19 d’agost 2007

Contes d'estiu ( II )


Imatges robades


Al seu estudi mai hi veig llum. De nit sempre està fosc. Sé que m'espera... Treballa de fotògraf a la revista " NUM ". Una revista de nus, masculins i femenins.

Em conec i reconec el meu perfil, cada pam del meu cos. Són anys de viatge junts, jo i el meu cos.

Me'l cuido i l'hidrato amb cremes , olis i perfums, i el moldejo amb suaus massatges i embolcalls ( d'argila verda, d'algues i sals minerals ...).
Ressegueixo cada corba al mirall i m'estimo la imatge que desprenc, mentre el seu objectiu traspassa els cortinatges. Em vesteixo amb bates de seda, pijames de ras i botons nacarats i deixo entreveure blondes i puntes, cames de seda i ungles de carmí. M'adorno amb perles cares, sabatilles de plomí i perfums de París ... Unes gotes als turmells, als plecs, unes gotes darrera les orelles, entre els pits i al melic ...

Els seus dits em raspallen els cabells mentre noto l'escalfor del seu alè.

Deixo que es passegi, càmara a la mà i jocs de llums...

I de nit, sempre és la companya - la nit - unes mans m'acaronen perquè també s'acaronen, en altres nits... les seves nits, les nostres nits.

I en somnis l'esguard del seu cos nu es transforma en un univers nou, capaç de traspassar el moment.

I més enllà... el desig, per sublimar l'instant fugisser de tota raó, lògica o il.lògica, si entenc la raó com l'instrument que ens fa racionals. Perquè en moments de vulnerabilitat extrema no puc raonar. S'imposa el silenci i res ni ningú pot restablir l'equilibri d'un somni que va més enllà de qualsevol record.

I sí, jo també l'he despullat, nit rera nit quan el seu cos implora el meu, tan nu com el seu.

------------------------------------------

" Els records tenen la textura dels somnis. Els somnis tenen la qualitat escorredissa dels records. Sovint són tan semblants uns i altres..."

33 Comments:

Blogger Robertinhos said...

i les fotos que fa de tu...com surten?

3:34 a. m.  
Blogger Joana said...

D'una bellesa aclaparadora, robertinhos!
Bon diumenge wapo!

3:40 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Aquest estiu t'està provant i molt, joana. Un cop més, deliciós!!!

sabateta

6:08 a. m.  
Blogger Mandarinada Contraproduent said...

La màgia de les teves paraules captiven els meus ulls i es senzill deixar-se portar, es fàcil voler acariciar aquest be de déu d'home, olorar es olis que impregnen la seva pell, recorrer amb la llengua aquest cos d'infart.

Preciós!!!!!

6:25 a. m.  
Blogger Waipu Joan said...

a la recerca dels somnis amb els frens dels records

7:47 a. m.  
Blogger nimue said...

jolin... amb fotografs així jo també em deixe...

8:52 a. m.  
Blogger Paul Walls said...

Que sapigueu que jo no tinc res a envejar a aquest cos eh...Jajaja.
Bé, que acabis molt bé l'estiu! Adéu!

12:27 p. m.  
Anonymous Spock said...

Ostres, he estat uns dies desconnectat per culpa d'un trasllat, entro i em trobo aquesta delicatessen, aquest text fantàstic i doble. Realment, t'has superat a tu mateixa, Joana.

Una abraçada literària!

4:12 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Home? On dieu que hi ha un home...? Ah! Aquestes quatre costelles mal posades...Buenuuuu! Meravelles del "trucs fotogràfics" del Photosop

5:00 p. m.  
Anonymous doommaster said...

Quin text més ben parit, Joana!
T'ho diu un aspirant a fotograf :-)

11:39 p. m.  
Blogger Duschgel said...

Records i somnis sovint s'acaben entrellaçant imperceptiblement, tal com descriuen, delicades, les teves paraules.

Bona setmana, Joana!

12:20 a. m.  
Blogger Joana said...

sabateta,L'estiu dóna per dessenfrenar-se un pèl... no creus?
gràcies!
mandarinada,M'agrada que t'hagi agradat!
Joan,
Un estira i arronsa...sempre!
I tant Nimue...Sembla que n'ha entrat un , de fotògraf,a deixar comentari...a veure si tenim sort!
Paul...No en tinc cap dubte! Bon estiu per a tu també i bon concert!!!
Spock,...D'això...que hi haurà inauguració oficial al nou pis??? ;)
Veí,No puc imaginar-te després del photoshop...ni abans,però suposo que com en Paul,res a envejar!
doomaster,
benvingut i no sé...potser alguna et serviràde model!!!! ;)
Duschgel,
Gràcies per poder-ho compartir!
una abraçada!

2:50 a. m.  
Blogger mossèn said...

aixi sigui ... salut

5:08 a. m.  
Blogger Antoni said...

buf, un altre més si us plau!
He llegit el teu post i m'he vist mirant per l'espiera, poden sentir el calor redera la porta.

6:21 a. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

Jo vull mirar a aquest paio, quin cos nena, quin cos!!!! :-P

Referent al que deies a l'altre post, et ben juro que quant sigui el moment seràs la primera en veure les fotos :-)

9:10 a. m.  
Blogger Jesús M. Tibau said...

Els records i els somnis sovint són més reals que la mateixa vida, ja que al final és l'únic que en queda.
Gràcies per deixar un comentari al meu bloc Tens un racó dalt del món que, entre altres coses, m'ha permès conèixer el teu bloc. T'he creat un enllaç i et proposo que facis el mateix per a agermanar els nostres blocs.
Salutacions

10:18 a. m.  
Blogger DESPERTAFERRO said...

Jo també soc infermera però del sexe masculí. M´en alegro

1:25 p. m.  
Blogger Uribetty said...

Tornar de vacances i trobar-me aquest post és...és tot un regal ;)
Molt maco i sensual.
Una abraçada ben forta!

2:25 p. m.  
Blogger Clint said...

potser sóc jo que encara estic una mica atabalat de les vacances...però diria que has equivocat la foto oi? ;)

petons!

2:27 a. m.  
Blogger Joana said...

Salut! mossèn!
És inevitable, espiar, a vegades...Antoni!
Recrea-t'hiJo mateixa...Aixxx serà una primícia? mmmm
Benvingutjesús Mª, tens tota la raó. Per això sempre donem voltes als somnis, als records, al present i no ens en sortim! Queda el que queda!!
Benvingut tambéDespertaferro...Un D.U.I? Felicitats!
Uribetty, Se m'han fet llargs aquests 10 dies... Bentornat i moltes gràcies!
No, Clint, Aquest diríem que és el fotògraf imaginat per la retratada veïna...si?
No pensis, a mi també el sol o els núvols m'han atabalat! Bentornat!

7:56 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

Bonic, bonic...!

Petons, guapa.

P.d.- Coi, quin fotògraf!

11:52 a. m.  
Blogger Joana said...

Qui fos model, Meta! ;)

2:10 p. m.  
Blogger Gatot said...

qui fos fotògraf, joana!

encara que fos sense càmera!

petons i llepades de seda!

3:25 p. m.  
Blogger Mikel said...

jo al igual que en Clont tambe m´havia atabalat , despres de la teva explicació ho veig tot una mica mes clar ;-)

9:23 a. m.  
Blogger Mikel said...

Ops he dit Clont enlloc de Clint jejeje

9:24 a. m.  
Anonymous cafeambllet said...

Com sempre, un relat preciós!!!
Vull un fotògraf com aquest!!!!!
:-)

10:20 a. m.  
Blogger Joana said...

O amb imaginació, Gatot!
Aixxx Mikel...les vacances!!!
Gràcies Cafeambllet!!!

2:03 p. m.  
Blogger Lídia said...

Bonic, molt bonic, m'ha agradat llegir-lo. Tornaré.

Li

3:15 p. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies, Lídia! I benvinguda al bloc!

2:51 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

La calma que es respira entre click i click l'entreveig fresca i apassionadament intrigant.

Bon post! Com sempre!

2:24 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,I...no és bonic això?
Una abraçada!

1:14 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Forma part de la sal de la vida, Joana...

1:46 p. m.  
Blogger Joana said...

Tondoexplicaria d'alguna manera el per què d'alguns blocs...
Guisats, a foc lent, amb el punt just de sal... aromatitzats amb un farcell d'herbetes... I al lluna guaïtant-nos...
:)

2:20 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home