23 de gener 2007

Moulin Galette

Santiago Rusiñol ( 1890 - 1891 )
Li havia costat decidir-se per aquella plaça de mestre en aquell poble llunyà, mig perdut, on només hi arribava el tren cada dos dies. Li havia suposat un esforç deixar el poc que tenia i que estimava. Feia temps que ho rumiava.
A l'escola on ara estava cada dia hi havia menys mainada. La tancarien. Tothom marxava a la ciutat. A les fàbriques donaven una mesada i la gent abandonava el camp. Tot canviava.
I el vell mestre del poble perdut darrere les muntanyes acabava de morir i la quitxalla no podia quedar-se'n sense.
Només n'hi havia un per tota l'escola. Els nens i els joves que hi anaven necessitaven les lletres i els números per poder anar a treballar a la fàbrica. Tampoc volien treballar les terres dels seus pares.
Així ho va decidir. I quan l'estiu s'acabà, va agafar el tren i pujà collada amunt.
El poble estava darrere les muntanyes, enclavat en una vall fèrtil, verda, plujosa i humida. Els hiverns eren freds i emmolsats. Només a la primavera el sol es dignava a escalfar les florides cases i els prats.
Cada matí anava a l'escola fins a les 3. Després l'obaga i la foscor casi impedien sortir de casa. Però ell cada tarda s'asseia davant el molí vell del poble. Llegia i preparava les classes per l'endemà...
Cada dia després de dinar hi tornava. No sabia per què havia triat aquest racó tan ple de calma...
Un sol dia ,només, va veure a la molinera sortir del molí. Una jove rossa, d'aspecte sà, amb les galtones vermelles i uns braços com cuixots. La pell, blanca i els ulls color de mel.
La va mirar i va escriure un vers , per llegir a la mainada.
No la va veure cap més dia durant el curs. No es va atrevir a preguntar per ella al bar del poble, ni al metge ni a l'alcalde. Sabia que no era la mare de cap mainada...
I va tornar a escriure un vers... i un altre i ... així fins a 100...
Va acabar el curs i va decidir passar l'estiu al poble d'on havia marxat. Va fer la maleta i va empaquetar els versos. Es va despedir de l'alcalde, del metge, dels pares i de la mainada... fins el setembre. Els va dir que tornaria.
Quan el tren s'aturà i ell pujava el primer esglaó, la va veure. La molinera venia a passar l'estiu al poble.
Va guardar el bitllet a la butxaca i la va acompanyar fins el molí.
Durant aquell estiu van llegir versos, van molrar farina i es van estimar...

15 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bonica història la del mestre poeta...amb final feliç?

12:53 p. m.  
Blogger B-612 said...

El mestre i la molinera!! Que bo! Sona a xafarderia de poble. Quants versos s'han escrit per ser guardats! Espero que tinguin final feliç, que ja toca! :)

2:50 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ualaaaa!! Que bonic!!

M'agrada molt!!

3:09 p. m.  
Anonymous violette said...

A mi també m'ha agradat molt i molt. M'has donat aire fresc en un dia molt estressat...

3:20 p. m.  
Anonymous Pd40 said...

Molt maco aquest relat, Joana, i amb un final feliç. Molt bé, felicitats!!

4:53 p. m.  
Anonymous escarabat said...

Els molins, les muntanyes i els poemes.

Una bona barreja

apa, felicitats

1:51 a. m.  
Blogger Joana said...

Gatot,b-612
Amb final feliç!!
Barbollaire,
M'agraden els teus poemes i molt!
Violette,
Catxis l'estress!
pd40,
Gràcies... amb final feliç!
Escarabat,
Una mica de barreja, és el que m'ha sortit.
Gràcies per passar!

7:25 a. m.  
Anonymous Anònim said...

M'agrada, és molt maco, felicitats per el post.
salutacions!

2:33 p. m.  
Blogger Alepsi said...

M'ha encantat com descrius els detalls.... i... com diu el b-612.... massa versos s'han escrit per ser guardats i/o oblidats... en fi....

1:06 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Deliciós Joana M'agrada molt ;)*

6:38 a. m.  
Anonymous Anònim said...

primer me encuriosit, després he tingut enveja per la calma i l'ordre del mestre i finalment alegria.
Joana, com sempre, al teu nivell!!

5:02 p. m.  
Blogger Joana said...

uribety,
Gràcies. El teu també és preciós.
Alepsi, Onix, Oriol,
La barreja de relats , de versos i 'idees és el que dóna nivell i grates sorpreses. Tots ho fem possible. Gràcies!

11:24 p. m.  
Anonymous Anònim said...

m'agradat la combinació, el toc rural, la teva visió es tendre

9:14 a. m.  
Blogger Joana said...

monculturals,
És que sóc de poble! M'encanta el camp, els boscos, la natura, perdre-m'hi.
Gràcies!
El teu també és ... tardorenc??

4:17 p. m.  
Blogger Carlos said...

These articles are fantastic; the information you show us is interesting for everybody and is really good written. It’s just great!! Do you want to know something more? Read it...:Great investment opportunity in Costa Rica: jcondos house, costa rica beach condos, condos rentals. Visit us for more info at: http://www.jaco-bay.com/

8:38 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home