La mudança

He fet reformes a la meva segona residència. No té vistes al mar però puc sentir la seva remor. De fet no és un lloc només per a l'estiu. No. Vull estar-m'hi tot l'any.

Tampoc és una masia a la muntanya tot i que l'he amoblada amb mobles rústics. Donen més caliu. Els prefereixo als d'Ikea ( que us confesso que no hi he anat mai ).

És una casa penjada d'un fil i es gronxa amb l'aire.

He desempolsat els canelobres per lluir-los el dia de la inauguració tot i que ben mirat hi posaré unes espelmes...

He rentat les cortinetes de ganxet ( estaven esgrogueïdes ) i he emmidonat els cobretaules.

He rentat les fundes dels coixins i els he escampat arreu, sobre l'escó, sobre l'estora prop de la llar de foc, al balancí, sobre el llit...

He posat unes estovalles blanques, de fil ( que uns amics irlandesos em van regalar ).

He tret la cristalleria per a poder brindar. Tinc cava a dojo en fresc, xocolata, pastissos i maduixes ( del meu hort ), cafè del bo ( la meva perdició ). Un ram de lliris ( del meu jardí )...

He penjat quadres de la casa vella. He vernissat portes i finestres i he emblanquinat les parets.

Fins i tot el gramòfon funciona!

Després de tanta endreça necessitava un bany.

M'he banyat a la gorga ( No. No és una piscina ). Una bassa prop del riu, amb un saltant d'aigua... Com una cua de cavall.

Una bassa envoltada d'arbres fruiters, muntanyes i singleres, pollancres i faigs...

He tancat els ulls. Sé que ningú m'espia...

Encara no us he dit l'hora i el dia...

M'he regalat el bany, m'he deixat engolir pel remolí i he gaudit de la dansa de les fulles anunciant la tardor.

M'agrada regalar-me instants quan he acabat de feinejar... Un bocí de xocolata o una estona de relax... Una copa de cava... Un llibre... Fins i tot una conversa... o tota una nit...

M'he descuidat la toballola a dins de la casa i necessito abrigar-me... Comença a llustrejar.

Apareixes del no res i em poses el barnús blanc damunt les meves espatlles.

Et desconec però m'agrades...

Deus ser un " altre" regal...

M'obres la porta i m'acompanyes...

Et miro interrogant-te... Amb cert desconcert , però amb ànsia...

_ Primer nosaltres, em dius... Després, els convidats!

Benvinguts a la casa nova!

Orada a l'orenga

Ingredients:

Filets d'orada

Tomata natural

Oli d'oliva

Sucre

Pebre negre

Orenga

Demaneu a la peixeteria que us filetegin l'orada ( 1 per comensal )

En una cassola plana poseu un raig d'oli d'oliva i hi ratlleu 3-4 tomates.

Hi afegiu un polsim de sucre i un de pebre negre molrat.

Deixeu-ho coure uns 20-25 minuts.

Poseu al damunt els filets amb un pols d'orenga ( la pell a sota ).

Sacsegeu la barreja amb la cassola tapada, uns 3-4 minuts, no més de 5.

Deixeu-ho reposar 5 minuts i ho teniu llest per menjar.

Podeu acompanyar-ho amb un flam d'arròs blanc.

Que us aprofiti!

Nus

Si em lligues que sigui amb tu

Si em nues fes-me un llaç

Si m'abandones... deslliga'm

Si sóc un regal per a tu ... Ves desfent la llaçada ben a poc a poc

La Tornada

(cliqueu a sobre per a poder llegir-ho)

La represa de l'activitat diària després de l'estiu comença a primers de setembre però sobretot quan els nens tornen a l'escola ( no ens enganyem tothom no fa dos mesos de vacances ). Però sí que el mes d'agost , al nostre país, esdevé "inhàbil" laboralment parlant.

Hi ha una esbandida general de joves pels carrers, bars i parcs.

Els horaris de molts llocs de treball tornen a ser els de sempre. Per a molts s'acaba la jornada intensiva i per altres els dissabtes deixen de ser festius.

Els mitjans de comunicació ens ho anuncien a totes hores.

Un any rere l'altre es repeteixen les mateixes notícies. La despesa que suposa tornar a l'escola ( llibres - No es poden reutilitzar d'un any per l'altre i la gratuïtat queda lluny ). La roba per vestir els nens ( d'acord, creixen ... però tampoc cal comprar-la tota de cop. Hi ha periòdes de rebaixes. ), el material nou de trinca perquè res del curs es pot o no volem aprofitar.

En un altre apartat es parla dels barracots que durant aquest curs per a molts nens serà la seva escola. Hi ha alguna escola "nova" que aquesta darrera setmana estava acabant-se ... a quatre dies de començar el curs. Tot a correcuita. Llegirem a més d'un diari cartes de pares indignats perquè no han obtingut plaça a l'escola més propera al seu domicili mentre altres nens que viuen a l'altre punta hi accediran.

Els mestres interins també tenen la seva tornada amb trasbals. A molts se'ls adjudica una plaça a més de dues hores del seu domicili familiar. Es queixen de que són un número. Jo crec que també és molt important que els educadors dels nostres fills es sentin bé al lloc on han de donar classe i no amb neguits extres.

Reclamacions a Ensenyament i així transcorrerà el primer trimestre.

A Girona en quatre dies arribaran les Fires de Sant Narcís ( quan tot just els nens i professors acaben de conèixe's) i amb unes setmanes més, Nadal... Passa molt de pressa el primer trimestre! Jo crec que massa!

Aquests dies també es parla i molt de la síndrome postvacacional. Neguit, estress, palpitacions, insomni són alguns dels símptomes que la gent nota. Més o menys semblant a l'astènia primaveral, abans de l'estiu.

Ens proposen mil remeis amb forma de vitamines i defatigants, llibres d'autoajuda per entrar a la roda laboral sense pressa, com una segona adaptació, vaja, com l'adaptació que fan els petits a les escoles bressol. Un altre tema a destacar, la manca de guarderies públiques i el cost de les privades. Feu quatre números els que tingueu 2 o 3 criatures. La mitjana de preu de les privades és de 300 euros al mes i les municipals no són gratuïtes del tot.

A vegades penso que estem en una espiral sense sortida. Cada època de l'any es repeteixen els mateixos problemes. Ja sé que tot és cíclic, però els ciutadans de tant en tant o més a sovint hem de tenir alguna satisfacció.

Paguem, paguem i paguem ... Haurem de deixar la nostra professió i fer la feina que paguen a uns altres perquè la facin?

Els polítics només es mouen per la pressió social. Ja em direu doncs el que ens toca.

En general estem cansats de demagògies i falses promeses. Ara que vindran eleccions es mourà alguna cosa. Es deixaran a l'aire algunes promeses, s'agafaran al vol i deixaran anar una mica la beta...Allò de contents , però enganyats.

No sé si fóra millor inventar una píndola que servís per l'astènia primaveral, per la síndrome postvacacional i de passada per donar una mica de claredat a tots aquests temes pendents. Jo trobo que fa massa que duren!

La continuació del post d'en Clint.

Primer dia de classe d'un adolescent d' 1,76 m i 69 kg.

_ Com ha anat wapo el primer dia de classe?

_ Bufff.... Les nenes estan molt bones... No sé si em podré concentrar aquest curs!

_ Bé ... Hauràs de compaginar una cosa amb l'altra!

_ Bufff... Serà difícil!

RESPOSTA

Rosella, Babols, Gallaret, Quiquiriquic, Rosa vermella, Papaver rhoeas (en llatí ), Roella, Gall gallaret,Paparola, Pipiripí...

( Fotos fetes aquesta primavera passada a la Garrotxa )

Característiques :

És una planta herbàcia anual que creix entre els sembrats, especialment de cereals i lleguminoses. De color vermell i fruits en càpsula.

S'utilitza com a planta remeiera , en forma d'infusió, per els costipats, tos i insomni.
La llet que compté fa de lleuger adormidador ( extret del llibre d'en Lluís Ripoll - Herbes i remeis casolans - Ed.H.M.B )

Curiositats: Fa pocs dies vaig comprar a la fleca pa amb pètals de rosella.

ENDEVINALLA

ELS CAMPS VERDS ESQUITXO,

VERMELLETA DE COLOR

SENZILLA PERÒ VISTOSA

SEDUEIXO A TOT PINTOR

Temptació

Ets TU

Que em reclames

Que em busques

Que m'empaites

Que em mires

Que em somrius

Que em parles

Que t'ofereixes

Que em proposes

Que m'acompanyes

Que em fas efervescent ...

I mentre el sol d'estiu va amainant, els teus ulls respiren aigua salada i llepen olor de mar i jo em perdo en les meves paraules...

I no sé si t'agradaria ... perdre't en mi...