Espais plens de vida

Som curiosos de mena, encara que no ens hi definim o no volguem declarar-ho.

Quan entrem en un lloc, en un espai que no és casa nostra ho mirem tot amb ulls nous perquè el que veiem és nou o més ben dit, diferent.

Ens fixem en detalls, qualsevol cosa ens pot atraure: un quadre, unes cortines, un llum...

Anem a llocs públics, a teatres, restaurants, hotels... i a llocs privats i ens hi esplaiem.

Els privats són aquests espais que pertanyen a algú que hi viu, hi menja, hi dorm...

L'altre dia vaig anar a sopar a casa d'uns amics. Estrenar un pis sempre és motiu de celebració.

El primer que detecto sempre quan entro en una casa que no és la meva és l'olor. El lloc on vivim sempre desprèn una olor. T'impregnes i obres els ulls. Uns ulls encuriosits.

Normalment els amfitrions t'ensenyen el pis.

Doncs... mentre estàvem repassant les habitacions, el bany, la cuina ... me n'adonava que en cada unes de les estances hi havia una història viscuda.

A la cuina ja m'imaginava alguna recepta sortida del forn, algun pastís cruixent aromatitzat, el cava... fresc, dues copes... i fins i tot algun joc amorós sobre la taula del mig...

Al bany vaig resseguir el nom dels productes alineats al prestatge. Amb quin gel es dutxen, amb quina pasta dentrifícia es renten les dents, el desodorant, el perfum... Vaig imaginar-me uns cossos ensabonats darrera aquella cortina mig oberta... El bany sol ser un lloc d'encontres fortuïts, sovint no programats. Els banys que fan olor, nets, blancs... són l'antesala de moltes sensualitats i fregadissos de pell, de cossos calents, nets i perfumats. És un espai dels més íntims que acabem ensenyant i els convidats acaben utilitzant, amb qualsevol pretext... les piques de marbre, altes... conviden als jocs i a les abraçades, mentre el mirall està atent a qualsevol moviment i ens descobreix tal com som.

Al dormitori s'hi passa mig de llarg. És massa íntim per fer-hi " parada i fonda ". És el lloc dels somnis, del descans, on cada dia ens despullem i ens enfundem el pijama deixant que el seu tacte ens arropi i ens escalfi. El moment del descans, quan acaba el dia i comença la travessia de la nit...

M'imagino els moments sublims que t'alluyen de la realitat, de converses trascendents, de llàgrimes sobre el coixí i de respirs intermitents... i també els malsons i els maldespertars.

Però el que em va agradar més va ser la sala d'estar. La taula del menjador arraconada al costat d'un bufet, una llum en un racó, el sofà ample, una estora càlida pels peus... confortable...

La música sortia d'un lloc on la meva vista no va identificar... Una calma em va envair... El crepuscle del dia es despedia darrere un porticó. Al fons, la cuina. Les veus dels altres com un murmuri... s'allunyaven...

Em vaig asseure al sofà, em vaig treure les sabates i m'hi vaig recolzar.

Vaig tancar els ulls...

Sé que l'amfitrió es va acostar i amb els seus dits em va apartar els cabells de la cara, amb suavitat... La seva pell era tèbia. Anava ben afeitat. Vaig notar els seus llavis sobre els meus i sobre les meves galtes...

Unes mans em buscaven tot resseguint la meva esquena fins avall ,tot amassant-me els malucs. Notava el seu pit prop del meu i les meves mans el recorrien tot desfent els rínxols de la seva mata de pèl. Un pit ample, fort i amb un tic- tac fluixet que palpitava molt endins. No anava accelerat. Desprenia un ritme que convidava a la calma...

M'amanyagava suaument, com si una ploma rellisqués per les corves del meu cos.

No podia desxifrar quin perfum portava però em sentia envoltada d'una fragància fresca... d'un alè a Licor del polo i d'un tacte suau dels seus cabells...

Em vaig esmunyir al sofà... el so de la música es barrejava amb uns sospirs que no sé si eren els meus o els seus... Ara no sentia res. Un silenci apagat em queia al damunt. Vaig deixar d'estar alerta... el meu cos es va relaxar i es va deixar endur per unes mans noves i per uns ulls nous mentre descobria un cos nou ... com si es tractés d'un mapa...

La templança de la pell va fer que ens anéssim desprenent de la roba. Només el tacte roent de dues pells noves poden fer esclatar guspires entrellaçades, sense paraules...

Un somriure còmplice mentre ens vestíem contrastava amb uns somriures estridents que ens arribaven de l'estudi... al fons del passadís...

Havíem d'anar a sopar...