12 de febrer 2007

Contrastos






El matí del dissabte s'ha despertat grisós, un pèl rònec, humit. Només d'obrir els ulls, se m'has fet present.
No és una hora habitual però m'he desvetllat.
Quan em llevo necessito fer un cafè calent, fumejant, perfumat. El cos me'l demana.
He gosat trucar-te.
_ Encara tens aquella cafetera exprés que fa el cafè espès i negre?
T'he desperat. Ho he notat. Els dissabtes al matí mandreges. Allunyat de les obligacions laborals, romansseges sota els llençols...
_ Passaré per la fleca on fan aquells cruassants que tant t'agraden... I tu pots preparar el cafè... sense presses... mentre vinc.
M'he dutxat. Una dutxa ràpida. Una mica neguitosa. No acostumo a esmorzar fora de casa...
Un cop de secador i gomina als cabells, desodorant, unes gotes de perfum... una crema hidratant de color i un toc als llavis.
M'he vestit apressadament... Com si el temps se m'escapés... No volia fer tard...
M'he posat el xandall de mudar, un de blanc que serveix per estar per casa, còmode, d'un blanc impecable i a sota, un conjunt blanc, en contrast amb el dia grisós... I una suadera blau marí.
Els primers cotxes es despertaven pels carrers, les fleques acabaven de pujar les persianes i l'olor de pa recent fet m'ha envaït.
_ Sí, dos cruassants de mantega. Una barra rústica, per casa...
La flequera amb cara de son s'ha sorprès al veure'm tan d'hora.
_ Avui ... no treballes?
_ No... Avui lliuro...
_ Bonic xandall.
_ Gràcies Mercè...
Em notava les galtes calentes. La pell, també... Semblava que el dia no seria assolellat.
He trucat el timbre amb el cor accelerat. Feia dies que no ens veiem...
L'olor del cafè m'ha rebut quan has obert la porta.
T'acavaves de dutxar. El baf sortia de tu, càlid i perfumat... sota el barnús.
Una abraçada.
_ Tinc el cafè fet.
_ I jo porto els cruassants.
No hem arribat a la cuina. Al passadís m'has empès contra la paret i les teves mans han resseguit els meus pits; La teva llengua , la meva cara, el coll...
Una barreja d'aromes, de xampús i de cafè. El gust del despertar. La pell, tèbia, ansiosa... El cabell mig moll, embullat en un joc de dits i el desig, als ulls.
M'has portat fins a la teva habitació entre besades i pessigolles. El perfum del cafè ens perseguia i la teva olor, enganxada als llençols. Encara conservaven l'escalfor del teu cos, dels teus somnis, dels teus anhels... i despertars...
El xandall i el barnús, al terra. Com si el temps se'ns acabés...
Unes embranzides ens han despertat tots els sentits.
Ens hem arraulit amb les cames entrellaçades. El galop del cor assossegant-se.
M'has portat l'esmorzar al llit...
A mig matí m'he fos amb el brogit del mercat. He fet la compra de la setmana... mentre el dia ha continuat gris...



38 Comments:

Blogger B-612 said...

Dies grissos i tanta llum! Quin poder tenen les olors de bon matí! el sabó d'una dutxa, cafè, i els colors incidorament clars... Mmmmm! Quina destressa tenen els teus dits per obrir-me racons de la memòria! Tu sí que saps trobar les paraules! :)

3:04 p. m.  
Anonymous Spock said...

Un dissabte com aquest pot omplir de joia a qualsevol. Com omple de joia, un cop més, llegir-te.

Una abraçada!

3:14 p. m.  
Blogger alatrencada said...

Qui porta la llum dins poc li molesta la grisor d'un dia núvol.
Així comença un bon cap de setmana!

4:16 p. m.  
Blogger Toy folloso said...

Potser et vaig veure l´altre dia.
A tú o a algú que també s´ho havia "currat" de bon matí.
Flotant per el mercat, (mentre els demés ens arrossegàvem).

6:20 p. m.  
Blogger Candela said...

Uuuuaaalaaa. què bo, què bo!!!

Això del xandall de mudar m'ha arribat al cor!!!

Bon dia Joana!

2:11 a. m.  
Anonymous Pd40 said...

Carai, quins dissabtes... així clar que estàs esperant que vingui el cap de setmana ;)

3:11 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Bon post, molt sensual, jo n'estic preparant un...espero postejar-lo avui.
Sembla que estem molt sensuals últimament.
Salutacions!

4:46 a. m.  
Blogger Gatot said...

biorritmes matiners... mmmm.. cada dia hauria de ser dissabte!

petons i llepades biorrítmiques!

5:46 a. m.  
Blogger l'home de la musica said...

El dia estava gris, però l'ambient... uf!!! la veritat es que no sé si es que sóc més inocent que l'Espinete, o que, però m'ha pillat de sorpresa, la història. Per cert, felicitats! una situació de pel.lícula!;)

9:00 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

si anem en aquest plan...et ve de gust un caputxino?

9:19 a. m.  
Blogger JANA said...

Un dia qualsevol es pot convertir en un dia especial! M'imagino una rialla immensa tot fent la compra pel mercat...
Molt bo!
Un petonàs,-)

9:46 a. m.  
Anonymous barbollaire said...

Un gris tendrament lluminós, sembla...
Perque no?...
El gris dels nuvols poden acotxar les sensacions més tendres, més sensuals...
Desitjar-se els dies asoleiats és gran.
Estimar-se els dies grisos és màgic...

Un petó. ;¬)**

10:36 a. m.  
Anonymous gemminola said...

Quina manera més maca de començar el diaaaaa!!!!! Está prou bé així amb energía amb un murenu, si és que és murenu, tenint en compte que la majoria de la població d´aquí som murenus... jajjajaa bon profit (Per l´esmorçar eh!)

12:27 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Un moment...no era la xocolata desfeta el que m'agradava a mi? Ah! I com són els teus xandalls de no-mudar? En fi; els croisants deliciosos. I la cambrera que els ha dut a casa, més.

3:04 p. m.  
Anonymous violette said...

jo vull que el meu proper dissabte al matí sigui aixíiiii...

4:24 p. m.  
Blogger La Cuca said...

eiiii Joana!

quin post més calentó......!

és un segon meme X? si és així no l'encolomes a ningú?

jo ja quasi tinc a punt el meu però pensava esperar-te peruqè no sé si volies que el féssim a mitges o com ho volies fer.

fantàstics els contrastos, eh?

petonets!

10:04 a. m.  
Blogger Joana said...

B612,
Tu interpretes les paraules i les olors, jove poeta!
Spock,
La joia és tenir-te de lector... Per cert Sr. filòleg: Cruassant/croissant/croisant? Sóc una ignorant... Gràcies!
alatrencada,
Hi ha caps de setmana grisos amb llum i altres lluminosos, grisos. :)
Toy,
Sóc molt " curranta" de bon matí. Vaig al mercat d'hora ( hi ha els millors productes).
Candela,
No tens xandalls de mudar? aquells amb els quals pots rebre visites i anar al mercat? :)
pd40,
cada dia pot ser cap de setmana, no?...
uribetty,
Ens estarà afectant l'escalfament del planeta? Començo a plantejar-m'ho.
Gatot,
Ens hem de deixar portar pels biorritmes...si podem ;)
homemusic,
La realitat sempre supera la ficció. Les pelis són pelis...
robertinhos,
M'encanta el cafè i derivats... quan vulguis :)
Jana,
Qui menys t'esperes pot fer d'un dia normal un dia especial.
Barbollaire,
els poetes troben la inspiració en dies grisos, també.
gemminola,
Un esmorzar deliciós. Murenu, murenu :)
Veí,
Al matí, cafè. A la tarda/nit, xocolata. Els " meus xandalls de no-mudar" són els que primer han estat " de mudar"; són categories diferents...
Violette,
I el proper, i el proper, i....
Cuca,
sembla " la Cuca al cau", perdona'm. Res a veure amb la teva " delicatesse". No és un meme X, ja ha passat la memesexmania, no?
Si vols enviar-me'l per e-mail, jo faré la continuació... si trobo els mots escaients. Com vulguis. Un plaer!
Una abraçada a tots/totes!
Que tingueu un " feliç" dissabte!!!!!

1:34 p. m.  
Blogger Salva Piqueras said...

Això és un post primaveral en ple hivern!!! Deu ser conseqüència del canvi climàtic...
I a tu els xandalls et deuen quedar molt bé per tenir aquest èxit!! Ah, perdona, que era de mudar...
Cuida't!

1:50 p. m.  
Blogger Joana said...

Salva,
Hi ha una mena de "virus" primaveral... és cert.
El xandall? Un Adidas blanc bonic, sí...
Bona nit!

2:09 p. m.  
Blogger Abogada en Bcn said...

Quin dissabte més fantàstic! Tant de bo tots fossin així!

12:36 a. m.  
Blogger Tirai said...

Oh! Quin matí de dissabte, si senyor! M'ha agradat molt el post!

7:17 a. m.  
Blogger Joana said...

Abogada,Tirai,
Normalment treballo els dissabtes però quan en pesco un de feta , l'aprofito! Sigui núvol o assolellat!
Gràcies per passar!

7:42 a. m.  
Blogger La Cuca said...

ei Joana, i com t'ho envio per email si no el sé i no és al teu "profile"?
:D

si vols que el fem a mitges, m'hauràs d'escriure tu a mi primer!

petonets!

9:09 a. m.  
Anonymous Ja t'avisaré said...

Hummm..... cafè cremós, hummmm..... xandall blanc, hummm .....ara no me'n recordo. Bé en tot cas Hummmm.... a tot.
Trobo a faltar la música, no sé..

10:08 a. m.  
Blogger Oriol said...

¡¡¡¡Visca els dies grisos.!!!
Les fotos, xules, xules.

10:24 a. m.  
Blogger Joana said...

Cuca,
En què dec estar pensant jo... o.k.En parlem.
Ja t'avisaré...la música?.No recordes quin CD vas posar?? Mmmm l'Alzheimer....

11:41 a. m.  
Blogger Joana said...

Oriol,
Faràs fotos de carnestoltes? Ja en penjarà alguna no?
Salut!

11:42 a. m.  
Blogger Joana said...

Oriol,
Faràs fotos de carnestoltes? Ja en penjarà alguna no?
Salut!

11:42 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

M'agrada!

3:13 p. m.  
Blogger Clint said...

Hi pot haver mil maneres de començar el dia, però millors...
(evito el comentari sobre el xandall!;)

7:28 a. m.  
Blogger Pe. Vítor Magalhães said...

GRATIA POR TU VISITA!

7:48 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
El xandall?
Clint,
Miloors...? Sense xandall...
Vítor,
Gràcies a tu. Ens llegim!

8:42 a. m.  
Blogger onix said...

el sol al cor i als teus dits malgrat els dies siguin grisos
magnific relat ;)*

12:37 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

El xandall me l'imagino... m'agrada sobretot com està escrit, doncs del vidre de la pantalla surt l'aroma del café, hi noto la textura dels croasans... l'ambien d'un matí tranquil... que engega o finalitza (segons es miri) amb un esmorzar (també segons es miri) al llit, amb llençols blancs com el xandall, que és clar... també m'agrada.

Una abraçada!

1:48 p. m.  
Blogger el paseante said...

Quan he començat a llegir el post pensava que anaves a fer footing. Tampoc no estava tan desencaminat.

2:52 p. m.  
Blogger Joana said...

Onix,
Gràcies . La llum del teu bloc sí que ens il.lumina!!
Tondo,
M'agrada que t'agradi...
Paseate,
Footing o no, tot és exercici cardiotònic , no? :)

1:40 a. m.  
Blogger Alepsi said...

Caram, tu! Que tots els dissabtes grisos siguin així! ;)

5:48 a. m.  
Blogger Joana said...

Alepsi,
I els no tan grisos, també ;)

6:57 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home