Fins quan...?
Un meme, una esperança...
En Mon em va passar aquests deures i després d'uns dies de disbauxa i aniversaris torno a la normalitat.
Si les paraules " desig" i " sensualitat" es poguessin recrear en un cos, sens dubte jo l'atribuiria al de la Marilyn Monroe.
I parlo del vessant estrictament femení. No parlo des del desig carnal que a molts éssers del sexe masculí els hi pugui despertar.
Parlo com a dona. I em pregunto fins quan seguirem malvaratant diners en dietes, productes i medicaments per enmagrir cossos que encara no han madurat.
Fins quan les firmes de roba continuaran empetitint les talles. Fins quan els dissenyadors...
Fins quan les mares continuaran menjant una fulla d'enciam i una poma per sopar davant dels fills...
Fins quan no obrirem els ulls a una realitat que entre tots anem alimentant.
Agafem models. Molt bé. Quins models ha agafat la nostra societat opulenta?
Els models de l'Àfrica desnutrida. Hem desenvolupat els patrons de la misèria. Hem estat capaços d'enmalaltir per uns cànons estètics que han dut a la mort a milions d'adolescents i no tan adolescents.
Amb els diners públics i privats hem de pagar els costos de la irresponsabilitat, i d'una societat que creu que viu en el benestar. Que creu que amb diners es compra tot però que no compta la quantitat de pèrdues materials i humanes degut a un màrketing equivocat.
Construim una societat feble, cada dia més maquillada i malalta.
Psiquiatres, psicòlegs, xarxes i centres de salut mental treballen en les noves malalties del segle XX i XXI.
Uns diners que es podrien enviar al món anomenat " no desenvolupat", el qual no hauria d'enmirallar-se " al món desenvolupat".
Diners allà on hi ha conflictes bèlics...
Diners per investigació, vacunes...
Diners per medicaments contra la SIDA allà on no arriben ni els preservatius...
Diners que es perden...
Li passo el meme a un jove poeta que m'enlluerna amb els seus versos i que es dedica a experimentar ...en un laboratori ...tota mena de ..." reaccions químiques".
Per tu , Uribetty, si et ve de gust fer-lo.
27 Comments:
gracies per aquest "encarrec" tan ben fet.. m'agradat molt
fantàstic Joana, sense paraules.
tens tota rao i no dire mes pq m'has fet enmudir.
I tant que el vull fer, demà al mig dia o nit m’hi poso.
No dic res més perquè com de costum, m’has deixat sense paraules, i més amb l’últim paràgraf, només dir Gràcies, me’n alegro que els meus versos t’enlluernin.
A propòsit del tema '' les firmes continuaran empetitint les talles'' vaig fer un post amb un tema semblant ( http://pasucat.blogspot.com/2006/11/va-agafar-el-mbil-una-trucada-perduda.html )
Una abraçada i - si ho permets - un petó de bona nit.
Massa diners es perden en coses irracionals. Bon post, Joana!
cantaria "Imagine"...paraules que sonen des dels 60...i continuem amb Iraqs, Afganistans i Bin Ladens
Un post magnific, Joana! (as usual)
Hem aconseguit crear nous vedells d'or (i potser mai millor dit) que ens enceguen i ens ofereixen falses felicitats i plaers...
Mon,
M'agrada que t'hagi agradat " l'encàrrec".
candela,
Bon cap de setmana! ;)
Déjà vie,
Et quedes de pedra...sí!
Uribetty,
Que bé!!!! Segur que serà interessant!
pd40,
Massa massa massa...
Barbollaire,
El pitjor és que hi ha qui s'ho creu i pica l'ham.
Gràcies a tothom!
Bon cap de setmana!
Caram tu! t'ha sortit de dins eh!
Bon capde! petonets!
quantes preguntes Joana, i que poc que se les fan els nostres dirigents...
però això, amiga meva...només ho sap el vent... escolta la resposta dins el vent...
petons i llepades interrogades!
fantàstic post Joana no s'hi pot afegir mes ;)*****
Estic amb tu al 100%
(tinc una sospita i és que els dissenyadors -i no se pq- odien les dones)
Clint,
Sí, tenia una espina clavada...
Gatot,
Massa preguntes i poques respostes.
Al vent....
La cara al vent....
El cor al vent....
El vent del món... ;)
Onix,
M'ha sortit de dins.Gràcies
Oldaric,
Jo crec que és perquè nommés els serveixen de "penjarobes".Trist!
Bon capde a tothom!
EStic amb tu i hoi has expressat de la millor manera! Llàstima que els que s'hoh aurien de llegir tanquen els ulls davant tanta evidència per purs interessos.
Endavant, i felicitats per regalar-nos tots aquests posts.
Una gran abraçada. ,-)
Quantes coses hauríem d'arreglar....molt ben dit. Bon capde!
Has fet tantes preguntes, totes elles amb tant de sentit, i jo només em puc quedar bocabadada pensant si aquesta raça que anomenem "humana" té algun futur.
Un petonàs!!
és difícil no deixar-se sotmetre a la tirania de la imatge. Jo crec que a la majoria de nosaltres ens preocupa el nostre aspecte i que els problemes venen quan el tema se'ns va de les mans i comencem a distorsionar la realitat i les evidències... En fi... aquest tema...
Gràcies jana,
Ja sé que se'n parla molt i que costa molt arreglar-ho.
Euria,
I tant.... de moment disfruta de Praga!
Duschgel,
D'aquí unes quantes generacions veurem què queda!!!
Nimue,
T'entenc. Una cosa és preocupar-se de la imatge pròpia, cuidar-la....però hem arribat a l'obssessió.Aquí és on hem perdut els papers.
Cuidar-se no és cap delicte, però el que fan sí que és delictiu.
L'altre dia em vaig trobar un amic. I estava molt guapo. "Ostres, P. que guapo estàs!"
I ell: "sí, i mira que abans estava gros. Queda lleig dir-ho, però gràcies a una anorèxia que vaig patir, m'he quedat així".
Flipa....
T'ho has currat, Joana!
m´agradaria poder contestar-te ...
salut
Alepsi,
Flipo ... No crec que s'hagi d'arribar fins aquí...però els camins són diferents per tothom!
César,
Gràcies! De veritat!
Mossèn,
Contesta sempre que et vingui de gust... i si no...el silenci també vol dir quelcom!
gràcies!
Mire't aquest Bloc, els cosos de les embarassades son ben sensuals i com diu qui escriu el Bloc no es just que que les models embarassades no siguin reals...no creus???
http://unamesenaquestmon.blogspot.com/2007/05/dones-reals.html
Hola en primer lloc felicitarte per el teu bloc per el que em deixo caure tot soviet,avui mes que comentar el teu post vull comenta el neixement de un nou bloc,que esta a la dispocicio de tots el blocaires, encara esta una mica despullat però aviat s’anira farcint de posts. L’adereça de la nova criatura es:
http://dhistories.bloc.cat/
Moltes Gracias.
STRIPER
Un post maco, que busca canviar el món amb la mirada ingenua d'una persona encara no tacada per l'egoisme.
Jo mateixa,
Et diré més...Potser és quan la dona està més sensual, embarassada!
Striper,
Gràcies. És qüestió d'anar decorant el bloc, doncs...i vestir-lo!
Paseante,
Només podem canviar el món si hi posem el nostre granet de sorra...no?
Una abraçada!
Uixxx...robertinhos , amic meu...
M'encanta " Imagine"...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home