LLum de nit

Els fanals del passeig estaven encesos; els carrers, molls i nets. Només un gat ens esguardava. Era tard. El mantell de la nit per sostre.

Em va acompanyar fins al portal. Jo, amb les claus a la mà. Només ens resseguíem, furtivament.

Podíem despedir-nos allà mateix o fer l'última copa.

M'enbruixava la blavor dels seus ulls.

Un garbuix de veus durant el sopar. Ara , amb la gola seca, erma de sons.

El record de l'última besada apressava uns cossos delerosos per una nova trobada.

Feia temps que no pujava. Una última copa. Ho vam decidir sabent que el diàleg que ara començava era de gestos i mirades.

Recorreguérem indrets coneguts, redescobrírem paisatges identificats, amb la tremolor de qui ja hi ha caminat.

Breus espais silenciats. Només el fregadís d'una pell envellutada.

Quants racons enfosquits en l'hora baixa. Només els nostres ulls espurnejant guspires, sense paraules.

Nuats per la passió, desbordats per l'espera, la nit es va fer dia. I arribà l'assossec.

Com em va agradar escriure, amb els meus llavis, la més bonica de les frases per a tu!

Les Sirenes

Criatures imaginàries. Deeses de l'aigua. Una barreja de misteri i d'ambigüitat.

Diuen que el seu cant esfereeix. És fàcil deixar-se seduir per quelcom bell i fantasiós. Ho hem llegit als contes i a les faules. El seu poder d'atracció commou. El seu encant atordeix.

Per què ens enamora allò que és difícil d'aconseguir?

Carles Coll ( director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i de la Filharmònica de Catalunya ) ha editat un CD de sardanes, només amb instruments de corda. El flabiol, la tenora i el trombó han estat substituits per violins, violes i violoncels.

Una de les sardanes és " L'Empordà", la sardana del pastor i la sirena.

El pastor i la sirena s'enamoren. Volen construir una cabanya. Dubten si dalt del pla o al fons del mar. Hi ha amors impossibles. Viuen en móns distints.

Un exalta la sortida del sol a la carena empordanesa, l'altra li parla de les excel.lències del fons marí.

La música fa possible unir els dos móns.

Carles Coll passeja arreu la seva música i ara també el concert de sardanes.

Mentre l'escolto puc intuir el cant ofegat de la sirena i el crit desesperat del pastor.

" Tots els homes, siguin d'on siguin, comprenen el llenguatge que surt del cor". Pau Casals

Rutines nocturnes

Diuen els experts en la matèria del son que per descansar bé s'ha de seguir una rutina abans d'anar a dormir.

Així a la infància ja eduquem els petits amb un seguit de rutines: el bany, sopar, rentar mans, les dents, el conte, el panyal, tancar el llum i...a dormir! I que tinguem sort. Els pares de nens que els ha costat dormir ja saben del que parlo.

A l'adolescència, no hi ha rutines. Dormen quan poden, volen o quan el cos els hi demana , extenuats per hores d'esbarjo, exàmens, tele o internet.

I més endavant si tenen parella i fills, la rutina ja torna a desaparèixer: entre els biberons, els plors, la febre i les nits d'insomni ja no hi ha qui dormi bé.

I així va rodant la vida. Els fills arriben a l'adolescència i tornem-hi.

Hi ha una època però que podem seguir una rutina i us aseguro que dormir es converteix en un gran plaer.

És l'època en què cuidem la nostra cara com si fos un mirall. A tot arreu anuncien que es pot frenar el pas del temps, que ens hem de cuidar, hidratar, nutrir, allisar les arrugues, prevenir les taques, protegir-nos del sol... amb protectors, radicals lliures, anti-oxidants, oxigenants i així tot un ventall de cremes i potingues, sèrums i tònics, llets i olis.

Dir que no fem cas de tot el que anuncien és enganyar-nos. Qui més qui menys compra cremes i posar-se-les no deixa de ser un ritual. I la veritat, a mi em fa venir son.

I les arrugues? Les que hi ha d'haver, les traces d'expressivitat, les que em recorden que he rigut i he plorat i que també m'he enfadat i m'he il.lusionat.

Diuen que a la cara i a la mirada hi queda marcat el pas del temps. I ho podem veure en rostres solcats per profunds patiments. Rostres que per ells sols parlen. Mirades profundes on no hi cap més dolor. Ulls petits, cansats, sense llustre.

Les cares de les joves models que ens parlen de la miraculositat de les cremes encara no han començat a interioritzar vivències; estan plenes d'il.lusions, llises com la mar plana.

Nosaltres, quan ens posem aquestes cremes, ja tenim una part del camí fet i pensem si l'hem omplert amb allò que ens ha enriquit i motivat. Per això en cada gota de sèrum reafirmant anhelem trobar-hi la suavitat i el bàlsam per l'endemà.

Us ho garanteixo: recrear-se, enmirallar-se, encremar-se pot ser una rutina perfecte per agafar el son i la pell i la mirada us ho agrairan.

Lux Feminae

Tots els esdeveniments de la nostra vida no passen perquè si. Uns ens porten a d'altres i en aquesta successió es creen noves situacions i així anem encadenant la nostra vida.
Penso que tot té un perquè. Allò que anhelem amb força ens ajuda a fer convergir dos camins que l'atzar ha disposat. D'aquí emergeix allò que cerquem. Se'ns fa present. I aquí és quan en diem " casualitats de la vida". Però jo estic en què res passa en va.
Degustar una bona menja en un restaurant, llegir un bon llibre o escoltar una bona música no només és fruit de la nostra " intuició" o "saviesa innata". Algun amic o conegut ens ho ha recomanat o ho hem llegit, o inclús ho hem escoltat sense voler en una conversa indiscreta a la que no hi estàvem convidats.
Perquè cal dir que sovint estem predisposats, oberts , receptius a allò que ens agrada, a allò que és bell.
Coincidències o encadanaments seriats és el que em va portar a elegir el nom del meu bloc " LLum de Dona".
Cercava un títol i de cop va aparèixer un CD : " Lux Feminae" de la Montserrat Figueras ( soprano ), amb música de Jordi Savall i amb poemes de Manuel Forcano.
La meva descoberta va ser per dues vies diferents. Vaig llegir un article en un diari de la Isabel- Clara Simó on feia una petita sinopsi i l'endemà a la ràdio feien una entrevista a la Marta Figueras presentant el seu disc.
El nom del seu CD el vaig " adoptar" per el meu bloc perquè em va inspirar allò que jo volia expressar.
Aquest disc ret un homenatge a la dona com a símbol de llum. La dona de l'Edat Mitjana fins al Renaixement, casi sempre ofuscada i menyspreada en les arts i les lletres.
Val la pena endinsar-se en aquest món a través de la veu i de la música de dones que han deixat testimoni escrit i cantat. El cant de la Sibil.la, les Sagetes, Poemes , Càntics...Un recull deliciós, un aliment per l'esperit. Un repàs a la dona en els seus diferents vessants: la maternitat, el misticisme, la sensualitat, la saviesa...
Montserrat Figueras canta a la dona i la fa brillar amb tota la seva llum.
No us el perdeu!

Cum Laude

L'altre dia tot passejant em vaig trobar a una ex-companya de la feina. La seva mirada li brillava igual com la del seu home.

Em van cridar:

- Hola, hem estat a Madrid ( ells són madrilenys però ja fa molts anys que viuen a Girona).

- El nostre fill s'ha doctorat...i amb Cum Laude!

Vaig felicitar-los. Estaven feliços. No n'hi ha per menys.

El seu fill ( un estudiant brillant ) és llicenciat amb filosofia per la UAB, i ara s'ha doctorat per la Universitat Autònoma de Madrid.

Primer però, ho va fer per la Universitat de Friburg ( Suïssa ) on l'ensenyament es dóna amb francès i en alemany. Ha estat visquent-hi 5 anys i preparant la tesi amb alemany.

El tribunal , em va dir el pare, els va felicitar també a ells, ressaltant el treball del seu fill.

"Impecable, meticulós, pulcre". La màxima nota per la tesi sobre "Martin Heidegger" .

Suposem, em van dir, que amb tants elogis i segons ens van prometre, el nostre fill podrà continuar investigant que és el que li agrada i que podrà viure de la seva feina.

- Tot i que en aquest país ja se sap, em va etzibar la mare.

Com sempre , et quedes amb el dubte de si l'administració fa prou per els joves investigadors d'aquí. Ja veiem on han d'anar per poder continuar investigant.

Aquests joves, en els quals hi ha una barreja de talent, intel.ligència, esforç i constància i jo penso que també, de genètica.

Els vaig dir:

- Alguna cosa ha heretat.

El pare em va mirar i va mirar a la seva dona.

- Ella a la seva feina era ordenada, pulcra, constant , meticulosa.

Era venedora, i jo que la conec sé que, una de les millors del seu departament.

Va insistir el seu home:

-Per talla, per colors, per models...ella és així i amb la seva feina era igual.

-Ho veieu! Alguna cosa es transmet per la genètica!

Tot navegant per la xarxa per saber una mica de Martin Heidegger m'he trobat amb un llibre de poemes i us en deixo un bocí:

-"El oscurecimiento del mundo jamás alcanza a la luz del ser.

LLegamos muy tarde para los dioses y muy pronto para el ser.

Cuyo poema comenzado es el hombre.

Solo esto: avanzar en una estrella.

Pensar es limitarse a un pensamiento, que, como una estrella, queda una vez en el cielo del mundo."

El títol del llibre :" De la experiencia del pensar"

Un bon motiu per donar-hi un cop d'ull i per què no, per filosofar una estona. La ment sempre ho agraeix.