25 de març 2007

Paraules en silenci



He obert els ulls envoltada d'una translúcida boirina.
He descobert uns ulls fitant-me...
He fet per incorporar-me...

_ Shsssssst....
_ Així estàs molt maca!

He mirat al voltant... El lloc m'era desconegut.
Una barreja d'incertesa i desconcert...
He tancat els ulls i m'he esmunyit al balancí d'uns braços de pell tèbia.
No he tornat a obrir-los...
M'he quedat arraulida, mig endormiscada, assaborint el moment de vigília.
No he desclòs el llavis...



" Si és un somni ja em despertaré...
Si és real ja me n'adonaré...!

Ara no...

Ara és el moment d'absorvir tot allò que es desprèn del fregadís del meu cos amb un altre cos, de la meva pell amb una altra pell...
Amb els ulls clucs... per no trencar l'encanteri del moment.
Només allargar-lo...
Instants en què la ment resta silenciosa i el cos, atent...
El meu cos oferint-se i tu gaudint-lo, en silenci... per no despertar-me...

Avui, però, hi he volgut posar paraules...


28 Comments:

Blogger B-612 said...

Les millors paraules (com avui les teves, MOLT BO) surten d'haver guardat silenci quan calia... Qui controla el silenci és que sap com dir les coses! :)

6:01 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

a vegades no hi ha quelcom més bell que un silenci

6:57 a. m.  
Blogger Uribetty said...

Molt bonic, ''encanteri del moment'' aquesta part trobo que explica totalment el post.
Una abrçada!

11:32 a. m.  
Blogger Déjà vie said...

q maco noia! m'ha agradat molt llegir-ho. Realment akest ptits moments son el q hem d gaudir al maxim.

12:28 p. m.  
Blogger euria said...

Fantàstic....m'he quedat sense paraules! És perfecte saber disfrutar d'aquests moments.

1:28 p. m.  
Blogger Joana said...

B-612,
Només hem de saber escoltar-lo per després redefinir-lo.
robertinhos,
Un plaer poder contemplar-lo, tabé!
Uribetty,
Quan ens encantem normalment no parlem... i si ho diu un poeta..
dejà vie,
La suma de petits moments fan que el resultat siui més gran.
Tens tota la raó, a gaudir-los!Euria,
Jo he posat paraules al silenci, tu silenci a les paraules.
Gràcies1
Bona setmana a tothom!

3:10 p. m.  
Anonymous Pd40 said...

Què maco, Joana. Hi has posat paraules i t'ha quedat molt bé :)

3:32 p. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Si. El silenci de dos cossos (nus o no) un al costat de l'altre, només assaborint-ne l'essència mútua. El plaer dels petits moments.

4:24 p. m.  
Blogger onix said...

amb aquestes paraules has banyat d'or el silenci ;)**

8:07 p. m.  
Blogger Toy folloso said...

Despertar sota les exigències del guió d´aquesta película que tot just comença: "Primavera".

11:11 p. m.  
Blogger nimue said...

que bé, sí, sí... millor no obrir els ulls... :)

11:26 p. m.  
Blogger Alepsi said...

Ains... què maco, Joana... jo també vull gaudir d'aquest encanteri...

2:35 a. m.  
Blogger Clint said...

Caram tu, despertar així és el que es necessita i no amb el cony de despertador!

Molt bonic, fa ganes de tornar a ficar-se entre llençols i tancar els ull a veure-les venir...

2:48 a. m.  
Blogger Candela said...

jo també m'apunto! mmmmmm

5:59 a. m.  
Blogger Gatot said...

Absorvir sensacions... amb la ment silenciosa i el cos atent.


Quina expresió tant ben trobada!


petons i llepades sensorials i silencioses!

6:11 a. m.  
Blogger Joana said...

pd40,
A vegades costa posar paraules allà on no n'hi ha!
Veí,
Assaborint essències és mmmmmmm....en silenci!
Onix,
sovint el silenci es paga car. Hi ha tant soroll a tot arreu que una mica de calma s'agraeix!
Toy folloso,
A veure que ens portarà l'estiu! Tot just comencem...
Nimue,
Tens raó , amb els ulls tancats també hi veiem! Sorprenent, no?
Alepsi,
Hi ha encanteris matadors! ;)
Candela,
Tu t'apuntes a tot arreu i ens apuntes eh? ;)
Clint,
la llàstima és que els dies feiners el despertador ens trenca els somnis!
Gatot,
No l'he buscada, l'expressió, m'ha sortit de dins ;)
Gràcies a tots/ totes!

9:03 a. m.  
Blogger the silver blue sea said...

"Me gustas cuando callas porque estás como ausente, y me oyes desde lejos y mi voz no te toca.//... déjame que me calle con el silencio tuyo.//Déjame que te hable también con tu silencio..." (Núm. 15, Veinte poemas de amor, Pablo Neruda).

Després d'això no es pot pas dir res més, només callar, aturar el temps, i sentir... Dues ments que cultiven la passió des del silenci són com aquest poema, quelcom sublim. Hi ha silencis que voldriem evitar des del primer instant i d'altres que desitjariem inoblidables i infinits. En tot cas ens cal no témer el silenci i veure'l més que com l'absència de comunicació, com un ple i no pas un buit, com el diàleg còmplice més intens que mai podrem mantenir. Un altre cop, has tocat un tema cabdal en la meva particular percepció del món. Un petó i bona setmana Joana!

10:32 a. m.  
Blogger Oriol said...

<..............> (per segons que dir, a vegades, millor no dir res, per tant no comento, una abraçada).

1:48 p. m.  
Blogger Joana said...

The silver blue sea,
A vegades no tothom entén el silenci de la mateixa manera. Veig que en aquest cas tu , sí. Gràcies!
Oriol,
Doncs a gaudir del silenci, Uri!

7:52 a. m.  
Blogger Mon said...

Joana es molt bonic el que has escrit

9:24 a. m.  
Blogger l'home de la musica said...

Aix... aquests moments tant càlids... que no vols que passin mai...

8:42 a. m.  
Blogger A3 said...

Joana, és un plaer llegir-te. El teu escrit sobre el silenci em fa venir a la memòria una frase de Robert Frost: "La felicitat compensa en intensitat allò que no té de perdurable". Gaudir d'aquests moments és un regal.

Per cert, és probable que augmentin les visites al teu blog, perquè a tots els futurs alumnes interessats en la segona edició del curs els convido a visitar-te! Així podran veure el què poden arribar a fer :-)ENHORABONA

9:04 a. m.  
Anonymous Marta Morera said...

Joana, l'A3 sóc jo, la Marta! He volgut fer una prova amb un altre blog de Blogger que vaig fer servir per fer proves...

Res, que no volia quedar sense identificar!

Un petó!

Marta

9:11 a. m.  
Blogger Joana said...

Mon,
I la teva frase també. Gràcies!
homemusic,
Aix... aquests moments! Si s'allarguessin!
Marta,
Moltes gràcies per llegir-me , però crec que hi ha molts blocs molt millors per recomenar. Es tracta de gustos i per sort podem elegir.
I què dir del silenci. Potser només escoltar-lo!
:) Fins aviat! Espero llegir-te jo a tu!

11:19 a. m.  
Blogger violette said...

Quin gust de relat, Joana!!

1:04 p. m.  
Blogger Joana said...

Violette,
Gràcies!
Un plaer que em llegeixis!

1:37 p. m.  
Blogger el paseante said...

El millor amor, el millor sexe, és aquell que es troba en obrir els ulls a mig dormir. No t'ho esperes i el tens allí, a tocar dels dits.

4:52 p. m.  
Blogger Joana said...

El que palpes, el que olores, el que et posa la pell de gallina... tens raó paseante. A tocar dels dits! ;)

6:48 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home