Blogger onix said...

jajaj veig que anava en serio , quan he començat a llegir creia que seria un relat de la Joana amb els dos italians .... se m'ha fotut el sol al cap ja veig
un petonassoooooo Madona del Call

7:24 p. m.  
Blogger Duschgel said...

Joana, nit sorprenent i deliciosa, entre la música sefardí envoltada per l'encant del call jueu, nouvinguts, trobades, compartir i un sopar genial, sens dubte dels meus preferits.

Dintre de vuit dies arribaré amb el Ryanair a Girona. Llàstima que a l'aeroport ja em ve a buscar la meva mare, que viu a uns 125 km d'allí, que si no...

Saps què trobo a faltar? Menjar-me una bona llesca de pa de pagès amb escalivada i anxoves de l'Escala... Ai, aquí a Alemanya no hi ha manera de trobar anxoves decents!!

Un petonàs!

10:40 p. m.  
Blogger Esther said...

ets un encant!! ja veus i ja pots anar a Itàlia ben tranquil·la! jeee! petonets i bon inici de setmana!

12:14 a. m.  
Blogger Oriol said...

i amb la Sarfa? que també ens acolliràs?
Ho ets molt confiada o tenien molt bona presència, però jo no em col.loco dos italians a casa ni en broma............dues italianes si però dos italians no!! :-)

2:59 a. m.  
Blogger Paul Walls said...

Caram què acollidora, molt bé molt bé... Si per festes de Gràcia vols venir a veure-escoltar concerts de tot tipus, si vols a casa meva hi tens un estudi/traster...XD. Apa q vagi bé!

3:29 a. m.  
Blogger espiadimonis said...

Quines coses et passen! I a més, ets tan esplèndida i generosa...Jo hagués fet com n'Oriol, no els deixo entrar a casa ni fart de vi ;-) En fi, maneres de ser, suposo. Felicitats i no canviïs mai.

3:52 a. m.  
Blogger mossèn said...

bé, jo hagues fet el mateix si haguessin estat dues senyoretes de molt bon veure ... salut

3:55 a. m.  
Blogger B-612 said...

Mmmmmm... Girona (i el Gironès en general)! Quantes coses maques per veure i per fer! I que guapes són les dones a Girona!! Serà cosa dels rius? :)Quines aventures que tens! Algun llit lliure?

4:30 a. m.  
Blogger Odalric said...

Genial la referencia del Call... :)

5:38 a. m.  
Blogger Anna said...

A doncs mira, jo fa temps que hi vull anar, els meus ulls no son verds, però el meu somriure també contagia, diuen alguns...que puc venir a Ca Teu???

Petons maca!!!!!

6:00 a. m.  
Blogger Gatot said...

No hi ha com les sortides entre setmana... i segur que l'endemà, havent dormit poc, vas poder fer migdiada. O no?

En tot cas, segur que les noves coneixences i la possibilitat de ser ben acollida a Itàlia, segur que s'ho valen!

8:18 a. m.  
Blogger Joana said...

robertinhos,
A que no t'hi atreveixes! ;)
Bentornada Onix,Aquest cop no és un relat imaginat. Ja veus... l'estiu! Aixxx el sol!!! Una abraçada.
Bentornada Duschgel, doncs sí...una vetllada per recordar! I ja saps...quan tornis, avisa amb temps! un petó
Quina duferència hi ha entre dos italians i dues italianes, Oriol, i per què dues italianes sí i dos italians no??
Paul Walls, Gràcies! No m'ho diguis dos cops...que baixo!
És evident que tots no som iguals, Espiadimonis,i...tampoc vull canviar, Gràcies per comentar.
Mossèn, La bona presència no és sinònim de bona persona, no us sembla?
B-612,
I tu per Portugal quines aventures ens explicaràs? Un llit lliure? El de l'estudi!;)
Gràcies Oldaric, és un lloc preciós!
I tant Anna, quan vulguis...
Espero no tenir ober booking ara!!!

8:22 a. m.  
Blogger Joana said...

Gatot,
L'endemà amb un pam de son cap a la feina, dinar i preparar el sopar.No em va quedar temps per a la migdiada i un altre cop a dormir tard... però estem a l'estiu!;)

8:27 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Com t'hi dediquis, joana, l'any que ve els hotels de Girona seran buits i el joana's bed & beakfast ple! hahahahaha

Petons, maca

sabateta

10:39 a. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

I no va passar res amb aquests italiantes????, no m'ho crec, jejejejeje.

Doncs mira, ja se on anar a dormir quant pasi per Girona, que em guardaràs un lloc????

Petonets bonica!!!!!

12:24 p. m.  
Blogger Mon said...

ets unica de debo, sort que a girona tenim una joan, al mon hi ha poques joanes, i alguns joans

3:23 p. m.  
Blogger el paseante said...

Una vegada vaig anar a parar a Santander sense reserva d'hotel i també tot era plé. Un taxista em va portar a casa d'una dona que em va cedir una habitació i em va fer el sopar. Això sí, pagant (per això no vaig portar vi). Com sempre, un post molt bonic.

4:16 p. m.  
Blogger escursó said...

Coi Joana !

Amb els temps que corren i tu deixes passar la nit a 2 desconeguts a casa.....

Single white female seeks....trouble?

Per cert quina calor que fa a Girona a l'estiu....

Petons maca
xxx

5:05 p. m.  
Blogger nimue said...

quina gran història i que bé m'ha sentat llegir-la. Jo vaig estar una vegada en l'altre costat, en el dels italians, al Marroc. Un poble preciós, les 11 de la nit i sense hotel. I un que passava ens va oferir anar a sa casa. El meu xicon estava acollonit però jo sempre he sigut molt confiada. I l'experiència va ser fantàstica.

11:46 p. m.  
Blogger Déric said...

què atrevida posar-te dos desconeguts a casa! però suposo que molts hauriem fet el mateix, pobres!

12:57 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Cónchale Joana, que experiencia tan especial. Muy rico de tu parte dar una mano a unos turistas perdidos , y más si tienen bella sonrisa y ojos verdes, jaaaaaa

Un abrazo !!!!!

1:05 a. m.  
Blogger Puji said...

T'asseguro que faries la primera pela!

2:20 a. m.  
Blogger Mandarinada Contraproduent said...

Que tenen els italians que sempre els hi trobem alguna cosa que ens encisa?

3:58 a. m.  
Blogger Joana said...

sabateta,
M'agradaria dedicar-m'hi... Tenir un petit hostal a la muntanya o una casa rural al pobel... Potser un dia em decideixo.
Gràcies , Bonica!
Jo mateixa,
He explicat la vetllada! I ja saps on dormir si vens a Girona!
Mon,
Al món hi ha de tot.Per sort hi ha gent " bona"...encara!
Paseante,
Ells també em van pagar i van demanar-me estar-s'hi una nit mé, i van portar el vi... A vegades tot i pagar no trobes ni el lloc ni les persones...
Escurçó,,
Bé, de fet l'estudi és independent de la vivenda. I no em dedico a portar desconeguts ...a casa... Si files tan prim, també a les discoteques i alguns bars, la gent es troba ( desconeguts) i sovint se'n van a casa d'algú... canvia res? I sí, fa molta calor a Girona ,)
Nimue,
Jo vaig conèixer, en un càmping, una família irlandesa i un noi de Berlin. He estat a casa seva i ells a la meva. Estan lluny però tenim una amistat de fa molts anys. Les experiències, com tot a la vida, t'enriqueixen i a vegades el veí del costat pot ser més roí que ningú!. Bé, veig que la teva "acollida" va ser fantàstica. Me n'alegro!
Déric,
Un dia nosaltres podem ser els " desconeguts" sense sostre...no?
Carolina,
No em vaig fixar en els ulls verds de nit... Els vaig veure l'endemà tot sopant, igual que el somriure...
Puji,
De veritat que m'ho estic pensant...I els hi vaig fer bé de preu!!!
Mandarina,
Benvinguda! Alguna cosa deuen tenir...

5:41 a. m.  
Anonymous striper said...

Ostres potser em deixare caure per Girona alguna nit d'aquestas, no sera el sopar de la retvellapero segurque sera mes calid, diuen que els meus ulls son de un marro verdos.

9:14 a. m.  
Blogger Antoni said...

uau, quina nit d'estiu, ben complerta.
Ets una persona oberta d'altres no haurien pensat pas en donar-lis allotjament.

Rebé!

1:12 p. m.  
Blogger Joana said...

Striper,
Deixa't caure a poc a poc...que no et facis mal! ;)Segur que amb aquests ulls arrasses! ;)
Antoni,
A vegades les situacions imprevistes surten bé! no?

2:13 p. m.  
Blogger Viatger said...

El call de Girona em porta molts records quan era un bar a finals dels 80 i posaven musica clàssica ! Sempre que anava a Girona hi anàvem, a part d'anar al Hotel Bellmirall que el regentava el Vicenç i la seva dona. Ara crec que el hotel s'ha tornat mot fassion,no?

El tema italians, enhorabona Joana , jo segurament hauria fet el mateix.

5:22 a. m.  
Blogger Joana said...

Viatger,
Benvingut! Tens tota la raó.Jo també hi anava quan hi havia el bar, al sortir de la universitat. A l'hotel Bellmirall encara el regenta en Vicens i la seva dona...i no ha canviat gens, res de fashion!
Gràcies!

1:41 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Pregunta: I jo perquè mai vaig trobar una Joana acollidora quan anava amb motxilla i l'Inter Rail a la mà?

Resposta: perquè no tens els ulls verds ni ets italià, carallot!

4:30 p. m.  
Blogger Joana said...

Veí...
És que senzillament no ens vam creuar!En la foscor no es veuen els ulls...es veuen l'endemà...
Bentornat!

1:56 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Haurerm d epujar i fer-nos passar per italians... jejejejej

Salutacions!

1:28 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Està bé de tarragonins...no?
Quan vulguis! :)

9:22 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home