08 de febrer 2007

The Second Life


L'altre dia tot escoltant la ràdio en van parlar. L'oportunitat de viure una segona vida. Per més inversemblant que sembli, és possible.
The second life és un món virtual que va més enllà d'un videojoc.
Els usuaris crean el seu personatge i crean un espai propi en un món irreal fet a la seva mida. A diferència dels videojocs, els personatges no lluiten sinó que viuen. Es troben, fan tertúlies, festes, venen i exposen obres d'art, dissenyen i construeixen edificis, compren propietats, illes... assisteixen a concerts musicals, conferències, visiten empreses, universitats, exposicions d'art, etc. Fins i tot disposen d'una moneda oficila, el " Linden Dollars " que permet comprar, vendre i fer inversions les quals repercuteixen a la vida real, guanyant o perdent.
És a dir, un país construit més o menys semblant al real on interactuen usuaris de tot el món . Viuen " una segona vida " o " una vida paral.lela " amb una identitat personalitzada, sense tabús ni complexos. Com en el món real , el sexe i els diners mouen aquesta comunitat.
Fa pocs dies vaig llegir el post de la Violette Moulin , blogville , un petit espai virtual , encantador on compartim sense deixar de ser nosaltres. Second Life se m'escapa de les mans.
El seu creador és Philip Rosedale i diu que es pot ser ciutadà gratuïtament, només cal donar-se d'alta a la web i entrar. Un cop a dins, practicament tot és possible. Si es vol viure millor és quan es necessita el diner.
Second Life està inspirat en la novel.la futurista " Snow Crash " de Neal Stephenson ( 1992 ), que descrivia un món paral.lel a internet.
Segons Edward Castronova , autor de " Mundos sintéticos : El negocio y la cultura de juegos on - line " ( Chicago 2005 ), economista de la Universitat de Indiana i que es dedica a estudiar móns virtuals , diu: " Estos lugares, que se designan y venden como juegos, son algo más que mera diversión. Funcionan como una alternativa fantástica a la vida cotidiana y por consecuencia presentan un desafio enorme a la sociedad ordinaria, a los mercados, a políticas públicas, a la ley y al romance ".
A Second Life hi ha més de 20 milions de persones donades d'alta i el creixement és exponencial. Diariament hi ha uns 15.000 usuaris connectats.
Em pregunto si només es tracta d'un fenòmen passatger o comportarà implicacions socials i culturals. No sé si es pot crear una nova vida o només viure una vida paral.lela a la real. Intueixo que crearà dependència , com tots els jocs fins al punt de ser considerat una addicció.
Potser hi ha qui creu que es pot viure en un món " imaginari " on tot és possible i accessible, on no existeix la frustració i on les fantasies es poden fer realitat ( tot i que siguin virtulas ). No sé si arribar a ser un personatge fisicament casi perfecte i ric pot comportar més d'un risc.

Viure a Second Life pot desdibuixar la nostra manera de ser personal?
En definitiva ,serà una projecció de l'ésser humà insatisfet d'ell mateix i del seu entorn en una recerca constant de la felicitat?

Es poden començar a llegir articles i els mitjans de comunicació ja se'n fan ressó.
És aviat per saber-ne les respostes, però d'aquí a poc començaran els estudis i les estadístiques. Haurem d'esperar...

31 Comments:

Blogger El veí de dalt said...

Estic flipant amb això. Una segona vida virtual! Hi ha negoci al darra, oi? Encara que la gent no s'adoni. I milers de persones enganxades? Bé, com la blogosfera, però amb imatges en 3D. M'imagino una moda passatgera. Dóna què pensar. La gent estem tan amlament que no sabem discernir el que són els sentiments reals dels virtuals? Idea per un post?

3:10 p. m.  
Blogger alatrencada said...

Que perillós pot ser crear-se una 2a vida virtual a gust del consumidor! Jo no vull ni provar-ho, encara m'agradaria... Els pocs i efímers moments de felicitat vull que siguin autèntics. Em quedo amb la infelicitat.

"Una de las ventajas de no ser feliz es que se puede desear la felicidad" Miguel de Unamuno

3:30 p. m.  
Blogger violette said...

Justament, en aquell post vaig tenir un comentari sobre "Second Life" que em va fer interessar-me pel tema... però en entrar-hi em vaig sentir sobrepassada... del tot. És com els Simms, però en una comunitat d'abast mundial.

Prefereixo quedar-me per aquí.

3:41 p. m.  
Blogger l'home de la musica said...

he mirat això de second life i acabo de flipar pepinos!!! el propers blogs seran quedades en cafeteries amb amics virtuals??? pot estar molt guapo!

12:47 a. m.  
Blogger Candela said...

Oooh qué fort!! és una mica com "abre los ojos"

12:56 a. m.  
Blogger B-612 said...

Hi veig un gran símbol de la frustració en que vivim. Sembla més fàcil inventar-se una segona vida virtual que lluitar per fer que la real s'apropi a les nostres il·lusions. Però algú aconsegueix enganyar-se suficientment a ell mateix com per ser feliç amb això?

2:14 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

crec que és una tonteria invertir temps en ser algu que no som...a més de perdre inutilment el temps i caure a la trampa comercial de veure tots els anuncis que hi han, dificultem encara més el dur procés d'acceptar-nos tal com som.

Clar que d'altra banda, els blogs també són una mena de Second Life, no? Encara que en els blogs, del que es tracta, és de ser nosaltres mateixos....espero

6:38 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Fa temps vaig llegir un article sobre aquest ''videojoc'' que tot sigui dit, em sembla una adaptació de Sims però a nivell internet i per dir-ho així de domini públic.
Tot i aixó no sé si ens faria canviar
la personalitat, espero que no, perquè un món així seria una bogeria.
Salutacions!

11:10 a. m.  
Blogger Pe. Vítor Magalhães said...

POUR INVITÉ A VISIT A «REFEXÕES»

11:18 a. m.  
Blogger Joana said...

Veig que en general és quelcom que ens sobrepassa i que d'entrada no ens interessa. Vull pensar que serà un videojoc més. Cadascú ha de ser responsable de la seva vida o del que faci d'ella.
Veí, sembla ser que s'hi mouen moltsa diners.
alatrencada,Crec que pot arribar a ser perillós.
Violette, jo també penso quedar-me aquí...
Homemúsic, un cafè virtual?, quin gust deu tenir?
Candela, Sí, i cal tenir-los ben oberts!
B-612,Frustració, insatisfacció?? alguna cosa hi deu haver.Hi ha moments terrenals bellíssims!
robertinhos, Els blocs jo diria que són una projecció de nosaltres mateixos. Crec que no inventem res. Som com som, no?
uribetty, Si aquest món on vivim ja està mig boig, no vull pensar fer un canvi d'identitat, de personalitat, d'entorn, d'amics...una bogeria!

11:24 a. m.  
Blogger onix said...

De fet ,es un joc perillós per segons qui ,algú molt insatisfet por perdre la visió de la realitat, altres simplement jugar com un joc de rol , no l'he visitat ara ho faré , però sona una mica al que ja fa temps que funciona per nens què es HABBO HOTEL, i això si què he cregut sempre que era un atemptat, doncs per exemple per moblar el teu pis , pots comprar els diners virtuals via sms a mòbil ,i comptant que son tots nens de 10 a 16 la gran majoria ...en fi que porta a reflexionar tot això ;)*****

6:48 p. m.  
Blogger Alepsi said...

Em permets que em posi la bata de psicòloga? Gràcies.

Això és una bomba de rellotgeria. Molt, molt, molt perillós. Ja, actualment, hi ha moltíssima gent que s'amaga darrera la pantalla per evitar tenir una vida real, que, sovint, està plena de pors, perills... La vida virtual sempre és més fàcil, simplement, quan te'n canses, pots matar el personatge i iniciar-ne un de nou. I punt. Aconseguim, per fi, la reencarnació!

Molt perillòs... ja es veurà, però m'atreveixo a predir que l'addicció a aquesta mena de jocs causarà més d'un tarrabastall... i un gran futur per als psicòlegs... ei... i si em poso dins la comunitat aquesta i faig de psicòloga cobrant una pasta???? Uala, quina bona idea! xDDDDDDDDDD

1:12 a. m.  
Blogger Joana said...

Onix,
Crec que Second Life va encarat als adults, com una mena d'evasió de la qüotidianitat, com qualsevol joc que pot enganxar, en fi... ja en sentirem a parlar.
Que passeu un bon cap de setmana!

1:12 a. m.  
Blogger Joana said...

Bon dia Alepsi,
És el que em temo. Jo també ho vaig com un gran perill i crec que ja hi ha molta gent al darrere i més si hi ha diners.
Et recomano que no facis de psicòloga virtual... encara t'hi enganxaràs. A mi em queda una mica més d'un curs per acabar psicologia... si la cosa promet, l'hauré d'acabar i demanar-te els apunts. ;)

1:18 a. m.  
Blogger Alepsi said...

Jajajajajaja! Per suposat, Joana, jo no tinc cap problema en compartir els meus apunts... a més, els tinc, molts, informatitzats.... xDDDD

Quina gràcia conèixer una altra persona "del ram"... xDDD

No pateixis que no tinc cap intenció de fotrem en el sarau aquest de la segona vida, només em faltava això, ja... xDDD

1:37 a. m.  
Blogger Joana said...

Alepsi,
Tinc la psicologia en Stand-By ... per mandra... però prometo que l'acabaré... no sé quant...La plaça és per tu, jajajaj

1:42 a. m.  
Blogger l'home de la musica said...

Hola, és important que mireu el ultim post que he penjat. lomemusic.

9:57 a. m.  
Blogger Oriol said...

fa 15 dies un company de feina m'ho explicava i vem entrar a la web. Només vem configurar el paio una mica i poca cosa més, ho vaig trobar bastant avorrit i a més amb anglès. O sia, que la doble vida l'hauré de seguir portant en carn i òs.
Bon cap de setmana!!

12:24 p. m.  
Blogger Oriol said...

Amb el teu últim comentari em crees un dubte, un psicòleg, psiquiatra, pedagòleg, etc.. a través dels blogs i escrits pot arribar a "qualificar" o "identificar" la personalitat d'algú?

12:26 p. m.  
Blogger Joana said...

Oriol,
No sembla que sigui avorrit pels milions d'internautes que hi ha...no sé.És millor continuar tocant de peus a terra. Tens raó.
respecte a la teva pregunta jo et diria que és una prova més per "identificar" com és la personalitat d'algú, però no la única. Hi ha els tests psicotècnics que ajuden més i evidenment un bon psicòleg o psicoanalista.

9:14 a. m.  
Blogger JANA said...

Vaig llegir-ne alguna cosa fa uns dies en una revista i la veritat és que em va sobrepassar. A qui no li agrada viure somnis? Però certament sabent la diferència entre la realitat i la ficció. Realment hi ha una insatisfacció importat dels humans en tot això, potser caldrà fer un plantejament global del sistema.

10:45 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí Jana,
Jo crec que al darrere s'hi amaga una gran satisfacció. Però també crec que evadir-se del món real sigui la sol.lució.
En fi, que ens sobrepassa.
Bona setmana a tots / totes!

11:15 a. m.  
Blogger Joana said...

... Insatisfacció... Catxis!

11:15 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Tot just avui diumenge un dominical parla abastament de Second Life: I jo he pensat... la Joana ja n'havia parlat ;-)

Una abraçada,

11:21 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
jo com els dominicals... Ho vaig escoltar a la ràdio...fa pocs dies.
I el que se'n parlarà...Ja veurem com es va desenvolupant aquest " món".
Una abaçada bona setmana!
El març vinc a Tarragona...

11:38 a. m.  
Blogger Salva Piqueras said...

La gent no acabarem mai de ser feliços sempre que ens comparem amb els altres. No sabem el que realment tenim fins que ho perdem, i aquest joc és només una altra manera de ser una mica més infeliços, vivint una realitat que no és la nostra i que ens semblarà millor.

12:38 p. m.  
Anonymous Pd40 said...

Això del Second Life és un fenomen. Fins i tot hi ha gent que és professional d'aquest joc, empreses han pagat molts diners per anunciar-s'hi, s'utilitza per barrejar coses de la vida real... Per cert, no fa gaire El País hi va obrir un quiosc virtual. Feu una cerca a El País i us sortiran un munt d'articles.

3:02 p. m.  
Anonymous esteve said...

és com habbo hotel, no? però més lliure, clar...

2:30 a. m.  
Blogger Joana said...

Salva Piqueras,
També ho crec.Sempre que vivim realitats que no són nostres som una mica més infeliços.
pd40,
Empreses, diners, universitats...és un món paral.lel.Hi ha de tot i es pot aconseguir de tot. Sorprenent, no?
Esteve,
No conec cap videojoc, per tant això m'ha sorprès doblement.
Benvinguts salva i esteve!

7:15 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Març marçot...

Viatge de negocis , eh? Faràs senyals de fum?

Sobre això de SLife penso... i la First Life, on queda al final?

10:50 a. m.  
Blogger Joana said...

Ben bé de negocis...no. :) Intentaré enviar-te senyals amb " morse"...
The first life? Si em demanes el meu parer de no experta amb videojocs, penso que deu quedar diluïda, desdibuixada, aparcada,esmicolada...potser en segon pla. No sé. Em quedo lliscant per la superficie de la terra i deixant-me emportar per algun protagonista wapo d'algun llibre... sempre que se'm vulgui emportar :))))
Bona nit i bona setmana!

1:03 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home