Despulla'm
Amb les teves mans apressadament febrils, en un garbuig de botons i llaços...
Fins a descobrir la meva pell satinada de pell de préssec, el perfum de violetes que he vaporitzat per tot el meu cos...
I el gust nectarífer de pètals de rosa tamisats...
I... no guardis rancor a la lluna si es posa gelosa de veure't brillar als meus ulls...
35 Comments:
amb akstes descripcións qualsevol no tiraria del cordill entrecreuat. ;) ptons maca
Bellas y sugerentes palabras...es normal los celos de la luna.
Un abrazo
Quan unes màns passegen per la pell com les onades d'una tempesta és molt difícil que la lluna no es faci present a les puntes dels dits i al fons de les mirades, com la rosada sobre els sexes cada trenc d'alba... Mmmm, la lluna!
Un petó, Joana.
Hummm! Un préssec de pela mullassa; vaig a buscar el "baberu".
Recony, com regalimen ara a l´estiu.
joana, ets tota sensualitat.....
sabateta
les mans em fan figa .... l´emoció !!! salut
les mans se m'entertolliguen de tant excitat que m'has posat.
tranquila, jo i la Lluna som amants desde fa molt de temps. I també amb el Sol i les estrelles
Perfum de violetes...impressionant. I la sensació de '' descobrir la pell'' encara em deixa més sense paraules. Ho veig, ho veig...
Per cert! Ja que preguntaves per l'exmàmen de matemàtiques, et donc la nota :p He tret un 9!
Entre això i l'edició del poema, no podré dormir!
Una abraçada d'un poeta amateur!
T'arrisques a que a algú se l'hi acodeixi estirar del cordill, ho saps oi??...be, suposo que no et deu fer res que ho faci segons qui, oi??? :-)
Una foto molt sensual unida a unes paraules dolçes, mmmmm, que macu!!!!!
Petonets de bona nit!!!!
I és que escrius tant bé.... que ja m'imagino la pell de préssec... Jjejejeje ;-P
Fem realitat aquestys pensaments, defensem la terra, embrutem-nos en el nostre orígen, gaudim-ne i barrejem-nos tot creant arrels...
Pell de préssesc, perfum de violetes, la lluna als ulls,...hmmmmmm; en què em fa pensar tot això? Em sembla que amb tanta cordonada i filamenta que duues, jo agafaré tisores i aniré pel dret...Que no som de pedra!
precioses paraules ets la sensualitat feta dona ;)****
quina bona olor que fan les violetes... :)
Que difícil es fa dir despulla'm algunes o moltes vegades. Sembla fàcil si no veus els seus ulls... potser perquè ho diem massa sovint en veu baixa, o per nosaltres mateixos.
La lluna i el sol. Jo estic gelós del sol, si és que ell t'ha enlluernat...
petons i llepades destortolligadores!
no li guardaré rancor...
no podria...
mentre em deixo amarar
per la dolcesa del teu gest,
la llum del teu esguard...
el sabor de la teva pell...
acotxat per les aromes del teu cos
(un relat magnific, dolç, tendre, sensual, com sempre, Joana. un petonet dolç, nina...;¬)*)
Ets una artista de la sensualitat, Joana....
Unes paraules tendrament delicioses... Fins i tot jo desfaria llaços i descordaria botons.
Petons amb llum de lluna...
És que si m'ho demanes així....impossible dir que no!
Petons sense nusos!
Doncs potser no cal deslligar-ho tot...
:)
Investigant les IP dels ordinadors que em visiten he descobert que algunes procedeixen dels mossos... d'aquí que els hagi dedicat el meu darrer post a tant il.lustres visitants. Espero el vostre suport si tinc algun problema de llibertat d'expressió.Una abraçada i molta sort.
ets una caixa de sorpreses....boniques
Per tots i totes:
Dels cordills entrecreuats sorgeixen suggerents paraules com la rosada sobre els sexes a trenc d'alba i els préssecs de pell mullassa.
La sensualitat d'unes mans entertolligant-se amb la lluna per " descobrir la pell".
I m'arrisco a què m'estiris el cordill i m'escriguis... Tot creant arrels i teixin amb cordons i fils!
Precioses paraules, olor a violetes,la gelosia del sol mentre em deixo amarar per la dolcesa del teu gest...
L'art de la sensualitat permet desfer llaços i descordar botons sense que m'ho demanis... i no cal deslligar-ho tot per dir-vos que la bonica caixa de sorpresa sou TOTS VOSALTRES!
Només he lligat les vostres paraules!!! GRÂCIES!
La lluna té motius per estar gelosa, si vas fent aquests posts deixarà de ser la inspiració dels enamorats.
Joana,
Son els llaços mes macos dels que es fa i es desfan.....
Jo m'hi apunto a desfer-los amb tendresa i lentament...gaudint dels teus aromes ......
Sens dubte m'hi apunto a despullar-te....
Petonets tendres al coll
XXX
No m'agrada massa la poesia, perquè sovint no l'entenc. Però m'agrada aquest poema, perquè em fa sentir coses. Escrius molt bé.
Joana, això és sensualitat a flor de pell!!
pd40,
Ja veig que vols que parli de cuina...
Escursó.
Apuntat...
El paseante,
Jo tampoc en sé ,de poesia,però sento!
Duschgel,
De pell ensabonada...
Una abraçada a tothom!
mmmmm
Déric.... ;)
puc???????
de veritat???????????
L'escurçó te raó...
ddriver,
Benvingut! Veig que t'apuntes al carro...dels botons i llaços!!!
Tondo,
I tu hi vas posant la salsa...
Bon capde! ;)
Hi ha moments en què, tot llegint-te, hom té la impressió que no es pot anar més enllà, però tu sempre hi arribes. Talment una fada.
És un plaer, Joana. Una abraçada!
Martí,
Em fa il.lusió veure't per aquí.Saps que tu vas ser el meu mestre i ja voldria jo escriure tan bé com ho fas tu.
El plaer és meu.
Molts records.
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home