Les Sirenes

Criatures imaginàries. Deeses de l'aigua. Una barreja de misteri i d'ambigüitat.

Diuen que el seu cant esfereeix. És fàcil deixar-se seduir per quelcom bell i fantasiós. Ho hem llegit als contes i a les faules. El seu poder d'atracció commou. El seu encant atordeix.

Per què ens enamora allò que és difícil d'aconseguir?

Carles Coll ( director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i de la Filharmònica de Catalunya ) ha editat un CD de sardanes, només amb instruments de corda. El flabiol, la tenora i el trombó han estat substituits per violins, violes i violoncels.

Una de les sardanes és " L'Empordà", la sardana del pastor i la sirena.

El pastor i la sirena s'enamoren. Volen construir una cabanya. Dubten si dalt del pla o al fons del mar. Hi ha amors impossibles. Viuen en móns distints.

Un exalta la sortida del sol a la carena empordanesa, l'altra li parla de les excel.lències del fons marí.

La música fa possible unir els dos móns.

Carles Coll passeja arreu la seva música i ara també el concert de sardanes.

Mentre l'escolto puc intuir el cant ofegat de la sirena i el crit desesperat del pastor.

" Tots els homes, siguin d'on siguin, comprenen el llenguatge que surt del cor". Pau Casals