Un dia de platja X ( fantasies blocaires)

Sens dubte el canvi climàtic i l'escalfament del planeta comporta uns canvis en la nostra rutina diària.

Fa uns anys anar a la platja a finals d'any no era gens habitual. Ara podem passar el dia de Nadal o Sant Esteve recolzats en una roca a recés i deixar-nos acariciar per un sol i una ventisca que semblen més de finals d'estiu que de ple hivern.

Com que tot està capgirat fa pocs dies encara vaig gaudir d'un dia de platja.

La platja de Pals és una platja oberta, llarga, quilomètrica que arriba fins a l'Estartit. Tens al davant Les Illes Medes i la vista només veu aigua i cel tot difuminant-se en una línea divisòria que no distingeix el blau- blanc- verd del cel, el mar i el paisatge.

M'agrada anar-hi perquè em permet un cert aïllament. Els banyistes " tradicionals " s'escarxofen a la platja gran fins a les antenes de ràdio Liberty ( les van treure aquest estiu, però tothom encara les té com a punt de referència).

Fins allà un formiguer de gent s'hi apilona. A partir de les " antenes " comença la platja nudista. La gent hi busca sobretot calma, silenci. la distància entre uns i altres permet una certa llibertat i recolliment en una conversa indesxifrable entre el sol i un mateix. Un intercanvi de carícies que no vols compartir amb ningú. O... sí?...

Com us deia em vaig instal.lar a recés, una mica allunyada de l'aigua i a uns metres d'un noi sota una ombrel.la, distret amb el seu MP3 i una llibreta a les mans tot anotant o traduïnt la cançó (.... )

Hi havia poca gent i vaig calcular que la distància era prudencial.

Es va tombar i va mirar tots i cadascun dels meus moviments... Mentre posava la toballola, mentre m'anava despullant... anava aixecant la vista de la seva llibreta sense deixar d'escoltar la música i dansant amb el cap i amb la mirada. Portava unes ulleres de pasta, negres... aquelles que dónen un aire de " pseudo-intel.lectual "... I que a mi tant m'agrada...

Un cop posicionada em vaig escampar la crema protectora. Les ungles dels peus, d'un vermell intens, semblaven dos robís amb la llum del sol. I les perles de les meves arrecades eren les úniques peces encastades al meu cos. Em vaig recollir el cabell en una cua alta i em vaig repartir crema per tota la cara tot baixant a poc a poc ... fins els dits carmins dels peus...

El sol apretava. El jove de l'MP3 va deixar-ho tot a sobre la toballola i es va ficar a l'aigua. Jo asseguda me'l mirava. El seu tors, fibrat. Unes natges apretades i un cos en general, atlètic. Tenia poc pèl i el color daurat que encara conservava de l'estiu el feia atractiu, força apetitós, vaja ... Estaria alerta per quant sortís de l'aigua. No em volia perdre l'estètica davantera...

Al meu costat tenia una revista oberta i la meva vista anava d'un lloc a l'altre... per no perdre'm detall...

La revista en qüestió és " Psychologies ", hi estic abonada i me l'envien mensualment. El vent va fer que s'obrís en un article que vaig anar llegint mentre no treia la vista de l'aigua... " Sexe intel.lectual "... El que podríem descriure com la culminació d'una sessió d'estimulació neuronal disputada, agradable, intensa, excitant ... Sé que algun dia no molt llunyà ens farem l'amor amb literatura, art i saliva, i el simple fet de pensar-ho ja m'excita... la ment... i per tant tota la meva persona...

Jo mirant i ell que no sortia. Vaig pensar que l'aigua debia estar tèbia, però... a aquestes alçades no podia estar-ho gaire...

De cop sento la seva veu....

_ Et faria res portar-me la toballola, estic glaçat!!!!

_ Cap problema...

Vaig al seu lloc i quan m'ajupo per agafar la toballola veig a la llibreta B-612 ...entre jocs de llums, espurnes i teles... teixeixo el teu nom.... Et busco i no et trobo.... Com et veig sense veure't ni tenir-te al davant...

_ Coi! El B-612????

I mentre m'acostava se'm feien presents els bells versos que escriu i les notes de la seva música ja em feien pampallugues als ulls ... Aquelles lletres de cançons que composa i toca amb la seva guitarra...

M'acosto i tanco els ulls.

_ Té, B-612, tapa't que et costiparàs...

_ Com saps que sóc en B-612?

_ Ho acabo de llegir a la llibreta... sense voler... mentre agafava la toballola... Quina sorpresa més agradable!

_ Que em llegeixes?

_ Ves...sí...sóc ... la llum. Bé ... la Joana ... la Dona ... la llum. La Dona de llum, coi ... la Llum de Dona. Ara. la Joana. Això...

_ I tu ... què fas aquí a Pals?

_ Doncs buscant calma, sol, pau, inspiració... pels meus versos... l'estic acabant. Busco mots allà on siguin ...Necessito trobar algú que m'inspiri ...

La toballola que portava nuada a la cintura s'elevava com una tenda de campanya i no sabia on posar les mans ...

_ Bé, potser que t'estiris al sol. No sigui que agafis fred, li vaig dir...

_ Buff... No sé què tinc... El contrast de la fredor de l'aigua i l'escalfor del sol... i ara tu aquí al davant... nua... Coi!.... No m'ho esperava això ...

_ No em posaries pas crema a l'esquena?

_ I tant... Puc posar la toballola al teu costat?

_ Clar dona. Així la farem petar.

_ Petar ... mentre li poso crema... això promet ( vaig pensar)...

Les meves mans van recórrer aquell cos sortit de l'aigua, fresc, ters, molsut, daurat... vaig esplaiar-m'hi, mentre els seus músculs s'anaven relaxant al pas dels meus dits... i així a poc a poc... amb suavitat vaig anar baixant, en cada plec... en cada corba... fins que es va girar de cop i em va dir... amb els ulls mig emboirats... i amb un fil de veu:

_ Ara segueix pel davant... llum...

I jo que ja no sabia quin múscul amassar, m'hi vaig llançar... ferotge, àvida d'un cos com el que tenia al davant. Amb les mans, amb la llengua la barreja era explossiva. La saliva amb la crema i el goig de veure els seus llavis plens de desig feien que un pessigoleig emergís del meu baix ventre tot demanat-li que l'acariciés... Això era un joc a quatre mans, a dues llengues, arrassant tot el que trobaven... entrelligats, mig arrebossats de sorra... sentíem la cançó del mp3 saltironant per la toballola ... balbuceig de veus encongides, barreja de colors, suavitas de pells desconegudes ... unes abraçades desitjades ... sense paraules ...

Em mirava amb uns ulls escrutadors... i jo somreia tot disfrutant de la meva primera vegada de mestratge.

De cop ens interrompeix un jove madur, de molt bon veure, però que de molt bon veure!

_ Perdoneu, us fa res si em poso aquí... No us molestaré...

_ Fes ,fes ... coi, serà que no hi ha platja! Vaig etzibar-li.

_ He vingut amb la família i uns amics i els he deixat dinant al " xiringuito "... He pensat fer una volta per la platja per veure una mica de natura. Les Medes ... tan a prop. Sembla que les pugui tocar.

_ Quines Medes? Li pregunto. Les meves? o les de roca?

_ Bé, noia, dona, vull dir senyoreta, jove...senyora...és igual... el que siguis... Jo només miro natura morta... bé ... l'altra... ja tens el " manso" que te les repassa...

_ Bé... el " manso"... no és el meu... però...

_ Jo és que tinc feina. He de llegir aquesta novel.la perquè he d'escriure... Jo publico a Internet i necessito temps... i en comptes de dinar...agafaré apunts. He vingut des de Tarragona amb cotxe i estic cansat. Aquí les platges són molt millors... més netes... sense petroli... Hi passarem el cap de setmana...

_ Necessito estirar les cames... i potser fins i tot ... em banyo... i ho estiro tot...

_ Escrius a internet? On? Li pregunta el B-612

_ Tinc un bloc. " Connexions ( from Tarragona )" ...Sóc en Tondo Rotondo!

Ens vam presentar. Tot tapant-nos amb les toballoles... no era qüestió ... presentar-nos despullats...

_ B-612... llum... Això ho dec estar somniant...

_ Pot ser sí que tots ho somniem, pero ja que hi som ... en podríem treure un bon post ... vaig dir-li.

_ Si t'animes a banyar-te, t'acompanyarem i després deixarem que el sol ens amanyagui mentre ens encremem i ens deixem anar en un contorneig de cossos, mans i mirades, besos i abraçades... Va dir-li el B-612.

I el Tondo ja es va empalmar només amb quatre paraules i el B-612... ja no sabia com posar-s'hi... i jo que estava enrojolada, no tant del sol sinó per tot el que se'm presentava...

I amb el Tondo vam coincidir que , bé, ja tenim una edat... i que no ens cal perdre el temps.... Vam aparcar la vergonya i ens hi vam posar.

( Tot i que ells em van confessar que la seva fantasia era un trio amb dues noies, aquest cop guanyava jo i que farien tot el que estava a les sevses mans per fer-me feliç )... I donc fe que ho van aconseguir!

Jo els hi vaig agrair i vaig intentar complaure'ls als dos...

Com que ho tenia tot acupat... la boca, les mans, cada forat...el post s'acaba aquí... sense paraules... estic tan plena... tan enfeïnada... que només sospiro... i ells tan absorts ... tan enfeinats... tan excitats ... que ni escolten música, ni llegeixen ... ni escriuen ... Només poemes amb els seus llavis ... Només l'alateig de les gavines i les ones trencant-se als nostres peus... Deliciós ... Moltes gràcies B-612, Tondo...

Un petó arrebossat amb gust de mar.