Abraçant la nit

Era tard. Ja havia sopat. Em vaig dutxar. Mentre sortia de puntetes, amb el barnús posat, vaig sentir el tecleig davant de la pantalla. Em vaig aturar. No hi havia ningú. Només un pampallugueix taronja...

Vaig tenir la temptació de traspassar la pantalla.

I ho vaig fer...

Vaig fer un pas endavant... i et vaig veure. Estaves d'esquena. Absort.

Em vaig posar darrere teu. Uns instants de silenci per situar el moment.

Vaig passar els meus braços al voltant teu. Vas aturar el tecleig sense deixar de mirar la pantalla.

Dues perles humides van relliscar sobre els meus braços... I només vaig tenir esma per estrenyer suaument el teu cos.

Sovint només cal un gest, una conversa o una paraula per desencadenar un estat de feblesa. I sovint només el silenci ho pot remeiar. En aquests instants sobren les paraules.

Serveix sentir la proximitat d'algú, l'abraçada sincera, la mirada neta, el silenci pausat...

El rellotge del temps no es va aturar. Els nostres cossos, abatuts, reflectien el cansament de tot el dia.

Hi ha dies lluminosos, plens d'energia. Hi ha dies que s'ensorren. S'ensorren les il.lusions. Ens falten eines per gestionar. Sobren les paraules. Són moments de reflexió personal. Instants que només algú capta al vol, si hom està atent. Moments en què les emocions ens sobrepassen.

Vaig dissimular el desig que tenia de tu.

Vaig donar la volta i em vaig asseure davant teu, sobre els teus genolls.

La teva cara va reposar sobre el meu pit mentre notava els teus ulls buidant-se i les gotes dels meus cabells xops, regalimant cos avall.

Podia notar el teu desassossec. No tenia paraules...

Vas alçar el cap i em vas mirar... Els teus ulls es van clavar en mi.

No m'havia presentat...

Vas repassar la meva cara i et vas aturar als meus llavis. Una besada dolça ens va fer estremir.

Els teus dits van resseguir el coll del barnús i el vas anar obrint mentre un calfred recorria els meus pits.

Ens vam impregnar de la pell recent dutxada, de les olors barrejades de sabó i cremes, del perfum...

Vaig notar una incipient erecció...

Era un moment plàcid, d'acostament emocional. Era un desig de confort, de templança, de companyia.

Un parèntesi en l'espai i en el temps.

No vaig quantificar l'estona... S'havia aturat el temps.

El barnús va caure al terra... lliscant per les meves cames amb la suavitat de qui es treu uns guants de seda.

Era tard...

Vaig fer una passa enrere i me'n vaig tornar.

No em vas retenir...

Vaig enfilar l'escala per anar al dormitori.

La nit va ser un pèl feixuga. El cos, fatigat i la calor enganxosa.

Amb el so del despertador vaig asseure'm al llit. No sabia si t'havia somiat. Vaig dubtar uns segons...

Vaig travessar l'estudi, vaig anar al bany i ... no vaig trobar el barnús enlloc...