31 d’agost 2006

Despertar a l'alba


Feia uns quants estius que em voltava pel cap. No trobava el moment. Aquest estiu l'he trobat.
Em feia il.lusió dormir a la platja, sota els estels i veure sortir el sol, l'endemà.
Dit i fet. La canalla col.locada. Sense obligacions nocturnes casolanes. Un dissabte. Sense presses i tot el diumenge per endavant.
Un sopar en un poblet del baix Empordà, prop de la costa, per encetar la nit.
El maitre va decidir el menú. Les especialitats de la casa, els suggeriments, allò que recomanen i que els surt tant bo.
Una barreja de gustos, que caram! S'ha de ser atrevit també amb els sabors.
Per començar una amanida de "navalles" o "canyars" amb formatge fos de cabra ( molt aromàtica). Uns musclos amb salsa de vi blanc ( lleugers ). Unes cocotxes de calamrs arrebossats ( cruixents ). I un bacallà a la crema d'anous ( suau i amb una textura melosa ). Regat amb un Penedès, negre, fresc i encertat...i bé de preu. Un flam de formatge ( per mastegar-lo ) i amb el cafè un trosset de pastís de pinya natural. Rebotida, us ho ben asseguro!
Tot fent camí cap a la platja i per pair l'àpat vaig ensopegar amb un " Chill Out", ja sabeu, ( bé jo els he descobert fa poc ) un bar musical en una masia a l'aire lliure on s'hi pot prendre alguna cosa i escoltar música o xerrar. Dret, assegut amb tamborets, cadires, bancs i andròmines rústiques, o al terra , directament sobre l'herba. Racons, amb poca llum, pels amants de les paraules a mitja veu. Amb els pantalons blancs que duia no em vaig estirar al terra tot i la temptació que tenia.
Ja tardet frisava per preparar-me el jaç. L'aparcament, a peu de platja. Canvi de roba " fashion" per camiseta i calça curta. Sac de dormir, estora, bossa de platja per l'endemà i cap al sorral.
La nit era serena. Ni un soroll. Ni vent. L'aigua quieta. El cel ple d'estels. Algun grupet de joves fent tertúlia, llunyans...La lluna , per llàntia.
Em vaig acomodar, tumbada al terra ( ni el millor Flex! ). Encisada contemplava el cel mentre pensava que poc que ens el mirem , el cel. De petita , durant les nits d'estiu, el mirava més a sovint. Les Osses i les constel.lacions... Tot un plaer visual!
Un ull obert i un altre tancat. El cos em pesava. Rendida, vaig dormisquejar. A les 6 un cel rogenc es despertava a l'horitzó. Una línea de foc s'esperava per el tret de sortida. I en pocs minuts una bola emergia del mar. Click! La fotografia ( la volia fer, tenir-la i mirar-me-la ), i torne-m'hi. Un sonet més. A les 8 del matí, immersió. Un bany de colors. L'aigua, com un guant, amanyagant-me. I jo, cansada, mig desperta, deixant-me acaronar per la primera escalfor del dia. Em vaig menjar un préssec i em vaig adormir a la sorra amb l'esgotament de qui ha caminat tota una nit sense moure's d'enlloc.
L'endemà, mentre dinava amb uns familiars, em van dir que estava " prohibit " dormir a la platja. Vaja, que per poc no em porten al " cuartelillo". Però ja ho tinc. Ho esborro de la llista on hi tinc escrits petits desitjos, petites entremaliadures. Fins la propera.
Ah! Tot això acompanyada per el meu xofer-fotògraf-amic-amant-tècnic de manteniment-gestor de finances- company de viatge. ..Per ell, l'estel més brillant!

8 Comments:

Blogger unanina said...

Carai Joana, quin gran plaer el que descrius.

2:46 p. m.  
Blogger Joana said...

Sí, unanina...d'aquestes petites coses s'obtenen gran plaers! Hi tornaria...

2:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

A vegades ens compliquem la vida buscant emocions i les tenim davant dels nassos i a més a més solen ser les millors, fins i tot,la majoria de les vegades no impliquen grans inversions de diners, ni de temps,ni logística,....només ens cal partir de la sencilleza, d'estar "alerta" als sentits, de viure el moment present,.....i encara millor compartit: amb el xofer-amic-fotògraf-amant-gestor o qui sigui que s'emocioni amb tu!!!
Segueix així Joana, tu no estàs sola!!!

2:25 a. m.  
Blogger Joana said...

Ei! Tot i l'anonimat veig que parlem el mateix idioma.
Gràcies per compartir amb mi l'emoció d'aquest moment. Si transmets la capacitat per emocionar algú és que hi ha al darrera gent amb una sensibilitat a flor de pell. I això mou el món. Ni els diners ni les guerres.

Fins aviat

6:14 a. m.  
Blogger cesc said...

Quina sort poder compartir totes aquestes sensacions amb qui més estimes! La vida és vida per aquests moments per què sinó què ens queda?
Nits d'estiu a la vora del mar... quina bonica imatge! Regale-me'n un tros! :)

A reveure Joana! Cuida't!

4:25 a. m.  
Blogger Joana said...

Cesc,
Sense que t'ho digui ja saps que un bocí és per a tu, almenys del meu petit món.
La veritat és que ha estat un estiu...intens!! :)

Cuida't tu també!

10:28 a. m.  
Anonymous Anònim said...

com els hi agrada prohibir aquests plaers. Jo ho he fet diversos cops. Els meus últims Sant Joans han sigut sense foguera, a la platja, amb els meus companys de percussió, unes guitarres, etc, tocant, parlant i celebrant amb la nostra música l'arribada d'un nou dia.

2:31 a. m.  
Blogger Joana said...

robertinhos,
Són petits plaers que dónen grans satisfaccions!

8:01 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home