LLum de nit

Els fanals del passeig estaven encesos; els carrers, molls i nets. Només un gat ens esguardava. Era tard. El mantell de la nit per sostre.

Em va acompanyar fins al portal. Jo, amb les claus a la mà. Només ens resseguíem, furtivament.

Podíem despedir-nos allà mateix o fer l'última copa.

M'enbruixava la blavor dels seus ulls.

Un garbuix de veus durant el sopar. Ara , amb la gola seca, erma de sons.

El record de l'última besada apressava uns cossos delerosos per una nova trobada.

Feia temps que no pujava. Una última copa. Ho vam decidir sabent que el diàleg que ara començava era de gestos i mirades.

Recorreguérem indrets coneguts, redescobrírem paisatges identificats, amb la tremolor de qui ja hi ha caminat.

Breus espais silenciats. Només el fregadís d'una pell envellutada.

Quants racons enfosquits en l'hora baixa. Només els nostres ulls espurnejant guspires, sense paraules.

Nuats per la passió, desbordats per l'espera, la nit es va fer dia. I arribà l'assossec.

Com em va agradar escriure, amb els meus llavis, la més bonica de les frases per a tu!