03 de juny 2006

Cum Laude


L'altre dia tot passejant em vaig trobar a una ex-companya de la feina. La seva mirada li brillava igual com la del seu home.
Em van cridar:
- Hola, hem estat a Madrid ( ells són madrilenys però ja fa molts anys que viuen a Girona).
- El nostre fill s'ha doctorat...i amb Cum Laude!
Vaig felicitar-los. Estaven feliços. No n'hi ha per menys.
El seu fill ( un estudiant brillant ) és llicenciat amb filosofia per la UAB, i ara s'ha doctorat per la Universitat Autònoma de Madrid.
Primer però, ho va fer per la Universitat de Friburg ( Suïssa ) on l'ensenyament es dóna amb francès i en alemany. Ha estat visquent-hi 5 anys i preparant la tesi amb alemany.
El tribunal , em va dir el pare, els va felicitar també a ells, ressaltant el treball del seu fill.
"Impecable, meticulós, pulcre". La màxima nota per la tesi sobre "Martin Heidegger" .
Suposem, em van dir, que amb tants elogis i segons ens van prometre, el nostre fill podrà continuar investigant que és el que li agrada i que podrà viure de la seva feina.
- Tot i que en aquest país ja se sap, em va etzibar la mare.
Com sempre , et quedes amb el dubte de si l'administració fa prou per els joves investigadors d'aquí. Ja veiem on han d'anar per poder continuar investigant.
Aquests joves, en els quals hi ha una barreja de talent, intel.ligència, esforç i constància i jo penso que també, de genètica.
Els vaig dir:
- Alguna cosa ha heretat.
El pare em va mirar i va mirar a la seva dona.
- Ella a la seva feina era ordenada, pulcra, constant , meticulosa.
Era venedora, i jo que la conec sé que, una de les millors del seu departament.
Va insistir el seu home:
-Per talla, per colors, per models...ella és així i amb la seva feina era igual.
-Ho veieu! Alguna cosa es transmet per la genètica!
Tot navegant per la xarxa per saber una mica de Martin Heidegger m'he trobat amb un llibre de poemes i us en deixo un bocí:
-"El oscurecimiento del mundo jamás alcanza a la luz del ser.
LLegamos muy tarde para los dioses y muy pronto para el ser.
Cuyo poema comenzado es el hombre.
Solo esto: avanzar en una estrella.
Pensar es limitarse a un pensamiento, que, como una estrella, queda una vez en el cielo del mundo."
El títol del llibre :" De la experiencia del pensar"
Un bon motiu per donar-hi un cop d'ull i per què no, per filosofar una estona. La ment sempre ho agraeix.

2 Comments:

Blogger nacoca said...

Hola, Joana!

Enhorabona pel blog! Com saps m'agraden molt els teus texts i trob molt maco que els vulguis posar a l'abast d'altres persones perquè en puguin gaudir i se'n puguin enriquir interiorment.

Temps ençà vaig dir-te que escriure era quelcom que brodaves i que t'animassis a fer-ho públicament, per compartir-ho amb la resta de món. Veig que el suggeriment no va anar a parar als racons de l'oblit, ans al contrari. I saps? El resultat no pot ser més positiu. Continua regalant-nos paraules, idees i motius per pensar, nineta!

Una besada i una abraçada fortíssima.

4:15 p. m.  
Blogger Joana said...

Hola Cat,

Gràcies. Tu sí que fa temps que ens regales paraules i més paraules. Sóc una aprenent i com més creixo més m'adono que no sé res.Però la curiositat m'empeny!

Una abraçada!

1:45 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home