Un toc de glamur

La Noa i el seu " Beckam " viuen en un poblet al Pirineu. Barcelona els queda lluny però de tant en tant hi baixen. Els llums dels aparadors els enlluernen. Sopar en un bon restaurant els fascina i aprofiten per anar al teatre i a l'Auditori sempre que poden.

La paraula " glamour " l'han llegida en alguna revista on tothom que hi surt és " glamurós ".

El glamur no es veu, ni es palpa però és evident que existeix.

La Noa sap que no es compra amb diners ni que una s'hi torna portant roba de marca i joies cares.

És una noia que llegiex i reconeix a les revistes homes i dones glamurosos vestits amb roba normal i portant una vida normal , però... és curiosa de mena i sovint pensa com deu ser sentir-s'hi o ser-ho... No en té ni idea. No és la seva aspiració. De fet hi ha un munt de coses que la fan més feliç però de tant en tant hi pensa.

Creu que el glamur és com una " aurèola imperceptible" que envolta a la persona. Potser la qüestió està en la senzillesa de les formes, en l'expressió de la mirada i en un saber fer i un saber estar.

Sovint no ens fixem només en uns cabells o en unes sabates. És el conjunt que ens desperta un reclam i ens fa girar la mirada. Com una alenada suau, feta de mil detalls que ens fa agradable aquella presència.

Fa poc el seu " Beckam "va ser convocat a una competició esportiva, de futbol. ( Que li digui Beckam no vol dir que siguin del Madrid... No... Són culés de soca-rel! Però a la Noa li sembla que aquest noi té això... glamur ... Qualitat que no es mereix la Victòria - "La Pija" - ). Li voldria dir " Puyol", però...

Una mena de campionat a nivell nacional. Ell que sempre ha estat un gran esportista, no d'èlit, s'apunta a totes.
Un cop passada la fase provincial es va classificar per la territorial, a Barcelona i d'aquí poder aspirar a anar a Madrid. El premi era una setmana a Mèxic.
La Noa va veure la llum. Un cap de setmana a Barcelona... per començar.
Canviaria el seu vestuari " normal " i per què no! S'empolainaria!
Passejar, mirar aparadors, anar a sopar i l'endemà el partit.
Un cop intal.lats a l'hotel i convenienment abillats van sortir al carrer. Tot i ser un dia feiner per ells era un dia festiu.
La temperatura de la tarda anava minvant i els primers llums de la nit anaven apareixent. Com cuques de llum, aquí i allà... Les terrasses plenes. Van sopar en un restaurant que ja coneixien i a la sortida van decidir caminar. No els venia de gust tancar-se gaire estona enlloc. Era la nit de la concentració i no calia desgastar-se ( o si? ) però per això ja tenien una bonica habitació reservada. No una suite. El glamur ja li posarien ells.
Passejaven tranquil.lament. L'ambient era de ple estiu. Una nit per badocar. Van ensopegar amb un local. Un aparador que semblava un pub o una sala d'exposicions. No. Era una perruqueria, però diferent, amb un toc fashion. S'hi podia prendre un combinat, tallar-se els cabells i inclús escoltar música que un Dj , al fons de la sala, posava mentre ballava...
La decoració moderna, d'uns colors d'estiu... verd pistatxo i gris. L'ambient, càlid.
Convidava a entrar. Eren les onze tocades...

_ I si em tallo els cabells? Va dir en " Beckam"
_ Aquí et faran un look nou... El local m'agrada, va fer la Noa.
Hi havia unes làmpares espaterrants i el personal molt atent.

" Hair - Club - Estilistes "

La Noa es va asseure en un seient prop d'una tauleta amb un munt de revistes fashion, de moda, de cases exhuberants... I li van oferir un cafè.

Mentre en " Beckam " es posava a les mans de l'estilista...

La música de fons convidava a no pensar...

la Noa es va enmirallar. Portava un conjunt blanc de faldilla i jaqueta i unes sabates de tacó. Lleugerament pintada. El cos relaxat. Per uns instants es va sentir diferent. El seu posat transmetia aquest " glamur " que a ella en certa manera la fascinava. S'hi va sentir, de glamurosa per uns instants. No. Per tota la resta de la nit...

I es va adonar que no calia ni diners, ni marques... per a sentir-s'hi.
Al seu " Beckam " li van encertar el tall.
Van acabar-se el cuba libre escoltant un parell de cançons, en un racó que semblava una illa mentre l'aire de la claraboia els refrescava i els seus ulls brillaven...
La nit es va allargar...
L'endemà no es van classificar per anar a Madrid...
La vida contiua al seu poblet i la Noa ja no s'escalfa el cap amb revistes glamuroses.
Ella va notar aquella " aurèola " de glamur perquè desitjava sentir-s'hi... i adonar-se que hom pot arribar a ser allò que es proposa.