The Second Life

L'altre dia tot escoltant la ràdio en van parlar. L'oportunitat de viure una segona vida. Per més inversemblant que sembli, és possible.
The second life és un món virtual que va més enllà d'un videojoc.
Els usuaris crean el seu personatge i crean un espai propi en un món irreal fet a la seva mida. A diferència dels videojocs, els personatges no lluiten sinó que viuen. Es troben, fan tertúlies, festes, venen i exposen obres d'art, dissenyen i construeixen edificis, compren propietats, illes... assisteixen a concerts musicals, conferències, visiten empreses, universitats, exposicions d'art, etc. Fins i tot disposen d'una moneda oficila, el " Linden Dollars " que permet comprar, vendre i fer inversions les quals repercuteixen a la vida real, guanyant o perdent.
És a dir, un país construit més o menys semblant al real on interactuen usuaris de tot el món . Viuen " una segona vida " o " una vida paral.lela " amb una identitat personalitzada, sense tabús ni complexos. Com en el món real , el sexe i els diners mouen aquesta comunitat.
Fa pocs dies vaig llegir el post de la Violette Moulin , blogville , un petit espai virtual , encantador on compartim sense deixar de ser nosaltres. Second Life se m'escapa de les mans.
El seu creador és Philip Rosedale i diu que es pot ser ciutadà gratuïtament, només cal donar-se d'alta a la web i entrar. Un cop a dins, practicament tot és possible. Si es vol viure millor és quan es necessita el diner.
Second Life està inspirat en la novel.la futurista " Snow Crash " de Neal Stephenson ( 1992 ), que descrivia un món paral.lel a internet.
Segons Edward Castronova , autor de " Mundos sintéticos : El negocio y la cultura de juegos on - line " ( Chicago 2005 ), economista de la Universitat de Indiana i que es dedica a estudiar móns virtuals , diu: " Estos lugares, que se designan y venden como juegos, son algo más que mera diversión. Funcionan como una alternativa fantástica a la vida cotidiana y por consecuencia presentan un desafio enorme a la sociedad ordinaria, a los mercados, a políticas públicas, a la ley y al romance ".
A Second Life hi ha més de 20 milions de persones donades d'alta i el creixement és exponencial. Diariament hi ha uns 15.000 usuaris connectats.
Em pregunto si només es tracta d'un fenòmen passatger o comportarà implicacions socials i culturals. No sé si es pot crear una nova vida o només viure una vida paral.lela a la real. Intueixo que crearà dependència , com tots els jocs fins al punt de ser considerat una addicció.
Potser hi ha qui creu que es pot viure en un món " imaginari " on tot és possible i accessible, on no existeix la frustració i on les fantasies es poden fer realitat ( tot i que siguin virtulas ). No sé si arribar a ser un personatge fisicament casi perfecte i ric pot comportar més d'un risc.

Viure a Second Life pot desdibuixar la nostra manera de ser personal?
En definitiva ,serà una projecció de l'ésser humà insatisfet d'ell mateix i del seu entorn en una recerca constant de la felicitat?

Es poden començar a llegir articles i els mitjans de comunicació ja se'n fan ressó.
És aviat per saber-ne les respostes, però d'aquí a poc començaran els estudis i les estadístiques. Haurem d'esperar...