GRÀCIES!!!!!!!

Estimats blocaires:

Estic emocionada... Sembla que va ser ahir que ens vam conèixer però han passat uns quants dies. Mica en mica uns i altres hem gestat un " espai virtual" a les nostres vides. Compartim una dèria comuna - El Bloc - i d'altres... no ens enganyem.

Somnriure mentre llegeixes un post, emocionar-te, identificar-te, discrepar-ne, ensalivar... fins i tot enrojolar-nos són sensacions habituals quan ens llegim.

Estic meravellada del gran " respecte" que encapçala cada comentari, hi estem o no d'acord, de la manera com " educadament" ens comuniquem i del " nivell" que es desprèn de la majoria dels " posts".

Després d'un any es pot fer balanç. Quan vaig començar el bloc n'havia llegit uns quants i no sabia si tindria " temes" per comentar. Veig que són inesgotales.

Reconec, molt sincerament, que és un espai d'esbarjo, per a mi. He après i me n'he adonat, també, que em falta molt per aprendre. Aquest 2n any vull aprendre a posar música, videos i baners a la dreta del bloc.

Tot i que considero que el tret més particular és el que escribim , cada paraula i la sensació que ens provoca al llegir-la ...

Com ja veieu el meu bloc no és un diari personal. No parlo del dia a dia. El dia a dia ja el visc. Al bloc deixo anar guspires viscudes, per viure, somiades, barrejades d'emocions, sentiments i sensacions.

Vull que el resultat traspassi la pantalla i us arribi i us acaroni. Que per uns instants els cos es sacsegi. En definitiva que sentiu, que us toqui. Això, sempre no és possible. Es necessita energia per a fer-vos-ho arribar i a vegades vaig amb " la reserva".

Fa poc he acabat de llegir " Una dona difícil" d'en John Irving ( maig 99 ), Ed, Tusquets. No us en faré una crítica. Només he recollit uns paràgrafs per dir-vos com m'hi identifico a l'hora de transmetre allò que vull, mentre escric.

.... Parlant de la relació entre observació i imaginació... "... S'ha d'imaginar un bon relat i llavors procurar que els detalls semblin reals. A l'hora d'aconseguir que els detalls semblin reals, serveix d'ajuda que alguns ho siguin" ... "¿ Què importa que un detall sigui real o imaginari? El que importa és que el detall sembli real i que sigui, sens dubte, el millor detall per les circumnstàncies relatades..."

Ho diu la protagonista ( Ruth ) en un moment de la novel.la. Ella és escriptora i respon al per què de l'èxit de les seves novel.les davant d'un públic que mostra més interès per conèixer a la persona que a l'escriptora.

UN PETÓ ( cadascú allà on el vulgui...)