Despertar a l'alba

Feia uns quants estius que em voltava pel cap. No trobava el moment. Aquest estiu l'he trobat.

Em feia il.lusió dormir a la platja, sota els estels i veure sortir el sol, l'endemà.

Dit i fet. La canalla col.locada. Sense obligacions nocturnes casolanes. Un dissabte. Sense presses i tot el diumenge per endavant.

Un sopar en un poblet del baix Empordà, prop de la costa, per encetar la nit.

El maitre va decidir el menú. Les especialitats de la casa, els suggeriments, allò que recomanen i que els surt tant bo.

Una barreja de gustos, que caram! S'ha de ser atrevit també amb els sabors.

Per començar una amanida de "navalles" o "canyars" amb formatge fos de cabra ( molt aromàtica). Uns musclos amb salsa de vi blanc ( lleugers ). Unes cocotxes de calamrs arrebossats ( cruixents ). I un bacallà a la crema d'anous ( suau i amb una textura melosa ). Regat amb un Penedès, negre, fresc i encertat...i bé de preu. Un flam de formatge ( per mastegar-lo ) i amb el cafè un trosset de pastís de pinya natural. Rebotida, us ho ben asseguro!

Tot fent camí cap a la platja i per pair l'àpat vaig ensopegar amb un " Chill Out", ja sabeu, ( bé jo els he descobert fa poc ) un bar musical en una masia a l'aire lliure on s'hi pot prendre alguna cosa i escoltar música o xerrar. Dret, assegut amb tamborets, cadires, bancs i andròmines rústiques, o al terra , directament sobre l'herba. Racons, amb poca llum, pels amants de les paraules a mitja veu. Amb els pantalons blancs que duia no em vaig estirar al terra tot i la temptació que tenia.

Ja tardet frisava per preparar-me el jaç. L'aparcament, a peu de platja. Canvi de roba " fashion" per camiseta i calça curta. Sac de dormir, estora, bossa de platja per l'endemà i cap al sorral.

La nit era serena. Ni un soroll. Ni vent. L'aigua quieta. El cel ple d'estels. Algun grupet de joves fent tertúlia, llunyans...La lluna , per llàntia.

Em vaig acomodar, tumbada al terra ( ni el millor Flex! ). Encisada contemplava el cel mentre pensava que poc que ens el mirem , el cel. De petita , durant les nits d'estiu, el mirava més a sovint. Les Osses i les constel.lacions... Tot un plaer visual!

Un ull obert i un altre tancat. El cos em pesava. Rendida, vaig dormisquejar. A les 6 un cel rogenc es despertava a l'horitzó. Una línea de foc s'esperava per el tret de sortida. I en pocs minuts una bola emergia del mar. Click! La fotografia ( la volia fer, tenir-la i mirar-me-la ), i torne-m'hi. Un sonet més. A les 8 del matí, immersió. Un bany de colors. L'aigua, com un guant, amanyagant-me. I jo, cansada, mig desperta, deixant-me acaronar per la primera escalfor del dia. Em vaig menjar un préssec i em vaig adormir a la sorra amb l'esgotament de qui ha caminat tota una nit sense moure's d'enlloc.

L'endemà, mentre dinava amb uns familiars, em van dir que estava " prohibit " dormir a la platja. Vaja, que per poc no em porten al " cuartelillo". Però ja ho tinc. Ho esborro de la llista on hi tinc escrits petits desitjos, petites entremaliadures. Fins la propera.

Ah! Tot això acompanyada per el meu xofer-fotògraf-amic-amant-tècnic de manteniment-gestor de finances- company de viatge. ..Per ell, l'estel més brillant!

Desig

Deixa de ser tu

per esdevenir " l'altre"

i

tracta'm a mi

com si jo fos " l'altra"

" Porque el deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe"

Luís Cernuda ( poeta )

Cursos i cursets

No sóc una addicta però reconec que m'agrada fer-ne, de cursos i cursets. Tanmateix sé que la formació continuada dins de cada professió és bàsica per estar al corrent i al dia, com se sol dir. Però després d'anys de professió i de posar-te al dia i llegir i vigilar que no se t'escapi res ( en quant a novetats , tecnologies, protocols, etc...) arriba un dia, un moment en què et planteges deixar els cursos i passar-te als cursets.
Normalment la durada és més curta, menys feixuga i la possibilitat d'ampliar el teu intel.lecte és inmens. I també és el dia que fas els cursos estrictament per obligació i els cursets per desconnexió.
Vaig decidir, un cop mínimament formada en la matèria relacionada amb la meva professió, aprendre altres coses de les quals n'era una vertadera analfabeta.
Des de cursets d'anglès, francès i català fins als balls de saló, dansa del ventre, cuina, quiromassatge, tastavins fins a l'iniciació a l'Astrologia i Protocol social.
Els cursets et permeten, naturalment, aprendre quelcom nou , conèixer altre gent i també sortir de la rutina. Això fa que la ment desplegui un altre ventall de connexions neuronals. Parles d'altres temes, t'interesses per nous conceptes i canvies d'entorn. El temps que dura el curset camines per un altre espai, sovint diferent del que t'envolta. Això no deixa de ser atractiu perquè tot allò que desconeixem ens atrau.
Et replanteges horaris, et mous per diferents viaranys i sempre poc o molt, t'enriqueixes. T'interesses per noves lectures, nous autors i noves filosofies de vida.
Sempre el coneixement porta a replantajar-te la vida, la vida en la qual estem inmersos, i de la qual necessitem espurnes i matisos que ens ajudin a fer-la més planera.
Bé, dels cursos que més em van abstreure de la realitat van ser el de l'Iniciació a l'Astrologia ( em pensava trobar de profe una pitonissa amb una esfera de cristall i anar endevinat-nos el futur) i el de Protocol Social. Res d'això. L'Astrologia em va fer rumiar. I em pregunto: L'alineació dels planetes en el moment de néixer marca una determinada manera de ser? Per què gent del mateix signe zodiacal s'assemblen? Per què signes diferents s'atrauen? La manera com som, a part de la genètica i l'entorn, està marcada pels astres? La lluna, el sol, les marees, el vent, fins a quin punt ens trastoquen o ens relaxen? És qüestió d'aprofundir. Faré el següent curs amb les cartes astrals i demés...
Sobre Protocol Social se'ns va plantejar si ...Hem de portar un obsequi quan ens conviden a sopar uns amics o parents? Vi, flors, bombons?
L'amfritió o amfitriona ha de posar a taula el vi que hem portat o ha de treure el que ja tenia pensat? Els agraïments tenen data de caducitat? Quan ens hem de disculpar? i excusar? Com saludem? Aquestes i moltes més preguntes. Ho vaig trobar pràctic.
El que en vaig extreure és que l'eina que ens permet relacionar-nos i que té una gran vàlua, sens dubte, és la comunicació. Aquest conjunt de gestos, paraules, tons de veu, maneres de vestir, etc...
Com va dir Sócrates a un jove a qui li acabaven de presentar: " Parla perquè jo et vegi "
Hauré de fer la segona part...aquest hivern.

El llibre

Una fugida del nostre món civilitzat i contradictori cap a un altre, incivilitzat i coherent.

Un recorregut geogràfic a través del desert i amb tota la força interior per creuar-lo.

Una lluita trepidant per entendre l'amor.

Un llibre de viatges i de passions. Dos camins i un destí. Una anada i un retorn.

M'hi he endinsat i m'he despertat al món "civilitzat". Fóra bo continuar dormint i somniant

a l'altre costat, incivilitzat però coherent.

"... No haver estat avara envers ell

fa la meva pena més lleugera..."

" ...Haver estat avara amb tu agreuja la meva pena..."

Cita a Tombuctú

Pep Subirós

Ed. Destino

Premi Josep Pla 1996

La pel.lícula

El silenci convertit en melodia,
els sentiments, en paraules i
la vida esmicolant-se...

CRAZY

Paraules al vent

Paraules que sordegen
Silencis que parlen
Somriures tristos
Pluja que no mulla
Sol que refreda
Passes que no avancen
Diàlegs trenats de silencis
Converses sense retorn
Nits de vetlla
Notes sense so
Pinzellades sense color

Sovint veiem el món al revés
Sovint hi vivim d'esquena

Retrat ( III )

A la tornada, en cotxe, l'Aura estava callada. Va dir a l'Ignasi que tenia una migranya d'aquelles que volen foscor i dormir. Que no soparia.

- Hi ha amanida de pasta a la nevera i fruita. Pots sopar i jo aniré a descansar.

L'Ignasi va pensar que amb poca cosa soparia. Els canapès i el còctel també li havien tret la gana. Acabaria de mirar uns papers al despatx.

Aquella nit l'Aura no va poder clucar ull. Va donar voltes. Només veia la cara d'en Marc. I la volia pintar, fer-li un retrat! Això la va desvetllar encara més.

L'endemà de bon matí van trucar al telèfon. L'Ignasi ja havia marxat a la feina i l'Aura baguejava encara al llit. L'assistenta li va dur l'encàrrec .

_ Ha trucat un tal senyor Marc i ha deixat aquest número per vostè. Que el truqui quan pugui - li va dir a l'Aura.

L'Aura es va aixecar d'una revolada, es va rentar la cara, es va beure el cafè i el va trucar.

Van quedar per aquell mateix matí. A les 12, a l'estudi que havia llogat a Barcelona.

La volia pintar! I ella només va poder contestar amb un fil de veu, que li agradaria molt.

A les 12 en punt estava davant la porta de l'estudi. En Marc la va rebre amb un somnriure de pam, acabat de dutxar. El cabell moll. Ella va donar un cop d'ull a l'estudi: Teles, pinzells, paletes, caballets, quadres, pots i esmalts. Un fil musical i una llum tènue. Un lloc molt càlid. S'hi va sentir bé.

La va fer passar i li va oferir un te. Es van asseure. Es van mirar. Els va costar començar a conversar.

_ Vull pintar-te.

_ Per a què? li va preguntar l'Aura.

_ Vull portar-te sempre amb mi.

I durant una setmana, cada dia a la mateixa hora, l'Aura va anar a l'estudi.

El retrat avançava però encara no el podia veure.

_ Fins divendres , li va dir en Marc, quan l'acabi del tot.

El divendres el va poder veure. Es va quedar muda.

Era ella amb vint anys menys, amb el vestit i el pentinat del dia de la graduació.

_ Com podia recordar fil per randa cada detall?

En Marc li va dir que durant aquests anys només havia viscut per retrobar-la. La tenia present cada dia.

Ella va insinuar-li que no es pot viure de records. La vida és un canvi constant.

_ Jo he sobreviscut, li va dir en Marc.

_ Es pot viure sempre que tinguis quelcom per aferrar-t'hi, un motiu, una il.lusió, una persona... va dir l'Aura.

A l'Aura se li plantejava la mateixa qüestió que uns anys enrera. Viure amb comoditat i seguretat amb l'Ignasi. Tenir totes les necessitats cobertes i tota mena de capricis. Una vida aburgesada i ensopida, amb el grup d'amics de sempre; els sopars, les festes, els vestits i el luxe. O deixar-se temptar per un món incert, bohemi, viatjant sovint. També potser amb un cert desordre, però en definitiva més atractiu. I amb algú que sap improvisar, creatiu i sensible. En aquells moments, com tants anys enrera, va tornar a dubtar.

Al migdia, però, no va anar a casa seva l'hora de dinar.

Retrat ( II )

Desperta més d'una nit somniava sentir , ni que fos per uns segons, l'escalfor dels seus llavis.
Com puc pensar això? - es preguntava l'Aura.
- Estimo l'Ignasi.
El dia de l'exposició es va llevar d'hora. Va anar a la perruqueria i es va arreglar de cap a peus. Estava neguitosa. No sabia què posar-se. Ni molt mudada ni poc. Ni vestit de còctel ni d'esport. Ni vestit llarg ni curt. Pantalons o faldilla? Sabates amb tacó alt?

No, en Marc no era alt. Era prim, sí, però no era alt. No podia ser més alta que ell. Un dilema.
La trobaria atractiva? - es va preguntar.

Podia perdurar el desig després de tants anys?
Ella es va dir que sí , que encara el desitjava.
No podia demorar-se més, pensant. Es va vestir, es va maquillar suaument i va baixar les escales. L'Ignasi ja l'esperava a baix. La va trobar radiant, més bonica que de costum. La va besar al front.
- Anem-hi! - és tard.
La sala d'art era al Passeig de Gràcia. Feia un dia primaveral, molt clar. Barcelona també estava bonica, com l'Aura.
El dia de la inauguració, ja se sap, hi ha més gent. El còctel de benvinguda el servia un dels bons restaurants de Barcelona, el Drolma. Per tant, l'èxit estava assegurat. I a aquella hora de la tarda ja venia de gust picar alguna cosa. Les 6, eren les 6 de la tarda.
Només de creuar la porta el va veure. Ell estava atenguent els amics, els saludava i reia. Se'l veia eufòric. Ella i l'Ignasi es van anar acostant cap a on era en Marc. L'Aura notava un cuquet dintre seu i també que el cor se li accelerava. Havia de controlar-se. Va respirar fondo. En Marc va alçar la vista i els va veure. L'Ignasi es va llançar cap a ell per abraçar-lo. Es van fondre en una abraçada esperada, sincera i amical. Feia tant que no es veien!
Un minut, va durar l'abraçada. De seguida l'Ignasi li va dir a n'en Marc:
- Recordes l'Aura? I en Marc sense obrir la boca va fer que si amb el cap. L'Aura el va mirar i el va felicitar per l'exposició i per l'èxit aconseguit com a pintor. Es van donar dos petons, a galta i galta, casi sense tocar-se, només un suau fregadís, el just perquè els dos s'estremissin. Es van mirar i sense parlar es van dir moltes coses.
- Preneu alguna cosa - els va dir en Marc-.

- He de saludar uns coneguts.
- Tornaré amb vosaltres en uns minuts.
L'Aura necessitava beure, menjar, anar a mirar quadres, moure's. No es podia quedar palplantada i bocabadada. El va trobar irresistiblement seductor ,a n'en Marc. El cabell gris, una mica llarg. Unes petites arrugues li vorejaven els ulls. Aquells ulls tan verds. I els llavis! Aquells llavis tan molsuts, que encara recordava. Continuava prim. A ella li agradaven els homes prims. L'Ignasi havia agafat una mica de pes. Massa hores al despatx. Li diria que tornés a fer tenis. Abans hi jugava 2 cops a la setmana i no feia panxa. Avui a la nit li ho diria.
Quan es van despedir, després d'una hora de voltar per la sala i de parlar de coses trivials tots tres, en Marc s'acostà a l'Aura i, a cau d'orella, li va dir que la volia pintar, que li volia fer un retrat. I dirigint-se a l'Ignasi van quedar que un dia farien un sopar plegats i parlarien de tots aquests anys.
- Conserva-la. - li va dir en Marc.
- És una noia molt bonica.

Retrat ( I )

Aquella nit li ho va dir. En Marc ( el seu millor amic, el pintor ) vindria a Barcelona a fer una exposició. Per fi. Després de tants anys es retrobarien. Ella va quedar, per uns moments, abstreta i pensativa. En Marc? Ara?
El seu marit , ella i en Marc s'havien conegut a la Facultat . D'això ja en feia una colla d'anys. Tots tres varen estudiar Periodisme. Però només en Marc, que després va fer Belles Arts, va continuar en aquest món artístic. El seu marit, l'Ignasi, va acabar fent-se càrrec de l'empresa familiar de vins i caves i l'Aura no va exercir mai. Es van casar i diguem que va decidir no treballar fora de casa. Tampoc li interessava el negoci dels vins però s'hi deixava caure quan s'avorria de les seves activitats diàries, és a dir, de passejar, comprar i anar a fer el cafè amb les amigues.
Duia uns horaris adaptats als del seu marit. S'avenien. Jo diria fins i tot que s'estimaven. No havien tingut fills. Estaven l'un per l'altre.
Però aquell vespre alguna cosa va fer canviar l'actitud de l'Aura. En Marc. S'havia convertit en un pintor famós. Feia exposicions arreu: París, Roma, Nova York...no parava. No tenia casa fixa. No s'havia casat. Sovint parlava amb el seu marit. Havien estat molt bons amics. Però sempre estava massa ocupat per anar a Barcelona a visitar-lo. Ara tindria l'oportunitat de veure'l. I es preguntava si es recordaria d'ella i ella de la seva cara, dels seus ulls verds, sempre despentinat. El prototip d'artista, bohemi, una mica malgirbat, amb roba ampla i amb aquells dits llargs i prims. Estava torbada.
Va preguntar quan vindria a fer l'exposició.
- La setmana vinent. - va dir-li , distret , el seu home.
Feia...Quants anys? Més de 20. Són molts anys.
Em trobarà encara atractiva? - va rumiar l'Aura . I ell? Com estarà ell? Jove, encara?

Prim i fibrat? - feia molta bicicleta. Tenia el cos àgil. Es cuidava. Tenia al cap una vaga referència del seu rostre, després de tants anys...
Per la graduació van fer una festa. Ella ja sortia amb l'Ignasi. Va beure una copa de més i , en un descuit, en Marc se la va endur al jardí i la va besar. A ella li va agradar i li va tornar el bes. Va notar el cor atrafagat d'en Marc i el d'ella molt a prop. En Marc li va dir:
- Si no fossis la xicota del meu millor amic series la meva.
Ella estava una mica descentrada per l'alcohol. Només reia i el besava. Estava borratxa, és clar! Només podia ser això. Sota els efectes de l'alcohol res no és cert.
Però sí és cert que l'Aura mai va oblidar aquella nit i tampoc a n'en Marc.