01 de juny 2007

La cita

Quan s’acosta el dia noto un lleuger pessigolleig a la panxa.
Ens coneixem bé, però el moment… és el moment.
La setmana abans començo amb els preparatius.
Normalment el tall del cabell i el color procuro portar-lo bé, però, si cal també m’arribo a la perruqueria. No m’agraden les grenyes. Un bon tall és un bon tall. Però reconec que la perruqueria no és la principal “ prioritat”.
Un punt que no pot fallar és la depilació… Uns dies abans… que la pell no estigui amb cap porus obert … és antiestètic…
Aprofito el dia de la depilació per fer-me la pedicura. Sí, ho sé… és una mania que tinc. M’encanten els peus arreglats, les ungles pintades, rectes, cap pèl als dits dels peus…
Si la cita és a l’estiu, la pell colrada per el sol em fa sentir encara més atractiva…
Sé que l’objectiu no són els peus però m’agrada dur-los arreglats, sense rugositats i amb les ungles brillants.
Els dies abans continuo el meu ritme normal diari. De tant en tant em ve al cap la seva cara, les seves mans (té uns dits llargs, suaus, agraïts…). Penso… A veure si el trobaré igual que a l’última cita. I ell, com em veurà? Em sembla que mantinc el pes …continuo fent esport … 1 quilet de més? Tampoc és tant! No, crec que em mantinc ( costa , però millor no posar quilets… ).
El dia abans deixo la roba que em posaré preparada a la butaca del dormitori. Escolleixo un conjunt de roba interior que m’agradi o algun que tinc per estrenar ( de fet dura poca estona posat i casi ni me’l mira- millor dit – em veu nua…)
El dia mateix procuro canviar el torn a la feina o agafo festa ( un dia d’assumptes personals ). Així vaig més relaxada. La tranquil.litat també es reflexa a la cara, a la mirada, al cos … Les presses afavoreixen l'excés de sudoració i no, avui no és per anar estressada…
Ell és molt curós, calmós, amable…el temps s’atura quan estem junts.
Parlem relaxadament… una mica de tot… per posar-nos al dia
Després de tants anys … ja som amics…
1 hora abans tinc les pessigolles a la panxa, a l’estómac ( que no són papallones ). No sé si fer el cafè abans o després. A l’anada o a la tornada. Potser que esmorzi… Bé tot depèn de l’hora.
Procuro que la trobada sigui a primera hora. El cos està descansat, la mirada també.
Ting ganes d’anar-hi.
Tinc ganes de veure’l. Coneix els meus secrets més íntims. Fa temps que ens coneixem i tot és més fácil…
He posat el despertador amb temps suficient per dutxar-me, rentar-me el cap, hidratar la pell, el desodorant i unes gotes de colònia fresca … que no embafi.
Em maquillo suaument. És el matí. No em cal anar com si fos una cita de nit, amb vestit negre i arrecades de fantasia.
No, em vesteixo com m’agrada vestir.Còmode.
Com un dia normal, per anar a fer el vermut o uns encàrrecs.
Truco el timbre i la porta s’obre. No em fa esperar més de 5 minuts.
Ara em dedica el seu temps.
Ens saludem.
El somriure còmplice de qui fa anys que es coneix.
Tot esdevé simple.
I llavors s’acosta el moment…
Sento el cor a la gola i a les temples…
Espero…intueixo…dedueixo..
Poso el cos en tensió...és inevitable...
El veig acostar-se…
Em mira…
_ Relaxa’t
I em deixo fer…
El tacte de les seves mans, dels seus dits suaus…
Tanco els ulls… uns instants…
_ …………………………
_ …………………………
_ …………………………
_ Et vull veure l’any que ve.
_ No em fallis….
_ No et fallaré…
Surto al carrer. Somric. Estic relaxada.
M’ha agradat anar-hi però ara tinc al davant 364 dies per preparar la propera trobada.
_ M’oblidava… Era una cita amb el meu ginecòleg…

I ja posats aprofito per fer el MEME de les SABATES que en Clint m’ha pasat.
Vosaltres decidiu quines sabates em posaré per la meva cita….
M'encanten les sabates de colors, planes, amb tacó , de xarol... Un dia us posaré les de muntanya que també tenen el seu què...
I com diu "la sabateta" a cal Gatot són un complement convinable i sí, estic d'acord amb la comoditat...però reconec que a vegades tot i la comoditat em perd el disseny.
Li passo el meme al Robertinhos.Vull veure les teves sabates i de passada FELICITAR_TE .... Per Molts Anys!!

33 Comments:

Blogger querida_enemiga said...

Jajajajajaja!! I jo tota emocionada esperant un desenllaç ben calent a aquestes hores de la nit... Vaja...

3:49 p. m.  
Blogger Gatot said...

Si això son els preparatius pel ginecòleg.... què deus fer pel massagista?

:DDDD

petons i llepades previsores!

5:21 p. m.  
Blogger Duschgel said...

Ai, els nervis d'anar al ginecòleg! I què fas, llavors, quan la cita et fa ballar papallones a l'estómac? ;)

Potser escolliria les primeres que surten.

Un petonàs!

1:03 a. m.  
Blogger Joana said...

querida_enemiga,
Benvinguda per aquí ...Ja veig que la ment va més depressa que la lletra...
una abraçada!
gatot,
Ets una mica " xafarder"...
Llavors em poso el xandall de " mudar"i els " preparatius" els mateixos...em deixo les joies a casa...que hi ha massatgistes que te les poden birlar i no em posos rimel...perquè no se m'escampi amb l'oli...
Satisfet???
Bon cap de setmana!
Duschgel,
;););););)
No esmorzo....
Una abraçada!

1:18 a. m.  
Blogger nimue said...

xiqueta! a mi la visita al ginecòleg t'assegure que no m'inspira tant! catxislamar!!
jo em quede amb les sandàlies, sense dubte, i més amb aquests peus tan xulos per poder lluir-los.

1:19 a. m.  
Blogger Joana said...

Nimue,
És que el meu " Gine" s'ho val tot això i més...
Bon capde, Nimue!
I sí les sandàlies són boniques així amb pedretes...

1:21 a. m.  
Blogger Toy folloso said...

¡Quin gir!
¡Que punyetera!
Gairebé em cruspeixo totes les ungles amb la creixent intriga.

1:55 a. m.  
Blogger onix said...

la pantalla delatora ens deixa veure una imatge molt bonica i divertida ;)
m'encanten les sandàlies;) **

2:14 a. m.  
Blogger Clint said...

Molt maques les sabates, combinat amb un meme del tot original! m'encanten les ungles pintades de roig!

Ara que t'has quedat a gust amb l' història eh! jajaja enredant tothom, jo que pensava, mira, és dels que els hi agrada de bon matí ;)

Això si, si et poses el xandall de mudar...res de sabates de taló (siusplau!!!!)

Bon capdesetmana! petonets!

2:23 a. m.  
Blogger Mon said...

em qudo amb les blanques amb taló, les trobo excitants, (soc una mica fetixiste)a mes amb uns peus tant bonics.....

2:56 a. m.  
Anonymous Anònim said...

ets tremenda, joana!!! jo aquí fent salibera :-).

Jo també faig tot això quan tinc ginecòlec i més que faria... Es mereix que anem ben maques i pulides. D'ell depèn que estiguem sanes o que ens trobi el que sigui ben aviat. Sortir de la consulta amb un "fins l'any que ve!" és un regal. El meu ginecòleg s'ho mereix tot!!!

Bon cadpe, petons

sabateta

4:44 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Si haig d'escollir les sabates per a la propera cita - la teva, és clar - voto per les blanques! Són elegants.
Aquests posts de les sabates són curiosos i divertits, per sort encara no tinc el meme jujuju.
Una abraçada!

6:45 a. m.  
Blogger Antoni said...

jajaja, de això es diu jugar amb la imaginació.
Com el bon llibre que et manté en suspens fina al final i el final no l'esperes.

6:46 a. m.  
Blogger Myt said...

Hehehe Joana, molt bo!

M'encanta la teva creativitat i aquest poder interior que alliberes a mans plenes en cada un dels teus escrits.

No deixis d'escriure

Els resultats els reculls per telèfon o tornes a fer-li una visiteta al gine? ;-)

Bon cap de setmana

6:54 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Preciosos zapatos, especialemente lo de la primera foto... Pena no saber catalán y comentar más la jugada que, más o menos, me he enterado de qué va la historia!!!

Un beso

12:59 a. m.  
Blogger ddriver said...

collons quina intriga i nomes era ca el metge,molt be el post!

7:11 a. m.  
Blogger escursó said...

Joana,

Coi si totes dediquessin un dia sencer i tan meticulosament com tu sens dubte m'hagues fet "gino" però com que no tot el que enlluerna es or .... que s'ho confitin...

Molt bo el suspense, un final matador.

Petons

10:44 a. m.  
Blogger el paseante said...

Molt bo el post. Abans d'anar a cal dentista sempre em rento les dents. A fons.

10:57 a. m.  
Blogger Joana said...

Toy,
Tampoc tanta intriga...Que no és una novel.la policíaca!
Onix,
Aix la pantalla delatora... Gràcies!!
Clint,
També t'agraden roges...
No et preocupis el " xandall de mudar" amb sabata plana, plana!!
Mon,
Gràcies!! Una mica, només???fetitxista???
Sabateta,
Potser només és el costum d'arreglar-nos...no? És que hi ha cada peu que amb les sandàlies es delaten...fan por!
Un petó wapa!
Uribetty,
Les blanques...me les posaré...i no cridis el mal temps ... que et passo el meme...
Antoni,
M'agrada el suspens...a tu no?
Myt,
jajajaj...No, no abuso del seu temps... Ja saps... per Fax, correu normal, telèfon o correu electrònic...actualment les noves tecnologies ens ho fan fàcil!
Anònim,
Un saludo! Gracias por pasar!
ddriver,
Veig que estàs expectant...
escursó,
No t'agrada el final??Ja sé que no tot el que llueix és or, prou que ho sé...
Paseante,
Però no només el dia que vas al dentista ...no?
jajajaj
Bona setmana a tothom!

11:23 a. m.  
Anonymous Pd40 said...

Maques les sabates! Joana, ets conscient que ets una bomba de feromones? ;)

12:39 p. m.  
Blogger escursó said...

Joana,

I tant que m'ha agradat, potser no m'he expressat be...volia dir inesperat...esborra el matador ja veig que crea confusions fins i tot a mi!(deu ser el meu catalanglish...)

Premi? Em sembla que no n'hi havia només era curiositat i com que sabia que tu i en Gatot passegeu per allà sovint ....doncs estàveu excluits....no es que us tingués mania....per cert que en feu sovint de cafè vosaltres dos a les Rambles? o potser aneu a fer xocolata amb melindros a la Xocolateria Antiga a la Plaça del Vi?

Petonets amb guinyet d'ull incluit...

12:42 p. m.  
Blogger euria said...

Bona nit joana!! Uns peus molt bonics :D I amb aquest relat...Jo no hi dedico tot un dia, com a molt una tarda. Però si que faig tots aquests preparatius!! El meu és bon home jajaja i sips fantàstic quan diu fins l'any vinent :) I per una cita...ufff..tot es complica molt més. Ptons!!

2:13 p. m.  
Blogger Joana said...

pd40,
No exageris...De bomba res, deixa-ho amb un bombó!;)
Gràcies!
Escursó,
No home, tu escriu el que més t'agradi...si creus que és un final matador, doncs au! matador!
Sense premi? catxis. Jo ja em veia a Anglaterra a perfeccionar el meu medium level.
Mmmm la xocolata a l'Antiga, exquisit, i els cafès al barri vell, per l'entorn, no tenen preu...El gatot? No sé si ell hi passeja. Li hauries de preguntar ;)
Euria,
Gràcies...Dona ,jo hi dedico el temps que toca...per anar arregladeta...com quan sortim a sopar , al massatgista, a fer un toc...mai saps qui et trobaràs...o no?
Bentornada wapa!
Una abraçada a tothom!

2:28 p. m.  
Anonymous STRIPER said...

Caray Joana lo del ginecòleg, al final a sigut un cop, ja pensava en un altre cosa,lo de la roba interior m'agradat, es important en una cita,al menys per mi, la resta evidenment també.
Petons.

12:36 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

Potser que em busqui un ginecòleg ben guapot, que ara com ara malgasto els meus encants amb una dona més aviat antipàtica que no em desperta res de tot això! XDDD

Ostres Joana ets genial!

Un petonàs i molt bona setmana, preciosa!

1:15 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

sobre l'elecció...les vermelles...per a mi les més xules. Macos els texans...

moltes gràcies per felicitar-me!!!!

m'apunto per fer el meme, encara que el llistó que heu posat tu, el Clint i la Déjà és molt difícil...a més, no tinc tantes sabates!!!!

és per dones com tu que ser ginecòleg és una fantasia masculina!!!

5:11 a. m.  
Blogger Odalric said...

La meva nena està com boja amb les sabates... sobretot amb les de taló alt.

6:05 a. m.  
Blogger Joana said...

Striper,
Sempre pensant " en altres coses"...Tot és important...no? Un bonic somriure, també!
Metamorfodi,
Wapa...De fet a vegades no busques... trobes...I no sempre encertes!!!
Robertinhos,
Res de llistó alt...només faltaria!
A mi les vermelles tb m'agraden i són molt còmodes!
I res de fantasies ...amb el gine...les coses són molt sèries...que ens hi va la vida!;)
Odalric,
És normal, a la seva edat totes les noies ens hem posat les sabates de tacó de la nostra mare!
Nona setmana a tothom!

7:51 a. m.  
Blogger mossèn said...

ho tinc clar, et mossegues les ungles dels peus !!! salut

1:10 p. m.  
Blogger Joana said...

Mossèn,
;)))

1:21 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Nena, nena! El ginecòleg et pinta també les ungles? (M'agraden les sabatetes blanques; però les vermelles t'escauen.)

1:51 p. m.  
Blogger Joana said...

Veí,
No veí...cadascú la seva feina!!!
Gràcies!
Bona setmana!

1:53 p. m.  
Blogger Déjà vie said...

jo trio les balnaques d taco, u acabes amb punta. Precioses i els teus peuets tb!

3:27 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home