01 d’agost 2007

4 MINUTS


És l'última estrena de l'estiu. Una pel.lícula alemanya dirigida per en Chris Kraus.
Una història basada en un fet real. Un drama més en una presó de l'Alemanya nazi.
Amb 3 protagonistes excepcionals : Una professora, una reclusa i un piano.

" Una professora de música ( Mònica Bleibtreu ) dóna classes en una presó alemanya. Allà descobreix una jove conflictiva de 21 anys ( Hanna Herzgprung ) amb molt de talent musical.

Decideix presentar-la a un certamen musical per joves intèrprets ".

La pel.lícula ha obtingut un premi, de l'Acadèmia Alemanya , com a millor pel.lícula del 2007 i a la millor actriu ( Mònica Bleibtreu ). I altres premis als festivals de Sofía i Shangai.
No us podeu perdre ni un segon de la pel.lícula. Cada mirada, cada gest de les protagonistes desprenen una força brutal, tocs aïllats de tendresa i petites espurnes d'humor que t'atrapen al seient fins el final.

Extret de la pel.lícula :
La reclusa :
" Vaig estar 16 hores de part...
Tenia molts dolors...
El metge va dir que m'havia d'aguantar...
Si em feien la cesària, la condemna s'aturava...
Fins que em vaig esqueixar...
I vaig perdre el coneixement...
Quan em vaig despertar, hi havia una infermera al meu costat...
Em va dir que el meu bebè no ho havia resistit...
Al cap de 3 hores tornava a estar a la presó... "

La professora de música :
" Et podré fer millor pianista però no millor persona... "
De tota la pel.lícula dedueixo que " Es necessiten només 4 minuts per demostrar al món que tens talent, i potser tota una vida per demostrar que ets " bona gent ".

El final musical ( de Schuman ) et deixa sense alè. Immens.

( El cinema alemany està en alça. L'any passat " la vida de los otros " va obtenir un Oscar com a la millor pel.lícula de parla no anglesa. El seu protagonista Ulrich Mühe va morir la setmana passada d'un càncer d'estómac. Tenia 54 anys )



15 Comments:

Blogger Oriol said...

la manera amb la que la descrius m'ha fet entrar moltes ganes de veure-la.
Per cert, sabent que t'agraden els grups percusionistes, el proper dia 11 d'Agost al IES Palamós, hi ha els "Tactequeté", per si t'interessa.

6:00 a. m.  
Blogger Oriol said...

Els recomanava el Robertinhos en el teu post de "a Ritme de Samba". Una abraçada

6:01 a. m.  
Blogger Esther said...

a mi també m'han entrat ganes de veure-la! gràcies Joana! petooonets!

6:25 a. m.  
Blogger nimue said...

uau! doncs sí que té bona pinta!

10:59 a. m.  
Blogger gatot said...

el temps que fa que no vaig al cinema....!!!! potser hauré de buscar una estona per veure-la aquesta.

petons i llepades cinèfiles!

2:10 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Hi anirem, d'aquí quatre minuts...

4:41 p. m.  
Blogger Clint said...

i a més critica de cinema! a veure si tenim una mica de temps aquestes vacances que ja s'oloren...

sembla mentida que 4 minuts puguin donar per tant a vegades.

12:14 a. m.  
Blogger Unknown said...

Qualsevol dia aniré al centre comercial més proper -doncs els cinemes de sempre han desaparegut- i intentaré visualitzar aquest film.

SALUT!

5:13 a. m.  
Blogger Joana said...

Oriol,
Gràcies!Hi aniràs tu? Portaré la teva foto...a veure si et veig!Jajajaj
Esther,
Ja em diràs k tal!
Nime,
Sí, tot i que és un drama!
Gatot,
Si necessites " cangur amb experiència pels gatets"...i tu vas al cinema...
Veí,
Si??? ;)
Sí Clint,
A mitja pel.lícula vaig pensar en fer-ne un post!Bones vacances!
Quina pena, Tondo!
A Gironatambé hi ha els macro-cinemes..però al centre encara val la pena acostar-s'hi!
4 minuts poden ser eterns!Sens dubte!

5:49 a. m.  
Blogger mossèn said...

bé, un servidor, vol recomanar-vos una altra peli ... pathfinder, el guia del defiladero ... sang, fetge, més sang, més fetge, però no hi ha "destape" ... :( ... salut

7:08 a. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Gracias Joana,
Me gusta este tipo de cine, de hecho soy una loca aficionada al cine.
Me encanta hablar de películas, compartir las historias y comentar las escenas.
Ayer por fin vi Babel, muy interesante planteamiento.

Un petó

2:54 p. m.  
Blogger el paseante said...

Els alemanys ho fan tot molt bé desde fa cent anys: cinema, indústria, benestar social. Malgrat les guerres. Als anys vint i trenta ja eren els millors filmant pel.lícules. I van exportar als Estats Units molta gent creativa que fugia del nazisme i van fer gran Hollywood.

Tinc ganes de veure aquesta peli, i disculpa la pedanteria. Bon estiu Joana.

5:30 p. m.  
Blogger Antoni Esteve said...

He près bona nota, m'has posat les detns llargues!

4:54 a. m.  
Blogger Odalric said...

Me l'apunto... tot i que ja veurem quan la puc veure :)

4:53 a. m.  
Blogger Joana said...

MOssèn,
Massa sang i fetge...no sé....Gràcies!de totes maneres
Carolina,
Babel es una mezcla interesante. A mi también me gustó.
Paseante,
Ho sé. Tinc amics alemanys i conec Alemanya. Penso que són més disciplinats que nosaltres, constants i treballadors.I això els recompensa.també la política social no és la mateixa que aquí.
Bones vacances!
Ahir vaig anar a veure: "El llibre negre" una molt bona pel.lícula ( Alemanya-Holandesa)i en versió original !!També us la recomano!
Antoni, Oldaric,
A veure si trobeu un moment! Paga la pena!
Bon cap de setmana a tothom!

5:44 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home