Les Fires de Sant Narcís

Avui m'he llevat d'hora per anar a nedar i he travessat la ciutat quan just es començava a despertar. He tingut temps per observar els primers indicis de la tardor. Els carrers amb un tel d'humitat, el cel grisós i les primeres fulles al terra. Grogues, daurades i marrons, lliscant amb l'aire i aixoplugant-se a cada racó.

Els plàtans de la Devesa ja van canviant el seu fullam i com cada any ja esperen el brogit de la canalla amb les tan esperades Fires. Una remor batega a la ciutat. Girona es va empolainant. Ha de rebre Sant Narcís com cada any. Els últims preparatius. Les barraques pel jovent ja es van perfilant. Els concerts, les exposicions i com no, La Temporada Alta que comença a principis d'octubre i arriba fins el 6 de desembre. El teatre que tant agrada als gironins i que esperem amb deler quan s'obren les finestretes ( hem de fer cua per aconseguir les entrades ).

Baixar a Barcelona, a teatre, suposa una moguda tot i que és molt atractiu. I és clar quan el teatre ve a Girona ens hi aboquem.

El temps també es trasbalsa i , com casi cada any, tenim les fires remullades.

Les primeres embrenzides de la tardor decoren la ciutat i així també podem estrenar la roba de temporada ( o portar de l'any passat ).

Tothom ja hi somnia. Uns perquè volen que arribin ( per els concerts, les barraques, les atraccions i la disbauxa nocturna ) i els altres voldrien que ja haguessin passat. Nits de vetlla per a recollir la canalla, cada dia una mica més tard, massa alcohol i drogues a les barraques, gent que aprofita qualsevol descuit. Molts pares ja ho temen. No tot és festa i gresca. Hi ha la cara i la creu de la moneda.

He passat pels racons on s'instal.len les castanyeres i per un moment he notat la seva escalfor. Quan tornes de nit, de passejar, arrambar-te al foc i cruspir-te unes castanyes és com tancar el dia, com fer les últimes postres. I no parlem del cutó, dels xurros, les pomes acaramelades i d'altres llaminadures.

La fira artesana de productes de menjar, a la Plaça de la Independència, tasts i degustacions.

I el dia de Tots Sants ( a part d'anar a votar, aquest any ) és el dia de Festa Major. Els carrers plens d'art. Pintures i pintors, artesans i artesania. Si el dia hi acompanya és com un revifament de l'estiu, l'últim espetec abans d'iniciar la travessia de l'hivern.

Un dia on la ciutat esclata. Colors, art i gent. És com una cita anyal a la ciutat de les mosques, a la ciutat dels tres rius, ben escortada per la Catedral i Sant Fèlix que des de fa anys no es perden ni una diada.