05 de maig 2007

Cap on anem

No anem bé. Ho constatem cada dia. No escriure sobre la realitat diària no vol dir que no ens adonem ni que en passem.
Ho vaig escriure fa temps. Llegeixo els diaris, escolto la ràdio i m'indigno. Escoltar els polítics i veure que treballen poc, en general.Tot llegint al Gatot, fa uns dies, parlava de " Tornar a la normalitat " i em va fer rumiar-hi.Crec que els pilars que sostenen una societat són la Economia, L'Ensenyament i la Sanitat.
Ni un pam de net. Ens en parlen els mitjans de comunicació: Bombolla immobiliària, endeutament familiar, la majoria de gent hipotecada, sous que no es mouen, encariment dels productes bàsics i els no bàsics...
La paraula "estalvi" ha desaparegut del diccionari. La nova generació no sap què és, estalviar. Ja els ve just que es puguin independitzar i, gràcies als pares, que posen la falca quan no arriben.
Amb la L.O.G.S.E l'han vessada. Els alumnes no estan motivats. El fracàs escolar va en augment. Arriben a la universitat sense ganes, amb el promig de nota , justa, fent faltes d'ortografia, sense definir-se per cap carrera. Els Cicles Formatius o Mòduls no estan suficientment valorats ni hi ha l'oferta que s'espera d'una societat que es considera europea.
Ens sobren universitaris amb màsters i mileuristes... i ens manquen professionals amb ofici.
Fa pocs dies en parlava amb un mestre i no em va saber dir on era el problema. Si a la primària, a l'ESO o al Batxillerat . ( Ara fa poc s'ha aprovat que no caldrà repetir curs a BAT si s'aproven la meitat o més de les matèries. És a dir, només hauran de recuperar les suspeses ... Més facilitats per acabar BAT? I de veritat ... Creieu que sense el Zero com a nota, passant de qualsevol manera un curs darrera l'altre... progressaran adequadament? O s'estamparan més aviat?).
Però estava d'acord amb mi, aquest mestre, que a 1r de carrera els alumnes hi arriben molt mancats.
I la Sanitat també trontolla. Per un costat falten metges i infermeres i l'índex de " Burnout" va en augment .
Degut a la Nova llei del medicament hi ha fugues de medicaments a l'estranger perquè els paguen millor que aquí. Costa creure-ho però hi ha un degoteig de medicaments " vitals" que no es troben a les farmàcies. Alguns i només alguns tenen substitut en un genèric.
Hi ha persones que necessiten , per viure, un determinat medicament i de cop s'esgota.
L'altre dia li vaig preguntar a un amic farmacèutic què passava en el cas d'una persona diabètica o asmàtica o epilèptica. Em va explicar el que em temia.
Doncs ha d'anar a Urgències d'un hospital a què li injectin el medicament via intravenosa o subcutània mentre no tenen el medicament en pastilla. Això és un trasbals per la persona afectada, la família, la feina, els estudis ... Angoixant. Hi ha qui depèn d'una pastilleta i els laboratoris prefereixen vendre-la a l'estranger perquè els paguen més. D'acord. La industria farmacèutica és un negoci ... però i els usuaris, clients seus de fa anys ... no són ningú?
Si ens falten els tres pilars de la nostra societat, em pregunto què els espera a les properes generacions, amb quin optimisme poden fer els seus fonaments. Tenim mala peça al teler. Mai millor dit.
Mentrestant la natura, també desballestada, segueix florint abans d'hora i ens ofereix estampes com la que veieu. És a prop de Vidreres ( La Selva ) fa un mes...
Una mica de llum davant aquest fosc panorama.

34 Comments:

Blogger BACCD said...

El problema és que sembla que molta gent es guia per un sol pilar: el benestar de l'economia pròpia. A tota la resta, que els bombin. És clar: on s'ha vist que una societat es pugui mantenir en un sol pilar tan egoïsta i podrit?

Gràcies per aquest tros de natura que ignora totes les barrabassades que fem.

Petons i bon cap de setmana!

10:16 p. m.  
Blogger Uribetty said...

És un gran pet, gran, gran, gran.
No sé si sóc el més indicat per parlar d'aquests tema, però el cert és que el sistema educatiu de l'Estat Espanyol, és un pet ( per dir-ho fi ) el problema rau en la base d'aquests sistema, la primaria. Ara es tol·lera que l'alumne/a suspengui un munt d'assignatures i el nano/a passa de curs, després arriven a ESO i no recorden la meitat de coses de Primaria, i a Batxillerat...sicerament, han estat els únics dos anys on ''he après'' alguna cosa, tot i que a la universitat es passa malament el primer curs ( com dius ). Ja tenia raó un ex-professor de química meu, ''la ESO és una merda, només forma ignorants'' i és cert, es pot aprovar si estudies com un lloro.
La solució al tema del batxillerat no és incloent-hi un curs ''extra'' sinò fent un 3r de Batxillerat, a priori els alumnes evidentment no ho voldràn, però la situació serà bona.
A més, per justificar que el sistema educatiu Espanyol, peta per on pot, només cal mirar Bolonya, a Europa s'aplica el 3+2 i aquí el 4+1.
Una abraçada!

1:52 a. m.  
Blogger República B612 said...

Puff! Ara que visc a BCN i tinc poc temps l'ordinador se'm gira feina veig!! XD Una mica de llum? La gent com ara tu, per exemple. Sóc dels il·lusos que pensen que sempre queden les persones, per sobre de tantes "entitats". No tinc remei, ja ho sé! :)

9:31 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí Duschgel,
Així anem... mig encegats , mig bornis...Potser som massa individualistes? Però quan tenim problemes ... a qui reclamem?
Bona setmana Duschgel!
Uribetty,
És el que jo penso. Tot i que el post l'he fet una mica casolà , tu ho has ampliat perfectament. Gràcies!
B-612,
Em poso sempre vermella, amb els teus comentaris...
Com va el pis?? I la inauguració???
;)
Una abraçada a tots 3!

11:02 a. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

Mun pare es diabètic (descobert en una revisió medica de la feina) i quant es punxava (ara ja nomes pren pastilles) la primera dossi d'insulina la va tenir que anar a buscar a l'Hospital i d'urgències, doncs a la farmàcia no en tenia...com es possible??

Ja no parlo de com tracten al jovent que es vol independitzar, sous de merda, especulació inmobiliaria, per que la resta de la seva vida visquin amb els pares.

Saps Joana?, se m'e van les ganes de tenir fills, que els hi deixaré??, al pas que vaig ni una casa digne tindràn mai i evidentment ni un cèntim d'euro, per que si no el tinc jo ni per pipes!!!!!!

11:11 a. m.  
Blogger Joana said...

Jo mateixa,
Veig que n'ets totalment conscient del panorama que tenim. Però no ens queda més remei que mirar endavant, treballar i educar als fills una mica amb l'estretor econòmica, ja que han viscut en l'abundància i els hem de preparar per el futur. Bastant fosc per cert i mira que sóc de vena optimista!
Bon cap de setmana!

11:15 a. m.  
Blogger Unknown said...

Parles d'ensenyament. Dos apunts:

A.- El departament d'Educació (se suposa d'esquerres) finiquita les Cases d'oficis deixant sense feina a dues centes i pico persones i sense recurs educatiu a centenars de joves i immigrants.

B.- Proves d'accés de CFGM i CFGS (l'antiga FP): 23000 persones inscrites en una via d'entrada a aquests estudis que se suposa és excepcional.

Canviant de tema, gràcies pel teu comentari: m'ha fet il.lusió ;-))

12:55 p. m.  
Blogger Odalric said...

Educació: Ja el nom és intervencionista. Eliminant l'anterior descripció com "Ensenyament" aquest govern ja demostra la seva visió intervencionista i pontificadora. Sense la cultura de l'esforç i el respecte a l'autoritat del mestre, no hi ha res a fer.

Salut: Igual que abans, canvi de nom i visió que es transmet: Intervenció. I de fet, el cas que destaques és prou evident. De forma absolutament intervencionista, l'estat ha rebaixat el preu d'una sèrie de medicaments, els productors dels quals consideren que els perjudica. Si no els surt rentable desenvolupar-los, pq invertir?
Una decisió del govern populista i desastrosa a mig termini. Atenció amb l'industria farmacèutica tan arrelada a Catalunya: se'ls ha bombardejat des de Madrid amb aquest decret... i Catalunya no a badat boca. Es te sensació de traïció i hi hauran conseqüències...

I de l'economia millor ho deixo per un altre dia...

3:56 p. m.  
Blogger Waipu Carolina said...

Joana,
Menos mal que existen personas como tú que seguro siguen luchando por un mundo mejor...tu misma lo dices "LLUM DE DONA"...tu luz y tu ilusión al trasmitir los sentimientos ya es lindo.
Gracias por tus comentarios en Asignatura pendiente, me encantó!
Hasta prontito...un muak

5:17 p. m.  
Blogger Candela said...

Tens tota la rao. Estem perdent el nord. I ja fa massa temps.
Però com reconduir la situació?

11:56 p. m.  
Blogger gatot said...

potser caldrà que algú recordi que per viure en "societat" cal respectar algunes normes.

L'Estat fa deixadesa de les seves obligacions: procurar vivenda i treball dignes als seus ciutadants, l'accés a la cultura i la educació i a l'assistència mèdica;

els governants i els legisladors han permès massa temps l'enriquiment antiètic d'alguns (entitats financeres, especuladors immobiliaris, indústria farmacèutica...) sense ni demanar ni exigir res a canvi (no vull malpensar que hi hagi efectes econòmics colaterals)

i tots, ens quedem veient l'espectacle com si d'un reality show es tractés. Ens deixem envair pels missatges subliminals dels hàbils creadors d'opiniò de dretes (deslocalització d'empreses, la culpa dels inmigrants, les obres socials d'aparador...)

Potser caldrà dir prou. I on? Doncs a cada secció local dels partits polítics, a cada assemblea participativa, a cada votació, a cada mitjà de comunicació....

Perdoneu-me, però... no és sols aquest govern que ho fa malament. Quants anys fa que dura la bombolla immobiliària? Quan fa que bancs i caixes no deixen de batre records de beneficis? Quan fa que la indústria farmacèutica s'enriqueix a costa de la salut de mig món?

12:46 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

mentre els polítics enlloc de política fagin lluita poer aconseguir el poder i omplir-se les seves butxaques sense importar-li el poble que representen...anirem ben donats pel cul

2:03 a. m.  
Blogger euria said...

En principi hi ha gent que cobra per encarregar-se d'això....doncs ja s'ho podrien començar a replantejar. Perquè tota la raó que això no funciona.

Si comparo el que s'estudia ara al que és l'equivalent a BUP, fa riure. Que puguin passar de curs amb més d'una i dues assignatures suspeses, és espantós.

Pel que fa als sous....en som uns quants de mileuristes i encara gràcies que arribem a això....lo just per pagar totes les factures.

I de la sanitat...encara no sé com funciona, n'estan tots bastant cansats.

Nops, no anem bé.

Ptons i bon dilluns!!

2:25 a. m.  
Blogger Clint said...

Tard o d'hora, aìxò ha de canviar és evident perquè no només aquests 3 pilars que tu parles, qualsevol tema que toquis està clar que no s'aguanta...estèticament pot estar bé i sempre n'hi haurà que estaran pitjor, però en el fons, la cosa esta força malament.

2:33 a. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Gràcies per l'ampliació del tema ...
I... no es mereixen! ;)
Odalric,
Gràcies també. És un honor tenir-te per aquí.
Carolina,
Gracias a ti por darnos tu visión y amar este nuestro pequeño país!
Un beso!
Candela,
És complicat però haurem d'implicar-nos-hi tots i totes!
Gatot,
Falten polítiques de tota mena, socials, laborals, econòmiques,educatives, culturals...Ho saps prou bé. Gràcies per tot el que has aportat.
Robertinhos,
D'això se'n diu " Interès personal" no? Porta els pantalons ben cordats! ;)
Euria,
Doncs ara el panoram és aquest....No vull imaginar-me'l d'aquí a 10-20 anys? No sé ...com no hi hagi un gir!
Clint,
Ja sé que n'hi ha molts i molts de pilars, però aquests són bàsics per una societat que es considera madura, lliure i intel.ligent...i veig que no anem per aquí, almenys de moment!
Que tingueu una bona setmana!!

7:56 a. m.  
Blogger mossèn said...

estem fotuts !!!
AMEN

11:26 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Intenten maquillar les estadístiques pq no surti tant fracàs escolar, per això baixen el llistó. De totes formes és un problema molt complex, la forma d'estudiar que teníem nosaltres també s'hauria de modificar per adaptar-ho a la realitat global. No és gens fàcil.

4:51 p. m.  
Blogger Joana said...

mossèn,
ni amb alguna pregària ens en sortirem!
pd40,
És complexe però algú ha de vetllar perquè les coses rutllin.Uns fent política, els altres , treballant, altres han de passar els comptes....I la veritat sembla " un campi qui pugui".
Bona setmana!!

2:24 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Un bany de (trista) realitat també ens cal, sovint, oi Joana?

3:11 p. m.  
Blogger Joana said...

Veí,
Serà perquè toquem de peus a terra...Encara que sovint ens encanta volar!
Una abraçada!

3:14 p. m.  
Blogger onix said...

De fet jo que soc pessimista de mena, veure que hi ha gent com Tu (vosaltres) per que sembla que estem tots d'acord en que tens tota la raó potser em dona una mica de "llum" a pensar que no esta tot perdut ;)**

5:54 p. m.  
Blogger Oriol said...

El desànim s'apodera de les nostres vides. Per exemple, l'absentisme que es proclama hi haurà a les eleccions mostra el desconfiament que hi ha amb els governants i a la possibilitat que hi busquin solucions.
Discrepo un pèl amb tu, per mi, l'únic pilar és la salut, els demés són reforços estructurals, però si la salut és estable, la resta és millorable, evidentment, amb els mínims coberts, (pagar hipoteca, menjar, anar a escola, algunes vacances, etc..)
En quant a l'ensenyament, és patètic i lamentable però el principi de l'ensenyament és l'educació i aquí cal que ens mirem l'ombligo.

Per cert,saps quin cereal o planta és el de la foto, l'altre dia ho parlavem amb la costella perquè és curiós aquest color groc que té. També pateixes les cues del desdoblament de la carretera?

Petons

10:17 p. m.  
Blogger Cèsar Llamborda said...

Quants dels nostres polítics aprovarien la prova d'accés a Cícles formatius de grau superior?

Molts, segur, però no tots...

4:30 a. m.  
Blogger Cèsar Llamborda said...

Quants dels nostres polítics aprovarien la prova d'accés a Cícles formatius de grau superior?

Molts, segur, però no tots...

4:30 a. m.  
Blogger Unknown said...

Avui dia gairebé no tenim models positius globals a nivell mundial més enllà de l'esport.

Però sempre ens quedarà n'Ernesto Guevara "Che".

7:15 a. m.  
Blogger rhanya2 said...

Fa dies que vaig llegir el teu post, però a risc de ser titllada de frívola, reconec que em fa una tristesa molt gran entrar en aquests temes. Se m'ha exhaurit l'energia amb que vaig entrar-hi als anys 80... ja no em crec res ni a ningú. Per això, per primera vegada a la meva vida, aquest cop no votaré. Prou, s'ha acabat. Fini!! A la porra!

La foto, preciosa, Joana. També tenia ganes de dir-ho.

Una abraçada, guapa.

7:17 a. m.  
Blogger Mon said...

tens tota la raó no anem be, però cal que ens esforçem ja que els altres no ho fan, ningú es mulla per ningú, son egoistes de mena,
aqui cal donar les gracies per abocar-nos a tot aixó?

7:27 a. m.  
Blogger Joana said...

Onix,
Si penses que tot està perdut no tindria cap sentit continuar lluitant. Jo sóc de les que pensen que la implicació comença a casa, al barri, a l'escola... però quan veig que els de " dalt" s'hi apoltronen, m'entra el desànim ( com bé diu l'Oriol). Gràcies!
Oriol,
En política el caos està servit. Hi ha uns " quants" que es desviuen pel poder i la majoria en passen ( de fet com menys s'impliqui el poble més via lliure tindràn per fer i desfer).
L'únic pilar , Oriol,ets "tu mateix".La persona com individualitat sostingut en les pilars. D'acord que el valor més preuat és la salut, però aquesta també es sosté gràcies a les polítiques de prevenció de la salut i a polítiques econòmiques que permeten tenir cobertes les necessitats mínimes: accés a l'educació(escola...) a la vivenda i a arribar a final de mes.
tenir salut tampoc és gratuït :)
No , Oriol, ...no faig cues des de fa temps. Em perdo per carreteres comarcals per gaudir del paisatge.
El meu pare diu que aquests camps grocs són de naps pel bestiar ( els no comestibles per nosaltres):)
Gràcies.
César,
Seria interessant fer-los la prova... no?
Tondo,
Per sort!ens quedarà...
Violette,
No seràs titllada de res, i menys a casa meva!
Jo ahir vaig veure els primers cartells a la meva ciutat i...em vaig deprimir!
Gràcies a tots i a totes.
Jo proposaria anar d'excursió...seria molt més interessant. Almenys tindríem un destí...Fer un dinar al camp!!!!

7:37 a. m.  
Blogger Mon said...

Joana! que no ha desaparegut! jo el veig.. (ejem, ejem) t'he deixat un petit encarrec en el meu ultim post..

9:21 a. m.  
Blogger Joana said...

Ai! Mon,
Que estava fent el cafè...sense res més...no malpensis!
I no t'he vist.Perdona!
;)
A tot arreu hi ha algú que li podem donar les gràcies...per com ho fan... de malament!
Un petó!

9:25 a. m.  
Anonymous Anònim said...

totalment d'acord. trist. sobretot el tema LOGSE

1:51 p. m.  
Blogger Joana said...

Esteve,
És trist i amb la LOGSE ja s'està passant la factura...

2:34 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Sóc mestra i malalta de fibromiàlgia.
La primera característica fa que m'escandalitzi cada vegada que veig com els qui decideixen com ha de ser el sistema educatiu, la pifien cada vegada més. I ho addueixo al fet que fa massa temps que van deixar les aules o no les han trepitjat mai. Si no, no s'entén.
Com a fibromiàlgica, visc la indignació d'haver d'anar a urgències -on ja és com casa meva- cada vegada que em contracturo (que últimament és cada 15 dies) perquè em punxin l'antiinflamatori. O això, o paga perquè t'ho faci algú a casa.

I, amb tot, segueixo sent una il·lusa empedernida: encara crec que educant a generacions futures, podrem canviar les coses.

1:55 a. m.  
Blogger Joana said...

Mafalda,
Benvinguda! Potser és l'únic que ens queda: Ser il.lusos i seguir educant a les generacions venideres . O això o anar-nos-en a viure a la muntanya!!! perquè el sistema no s'aguanta!
Cuida't molt!
Una abraçada!

7:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home