Ja és primavera ...a la Garrotxa

Us ho he d'explicar. Ara que tinc els colors a la retina, la ment desperta i el cos adolorit per l'excursió que vaig fer el diumenge.

Què dir-vos de la Fageda d'en Jordà que no s'hagi escrit?

Aquest indret de la Garrotxa em té el cor robat. Cada cop que hi vaig, una espècie d'encanteri m'hi reté. A la primavera pels verds, grocs i liles. A la tardor per la catifa de fulles daurades caigudes dels faigs.

La caminada va començar al Bosc de la Tosca ( Les Preses ) molt a prop d'Olot ( la capital de la Garrotxa). Als pocs minuts vam travessar boscos caducifolis des d'on albiràrem el volcà de Racó. Vam passar per Sant Miquel del Corb ( església romànica del segle XII ) restaurada diverses vegades, i ens vam endinsar a la Fageda, per un camí de boixos.

Tot resseguint la carena de la serra del Corb i enmig d'alzinars, arços, ginesta i farigola ens van rebre els majestuosos faigs; les heures abraçades als troncs i les falgueres desplegant el seu fullam.

A la Fageda la primavera és un esclat i alhora un lloc per perdre-s'hi.

No puc estar-me de reproduir els versos que el poeta Joan Maragall ( 1860-1911 ) va escriure, encisat i captivat per tanta bellesa.

Saps on és la Fageda d'en Jordà?

Si vas pels vols d'Olot damunt el Pla,

trobaràs un indret verd i profund,

com mai cap més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins,

profund i clar,

el verd de la Fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquest lloc profond,

i no pensa en sortir , o hi pensa en va:

és pres de la Fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!