25 de maig 2007

Abraçant la nit



Era tard. Ja havia sopat. Em vaig dutxar. Mentre sortia de puntetes, amb el barnús posat, vaig sentir el tecleig davant de la pantalla. Em vaig aturar. No hi havia ningú. Només un pampallugueix taronja...
Vaig tenir la temptació de traspassar la pantalla.
I ho vaig fer...
Vaig fer un pas endavant... i et vaig veure. Estaves d'esquena. Absort.
Em vaig posar darrere teu. Uns instants de silenci per situar el moment.
Vaig passar els meus braços al voltant teu. Vas aturar el tecleig sense deixar de mirar la pantalla.
Dues perles humides van relliscar sobre els meus braços... I només vaig tenir esma per estrenyer suaument el teu cos.
Sovint només cal un gest, una conversa o una paraula per desencadenar un estat de feblesa. I sovint només el silenci ho pot remeiar. En aquests instants sobren les paraules.
Serveix sentir la proximitat d'algú, l'abraçada sincera, la mirada neta, el silenci pausat...


El rellotge del temps no es va aturar. Els nostres cossos, abatuts, reflectien el cansament de tot el dia.
Hi ha dies lluminosos, plens d'energia. Hi ha dies que s'ensorren. S'ensorren les il.lusions. Ens falten eines per gestionar. Sobren les paraules. Són moments de reflexió personal. Instants que només algú capta al vol, si hom està atent. Moments en què les emocions ens sobrepassen.
Vaig dissimular el desig que tenia de tu.
Vaig donar la volta i em vaig asseure davant teu, sobre els teus genolls.
La teva cara va reposar sobre el meu pit mentre notava els teus ulls buidant-se i les gotes dels meus cabells xops, regalimant cos avall.
Podia notar el teu desassossec. No tenia paraules...
Vas alçar el cap i em vas mirar... Els teus ulls es van clavar en mi.
No m'havia presentat...
Vas repassar la meva cara i et vas aturar als meus llavis. Una besada dolça ens va fer estremir.
Els teus dits van resseguir el coll del barnús i el vas anar obrint mentre un calfred recorria els meus pits.
Ens vam impregnar de la pell recent dutxada, de les olors barrejades de sabó i cremes, del perfum...
Vaig notar una incipient erecció...
Era un moment plàcid, d'acostament emocional. Era un desig de confort, de templança, de companyia.
Un parèntesi en l'espai i en el temps.
No vaig quantificar l'estona... S'havia aturat el temps.
El barnús va caure al terra... lliscant per les meves cames amb la suavitat de qui es treu uns guants de seda.
Era tard...
Vaig fer una passa enrere i me'n vaig tornar.
No em vas retenir...
Vaig enfilar l'escala per anar al dormitori.
La nit va ser un pèl feixuga. El cos, fatigat i la calor enganxosa.
Amb el so del despertador vaig asseure'm al llit. No sabia si t'havia somiat. Vaig dubtar uns segons...
Vaig travessar l'estudi, vaig anar al bany i ... no vaig trobar el barnús enlloc...

38 Comments:

Blogger Tondo Rotondo said...

... després vaig observar que la pantalla roania encea, forca però solitàriament encesa. I al costat hi romania el barnús, plegat.

6:43 a. m.  
Blogger B-612 said...

... Deixaré la pantalla oberta perquè vinguis a recollir el barnús quan vulguis. :)

7:30 a. m.  
Anonymous STRIPER said...

Cullons Joana que ve que escrius, jo me agradaria a mi sesser el de la pantalla.

8:41 a. m.  
Blogger Clint said...

com esta el pati!

Joana em sap greu no vaig poder evitar emportar-me'l...o potser ho vaig somiar, que segur que no sóc l'únic que el té!

Bon cap de setmana!

9:11 a. m.  
Blogger Gatot said...

sovint només un gest, et retorna la placidesa...

benvinguts els silencis volguts i compartits; amb gestos que parlen més que les paraules...

petons i llepades abraçadores!

12:00 p. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

Caram, caram Joana....veig que el tema barnusos ens te contents a tots plegats eh???

Ha aparegut el barnus??? :-P

Petons i bon cap de setmana guapissima!!!!!

12:10 p. m.  
Blogger Duschgel said...

Són bells moments de confort on la comunicació no necessita so, perquè les ànimes es parlen i es diuen el que necessiten. Espero que ell hagi despertat amb una sensació plaent, de confort i calidesa, de saber que no està sol.

Realment preciós, Joana!

12:18 p. m.  
Blogger mossèn said...

Oh, my God !!! qüasi m´hi quedo del "chusto" !!! buffffff ..... no m´ho facis més !!!

12:44 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Nena! El barnús era teu? Coi, jo vinga que vinga a les tecles i a la pantalla i sense eadonar-me que eres escales amunt! No tinc remei...T'hauré de somiar un altre cop; amb més intensitat, si cal.

PS Ja ho saps, oi, que escrius de p... mare?

12:49 p. m.  
Blogger Antoni said...

uauu, es la primera vegada que visito el teu blog i he de dir que tinc la pell de gallina.
Has estat capaç d'expressar en paraules una pila de sensacions, moltes d'elles sense definició.
Hauré de passar més sovint!

12:57 p. m.  
Blogger onix said...

sublim Joana es un plaer que comparteixis aquest talent amb nosaltres ;)****

1:14 p. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Sabia que me l'havia descuidat ... a casa teva...
B-612,
No podia ser a cap altre lloc!!!Ets un pillo!
striper,
Tu estigues atent...mai se sap qui la pot traspassar!
Clint,
Ara no recordo la teva nova adreça...L'has canviat fa poc...
Gatot,
A mi em costa no parlar... però aprenc més dels silencis volguts i desitjats...
Jo mateixa,
Jo de sempre que he preferit un barnús a una toballola... Tu ...no?
Duschgel,
Quan les ànimes es parlen la placidesa es fa present...Oi tant que si!
Mossèn,
Ja havies dit la missa? O hem de confesar-nos de nou?
Veí,
Ja saps que escrius de p... mare, tu? I el barnús també a casa teva?
Antoni,
Benvingut al bloc de les sensacions!!! Ho intento...
Onix,
És un plaer que jo pugui llegir-vos a tots vosaltres.;)
Nois, Noies....Bon cap de setmana!!!!

2:20 p. m.  
Blogger escursó said...

Joana,

"Chapeau"

Em trec el barret.Quan el post rattlla la perfecció un ha de fer un pas enrera i fer la reverència,
.....de genolls davant teu.

Al teu servei princesa...

4:59 p. m.  
Anonymous Anònim said...

que bé que escrius, joana... sublim!!!

(per cert... quants barnusos duies???? n'he comptat quatre ja!!! hahaha)

sabateta

7:31 p. m.  
Blogger Mon said...

sempre es bo pensar que potser algun dia pots entrar amb barnus per la meva pantalla..de moment entran a diari les teves paraules,
un peto

2:42 a. m.  
Blogger Joana said...

Escursó,
Estic satisfeta si t'arriben sensacions perquè això vol dir que van més enllà del teclat, de la fredor de la xarxa....
jo crec que som imperfectes dins la perfecció!
Sabateta,
.....Estic convençuda que també tens un barnús blanc ....m'equivoco?
Mon,
Si entren les meves paraules...darrere hi vaig jo!
Petons a tots/totes..
gaudiu del capde...que passa volant!

3:15 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

joana, a vegades, davant de les tecles, davant de la misteriosa atracció de la foscor trencada per les radiacions de la pantalla, ens desapareixen moltes més coses que un barnús.

veí, torna-li el barnús, vaaaaaaaa

6:51 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

L'aguardo ben plegadet...

7:58 a. m.  
Blogger euria said...

Bona tarda joana!!! que bé arribar i poder gaudir del que escrius, ho fas realment b. En alguna ocasió no m'hagués fet res poder traspassar alguna pantalla :)
Ja els tens a tots amb el barnús :DD
Ptons i acaba de passar un bon cap de setmana!

8:10 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Besades, perfums, cremes, aquella gota d'aigua que cau del cabell, lliscant per la pell del coll, fins arrivar...paro, paro, no continuo que sinò escriuré un post aquí.
Magnífic! esgotador només de llegir.
Una abraçada ben forta!

9:16 a. m.  
Blogger Salva Piqueras said...

Un plaer com sempre passar per aquí i llegir-te. Des d'avui em miro els barnussos d'una manera diferent...

1:11 p. m.  
Anonymous barbollaire said...

Somniar-te en el teu somni...
mentre somnies que ets desperta
i viatges per caminois electrònics...

podria dir que també vaig trobar el barnús a casa...
però no és cert...
et vaig seguir de tornada, et vaig veure pujar a l'habitació...
i m'he passat la nit vetllant-te el son... posant-te bé els cabells...

(un relat tant... tant...tant... preciós?, magnific?... gràcies nina per aquest nou obsequi...)
Un petó dolç... ;¬)**

2:17 p. m.  
Blogger Déjà vie said...

els teus relats despresen una sensualitat deliciosa. Sempre m'he preguntat, però, si la d les fotos ets tu...

4:04 p. m.  
Anonymous Pd40 said...

Ens tens a tots buscant barnusos prop del teclat. És genial llegir-te, aconsegueixes que sembli real.

5:48 p. m.  
Blogger alatrencada said...

Quina delícia de post!

Qui és l'afortunat blogesfèric posseïdor del Barnús?

7:22 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ja ho entenc... en tinc 3, però cap és blanc!! El proper ho serà i ja t'explicaré :))

ptons

sabateta

1:41 a. m.  
Blogger Joana said...

Bon dia!
Robertinhos,
Podem desposseitr-nos de tot...menys e la dignitat...no?
Tondo,
Sobretot que no s'arrugui...De totes maneres és una peça per arrugar-se!
uria,
Bentornada de Praga...Espero amb candaletes que ens ho expliquis...
Uribetty,
Vull que et relaxis quan em llegeixis...no que t'estressis...
Salv Piqueras,
El plaer és meu que passis per aquí...
Barbollaire,
Tenir un poeta vetllant els més somnis és tot un meravellós regal!
Déjà vie,
....Ja buscaré unes sabatetes meves..no siguis impacient...
pd40,
Segur que no el tinc a casa teva???
Alatrancada,
bentornada per aquí...Jo també m'ho pregunto...
Sabateta,
...És que els blancs tenen un no sé què...més glamur?? ;)
ES GRATIFICARÀ LA SEVA DEVOLUCIÓ!...del barnús , s'entén.
Passeu un bon diumenge i gràcies a tots i a totes!

2:58 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Pots estar tranquil·la que no m'estresso, tot el contrari. A més si és un plaer llegir-te, no puc estressar-me pas.
Una abraçada!

6:21 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

M'agrada molt com escrius Joana... (fins i tot sento un punt de gelosia).
Sé que el teu barnús no el tinc jo, però també el voldria.

Petonets sincers.

11:39 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

també podem desposseïr-nos de la dignitat, però de moment, no crec que ho haguem fet ;P

12:38 a. m.  
Blogger Tondo Rotondo said...

Podríe subhastar el bernús online... Jjejeje

9:09 a. m.  
Blogger Mon said...

despres del desastre electoral del meu poble, vull que siguis la meva alcaldessa, va porfa,

10:52 a. m.  
Blogger Clint said...

Com que veia que estaves cercant unes sabates...he aprofitat per posar-te deures ;)

petons!

8:26 a. m.  
Blogger Joana said...

Uribetty,
Em deixes tranquil.la...Estudia força!
metamorfosi,
L'enveja sana és aquell punt de desig sà...Tu escrius rebé!
Petó!
Robertinhos,
Mmmmm no sé a mi no m'agradaria...
Tondo,
Sospito i casi tinc la certesa que el barnús ... el tens tu...a portes 3 coments! jajajaj
Mon,
Ja van treien les coses del despatx? Perquè ja estic de camí!
una abraçada!
Clint,
Les sabates ja les tinc a punt. Ara em falta el rutter nou que amb tanta emoció per la red s'ha espatllat!

3:31 a. m.  
Blogger Arare said...

Joana, era teu, el barnús que hi havia al costat del meu pecé? tchts,tchts... despistadotaaaaaaaa!!!

Bravo pel teu relat, guapíssima!

petonets

5:46 a. m.  
Blogger ddriver said...

i jo que porto tota la nit teclejant i res de res,aqui no be ninguna per darrera,avui tinc festa m aniria de conya

7:35 p. m.  
Blogger Candela said...

Ho veus? Ets la millor. Petonets.

2:33 a. m.  
Blogger Joana said...

Arare,
Wapa! Gràcies per treure el cap...Vaig venir, sí...però no vaig veure el " capi"....
Una abraçada!
ddriver,
L'esperança és l'últim que es perd! Bona nit! wapo
Candela,
Per traspassar pantalles o per oblidar-me el barnús allà on vaig???
Bon cap de setmana a tothom!

12:39 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home