Calaix de sastre

Sovint comparo la ment humana amb un calaix de sastre. Hi anem posant de tot: El que hem de fer i el que tenim pendent, la informació que ens arriba per diferents vies, propòsits, horaris...

I de tant en tant , també, hem de fer neteja. Posar ordre.

Cadascú té els seus mètodes per " ordenar-se". És com quedar-se un dia a casa per fer endreça general. Tot al seu lloc. I un lloc per cada cosa.

El cervell humà, per naturalesa, ja va destriant el gra de la palla. Ens enrecordem de coses vitals mentre descuidem les foteses.

Sabem que cada dia tenim unes prioritats, unes rutines establertes i d'altres no previstes.

Hi ha unes tasques " imposades " o de "certa obligació" ( feina, estudis, rols domèstics...) i unes activitas personals " lliures " o " d'oci".

Potser l'equilibri entre unes i altres és el que costa més de compensar.

" L'home és un ésser situat entre dos infinits, quan hauria d'aspirar ser el punt mig, una mena d'inèrcia l'empeny caps els extrems ." ( Pascal )

El que ving observant des de fa temps és que aquest " ordre" dura poc. Com el calaix de sastre de casa que l'ordenem i al cap d'uns dies torna a estar com abans.

La nostra ment també es desordena fàcilament.

Tenir espai i temps per un mateix és imprescindible per anar avançant sense que el desori s'apoderi de nosaltres. La congoixa, el neguit, l'ansietat són els mals de la societat actual.

Ens angoixem perquè no tenim temps per nosaltres. Massa coses per fer, massa informació que ens bombardeja, massa pressa, massa estímuls... I potser poc temps per a la reflexió, per aturar-nos uns moments i assossegar-nos.

Anar més a poc a poc dins una societat que ens empeny és complicat. Anar contra el corrent, encara ho és més.

Però el gaudi que s'assaboreix és beneficiós per a la ment i també per el cos, com a dualitat que som.

El cos té un sistema d'alarma, quan estem neguitosos, en forma de petites dolències que ens serveixen d'avís. Un mal de cap, un pes a l'estómac, unes diarrees, unes punxades al pit, fins i tot unes dècimes de febre ( el cap em bull - és una expressió molt corrent) poden ser símptomes d'alerta. El cansanci fa que el metabolisme vagi més ràpid i es desprengui calor ( en forma de febre ).

Quan els símptomes no van acompanyts de cap causa física en diem somatitzacions. Cada dia van en augment i cada dia costa més acceptar que el motiu és psíquic.

Costa més acceptar que hem de fer un parèntesi al bullici diari per reorganitzar-nos que prendre una píndola.... Busquem l'efecte immediat, la rapidesa.

" Vivim en un món tan impacient que fins i tot la lentitud la volem al moment".

Activitas com l'esport en general i qualsevol activitat lúdica ens serveix per submergir-nos en un altre estat i relaxar la ment.

En certa manera són espais on nosaltres som els protagonistes i per tant instants on tenim més capacitat per ordenar-nos.

Les meves petites drogues per desconnectar ( entre d'altres...) són l'esport. Quan nedo, a cada braçada faig llistes mentalment. Poso les coses al seu lloc i intento de posar-ho a la pràctica. L'efecte relaxant de l'aigua és casi immediat.

Amb el ioga he aconseguit aturar la ment i em recupero. Em carrego d'energia positiva, la que necessito per afronatr els dies següents.

Llegir em fa entrar en altres vides. Viure dins la història i per una estona deixar de ser jo.

" Llegir et permet viure moltes vides. Tantes que, mentre llegeixes, ets gairabé etern " ( Rosa Montero ).

I quan escric, també ordeno pensaments que em volategen pel cap.

Però sempre arribo a la mateixa conclusió: " Vivim en un desordre ordenat constant".

Si vivíssim tan mecanitzats deixaríem de ser persones, éssers amb capacitat per emocionar-nos, sorprendre'ns i somiar.