14 de maig 2007

GRÀCIES!!!!!!!


Estimats blocaires:

Estic emocionada... Sembla que va ser ahir que ens vam conèixer però han passat uns quants dies. Mica en mica uns i altres hem gestat un " espai virtual" a les nostres vides. Compartim una dèria comuna - El Bloc - i d'altres... no ens enganyem.

Somnriure mentre llegeixes un post, emocionar-te, identificar-te, discrepar-ne, ensalivar... fins i tot enrojolar-nos són sensacions habituals quan ens llegim.

Estic meravellada del gran " respecte" que encapçala cada comentari, hi estem o no d'acord, de la manera com " educadament" ens comuniquem i del " nivell" que es desprèn de la majoria dels " posts".

Després d'un any es pot fer balanç. Quan vaig començar el bloc n'havia llegit uns quants i no sabia si tindria " temes" per comentar. Veig que són inesgotales.

Reconec, molt sincerament, que és un espai d'esbarjo, per a mi. He après i me n'he adonat, també, que em falta molt per aprendre. Aquest 2n any vull aprendre a posar música, videos i baners a la dreta del bloc.

Tot i que considero que el tret més particular és el que escribim , cada paraula i la sensació que ens provoca al llegir-la ...

Com ja veieu el meu bloc no és un diari personal. No parlo del dia a dia. El dia a dia ja el visc. Al bloc deixo anar guspires viscudes, per viure, somiades, barrejades d'emocions, sentiments i sensacions.

Vull que el resultat traspassi la pantalla i us arribi i us acaroni. Que per uns instants els cos es sacsegi. En definitiva que sentiu, que us toqui. Això, sempre no és possible. Es necessita energia per a fer-vos-ho arribar i a vegades vaig amb " la reserva".

Fa poc he acabat de llegir " Una dona difícil" d'en John Irving ( maig 99 ), Ed, Tusquets. No us en faré una crítica. Només he recollit uns paràgrafs per dir-vos com m'hi identifico a l'hora de transmetre allò que vull, mentre escric.

.... Parlant de la relació entre observació i imaginació... "... S'ha d'imaginar un bon relat i llavors procurar que els detalls semblin reals. A l'hora d'aconseguir que els detalls semblin reals, serveix d'ajuda que alguns ho siguin" ... "¿ Què importa que un detall sigui real o imaginari? El que importa és que el detall sembli real i que sigui, sens dubte, el millor detall per les circumnstàncies relatades..."

Ho diu la protagonista ( Ruth ) en un moment de la novel.la. Ella és escriptora i respon al per què de l'èxit de les seves novel.les davant d'un públic que mostra més interès per conèixer a la persona que a l'escriptora.

UN PETÓ ( cadascú allà on el vulgui...)

27 Comments:

Blogger Té la mà Maria said...

si tens un moment:

http://telamamaria.blogspot.com

irreverent, iconoclasta, ecléctic i llibertari

gràcies

salut i república

8:36 a. m.  
Blogger violette said...

Bravo! M'has tocat... A més, ahir vaig gravar aquesta peli que feien a TV3 (Kim Basinger és Ruth) i me la reservo per un dia rúfol al costat d'una capseta de xocolates com les de la foto... Vaig llegir aquesta novel·la (que em va xiflar) fa ja uns quants anys i de tant en tant la recordo... sobretot darrerament... un dia ja t'explicaré (secretitos en la oreja es cosa de vieja...)

Una abraçada, Joana!

9:59 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Bé, noieta; quan aprenguis això de les bananes, ens ho expliques. ;-)

PS Jo també la vaig llegir, La Dona difícil (no em diràs que t'hi sents representada?) i, sí, recordo que em va agradar; sense encandilar-me; però. Sobretot el rerafons un pèl cínic de l'autor.

10:11 a. m.  
Blogger Déjà vie said...

m'ha encantat akst post. Em sento identificada pq el meu blog tp es un diari tot i q sempre cauen coses personals, pasades, presents o futures i tb vull trasmetre el q tu dius. Ara j estic segura q ho fas en cada post!

12:07 p. m.  
Blogger Joana said...

té la mà maria,
Un altre tarragoní! Ja veig que la terra és fèrtil!
Passaré!
Violette,
sí ahir la feien...Em vaig adormir al sofà...És molt millor el llibre...Té un no sé què...no?Explica, explica!!
Veí,
De fet jo no m'identifico amb la Ruth, però a tu sí amb el seu marit!!!:)
Déjà vie,
D'aquí deu venir aquest bonic nom pel teu bloc!
Bona nit a tothom!

1:53 p. m.  
Blogger Jo Mateixa said...

Aix preciosa que m'has emocionat i tot eh!!!!!

Es una gran familia la del mon blocaire i jo que fa relativament poc que hi soc m'hi sento tant a gust.

Despres de plantejar-m'he abandonar el Bloc durant un temps degut a les males situacions familiars pasades fa res, no vaig tenir prou valor per deixar d'escriure i principalment de llegir-vos a totes i tots.

Guapaaaaaaaaaaa, un petonas inmens!!!!!!!!

2:00 p. m.  
Blogger onix said...

Gràcies a tu per ser-hi i compartir escrits com aquest d'avui ,tan deliciós una abraçada Joana

8:36 p. m.  
Blogger mossèn said...

ja m´heu posat neguitos de bon matí !!! quan dius : un petó allà on vulgueu ... no se m´acut cap altre lloc que a la mà !!! vinga, segueix endavant amb el bloc i meravelle´ns cada dia amb algo nou.salut

10:18 p. m.  
Anonymous barbollaire said...

Recullo el petó
com la llum
que ens arriba
de les teves paraules...

Sentiment estenent-se
amb dolçor
entre la fredor binaria
de lletres sense traç.

Picades d'ull
a una vida que ens envolta,
plena de colors per descobrir.

Amb el teu permís... un petó dolç, dolç. Moltes gràcies per ser-hi i deixar que ho compartim amb tu ;¬)*

12:01 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

mmmmmmmmmmmmmm


xocol·lataaaaaaaaaaaaaaaaaaa

mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm

com deia al Clint, m'esteu matant!!!!

12:02 a. m.  
Blogger B-612 said...

Gràcies a tu!! I et torno els petons (allà on els vulguis).

3:54 a. m.  
Blogger Joana said...

Jo mateixa,
Una gran família tal com va escriure la Violette en un magnífic post " Blogueville"...
Una abraçada wapa!
Onix,
Un cop més t'he de dir que el teu bloc em fa enveja sana!!! jajaj
Mossèn,
No portaràs pas sotana???
Barbollaire,
No em mereixo aquests versos tan dolços...m'emociono! Que sóc de llàgrima fàcil!
Un petó dolç per tu!
Robertinhos,
La xocolata endolceix... no mata!
B-612,
Gràcies a tu! Tot bé a Bcn??? Ja explicaràs...

12:54 p. m.  
Blogger Gatot said...

si el blog viu de detalls... tens corda per molts de posts!

petons i llepades, no tan detallistes com voldria!

1:25 p. m.  
Blogger euria said...

Joana q ens faràs emocionar :) Doncs si que això és un petit món, no ho pensava. I vas llegint els que ara ja són de sempre i descobrint d'altres que són ben divertits. Vaja, petites obres d'art i la teva n'és una. Una abraçada.

2:36 p. m.  
Anonymous Pd40 said...

Fent aquest post dius que no és un diari personal? I tant que ho és, i que duri!
:)***

2:38 p. m.  
Blogger Toy folloso said...

Tú, que també ens fas enrajolar a nosaltres, algun cop.
M´han agradat molts dels aspectes que li veus al bloc; t´ho agafes be, sembla.
Es que les rialles que provoquen certs comentaris no tenen preu.

6:15 p. m.  
Blogger Clint said...

Molt bonic, com sempre...deu ser aquesta dolçor de la xocolata que despren el teu bloc que ens té aquí guaitant a veure que ens expliques.

N'agafo un i t'en deixo també..de petons!

11:34 p. m.  
Blogger nimue said...

gràcies a tu! per les paraules, per la xocolara i per tot! :)

11:45 p. m.  
Blogger Duschgel said...

Joana, el Gatot descriu el teu bloc als enllaços del seu com "Paraules com sentiments" i té tota la raó del món. Tens una sensibilitat especial i la saps transmetre. Encara que de vegades vagis amb la reserva, com dius, traspasses la pantalla, no en tinguis cap dubte.

Un petonàs!

7:15 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Pots estar ben tranquila que els relats aconsegueixen - com a mínim a mi - tocar.
Per cert! Si descobreixes com postejar videos, ja m'ho diràs i m'ensenyes!
Una abraçada!

11:03 a. m.  
Blogger Joana said...

Gatot,
El bloc viu perquè rep els vostres detalls, també.
gràcies!!
Euria,
Les obres d'art, als museus. De veritat que són petits projectes i il.lusions.Una abraçada!
pd40,
No, no,... si posés l'agenda diària no acabaria mai!!!
Toy folloso,
M'ho passo bé...com la majoria no?
Clint,
És casa teva. Agafa, agafa...el que vulguis ;)
Nimue,
I a tu, per venir!
Uribetty,
Touché!!!
Ara faré una selecció de professorat per tot el que em queda per aprendre... i després ... t'ho ensenyaré! ;)

1:08 p. m.  
Blogger Alepsi said...

Per suposat que aprendràs molt, aquest segon any! I el tercer, i el quart! Però... saps què és el més important? Que els altres també aprendrem de tu. És lo maco dels blocs, que escrivim i deixem petjada, i llegim i ens la deixen.

3:13 a. m.  
Blogger Joana said...

Sí Alepsi...i amb profes com tu...qui no aprèn??'
gràcies !! gracies!

8:25 a. m.  
Blogger Metamorfosi said...

No fa gaire que et conec, però et felicito de tot cor pel primer aniversari del teu blog.
Els posts que he llegit traspuen molta sensibilitat i dolcesa.

Petons i abraçades de les més dolces!

1:33 p. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies metamorfosi,
Jo tampoc a tu...però confio que ens continuarem llegint!
Un petó!

1:37 p. m.  
Blogger Joan said...

estic d'acord amb tu que això dels blocs té una part de màgic... ho dic perquè malgrat tot el negatiu que es pot dir de la xarxa, també hi ha coses xules com l'ambient blocaire!
salutacions

6:06 a. m.  
Blogger Joana said...

Gràcies Joan,
I gent xula com vosaltres!
Un petó per tu i la Carolina!

10:09 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home