Estranys
Comparteixen la màgia d'un àpat, acompanyat d'un " criança " negre.
Només els separa dues copes de cristall.
El seu petit món s'ha reduït a aquesta taula que té vistes a l'exterior.
No senten les converses dels comensals veïns ni veuen la gent que passa pel carrer. Estan absorts en la conversa, les seves mirades es repassen . S'escolten la veu, es miren als ulls i com es mouen els llavis.
S'ha aturat el rellotge del temps un dia qualsevol, feiner, mentre tothom treballa.
Surten al carrer empedrat quan el sol acaba de despuntar de la migdiada.
Passegen vora el riu, separats d'un pam. Una conversa banal. Flaixos sense connexió... Es miren de reüll. Es miren les sabates mentre van caminant. Els cabells embullats per el vent. El dia és càlid. Falta poc perquè el sol s'amagui...
S'han de despedir. No saben com fer-ho...
L'últim cafè...
Es miren... No es coneixen...
21 Comments:
Podrien ser dos coneguts de sempre; podria ser que estant junts no s'haguéssin conegut mai;
podria ser una coneixença intuïda;
o qui sap si el dubte davant la certesa...
petons i llepades de sobretaula!
Quant poder tenen les coses més senzilles! Dóna'm dues copes de vi i mouré el món!
Quin post més maco. Ve de gust rellegir-lo. Felicitats!!
Si en comptes d'un café fessin una última copeta de vi...potser trobarien la manera de dir-se fins unaltre.
mmm... aquests instants són els que fan que els dies esdevinguin especials!! i segurament no cal res més...
la seducció d'una copa de vi, negre - vermell color passió, escoltar l'altre sense sentir-lo, nomes mirar el moviment dels seus llavis, estar pensant en el desitg....
Va que pot tenir continuitat aquest post, animat!
estic d'acord am pd40 , ve de gust rellegir-lo
jo diria que son una exparella,
van ser junts fa temps,
es van estimar molt,
però ara tenen la sensació que ja no es coneixen.
quelcom que ens toca viure en un o altre moment, a tots.
Si són exparella, encara estan penjats un de l'altre... si és una de les primeres cites de dos nous amants potser s'han de despedir perquè això, allò... o potser per...
Em quedo amb que són nous amants i que més tard ja s'enviaran un sms o un mail per tornar-se a veure.
ok, un matrimoni que han quedat per anar al ginecòleg després de tres faltes i efectivament ella està prenyada. Ho celebren dinant junts, conversant mentre reflexivament es pregunten si es conèixen tant com per tenir un fill. ;-D
Ets una romàntica Joana. Quan vaig a dinar amb una dona procuro portar la punta de les sabates ben neta, perquè la miraré molta estona.
els abismes són més grans quan et penses que el coneixes i va i resulta que no...
jo.. voldria creure que és una història inacabada...
ho és?
petonets
O potser, per començar. Sort, Joana!!!
sabateta
gatot,
Podrien ser vells coneguts que es retrobessin...
b-612,
Sí, el vi permet l'espontaïneitat, la gràcia i , fins i tot, aquell distanciament de les coses que ens resulten massa dures... però sempre amb moderació!
pd40,
Gràcies!
Pots rellegir-lo...
clint,
I el cafè potser per aclarir la boira del vi...
iruna,
Petits instants grans plaers!
lo mon,
Com pot seduir una copa de vi!
Esteve,
Podrien haver-se estimat molt o no haver-se estimat mai...
Violette,
I abans que no hi havia telèfons mòvils ni correus electrònics?
Oriol,
Un bon motiu de celebració i de reflexió ... esperar un fill...
El paseante,
Les sabates i... els cabells...sempre impol.luts...una mania :)
nimue,
la decepció és més gran per més real.
Cuca,
N'hi ha alguna d'acabada, d'història? ;)
Sabateta,
No sabem què ens oferirà el futur, ni tan sols demà...
Bona setmana a tothom!!!
Per sort, hi havia cartes de paper dins de sobres de paper i telèfons de baquelita (i abans missatgers que anaven a cavall...).
Violette,
Per sort... els amants casi mai estaven incomunicats... i ara amb tanta tecnologia...no es troben...paradoxes de la vida.
bona nit Violette!
Tots som històries inacabades, al cap i a la fi. Una abraçada des del meu mar.
La història de cadascú és un encadenament de successos ...fins al final. Tens raó Arare!
bon dilluns!
S'ha conegut a l'avió i només tenen una hora per estar junts i després cada un seguirà el seu camí i tornaran a les seves vides.
a vegades dos extranys es coneixen molt més que no pas dos que diuen que es coneixen de fa anys.
a vegades la simplesa té això, i ens deixa astorats davant la falta de complicacions
petonets Joana
Candela,
La història de l'avió m'ha arribat al cor! L'has calvada.
robertinhos,
Potser tot és més simple i nosaltres ho compliquem...
Bentornat de les holidays!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home