Contrastos

El matí del dissabte s'ha despertat grisós, un pèl rònec, humit. Només d'obrir els ulls, se m'has fet present.

No és una hora habitual però m'he desvetllat.

Quan em llevo necessito fer un cafè calent, fumejant, perfumat. El cos me'l demana.

He gosat trucar-te.

_ Encara tens aquella cafetera exprés que fa el cafè espès i negre?

T'he desperat. Ho he notat. Els dissabtes al matí mandreges. Allunyat de les obligacions laborals, romansseges sota els llençols...

_ Passaré per la fleca on fan aquells cruassants que tant t'agraden... I tu pots preparar el cafè... sense presses... mentre vinc.

M'he dutxat. Una dutxa ràpida. Una mica neguitosa. No acostumo a esmorzar fora de casa...

Un cop de secador i gomina als cabells, desodorant, unes gotes de perfum... una crema hidratant de color i un toc als llavis.

M'he vestit apressadament... Com si el temps se m'escapés... No volia fer tard...

M'he posat el xandall de mudar, un de blanc que serveix per estar per casa, còmode, d'un blanc impecable i a sota, un conjunt blanc, en contrast amb el dia grisós... I una suadera blau marí.

Els primers cotxes es despertaven pels carrers, les fleques acabaven de pujar les persianes i l'olor de pa recent fet m'ha envaït.

_ Sí, dos cruassants de mantega. Una barra rústica, per casa...

La flequera amb cara de son s'ha sorprès al veure'm tan d'hora.

_ Avui ... no treballes?

_ No... Avui lliuro...

_ Bonic xandall.

_ Gràcies Mercè...

Em notava les galtes calentes. La pell, també... Semblava que el dia no seria assolellat.

He trucat el timbre amb el cor accelerat. Feia dies que no ens veiem...

L'olor del cafè m'ha rebut quan has obert la porta.

T'acavaves de dutxar. El baf sortia de tu, càlid i perfumat... sota el barnús.

Una abraçada.

_ Tinc el cafè fet.

_ I jo porto els cruassants.

No hem arribat a la cuina. Al passadís m'has empès contra la paret i les teves mans han resseguit els meus pits; La teva llengua , la meva cara, el coll...

Una barreja d'aromes, de xampús i de cafè. El gust del despertar. La pell, tèbia, ansiosa... El cabell mig moll, embullat en un joc de dits i el desig, als ulls.

M'has portat fins a la teva habitació entre besades i pessigolles. El perfum del cafè ens perseguia i la teva olor, enganxada als llençols. Encara conservaven l'escalfor del teu cos, dels teus somnis, dels teus anhels... i despertars...

El xandall i el barnús, al terra. Com si el temps se'ns acabés...

Unes embranzides ens han despertat tots els sentits.

Ens hem arraulit amb les cames entrellaçades. El galop del cor assossegant-se.

M'has portat l'esmorzar al llit...

A mig matí m'he fos amb el brogit del mercat. He fet la compra de la setmana... mentre el dia ha continuat gris...