La cita

Quan s’acosta el dia noto un lleuger pessigolleig a la panxa.
Ens coneixem bé, però el moment… és el moment.
La setmana abans començo amb els preparatius.
Normalment el tall del cabell i el color procuro portar-lo bé, però, si cal també m’arribo a la perruqueria. No m’agraden les grenyes. Un bon tall és un bon tall. Però reconec que la perruqueria no és la principal “ prioritat”.
Un punt que no pot fallar és la depilació… Uns dies abans… que la pell no estigui amb cap porus obert … és antiestètic…
Aprofito el dia de la depilació per fer-me la pedicura. Sí, ho sé… és una mania que tinc. M’encanten els peus arreglats, les ungles pintades, rectes, cap pèl als dits dels peus…
Si la cita és a l’estiu, la pell colrada per el sol em fa sentir encara més atractiva…
Sé que l’objectiu no són els peus però m’agrada dur-los arreglats, sense rugositats i amb les ungles brillants.
Els dies abans continuo el meu ritme normal diari. De tant en tant em ve al cap la seva cara, les seves mans (té uns dits llargs, suaus, agraïts…). Penso… A veure si el trobaré igual que a l’última cita. I ell, com em veurà? Em sembla que mantinc el pes …continuo fent esport … 1 quilet de més? Tampoc és tant! No, crec que em mantinc ( costa , però millor no posar quilets… ).
El dia abans deixo la roba que em posaré preparada a la butaca del dormitori. Escolleixo un conjunt de roba interior que m’agradi o algun que tinc per estrenar ( de fet dura poca estona posat i casi ni me’l mira- millor dit – em veu nua…)
El dia mateix procuro canviar el torn a la feina o agafo festa ( un dia d’assumptes personals ). Així vaig més relaxada. La tranquil.litat també es reflexa a la cara, a la mirada, al cos … Les presses afavoreixen l'excés de sudoració i no, avui no és per anar estressada…
Ell és molt curós, calmós, amable…el temps s’atura quan estem junts.
Parlem relaxadament… una mica de tot… per posar-nos al dia
Després de tants anys … ja som amics…
1 hora abans tinc les pessigolles a la panxa, a l’estómac ( que no són papallones ). No sé si fer el cafè abans o després. A l’anada o a la tornada. Potser que esmorzi… Bé tot depèn de l’hora.
Procuro que la trobada sigui a primera hora. El cos està descansat, la mirada també.
Ting ganes d’anar-hi.
Tinc ganes de veure’l. Coneix els meus secrets més íntims. Fa temps que ens coneixem i tot és més fácil…
He posat el despertador amb temps suficient per dutxar-me, rentar-me el cap, hidratar la pell, el desodorant i unes gotes de colònia fresca … que no embafi.
Em maquillo suaument. És el matí. No em cal anar com si fos una cita de nit, amb vestit negre i arrecades de fantasia.
No, em vesteixo com m’agrada vestir.Còmode.

Com un dia normal, per anar a fer el vermut o uns encàrrecs.
Truco el timbre i la porta s’obre. No em fa esperar més de 5 minuts.
Ara em dedica el seu temps.
Ens saludem.
El somriure còmplice de qui fa anys que es coneix.
Tot esdevé simple.
I llavors s’acosta el moment…
Sento el cor a la gola i a les temples…
Espero…intueixo…dedueixo..

Poso el cos en tensió...és inevitable...
El veig acostar-se…
Em mira…
_ Relaxa’t
I em deixo fer…
El tacte de les seves mans, dels seus dits suaus…
Tanco els ulls… uns instants…
_ …………………………
_ …………………………
_ …………………………
_ Et vull veure l’any que ve.
_ No em fallis….
_ No et fallaré…
Surto al carrer. Somric. Estic relaxada.
M’ha agradat anar-hi però ara tinc al davant 364 dies per preparar la propera trobada.
_ M’oblidava… Era una cita amb el meu ginecòleg…

I ja posats aprofito per fer el MEME de les SABATES que en Clint m’ha pasat.
Vosaltres decidiu quines sabates em posaré per la meva cita….

M'encanten les sabates de colors, planes, amb tacó , de xarol... Un dia us posaré les de muntanya que també tenen el seu què...

I com diu "la sabateta" a cal Gatot són un complement convinable i sí, estic d'acord amb la comoditat...però reconec que a vegades tot i la comoditat em perd el disseny.

Li passo el meme al Robertinhos.Vull veure les teves sabates i de passada FELICITAR_TE .... Per Molts Anys!!