Contes d'estiu ( II )
Imatges robades
Al seu estudi mai hi veig llum. De nit sempre està fosc. Sé que m'espera... Treballa de fotògraf a la revista " NUM ". Una revista de nus, masculins i femenins.
Em conec i reconec el meu perfil, cada pam del meu cos. Són anys de viatge junts, jo i el meu cos.
Me'l cuido i l'hidrato amb cremes , olis i perfums, i el moldejo amb suaus massatges i embolcalls ( d'argila verda, d'algues i sals minerals ...).
Ressegueixo cada corba al mirall i m'estimo la imatge que desprenc, mentre el seu objectiu traspassa els cortinatges. Em vesteixo amb bates de seda, pijames de ras i botons nacarats i deixo entreveure blondes i puntes, cames de seda i ungles de carmí. M'adorno amb perles cares, sabatilles de plomí i perfums de París ... Unes gotes als turmells, als plecs, unes gotes darrera les orelles, entre els pits i al melic ...
Els seus dits em raspallen els cabells mentre noto l'escalfor del seu alè.
Deixo que es passegi, càmara a la mà i jocs de llums...
I de nit, sempre és la companya - la nit - unes mans m'acaronen perquè també s'acaronen, en altres nits... les seves nits, les nostres nits.
I en somnis l'esguard del seu cos nu es transforma en un univers nou, capaç de traspassar el moment.
I més enllà... el desig, per sublimar l'instant fugisser de tota raó, lògica o il.lògica, si entenc la raó com l'instrument que ens fa racionals. Perquè en moments de vulnerabilitat extrema no puc raonar. S'imposa el silenci i res ni ningú pot restablir l'equilibri d'un somni que va més enllà de qualsevol record.
I sí, jo també l'he despullat, nit rera nit quan el seu cos implora el meu, tan nu com el seu.
------------------------------------------
" Els records tenen la textura dels somnis. Els somnis tenen la qualitat escorredissa dels records. Sovint són tan semblants uns i altres..."
33 Comments:
i les fotos que fa de tu...com surten?
D'una bellesa aclaparadora, robertinhos!
Bon diumenge wapo!
Aquest estiu t'està provant i molt, joana. Un cop més, deliciós!!!
sabateta
La màgia de les teves paraules captiven els meus ulls i es senzill deixar-se portar, es fàcil voler acariciar aquest be de déu d'home, olorar es olis que impregnen la seva pell, recorrer amb la llengua aquest cos d'infart.
Preciós!!!!!
a la recerca dels somnis amb els frens dels records
jolin... amb fotografs així jo també em deixe...
Que sapigueu que jo no tinc res a envejar a aquest cos eh...Jajaja.
Bé, que acabis molt bé l'estiu! Adéu!
Ostres, he estat uns dies desconnectat per culpa d'un trasllat, entro i em trobo aquesta delicatessen, aquest text fantàstic i doble. Realment, t'has superat a tu mateixa, Joana.
Una abraçada literària!
Home? On dieu que hi ha un home...? Ah! Aquestes quatre costelles mal posades...Buenuuuu! Meravelles del "trucs fotogràfics" del Photosop
Quin text més ben parit, Joana!
T'ho diu un aspirant a fotograf :-)
Records i somnis sovint s'acaben entrellaçant imperceptiblement, tal com descriuen, delicades, les teves paraules.
Bona setmana, Joana!
sabateta,L'estiu dóna per dessenfrenar-se un pèl... no creus?
gràcies!
mandarinada,M'agrada que t'hagi agradat!
Joan,
Un estira i arronsa...sempre!
I tant Nimue...Sembla que n'ha entrat un , de fotògraf,a deixar comentari...a veure si tenim sort!
Paul...No en tinc cap dubte! Bon estiu per a tu també i bon concert!!!
Spock,...D'això...que hi haurà inauguració oficial al nou pis??? ;)
Veí,No puc imaginar-te després del photoshop...ni abans,però suposo que com en Paul,res a envejar!
doomaster,
benvingut i no sé...potser alguna et serviràde model!!!! ;)
Duschgel,
Gràcies per poder-ho compartir!
una abraçada!
aixi sigui ... salut
buf, un altre més si us plau!
He llegit el teu post i m'he vist mirant per l'espiera, poden sentir el calor redera la porta.
Jo vull mirar a aquest paio, quin cos nena, quin cos!!!! :-P
Referent al que deies a l'altre post, et ben juro que quant sigui el moment seràs la primera en veure les fotos :-)
Els records i els somnis sovint són més reals que la mateixa vida, ja que al final és l'únic que en queda.
Gràcies per deixar un comentari al meu bloc Tens un racó dalt del món que, entre altres coses, m'ha permès conèixer el teu bloc. T'he creat un enllaç i et proposo que facis el mateix per a agermanar els nostres blocs.
Salutacions
Jo també soc infermera però del sexe masculí. M´en alegro
Tornar de vacances i trobar-me aquest post és...és tot un regal ;)
Molt maco i sensual.
Una abraçada ben forta!
potser sóc jo que encara estic una mica atabalat de les vacances...però diria que has equivocat la foto oi? ;)
petons!
Salut! mossèn!
És inevitable, espiar, a vegades...Antoni!
Recrea-t'hiJo mateixa...Aixxx serà una primícia? mmmm
Benvingutjesús Mª, tens tota la raó. Per això sempre donem voltes als somnis, als records, al present i no ens en sortim! Queda el que queda!!
Benvingut tambéDespertaferro...Un D.U.I? Felicitats!
Uribetty, Se m'han fet llargs aquests 10 dies... Bentornat i moltes gràcies!
No, Clint, Aquest diríem que és el fotògraf imaginat per la retratada veïna...si?
No pensis, a mi també el sol o els núvols m'han atabalat! Bentornat!
Bonic, bonic...!
Petons, guapa.
P.d.- Coi, quin fotògraf!
Qui fos model, Meta! ;)
qui fos fotògraf, joana!
encara que fos sense càmera!
petons i llepades de seda!
jo al igual que en Clont tambe m´havia atabalat , despres de la teva explicació ho veig tot una mica mes clar ;-)
Ops he dit Clont enlloc de Clint jejeje
Com sempre, un relat preciós!!!
Vull un fotògraf com aquest!!!!!
:-)
O amb imaginació, Gatot!
Aixxx Mikel...les vacances!!!
Gràcies Cafeambllet!!!
Bonic, molt bonic, m'ha agradat llegir-lo. Tornaré.
Li
Gràcies, Lídia! I benvinguda al bloc!
La calma que es respira entre click i click l'entreveig fresca i apassionadament intrigant.
Bon post! Com sempre!
Tondo,I...no és bonic això?
Una abraçada!
Forma part de la sal de la vida, Joana...
Tondoexplicaria d'alguna manera el per què d'alguns blocs...
Guisats, a foc lent, amb el punt just de sal... aromatitzats amb un farcell d'herbetes... I al lluna guaïtant-nos...
:)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home