Ashes

_ Déu meu! No vull tornar-hi...

_ No m'hi portis. Jura'm que no m'hi portaràs...

_ Acabaré més boja del que estic...

_ Per què el meu home m'hi va tancar?

( Ell en veu baixa... No, no, no... va ser la meva dona... )

_ No puc tornar-t'hi... No puc...

_ La meva vida no té cap sentit sense tu...

_ No puc tornar-t'hi. Visc aturmentat des que no ens veim.

_ Anem-nos-en lluny. Comencem una vida junts tal com vam planejar.

Tot va començar una nit de cap d'Any. Ella treballava en un cabaret de la ciutat de la llum. Una noia pèlroja amb un cos de vertigen. Un ulls com guspires i unes dents blanques i ben posades.

Ell, la seva muller i una parella amiga havien anat a passar el cap d'Any a París.

Després de sopar van treure entrades pel cabaret. Asseguts en una taula rodona amb una làmpada petita de color vermell, en un angle de la sala, ell es va encegar d'ella. Ella se'n va enamorar.

Va fer els possibles per allargar l'estada a París. Excuses de feina, de negocis, de compromisos, a la seva dona i als amics...

Es van trobar en unes golfes del Barri Llatí on ella vivia.

Ella tenia uns estalvis, ell disposava d'un fort capital. Era directiu d'una empresa de cosmètics.

Van quedar per trobar-se a l'aeroport d'Hamburg via Roma tres setmanes després.

Un seguit de malastrugances va fer que a ella la tanquessin en un frenopàtic amb el diagnòstic d'esquizofrènia.

Però ell l'estimava de veritat i no va parar de moure fils i contactes, sense èxit. La seva dona era jutgesa i ho havia lligat bé.

Vivien aturmentats. Assedegats de carícies, d'amor sincer. Ell la visitava sovint tot i la vigilància a la que estava sotmesa.

Va planejar endur-se-la.

Després d'una passejada pels jardins del frenopàtic i de subornar als vigilants, metges i demés personal... es van escapar.

Es van estimar a " Le Bois de Bologne " una nit plena d'estels sota el cel de París...

I ara la desesperació, la solitud, La incomprensió, les lleis... els errors... els esporuguien.

_ Errors ?

_ És un error estimar?

_ Estimar algú que les lleis diuen que no has d'estimar?

_ No hi ha ningú amb el dret d'imposar l'objecte de l'estimació, ningú!

La història es repetia.

Tornarien a començar!

Una nova proposta de Relats conjunts