16 d’agost 2007

Contes d'estiu ( I )



Lladregot d'imatges




Com un vigilant nocturn m'assec cada nit a l'aguait i l'espero. Viu a l'àtic del davant.
Espero que arribi i que encengui la petita làmpada del seu cuarto. La contemplo mentre es despulla i en robo una imatge. Se'n va a la dutxa i torna per emmirallar-se. Es posa crema i es perfuma. Es raspalla els cabells...
M'inspiro en ella i li manllevo una part del seu cos. Escric i penjo la fotografia a la revista on treballo.
La seva cara i els seus ulls no hi surten mai. La preservo de les mirades indiscretes. Només el seu cos.
Com un lladre furtiu, l'espio de dia quan puja al terrat a estendre la roba i el vent li acarona les cames més enllà del que jo puc arribar a albirar, i el sol li escalfa el pitram quan s'ajup i els seus pits s'aboquen dins les copes de puntes fines. I mira si algú la mira, mentre els seus cabells li entelen la mirada.
I dia rere dia la veig madurar... Les corbes se li arrodoneixen, el pit en tensió, la panxa protuberant...
I el desig que sento s'aviva cada dia davant la fragilitat d'un cos canviant. I dubto. Dubto si he de continuar robant.
Fa massa temps , que en somnis, la despullo. Massa temps que temo que se m'esmicoli entre les mans.
Avui no... Avui no l'he robada. Ella s'ha ofert:
_ Fes-me una foto prenyada!
Avui no vol ser una imatge sense cara. Vol ser la protagonista de la portada.


_ Qui no ha robat una imatge amb una mirada!
_ Qui no ha robat una paraula, una frase o un vers!
_ Qui no ha manllevat un instant, un bes o una abraçada!
_ Qui no es fascina amb allò que li agrada!
-----------------------------------
Poema robat

Venedor d'amor/
Porta joies fines:
La noia que vols/
La noia que tries
De tanta claror/
Que el mercat destria/
Per cada cançó/
Dónes una vida/
Quina vida dóns/
Quina altra en voldries:
/ Jo me l'he triada/
moreneta i prima./
Moreneta i prima/
Que sembla un palmó:/
Si un altre la mira/
Li treu morenor./
Jo l'he demanada/
Que fós sols per mi/
L'he comprada esclava/
la vull fer lluir.
Autor desconegut.
( L'Espiadimonis ha encertat l'autor... Salvat-Papasseit ), La sabateta, la segona i per descomptat el V...el tercer...Enhorabona! A la propera hi haurà " premi"

26 Comments:

Blogger Robertinhos said...

em sembla que tots cometem robatoris al sortir de casa...

llenço una pregunta...serà la dona del Veí de Dalt? ;P

3:55 p. m.  
Blogger espiadimonis said...

Autor desconegut? Que no és de'n Papasseit? O potser no he captat qualque subtilesa?

2:31 a. m.  
Blogger mossèn said...

bo, molt bo, boníssim ... salut

2:38 a. m.  
Blogger JANA said...

A mi em robes l'ànima cada cop que llegeixo els teus escrits...

Una besada ,-)

2:38 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Crec que la jana ho ha expressat perfectament, joana: exquisida!

sabateta


PS Sí, espia, és el Venedor d'amor d'en Salvat-Papasseit

3:03 a. m.  
Blogger Joana said...

robertinhos,
Sempre caçem alguna peça al vol!
No crec que sigui la del veí! ;)
Molt bé! espiadimonis,Jo el vaig robar quan encara no havia descobert en Salvat-papasseit i durant un temps no sabia qui era l'autor...Veig que hi ha nivell!
Vaig pensar qui seria el primer en dir-ho! ;)
Gràcies! mossèn!
Ens la robem mutuament, Jana!
Si hi hagués premi...el segon seria per tu,sabateta! Ets un sol!

3:50 a. m.  
Anonymous cafeambllet said...

Tots som lladres de moments, els assaborim i els guardem al fons de l'ànima per a poder gaudir-los en la intimitat, per a nosaltres sols...

5:34 a. m.  
Blogger barbollaire said...

"jo vinc, et robo i et prenc
per retrobar-me,
de bell nou,
amb la carícia i l'alenada.
Pintada, amb traç subtil,
per les teves paraules"


com sempre, joana magnific.

gràcies per aquest nou regal.

una abraçada! ;¬)*

7:28 a. m.  
Blogger Gatot said...

I alguna vegada, poder robar una imatge amb els ulls clucs.
Com qui, a les palpentes,
recupera passat i futur.

Però, joana, en el relat... qui era l'esclau/esclava?

petons i llepades robades!

11:58 a. m.  
Blogger Duschgel said...

Mirat així, doncs, no sembla pas que ser lladre sigui tant dolent... si no, tots seríem a presó!

Bon cap de setmana!

12:10 a. m.  
Blogger nimue said...

sí, confesse, jo també robe imatges amb la mirada... :)

12:26 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí, cafeambllet, com el sucre que es disolt i l'assaborim sense veure'l!
Els regals, Barbollaireens els fas tu! Gràcies!!
Si tanques els ulls gatot,pots rememorar el passat en forma de present, no?
En el relat potser el fotògraf és l'esclau de la bellesa de la veïna...
Imagino Duschgel, que hi ha robatoris que no són cap delicte...
Nimue, són la millor càmara per robar!!Els ulls!
Bon cap de setmana a tothom!

6:38 a. m.  
Blogger Déjà vie said...

les fotos q publiques aki son teves???????
relament la sensualitat d'una dona embarassada, portant dins el seu ventre un altre esser, amb els ulls brillants i radiant es tan especial...

8:10 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

Encara que només sigui en el record, tots hem robat imatges alguna vegada, però aquestes no fan mal...

Continuo dien que tens un do especial amb les paraules, Joana!

Petons, guapa!

12:17 p. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

La foto es preciosa, penso que si el cos d'una dona nua ja de per si es bonic, embarassada encara es més encisador.

Si això ho ajuntes amb l'escrit i a més l'hi poses un poema, que en surt?

Doncs un post increiblement dolç i tendre, tens una traça nena, m'has posat la pell de gallina!!!!!

Petonets dolcets a les galtones :-)

3:13 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Joana,

ja li pots dir al Roberthinos que tinc una foto igual però que no és aquesta...ni de cap veïna que hagi vingut de visita (que jo sàpiga!)

I per cert, les noies, quan esteu prenyades és que esteu guapes del cagar! Ui, perdó! Guapes de collons!

PS I permet'm la pedanteria, però quan he llegit el poema i he vist que has posat "desconegut", sense saber-ho del cert m'he dit: o la Joana va d'incògnit o s'ha bescanviat pel Papasseit i ella no ho sap? Després veig que la sabateta que camina molt i de puntetes) l'ha clavada.

4:37 p. m.  
Blogger onix said...

quin bonic relat!! ets magnifica tens el do de fer visualitzar no em cansaré de dir-ho una abraçada ;)***

7:29 p. m.  
Blogger Joana said...

Déjà,
No importa tant de qui són les fotos sinó la bellesa que desprenen...no? ;)
Meta, Ja sé que no fan mal...però potser hi ha qui no ho diu i llavors li pesa. Si ens ho guardem, llavors ens pot fer mal! Gràcies wapa!
I et diris més Jo mateixa, la sensualitat i el desig poden augmentar en aquesta època, és un moment dolç i especial...a veure si un dia ens ho expliques...
Ja m'imagino que tens una foto com aquesta, Veí, Són de les que s'han de guardar!
Respecte al poema volia veure qui era el primer en descobrir l'autor....L'espiadimonis, primer i la sabatetadesprés són els guanyadors... perquè tu estaves fora, de vacances!!! ;)
Gràcies Onix,Poder viaualitzar un escrit és viatjar en el temps i en l'espai...Per això ens agrada llegir i llegir-te!!!!!
Bon diumenge a tothom!

2:07 a. m.  
Blogger el paseante said...

Una nòrdica ha vingut a viure al pis del davant. Abans no hi havia ningú i podia tenir la porta del balcó oberta. Ara la veig passejar amunt i avall en roba interior. Em fa cosa robar aquestes imatges seves, així que he decidit penjar unes cortines.

4:52 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Paseante,
tu estàs "tonto" o què? Una nòrdica en paños menores i me li poses una cortina??? T'haurem de treure a passejar fora del Turó Park algun dia...

4:56 p. m.  
Blogger Jesús M. Tibau said...

Molt bé. Veig que també tens l'afició de fer treballar els teus visitants i posar-los reptes perquè endevinin l'autor d'un text. Al meu bloc proposo jocs literaris cada dimecres, des de fa 17 setmanes, i em va molt bé, i fins i tot he aconseguit patrocinadors per a oferir premis. Et convido a participar-hi.

4:37 a. m.  
Blogger Joana said...

Paseante,
És inevitable robar alguna imatge amb o sense cortines...
De totes maneres sempre els contes són contes!
Veí,Només et faltaria una nòrdica a l'àtic del davant...
CaramJosep Mª,amb patrocinadors i tot...Aquí de moment els premis són molt minces...només paraules!
gràcies!M'hi passaré

7:49 a. m.  
Anonymous Anònim said...

M´agrada la sensualitat que traspua tot aquest blog.

12:29 p. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies Anònim... No sé a qui dirigir-me però benvingut!

2:05 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Lluny de la veïna nòrdica del paseante (les cortines ón perquè no la vegir o perquè no et vegi ella com guaites... jejejej), en llegir el post he pensat en un terrat del centre d'Itàlia: de la Itàlia pura i dura, o potser del sud... o potser en la Loren, directament en ella, en blanc i negre...

En tot cas terreny perillòs... doncs de vegades la curiositat pot enmalaltir.

1:53 p. m.  
Blogger Joana said...

Sí,Tondo>,Un bon exemple la Loren, i l'Itàlia genuïna.Un terrat amb llençols blancs i perfumats...
Deixem les patologies per un altre moment...no et sembla?
Vinga que descansis! ;)

2:16 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home