Hivern florit
Cirerer silvestre . Les Gavarres ( desembre 2006 )El cirerer silvestre ( Prunus Avium ) és un arbre fruiter. És fàcil trobar-ne als boscos. Les cireres són comestibles i també se'n fa melmelada i un aiguardent - el " Kirsch " - que combina molt bé amb la xocolata i amb el qual se'n farceixen els bombons.
I per assaborir aquestes delícies de la natura he triat uns versos de Rosa Leveroni ( 1910 - 1985 )
Cançó de les besades
El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
vora del riu que cantava.
I després ja començà
el rosari de besades.
Unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d'un encantament
que ens feia les hores calmes...
D'aquell rosari passat
sols el record m'acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.
( De Presència i record, 1952 )
22 Comments:
Cireres + xocolata = petons... que floreixen dolços i relliscosos.
Oh là là! Que ben trobat, Joana!!
Encara que sempre recordem el primer petò, no per això ha d'haver estat el més saborós. Em sembla recordar que em va agradar molt més el segon. Sí.
Com són de bones aquestes cireres...si en veig per el bosc m'hi tiro a sobre a menjar-ne. Bones i dolçes, com el poema.
Salutacions!
Les cireretes de bosc, oi? Sí que són bones, i tant. Però aquest any d'hivern poc... el bosc està molt sec.
Aquest any passat, vem anar per Fitor (Les Gavarres) i en vem agafar un munt. Un cop a casa, jo em vaig endur els nens a voltar i la costella va fer-ne melmelada. Boníssima.
Ben trobada la Rosa Leveroni!
Quina mala sort... a Tarragona si preguntes a algú per les Gavarres no t'adreçarà a gaudir d'aquest cirerer, t'adreçarà a un centre comercial a cavall entre reus i Tarragona, amb grans cinemes, hipermercats, botigues, bars, etc. Però sense cap cirerer florit ni donant fruit... a no se que sigui de plàstic.
violette,
Hi ha barreges explossives... i aquesta n'és una... i els petons, n'hi ha de tots els gustos, també, no?
uribetty,
Són dolcíssimes i agafades de l'arbre encara més.
pd40,
Tens raó, poc hiver, però aquest cirerer estava ple de cireres al desembre i dolces. Si no plou...
Oriol,
Em falta provar la melmelada. Tampoc estem tan lluny... si te'n sobra un potet...
Tondo,
Aquests centres comercials plens de ciment i plàstic....
Allà on hi hagi natura... encara hi ha vida!
Una bona poetsa, cert.
Bona setmana a tothom, ja casi ha passat el diluns :)
REcordo una cançó del grup mític ESQUIROLS que deia...
Una cosa ens uneix ara,
de Salses a Guardamar:
Formigó, sorra i ciment,
una cinta vora el mar.
A pròposit d'això, que la tenia en K7, el qual vaig deixar ja fa més d'una dècada, i no he tornat a veure mai més.
No m'agrada el kirsch ni les cireretes...però si a tu t'agrada ens partim la xocol·lata...ja saps quina part vull jo, no? jejeje
A mi la veritat és que aquest tipus de barreges no m'acaben d'agradar gaire, però les dues coses separades...mmmmmmmm
Tondo,
Em sónen els Esquirols peò de lluny com el k7!!!
robertinhos,
ja sé que t'agrada la ocolata però no sé quina part...
Paul,
Cadascú pren el que li agrada, no?
Molt bonica la foto del cirerer d'arboç m'ha portat molt bons records de les Gavarres
;)**
Onix,
Sí tot i que no està feta amb digital, però era espectacular pels colors en ple mes de desembre.
Una abraçada!
Vine a veure'm i escolta la música del meu blog i, quan vulguis, t'explico com es fa..... de posar música, és clar.
Saps què Joana, al teu bloc sempre em dones el que necessito. Mmmm.
ja t'avisaré,
Missatge rebut. Ja t'avisaré...
Candela,
Es podria dir que compartim?
gràcies a tu.
M'agrada molt llegir-te, han estat les cireretes que m'han obligat a dir-t'ho. Ara mateix estic notant el seu gustet. Gràcies per aquest dolç record.
Alatrancada,
Entra quan vulguis i agafa el més dolç que tinc per aquí.
Gràcies per visitar-me :)
ok, ja pots contar-hi.
Cireres de pastor, xocolata, petons i dolç poema..excel.lent!!!
Un petó ,-)
Cireres, xocolata, licors, petons, hiverns,... Quin conjunt! Quina delícia! Pel que al poema, no se m'escapa l'època però em sona massa carrincló, ho sento. En canvi, el missatge és clar i profund com una daga. És cert que els petons s'enyoren, però dol més pensar que s'és l'únic dels dos que els troba a faltar.
Fantàstic Joana! Quins bons sabors.
Oriol,
Gràcies. M'ho apunto.
Jana,
Gràcies Jana. les teves paraules també són dolces, com el que escrius.
B-612,
Dec ser carrinclona... M'hauré de posar al dia...
Abogada,
Uns bons sabors si tenim temps per paladajar-los.
I sí, aquestes cireretes tenen més d'un nom: cireres de bosc, de pastor, d'arboç, silvestres... Com n'és de rica la nostra llengua i a més els blogaires ho feu possible.
gràcies a tots/totes!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home