Retrat ( I )

Aquella nit li ho va dir. En Marc ( el seu millor amic, el pintor ) vindria a Barcelona a fer una exposició. Per fi. Després de tants anys es retrobarien. Ella va quedar, per uns moments, abstreta i pensativa. En Marc? Ara?
El seu marit , ella i en Marc s'havien conegut a la Facultat . D'això ja en feia una colla d'anys. Tots tres varen estudiar Periodisme. Però només en Marc, que després va fer Belles Arts, va continuar en aquest món artístic. El seu marit, l'Ignasi, va acabar fent-se càrrec de l'empresa familiar de vins i caves i l'Aura no va exercir mai. Es van casar i diguem que va decidir no treballar fora de casa. Tampoc li interessava el negoci dels vins però s'hi deixava caure quan s'avorria de les seves activitats diàries, és a dir, de passejar, comprar i anar a fer el cafè amb les amigues.
Duia uns horaris adaptats als del seu marit. S'avenien. Jo diria fins i tot que s'estimaven. No havien tingut fills. Estaven l'un per l'altre.
Però aquell vespre alguna cosa va fer canviar l'actitud de l'Aura. En Marc. S'havia convertit en un pintor famós. Feia exposicions arreu: París, Roma, Nova York...no parava. No tenia casa fixa. No s'havia casat. Sovint parlava amb el seu marit. Havien estat molt bons amics. Però sempre estava massa ocupat per anar a Barcelona a visitar-lo. Ara tindria l'oportunitat de veure'l. I es preguntava si es recordaria d'ella i ella de la seva cara, dels seus ulls verds, sempre despentinat. El prototip d'artista, bohemi, una mica malgirbat, amb roba ampla i amb aquells dits llargs i prims. Estava torbada.
Va preguntar quan vindria a fer l'exposició.
- La setmana vinent. - va dir-li , distret , el seu home.
Feia...Quants anys? Més de 20. Són molts anys.
Em trobarà encara atractiva? - va rumiar l'Aura . I ell? Com estarà ell? Jove, encara?

Prim i fibrat? - feia molta bicicleta. Tenia el cos àgil. Es cuidava. Tenia al cap una vaga referència del seu rostre, després de tants anys...
Per la graduació van fer una festa. Ella ja sortia amb l'Ignasi. Va beure una copa de més i , en un descuit, en Marc se la va endur al jardí i la va besar. A ella li va agradar i li va tornar el bes. Va notar el cor atrafagat d'en Marc i el d'ella molt a prop. En Marc li va dir:
- Si no fossis la xicota del meu millor amic series la meva.
Ella estava una mica descentrada per l'alcohol. Només reia i el besava. Estava borratxa, és clar! Només podia ser això. Sota els efectes de l'alcohol res no és cert.
Però sí és cert que l'Aura mai va oblidar aquella nit i tampoc a n'en Marc.