01 d’octubre 2006

Sense llum


Si pogués explicar, amb paraules, com és una mirada des de la foscor, ho faria.
Si pogués explicar com uns ulls blaus d'una profunditat inimaginable, que viuen sempre de nit, poden captar un somnriure i un parpadeig, ho faria.
Si pogués explicar com una mirada pot llegir les paraules al vol, abans de que surtin de la boca, ho faria.
Si pogués explicar quina melodia desprèn un taconeig, ho faria.
Avui m'han mirat des de l'altre costat, des d'un món on mai surt el sol, però on cada paraula brilla com un estel.
I m'he emocionat!

7 Comments:

Anonymous Anònim said...

simplement es deixarse portar la imaginacio els sentiments poden veure mes enlla ke la racionalitat de la ment tan se val del kolor dels ulls es lo ke desprenen tanbonik es el sol komla lluna simplement es am els sentiments ke es miri tant estels ian com ulls ke els mirin, simplement e sdeixarnos portar per la forsa del amor i sentiments res mes i le skoses es veuen molt diferentes jeje a joannaaaaaaaaa molt bonik el eskrit sense llum una abrasada desde el teatre dels somnis ensveiem guapa kuidate molt jejej i est genial escribint dwwwwwwwwww

8:18 a. m.  
Blogger Joana said...

Hola!
No sempre hi ha amor i sentiments a les mirades. A vegades hi ha una lluentor especial, que et remou per dins, que va molt més enllà. Jo diria que et sobrepassa.
Bé, des del teatre dels somnis, segur que alguna mirada hi haurà així,d'especial...
;)

8:53 a. m.  
Anonymous Spock said...

Realment, tens una capacitat per emocionar que la Llum ha de trencar per força tota foscor!

Una abraçada

3:16 a. m.  
Blogger Joana said...

Spock,

Per sort les emocions no tenen color. Hom es pot emocionar amb llum o sense ;)

A reveure!

11:25 a. m.  
Blogger jbauer said...

Joana!!!!
L'expressivitat de la profunditat d'una mirada diu molt més d'algú, que no pas quan obre la boca.
Jo em quedo amb això.
Jo tinc els típics ulls marrons, però quan em diuen que tinc profunditat a la mirada em desfaig.

1:13 a. m.  
Blogger l'home de la musica said...

No deixes pasar la foscor amb tota la llum que tu desprens. Realment estaves inspirada... eh? molt maco, de debo, precios! :)

8:43 a. m.  
Blogger Joana said...

jbauer,
Imagina't! Si tu et desfàs, el qui rep la teva mirada, no vull ni pensar com deu estar...Segur que li alegres el dia!

L'home music,
Hi ha qui viu envoltat de llum i no sap veure; Hi ha qui des de la foscor ho veu tot! Sembla incongruent, però és ben cert.
;)

10:58 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home