Noa

La Noa va tornar a la facultad després d'anys com a cap " d'afers domèstics ". Va criar fills, va cuinar i endreçar. Es va desviure per els qui havia donat la vida. Va preferir no anar tan sovint a la perruqueria i poder comprar aquelles " bambes esportives" de bàsquet, tan cares.

I mica en mica va deixar les seves aspiracions per l'endemà, la seva curiositat aparcada i la seva vida, despenjada.

Llegia de nit quan tothom dormia. Descansava del tràfec diurn i s'esmunyia a les seves novel.les. Gaudia intensament al descobrir nous autors i es deixava emportar per protagonistes masculins que la segrestaven per descobrir altres móns. Sempre tornava. L'endemà era un altre dia, ple de rutines domèstiques i el seu món cada dia esdevenia més petit. Casi no podia respirar, ofegada en un mar d'obligacions i horaris.

La seva pell es va tornar grisa, els seus cabells, eixuts i la mirada ja no li brillava.

No sabria dir si era feliç. Era feliç amb els seus, quan eren feliços i s'entristia quan estaven angoixats.

Era forta i ho soportava. Però necessitava aire fresc per respirar i lletres per rumiar. Necessitava sortir de casa seva per anar a un altre lloc que no fos el mercat, el " super " o l'oficina ruïnosa plena de gent fossilitzada i caps buits.

Volia acabar la carrera de Belles Arts, que havia deixat aparcada quan es va quedar embarassada, a tercer. I va canviar els pinzells i les exposicions per els biberons i els bolquers.

Quan va voler tornar-hi, just acabada la quarantena, va concebre bessonada.

Els anys següents, entre l'anèmia i les nits en vetlla, va quedar amb el cos baldat i el cap ple de llistes de medicaments, pediatres i llets sense lactosa.

Se'n va sortir prou bé.

Es va matricular de quart en un moment que la seva economia li ho permetia. Va agafar excedència, 2 anys sabàtics, i es va guarnir amb uns texans i una camiseta i va entrar a la facultad igual com si comencés primària.

Tenia la ment desperta, el cap, atent i el cos bragat de treballar i córrer tant.

Va ser a meitad del primer trimestre que se'n va adonar i... se'n va sorprendre.

_ Si només és un " iogurin "...

Es va centrar en els apunts, els treballs, les hores a la biblioteca i poques estones al bar... per no coincidir.

Un pessigoleig a la panxa li va recordar el temps que feia que no tenia aquesta sensació.

I va arribar el sopar de Nadal, abans de les vacances.

Es va fer un bany de color als cabells eixuts, es va posar una capa de maquillatge hidratant a la seva pell assedegada i una pinzellada de color als ulls; una faldilla més curta que llarga, botes de mig tacó i un jersei de coll alt.

Només amb dues copes el seu somriure ja contagiava i les ganes de ballar de tots ja era un fet a la " disco " de la cantonada.

...Es van acostar, amb el cor a la gola, una escalfor a flor de pell i la mirada emboirada. Un bes càlid, d'una suavitat amansidora la va sacsejar.

Arraconats en un espai amb poca llum es van descobrir, immersos en el moment, més enllà del soroll eixordador de la música i de les intermitències lluminoses.

La música es va aquietar i el llum es va apagar. Només un tacte de coixins de vellut i els ulls en blanc.

Es van besar tot assaborint anyades diferents. La Noa es va explaiar resseguint un cos musculat, febril i novell. I ell es va embadalir amb el seu, curtit i asserenat, tot llepant-li les primeres línees que la vida li havia dibuixat...