El tren de les 7

Com cada diumenge a la tarda agafava el tren de les 7 per anar a la ciutat a estudiar. I com cada diumenge, ja somniava a ser divendres, per tornar.

Marxava amb la seva olor enganxada al cos i amb el seu gust als llavis. Deixava l'escalfor als llençols. Ell s'hi embolcallaria i guardaria cada sospir, fins divendres. Es somniaven.

Tancava els ulls per no distreure's, per no destorbar-se.

El tren, petit refugi d'anades i tornades.

Les tardes de diumenge eren especialment dolces. Compartien amor i desig. I gosaven enllaminar-se entre besades i petites delicadeses de la pastisseria de baix. I amb quina golafraria en fruien! Es respiraven.

Més tard, ella va descobrir que no sempre van de bracet, l'amor i el desig. Ara no. Ara no tocava.

Vivien el despertar. Els seus cossos es buscaven. Ella es mostrava com la fruita madura, sucosa i esbardellada. Es menjaven.

I com se la mirava! Ni la sacietat, ni l'enfitament, ni la pèrdua, ni la manca de...No estaven en el seu vocabulari. Encara no.

Li va encomanar el gust per la lectura. Per cada aniversari, un llibre nou. Ella se'ls empassava. Primer les dedicatòries, després la prosa, la poesia...Les traces de la seva lletra adreçades a ella. Per despertar i descobrir, per traspassar i gaudir.

Un dia li va regalar un llibre de poesia eròtica : "Antologia de la poesia eròtica del segle XX" de Josep Maria Sala Valldaura ( Ed. Proa ). Erotisme? Ella encara no l'havia descobert. No en sabía. Tot just començava.

Avui rellegeix la dedicatòria. Avui que el vent s'ha endut la seva mirada i les seves vides no van de bracet.

Sovint pensa: " Si als 20 anys escrivia això, què deu escriure ara?"

" Perquè el sexe no és tan sagrat com es voldria, ni tan impur com hom afirma, perquè no som tan animals com per fer l'amor sense estimar, ni tan idòlatres com per estimar sense desitjar, perquè el sexe pot ésser tan bonic com la vida tota i l'univers, perquè és vida i univers i origen i fi d'ambdós, perquè no en sabem i volem saber i volem fer; i volem estimar, perquè el sexe és amor, és donar i rebre a l'ensems, és compartir un estat intemporal i inespacial, l'únic moment en què l'home és déu sense deixar de ser animal."

I un petit vers del llibre citat:

JOC

Pots jugar amb el seu cos,

que és jove i riu, i vol

el joc, i no n'ha tingut prou.

Encara creus que en tu hi ha un vici?

Mostra el teu vici. Dóna't

sencer. Si te l'estimes,

no li ofeguis aquest tremolor:

la curiositat del cos, que tu

fa massa temps que en dius desig.

Gabriel Ferrater ( 1922-1971 )

De Teoria dels cossos, 1966