31 de gener 2007

Un dia de platja X ( fantasies blocaires)


Sens dubte el canvi climàtic i l'escalfament del planeta comporta uns canvis en la nostra rutina diària.
Fa uns anys anar a la platja a finals d'any no era gens habitual. Ara podem passar el dia de Nadal o Sant Esteve recolzats en una roca a recés i deixar-nos acariciar per un sol i una ventisca que semblen més de finals d'estiu que de ple hivern.
Com que tot està capgirat fa pocs dies encara vaig gaudir d'un dia de platja.
La platja de Pals és una platja oberta, llarga, quilomètrica que arriba fins a l'Estartit. Tens al davant Les Illes Medes i la vista només veu aigua i cel tot difuminant-se en una línea divisòria que no distingeix el blau- blanc- verd del cel, el mar i el paisatge.
M'agrada anar-hi perquè em permet un cert aïllament. Els banyistes " tradicionals " s'escarxofen a la platja gran fins a les antenes de ràdio Liberty ( les van treure aquest estiu, però tothom encara les té com a punt de referència).
Fins allà un formiguer de gent s'hi apilona. A partir de les " antenes " comença la platja nudista. La gent hi busca sobretot calma, silenci. la distància entre uns i altres permet una certa llibertat i recolliment en una conversa indesxifrable entre el sol i un mateix. Un intercanvi de carícies que no vols compartir amb ningú. O... sí?...
Com us deia em vaig instal.lar a recés, una mica allunyada de l'aigua i a uns metres d'un noi sota una ombrel.la, distret amb el seu MP3 i una llibreta a les mans tot anotant o traduïnt la cançó (.... )
Hi havia poca gent i vaig calcular que la distància era prudencial.
Es va tombar i va mirar tots i cadascun dels meus moviments... Mentre posava la toballola, mentre m'anava despullant... anava aixecant la vista de la seva llibreta sense deixar d'escoltar la música i dansant amb el cap i amb la mirada. Portava unes ulleres de pasta, negres... aquelles que dónen un aire de " pseudo-intel.lectual "... I que a mi tant m'agrada...
Un cop posicionada em vaig escampar la crema protectora. Les ungles dels peus, d'un vermell intens, semblaven dos robís amb la llum del sol. I les perles de les meves arrecades eren les úniques peces encastades al meu cos. Em vaig recollir el cabell en una cua alta i em vaig repartir crema per tota la cara tot baixant a poc a poc ... fins els dits carmins dels peus...
El sol apretava. El jove de l'MP3 va deixar-ho tot a sobre la toballola i es va ficar a l'aigua. Jo asseguda me'l mirava. El seu tors, fibrat. Unes natges apretades i un cos en general, atlètic. Tenia poc pèl i el color daurat que encara conservava de l'estiu el feia atractiu, força apetitós, vaja ... Estaria alerta per quant sortís de l'aigua. No em volia perdre l'estètica davantera...
Al meu costat tenia una revista oberta i la meva vista anava d'un lloc a l'altre... per no perdre'm detall...
La revista en qüestió és " Psychologies ", hi estic abonada i me l'envien mensualment. El vent va fer que s'obrís en un article que vaig anar llegint mentre no treia la vista de l'aigua... " Sexe intel.lectual "... El que podríem descriure com la culminació d'una sessió d'estimulació neuronal disputada, agradable, intensa, excitant ... Sé que algun dia no molt llunyà ens farem l'amor amb literatura, art i saliva, i el simple fet de pensar-ho ja m'excita... la ment... i per tant tota la meva persona...
Jo mirant i ell que no sortia. Vaig pensar que l'aigua debia estar tèbia, però... a aquestes alçades no podia estar-ho gaire...
De cop sento la seva veu....
_ Et faria res portar-me la toballola, estic glaçat!!!!
_ Cap problema...
Vaig al seu lloc i quan m'ajupo per agafar la toballola veig a la llibreta B-612 ...entre jocs de llums, espurnes i teles... teixeixo el teu nom.... Et busco i no et trobo.... Com et veig sense veure't ni tenir-te al davant...
_ Coi! El B-612????
I mentre m'acostava se'm feien presents els bells versos que escriu i les notes de la seva música ja em feien pampallugues als ulls ... Aquelles lletres de cançons que composa i toca amb la seva guitarra...
M'acosto i tanco els ulls.
_ Té, B-612, tapa't que et costiparàs...
_ Com saps que sóc en B-612?
_ Ho acabo de llegir a la llibreta... sense voler... mentre agafava la toballola... Quina sorpresa més agradable!
_ Que em llegeixes?
_ Ves...sí...sóc ... la llum. Bé ... la Joana ... la Dona ... la llum. La Dona de llum, coi ... la Llum de Dona. Ara. la Joana. Això...
_ I tu ... què fas aquí a Pals?
_ Doncs buscant calma, sol, pau, inspiració... pels meus versos... l'estic acabant. Busco mots allà on siguin ...Necessito trobar algú que m'inspiri ...
La toballola que portava nuada a la cintura s'elevava com una tenda de campanya i no sabia on posar les mans ...
_ Bé, potser que t'estiris al sol. No sigui que agafis fred, li vaig dir...
_ Buff... No sé què tinc... El contrast de la fredor de l'aigua i l'escalfor del sol... i ara tu aquí al davant... nua... Coi!.... No m'ho esperava això ...
_ No em posaries pas crema a l'esquena?
_ I tant... Puc posar la toballola al teu costat?
_ Clar dona. Així la farem petar.
_ Petar ... mentre li poso crema... això promet ( vaig pensar)...
Les meves mans van recórrer aquell cos sortit de l'aigua, fresc, ters, molsut, daurat... vaig esplaiar-m'hi, mentre els seus músculs s'anaven relaxant al pas dels meus dits... i així a poc a poc... amb suavitat vaig anar baixant, en cada plec... en cada corba... fins que es va girar de cop i em va dir... amb els ulls mig emboirats... i amb un fil de veu:
_ Ara segueix pel davant... llum...
I jo que ja no sabia quin múscul amassar, m'hi vaig llançar... ferotge, àvida d'un cos com el que tenia al davant. Amb les mans, amb la llengua la barreja era explossiva. La saliva amb la crema i el goig de veure els seus llavis plens de desig feien que un pessigoleig emergís del meu baix ventre tot demanat-li que l'acariciés... Això era un joc a quatre mans, a dues llengues, arrassant tot el que trobaven... entrelligats, mig arrebossats de sorra... sentíem la cançó del mp3 saltironant per la toballola ... balbuceig de veus encongides, barreja de colors, suavitas de pells desconegudes ... unes abraçades desitjades ... sense paraules ...
Em mirava amb uns ulls escrutadors... i jo somreia tot disfrutant de la meva primera vegada de mestratge.
De cop ens interrompeix un jove madur, de molt bon veure, però que de molt bon veure!
_ Perdoneu, us fa res si em poso aquí... No us molestaré...
_ Fes ,fes ... coi, serà que no hi ha platja! Vaig etzibar-li.
_ He vingut amb la família i uns amics i els he deixat dinant al " xiringuito "... He pensat fer una volta per la platja per veure una mica de natura. Les Medes ... tan a prop. Sembla que les pugui tocar.
_ Quines Medes? Li pregunto. Les meves? o les de roca?
_ Bé, noia, dona, vull dir senyoreta, jove...senyora...és igual... el que siguis... Jo només miro natura morta... bé ... l'altra... ja tens el " manso" que te les repassa...
_ Bé... el " manso"... no és el meu... però...
_ Jo és que tinc feina. He de llegir aquesta novel.la perquè he d'escriure... Jo publico a Internet i necessito temps... i en comptes de dinar...agafaré apunts. He vingut des de Tarragona amb cotxe i estic cansat. Aquí les platges són molt millors... més netes... sense petroli... Hi passarem el cap de setmana...
_ Necessito estirar les cames... i potser fins i tot ... em banyo... i ho estiro tot...
_ Escrius a internet? On? Li pregunta el B-612
_ Tinc un bloc. " Connexions ( from Tarragona )" ...Sóc en Tondo Rotondo!
Ens vam presentar. Tot tapant-nos amb les toballoles... no era qüestió ... presentar-nos despullats...
_ B-612... llum... Això ho dec estar somniant...
_ Pot ser sí que tots ho somniem, pero ja que hi som ... en podríem treure un bon post ... vaig dir-li.
_ Si t'animes a banyar-te, t'acompanyarem i després deixarem que el sol ens amanyagui mentre ens encremem i ens deixem anar en un contorneig de cossos, mans i mirades, besos i abraçades... Va dir-li el B-612.
I el Tondo ja es va empalmar només amb quatre paraules i el B-612... ja no sabia com posar-s'hi... i jo que estava enrojolada, no tant del sol sinó per tot el que se'm presentava...
I amb el Tondo vam coincidir que , bé, ja tenim una edat... i que no ens cal perdre el temps.... Vam aparcar la vergonya i ens hi vam posar.
( Tot i que ells em van confessar que la seva fantasia era un trio amb dues noies, aquest cop guanyava jo i que farien tot el que estava a les sevses mans per fer-me feliç )... I donc fe que ho van aconseguir!
Jo els hi vaig agrair i vaig intentar complaure'ls als dos...
Com que ho tenia tot acupat... la boca, les mans, cada forat...el post s'acaba aquí... sense paraules... estic tan plena... tan enfeïnada... que només sospiro... i ells tan absorts ... tan enfeinats... tan excitats ... que ni escolten música, ni llegeixen ... ni escriuen ... Només poemes amb els seus llavis ... Només l'alateig de les gavines i les ones trencant-se als nostres peus... Deliciós ... Moltes gràcies B-612, Tondo...
Un petó arrebossat amb gust de mar.

21 Comments:

Anonymous Spock said...

Exquisit, suggerent i estimulant. Com sempre, magnífic!

11:58 a. m.  
Anonymous Anònim said...

MMMMMMM!! Busco paraules però la sang no m'ariba al cap. Seré prosaic però eloqüent: Vaig totalment trempat! Avisa'm quan vagis a Pals... ;)

1:21 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Això deu ser cosa d'aquella platja... És la millor platja del món.

Felcitats, joana, com sempre, has estat sensacional!!

sabateta

2:10 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hmmm, diga-li tonta a la Joana! De dos en dos. I vora el mar! Això sí que és una fantasia! Ja miraré de veure't (malerude) per la platja aquest estiu; alli on s'estava la segona antena.

3:08 p. m.  
Anonymous Ja t'avisaré ... said...

Ara que la tenda de campanya ja s'ha desmuntat, la meva vull dir, després de llegir-te, felicitar-te per la teva imaginació. O no ..., vull dir imaginació.... clar.

12:18 a. m.  
Anonymous Anònim said...

i jo que em pensava que ja no hi eren les antenes a pals...de totes maneres molt suggerent tot plegat...

2:30 a. m.  
Anonymous Anònim said...

"..Sé que algun dia no molt llunyà ens farem l'amor amb literatura, art i saliva, ....", espero que això no passi mai, sinó ja em puc anar fent mossèn, no conseguiré ni una abraçada.

3:47 a. m.  
Blogger Joana said...

spock,
No saps com d'estimulant... ;)
b-612,
Sobren les paraules... Ara et tocarà ... escriure
sabateta,
Gràcies.... Em despistes... No tens bloc?
Veí,
has esbalotat mig Girona, ara només et queda la Costa Brava...
Ja t'avisaré...
Em sembla haver-te vist a ... Pals...
Clint,
No, no, no hi són les antenes, només que tothom sembla que encara les veu, un " dejà vu"! vaja
Oriol,
No cal que et facis mossèn... El que has llegit està tret de context. El que venia a dir era " fer l'amor amb algú després d'una vetllada... artística... qualsevol.. després d'anar a teatre, al cinema... o després d'una conversa... intensa, excitant... ja m'entens.
Bona nit a tots / totes!

2:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Quina tela... una gran ''festa'' a la platja, i més si l'aigua estava freda.
Molt bo el post.
Salutacions!

3:05 p. m.  
Anonymous Ja t'avisaré ... said...

Aaahhh!! Siiiiii!! ¿Tu ets aquèlla voluptuosa noia d'uns trenta anys, encara que sembles tenir-ne vint-i-cinc, que vaig veure l'estiu passaaat? Ho recordo bé. El subconscient se n'ha cuidat de recordar'm-ho tot sovint, molt sovint.... Per cert, hi ha un tal Little Big Horn que sembla ser un irreverent i un provocador. No t'hi facis amb aquesta gentussa...

2:21 a. m.  
Anonymous Anònim said...

carai, la blogosfera sembla una revista porno!

jajajajajaj

jo continuaré fent bandes sonores

3:03 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Tu podries escriure un llibre erotic, nena. ;P

4:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

no, no tinc bloc, joana :-(

sabateta

6:18 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Moltes gràcies a tu, Joana. Des de que vaig descobrir el teu bloc sempre m'ha agradat ananr-te seguint. Ara bé... des de que ens hem trobat a la platja la cosa canvia una mica doncs ara ens coneixem millor, no? Finalment vaig estirar tots els muscles a pals... i si vols que et digui la veritat no recordo ni la música de l'MP3 ni vaig veure'm en cor de fer el post sobre el llibre aquell que et deia...

Una abraçada i fins aviat!

I visca Pals!

9:45 a. m.  
Anonymous Anònim said...

A la platja de Pals es pot fer nudisme a la cala de l´Illa Roja, molt massificat, aixó si, i a on va la Joana, entre la platja Gran i la platja del Grau, una estreta i llarguíssima franja de sorra on es pot despullar la persona més pudorosa que conegueu, donada la distància que hi ha d´un banyista a l´altre, inclús a l´Agost.
Cal parar atenció a la fauna que es mou per entremig de les dunes: el dement babajant amb els prismàtics, les lesbianes, cuasi anónimes si no fos per el "kissú" llepador reglamentari, els gais i la forma en que s´exibeixen i gesticul.len a distància i algún cop, un magribí, que no sé que coi se li ha perdut allá,¿un lladregot? encara que segurament fa més anys que vosaltres que hi vaig i no he hagut d´amenaçar mai a ningú amb la punxa del pal del parasol.
Enguany no penso posar-me la samarreta de BLOGGER quan vingui, ¡qué poc original!

10:57 a. m.  
Blogger Joana said...

uribetty,
Gràcies. El teu també és molt bonic!
Ja t'avisaré..... Això...ja t'avisaré..
roberthinos,
Saps que hi ha coses molt més pornogràfiques. Mires les notícies i algun programes de la tele i fa vergonya.Homemusic,
Jo escric el llibre i tu hi poses la música...
Tondo,
Què dir-te que no sàpigues. Un plaer!
Toy folloso,
El que has llegit és una fantasia...
A la platja sempre em poso cara al mar. El món continua voltant, però el meu s'atura to contemplant la blavor...

1:54 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hi
That was useful info...thanks and Welcome to live chat FETISH. If you search the aldactone? Click here - aldactone
Enjoy

10:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ara resultarà que ens hem anat veient i veient, any rera any, a Pals... i ens hem hagut d'anar a trobar on menys ens exhibim físicament!!!!

paradoxes d'aquest món....

petons i llepades nudistes!

2:10 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Joana,

Saps pq van desmuntar les antenes de Radio Liberty, no? Un cop van deixar d'emetre els missatges d'odi de la guerra freda, aquestes van restar inactives, gairebé abandonades i va ser llavors quan de tant en tant una llum de dona sorgia d'elles, com en una mena irradiador del port i les gavines...

M'hagués agradat -ara seriosament- que no s'haguésin desmantellat les antenes i que les instal.lacions haguésin servit per a fer un museu de la ràdio i l'ona curta, inexistent als països catalans.

'73

8:13 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Heu escolatat mai la ràdio per l'ona curta? En l'era d'internet te molt d'encant i un punt de misteri.

8:14 a. m.  
Blogger Joana said...

Gatot,
No em diguis que no té el seu encant no exhibir-nos fisicament... ;)
Tondo,
Ho sé perquè les van treure. I sí, podien haver fet un petit museu, però ja és massa tard. Ara te les has d'imaginar o parar bé l'orella i sentir el murmuri de la llum d'una dona...
Gràcies!!!!
En l'era d'internet ens fascina escoltar en aparells menys sofisticats. No és bo que es perdi el misteri ni l'encanteri.
una abraçada!

8:31 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home