29 d’octubre 2006

Bombolles


Aquella novel.la l'absorbia. Assegut al sofà llegia els últims capítols. Estava distret en la lectura i s'hi havia endinsat tant que ni se n'adonava de la figura que es bellugava per la sala d'estar.
"...la protagonista arribava a casa després d'una jornada trepidant. Només d'entrar es va treure les sabates. Els peus li feien mal. Va deixar el bolso i l'abric al penjador de l'entrada i va apretar el botó del contestador automàtic mentre posava les claus damunt el moble del rebedor. A casa l'esperava el seu marit. Va sentir l'aigua de la dutxa i va pensar que ella també es dutxaria abans de sopar, o millor, es banyaria. Un bany d'escuma i de sals perfumades. S'ho mereixia. En tenia ganes. Va anar al cuarto de bany i va amanyagar el cos fornit del seu marit.
- Ara em tocarà a mi banyar-me , va dir-li.
Mentre, ell li prepararia un vi blanc , fred i una mica afruitat. Tal com a ella li agradava..."
A mesura que anava llegint era com si la coneixés des de sempre. Després de tantes pàgines ja sabia que era una dona capaç de treure-li la son. Li despertava grates vibracions que el torbaven. Li produïa benestar. Per això fruïa llegint aquesta novel.la.
La seva dona anava trastejant d'un costat a l'altre. Va treure el cap i li va dir que es prepararia una banyera abans que sopessin.
Ell, absent amb la lectura, li va contestar que li aniria bé. Avui era divendres i encetaven el cap de setmana. Es mereixien un descans.
Va sentir com obria l'aigua de la banyera i amb la porta oberta del bany la va veure enmirallar-se, mentre es desfeia el cabell i la seva llarga melena li queia per l'esquena. Se la va mirar. Sens dubte tenia una esquena ben feta, recta i uns cabells bonics, molt negres. Es va sentir atret per l'escena. Ella davant el mirall, nua, i ell mirant-se-la.
Va somnriure entre el miratge de la protagonista de la novel.la i la seva companya. Dues dones que el portaven de cap. El que a una li faltava, l'altra ho tenia.
Sentia el soroll de l'aigua omplint la banyera.
"...també el soroll de l'aigua es barrejava amb la música que la protagonista havia posat...".
Llegia tot intuïnt com es banyaven l'una i l'altra. Va tancar els ulls per assaborir-ho. Volia continuar llegint però l'aigua, la música i els cossos es barrejaven.
La banyera va esdevenir un gran jacuzzi. La protagonista i la seva dona es submergien en un ball de bombolles i escuma. Ell també hi volia participar. Era un somni. O potser la seva fantasia!
Com li agradaria una sonata a quatre mans! Abandonar-se a la tebior dels cossos i desvetllar-se amb el pessigoleig de l'aigua.
Es va treure el xandall i es va apropar a la banyera. I a poc a poc s'hi va deixar caure.
Va notar l'esponja a la seva esquena i uns llavis als seus llavis.
Sabia que ella l'esperava. Hi ha invitacions sense paraules.
Es va abandonar a unes mans que l'ensabonaven i a una llengua que el resseguien. O eren dues?
El fregadís d'uns pits al seu davant es confonia amb uns altres a la seva esquena. Un joc a quatre mans. Dues boques el buscaven.
Si obria els ulls, l'encanteri es fondria. N'estava segur. I va lliurar-se al moment.
Podia palpar els dos cossos serpertejant dins l'aigua. No estaven sols. I això l'encenia encara més. Era una bogeria.
I el pearcing del melic? La seva dona no en portava...però ell no somniava.
Les veus es confonien amb la música i l'aigua. Les mans també.
Uns braços el retenien pel darrere i uns altres l'abraçaven pel davant.
La munió de sensacions el van fer sospirar.
Al cap d'una estona el soroll d'unes copes de cristall li van fer recordar que no havien sopat. Estava baldat. Es resistia a sortir de la banyera.
La seva dona l'esperava amb una toballola a les mans i amb un somnriure als llavis. El va felicitar. Era el seu aniversari. Ella i la seva amiga li preparaven un sopar sorpresa.
_ I el regal?, va preguntar, ell
Ja te l'hem fet, va respondre-li fluixet a l'orella, ella.

14 Comments:

Anonymous Spock said...

...i quina habilitat tens per crear ambients i fer creïbles els personatges! Magnífic, un cop més m'ha encantat!

Una abraçada

2:52 p. m.  
Blogger Joana said...

És un miratge, spock, res més que un miratge!

A reveur

3:12 p. m.  
Anonymous Spock said...

En tot cas, hi ha regals que venen embolicats entre bombolles i bombolletes... i tant se val si són miratges si s'han viscut :)

12:44 a. m.  
Blogger B-612 said...

És deliciós Joana! Ho descrius amb una delicadesa... Sense saber-ho m'has transportat a una banyera: hivern prop del mar, aigua calenta i sals de bany amb olor de rosa, espelmes i un cos que m'acariciava. Aquella nit el temps es va quedar suspès de les nostres pells. Encara avui en gaudeixo. Amb el teu relat m'has obert calaixos de la memòria que fa temps que no usava: els de la felicitat!

12:07 p. m.  
Blogger Joana said...

b-612,
Poder obrir els calaixos de la memòria amb un petit relat. No saps com me n'alegro. I a sobre que estessin plens de felicitat ( un bé que escasseja):)

12:43 p. m.  
Blogger jbauer said...

Joana ets una passada!!!! Sembla que tu ijo estàvem en aquella banyera (però jo no porto piercing).
Quina facilitat que tens per descriure els personatges i la situació eròtica. Molt millor el teu post que el meu del fred. Semblo una aprenent en comparació a tu.
Si algun dia publiques algun llibre, jo te'l compro segur!!!!!

1:30 a. m.  
Blogger Joana said...

jbauer,
Llàstima que no portis el pearcing! Jo tampoc, ;).I no facis comparacions. Són odioses.
Jo també vull que faci fred...

2:31 a. m.  
Anonymous Spock said...

em sembla que ja vas tenint uns quants fans eh, Joana? així que esperem tots en candeletes el llibre :)

5:07 a. m.  
Blogger Joana said...

spock,
Tu ets el "nomber one".

5:09 a. m.  
Blogger l'home de la musica said...

Guao!!! m'has deixa't de pasta de boniato! no t'has plantejat de dedicar-t'hi a això de manera seriosa???

3:26 a. m.  
Blogger Candela said...

Me has puesto a mil. Me ha encantado.

8:28 a. m.  
Blogger Joana said...

l'homemusic,
Intento fer-ho de la manera més seriosa possible.
Bentornat!

Candela,
Deu ser perquè les bombolles del jacuzzi es comptem a milers...

8:08 a. m.  
Anonymous Anònim said...

A mi, aquests regals no me'ls fan! I em banyo cada dia (potser demà...?)
Per això tenim el teu blog, que és com un regal , per llegir-lo i evadir-se amb escenes vaporoses. Mmmmh!

3:27 p. m.  
Blogger Joana said...

Veí,
Els regals han de ser sorpresa, imprevistos, amb imaginació... No deixis de banyar-te.Mai se sap!

10:29 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home