10 de juny 2007

Garden i Canon


Em desperto al jardí dels somnis.

És tot aquest tapís que m'emboira la mirada i em fa bullir la sang. És temps de primavera...

Temps d'un intercanvi fluid de colors i de formes, de llums encegadores i racons ombrívols...

Sóc flor al jardí, peix a l'estany i ocell volant...

Deixa'm que somiï desperta i acompanya'm...

Com si les teves paraules fossin notes silencioses i disperses ballant al meu voltant.

Sense recel, sense rancor...mentre impregnen l'aire d'un sentiment que continuo sense poder explicar...
Una nova proposta de Relats conjunts

24 Comments:

Blogger Jo Mateixa said...

Que macu nena, m'ha encantat!!!!!!

12:49 p. m.  
Blogger onix said...

Molt bonic Joana Gracies per no faltar a la cita de Relats conjunts :)******

1:05 p. m.  
Blogger Antoni said...

Uf, molt bé!
He entrat en una mena d'extasi, de concili entre la meva ment i el meu cos.
Feia molt de temps que ho necessitava.

1:09 p. m.  
Blogger nimue said...

la majoria de sentiments són dificils d'explicar, per a bé i/o per a mal, no?
Jolin, quans colors bonics junts!
b7s! :)

10:40 p. m.  
Blogger Mikel said...

plas plas plas plas molt currat!!

12:43 a. m.  
Anonymous jocdellums said...

Quanta pau evoca el teu relat i quant amor.Al menys a mi m´ho ha semblat.

1:39 a. m.  
Blogger estripanits said...

mmmmmmmmm, molt interessant, m'agrada!

3:04 a. m.  
Anonymous Pd40 said...

Ets flor, peix i ocell... aquest relat sembla que sigui autobiogràfic. M'ha agradat molt la teva versió :)**

4:37 a. m.  
Blogger mossèn said...

una mica "rarillu" aquest jardí !!!! salut

6:17 a. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies Jo mateixa!!!
Onix,
Com sempre un plaer poder-hi participar!
Antoni,
L'èxtasi coma a plaer? Bo!
Nimue,
A vegades es barregen ,els bons i els dolents..
Mikel,
Gràcies i benvingut!
Joc de llums,
Transmetre pau és tot un luxe! Gràcies i benvinguda!
Estripanits,
Gràcies i mmmmmmmmm
pd40,
Un somni que voldríem fer realitat...no et sembla???
Mossèn,
És el jardí dels somnis...!
Gràcies!

7:47 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Un relat ben maco, senzill te de tot!
Una petó!

7:51 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

I jo sóc cuc de terra, voltor passavolant, tronc réssec...Hauré d'emmirallar-me en aquesta simfonia de colors.

12:42 p. m.  
Blogger Gatot said...

carai joana... tenim telepatia? Ho dic per lo dels somnis, eh?

Però està clar que, com sempre, t'expliques molt millor que jo.

un jardí preciós, nena... quasi voldria ser-ne un arbust!

petons i llepades oníriques!

1:30 p. m.  
Blogger Robertinhos said...

cara'm, si que hi veus coses!

una abraçada

2:30 p. m.  
Blogger Joana said...

Uribetty,
Aquest cop potser prefereixo mirar-me el quadre...Ho diu tot! Gràcies.El teu m'ha encantat!
Veí,
És que en un jardí hi ha de tot!
Gatot,
No t'infravaloris...Saps que escrius molt bé....Tant si ets flor com arbust!
Robertinhos,
Deu ser fruit de la meva imaginació primaveral....
Abraçades a dojo!!! Que passeu un bon dia!

10:53 p. m.  
Blogger Déjà vie said...

q xulo!! petonassos reina.

4:00 a. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies wapa!!!
Xula tu! ;)

7:40 a. m.  
Blogger Mon said...

Tinc la sort de viure en aquest "jardi" per que us ho dic de tot cor, aquest jardi es Mont-roig on tantes vegades en arribar l'estiu s'inspirava l'artista, deixant anar l'imaginació i oferir-nos el seu art.I he fet la becaina sota un garrofer, com ell ho feia per inspirar-se. (Ep! Joana, tu vals molt)

8:49 a. m.  
Anonymous STRIPER said...

Joana . Collonut con tot lo que escrius te he linkat al meu bloc espero que no t'importi.

10:19 a. m.  
Blogger Joana said...

Mon,
Podries convidar a fer una becaina sota un garrofer...Seria una font d'inspiració, sens dubte!I potser arribarà el dia que me'n mancarà...Ja ho diuen : Que tenir amics és tenir un tresor i tu ne'ts un!
Gràcies!
Striper,
Tu linka, enllaça, enganxa...Així ens llegirem!
una abraçada!

12:35 p. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Potser els sentiments cal viurel's -com ho traspua el teu post- i ens és impossible explicar-los, explicar-los fidelment.

3:08 p. m.  
Anonymous millu said...

Molt maco Joana. Breu però directe i molt molt líric! Felicitats!! :)

2:35 a. m.  
Blogger barbollaire said...

...si em deixessis...
seria fàcil ser el jardiner que et cuidés els marges...
perquè sols haguessis de somniar els somnis
jo restaria en silenci, prop d'ells,
acaronat per ritme de la teva pau.

(Gràcies... ;¬)***)

3:13 p. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Tens raó però jo ho intento...Tossuda de mena!
Millu,
Benvingut! Poca lírica tinc jo...
Barbollaire,
Com sempre el teu comentari és un nou poema.I veig que ets poeta de nit! ;)
Abraçades!

2:09 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home