13 de juny 2006

Rutines nocturnes


Diuen els experts en la matèria del son que per descansar bé s'ha de seguir una rutina abans d'anar a dormir.
Així a la infància ja eduquem els petits amb un seguit de rutines: el bany, sopar, rentar mans, les dents, el conte, el panyal, tancar el llum i...a dormir! I que tinguem sort. Els pares de nens que els ha costat dormir ja saben del que parlo.
A l'adolescència, no hi ha rutines. Dormen quan poden, volen o quan el cos els hi demana , extenuats per hores d'esbarjo, exàmens, tele o internet.
I més endavant si tenen parella i fills, la rutina ja torna a desaparèixer: entre els biberons, els plors, la febre i les nits d'insomni ja no hi ha qui dormi bé.
I així va rodant la vida. Els fills arriben a l'adolescència i tornem-hi.
Hi ha una època però que podem seguir una rutina i us aseguro que dormir es converteix en un gran plaer.
És l'època en què cuidem la nostra cara com si fos un mirall. A tot arreu anuncien que es pot frenar el pas del temps, que ens hem de cuidar, hidratar, nutrir, allisar les arrugues, prevenir les taques, protegir-nos del sol... amb protectors, radicals lliures, anti-oxidants, oxigenants i així tot un ventall de cremes i potingues, sèrums i tònics, llets i olis.
Dir que no fem cas de tot el que anuncien és enganyar-nos. Qui més qui menys compra cremes i posar-se-les no deixa de ser un ritual. I la veritat, a mi em fa venir son.
I les arrugues? Les que hi ha d'haver, les traces d'expressivitat, les que em recorden que he rigut i he plorat i que també m'he enfadat i m'he il.lusionat.
Diuen que a la cara i a la mirada hi queda marcat el pas del temps. I ho podem veure en rostres solcats per profunds patiments. Rostres que per ells sols parlen. Mirades profundes on no hi cap més dolor. Ulls petits, cansats, sense llustre.
Les cares de les joves models que ens parlen de la miraculositat de les cremes encara no han començat a interioritzar vivències; estan plenes d'il.lusions, llises com la mar plana.
Nosaltres, quan ens posem aquestes cremes, ja tenim una part del camí fet i pensem si l'hem omplert amb allò que ens ha enriquit i motivat. Per això en cada gota de sèrum reafirmant anhelem trobar-hi la suavitat i el bàlsam per l'endemà.
Us ho garanteixo: recrear-se, enmirallar-se, encremar-se pot ser una rutina perfecte per agafar el son i la pell i la mirada us ho agrairan.

3 Comments:

Blogger nacoca said...

Hola, Joana,

Malgrat les cremes, les potingues i tota la resta el pas del temps és inexorable. Ja en podem fer, ja, de coses, que el rellotge no s'atura. I malament si ho fa, senyal que de nosaltres ja no en cantaran ni galls ni gallines.

Una besada!

2:29 p. m.  
Blogger Joana said...

Hola Cat,

El temps passa per tothom malgrat tot. I trobo bonic que al rostre hi quedi l'emprempta del que s'ha viscut.Anar acumulant experiències és sinònim de viure i val la pena viure!

Gràcies per estar aquí

Una abraçada

2:45 p. m.  
Blogger nacoca said...

Saps, Joana? Fa alguns mesos es va morir madò Magdalena, la padrina de Mallorca, als 108 anys. Tot i que no la coneixia més que a través de la premsa, li vaig dedicar un post a manera de recordança. Parlant-ne amb una amiga em digué una frase que em va fer reflexionar: "No es tracta d'omplir la vida d'anys, sinó els anys... de VIDA". D'aleshores ençà hi pens sovint.

Una besada! ;-)

4:32 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home