L'inici
A trenc d'alba i vorejant l'impossible és quan neixen petites realitats. El començament de qualsevol projecte és ple d'il.lusions. Començo aquest bloc amb il.lusió!
L'esbós que tinc al cap és farcit de paraules i d'imatges, de textures i de sabors.
Col.laborarà amb mi " la jove artista " de la casa ( així tot quedarà en família ).
Ella il.lustrant els meus continguts i jo interpretant les seves imatges.
Vull pensar que aquesta simbiosi no serà flor de dos dies, sinó un inci de nous diàlegs; diàlegs que sovint estan guardats als cellers foscos de la memòria.
M'agradaria teixir i trenar un nou espai i amb el temps anar-lo matisant amb pinzellades de llum.
16 Comments:
Mil gracias Paloma. Solo puedo decirte dos cosas: la vida es un instante y hay que saborearlo. Son esas pequeñas cosas diarias las que nos hacen sentir felices.
Me alegro de tenerte en mi bloc.
he decidit mirar els inicis dels pocs blogs que miro a poc a poc. He començat per tu, per ser, junt amb la Sidlia, els primers que em vàreu animar amb els vostres comments a tirar endavant un bloc que encara que no gaudeix de molts lectors, els considero de molta qualitat
una pregunta, encara seguiu col·laborant tu i la petita artista de la casa?
l'artista de la casa és una amant de la xocol·lata?????
Robertinhos,
.... I de la fotografia!!!! ;)
Una abraçada!
em sembla que m'estic enamorant!
jajajaja
;)
Jajajajaj... De la de la foto?
és wapíssima...porta els meus gens ;)
Gràcies wapo1
jajajaja...
i també la teva modèstia?
Rober,
Sóc modesta ...però els gens són els gens. Aquí no hi puc fer res!
Una abraçada!
a sota de Llum de Dona tindries que posar Orgull de Mare. ;P
bona combinació genètica, llavors!
per cert, encara seguiu col·laborant l'amant de la fotografia i la xocol·lata i tu?
ups, sé la resposta...
bé...em pots rerespondre si vols...
Es dedica a descobrir ... la vida i jo escric mentestant, bocins de vida...
La intenció era bona però aquestes col.laboracions costen sobretot a aquestes edats.
una abraçada!
segurament a ella no li motiva això dels blogs. Si tu vols la connexió, no esperis que ella s'adapti al que a tu t'agrada. Adaptat tu al que ella li agrada. crec Joana que t'equivoques, les col·laboracions no són cosa d'edats, sino d'afinitats. I en això dóna igual el lligam sanguini.
crec que tu escrius els que has descobert, alguns bocins, però que continues descobrint la vida a cada pas. Qui t'anava a dir que estaries discutint amb algu a qui quasibé li dobles l'edat? (possiblement.......)
Sí Rober,
ja sé que és qüestió d'afinitats, però va ser una prova i no ha anat del tot malament. Ella va en una direcció totalment diferent, i és normal per la seva edat, Jo només vaig posar l'ham, sense cap imposició. El cas és que hi ha un canvi i això ja em satisfà.
L'edat? Sempre aprenc dels més joves i no tant joves. Només és un número per a mi. Com dius lo important són les afinitats!
Una abraçada!
està obert a apendre dels nens i dels avis (i també en femení) és una de les majors virtuts que hom pot gaudir a la seva vida.
si el blog va servir per apropar-vos ja és més del que m'ha servit a mi el meu.
i això em du a la pregunta...
de què serveix el nostre blog?
Segurament per projectar-nos amb dèries incloses,vivècies,imagnacions...esmicolant la vida...queno és poc!
Nanit!
Potser la millor manera de felicitar-te pel teu sant és anar a l'inici... a l'inici d'aquest reguitzell de posts amb que d'una manera o altra sempre m'hi he identificat.
Una abraçada
És una manera especial de felicitar-me Tondo i original.
Queden lluny els inicis però encara tinc il.lusió i m'agrada trobar-te aquí i molt!
gràcies Tondo, de tot cor!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home