La tornada

He buidat la maleta. He tret la roba i les sabates, les planxes pel cabell, les potingues per la cara, els texans, la caçadora de dia, la jaqueta i el fulard de nit, uns collars i unes arrecades de fantasia...

Miro la maleta tancada, en un racó de la meva cambra. La veig plena . Tardarà uns dies a buidar-se; Assaboriré el que me n'he endut fins que es dilueixi en la memòria del temps, fins que la torni a agafar, per uns dies, per unes quantes hores... i amb il.lusió torni a fer l'escapada, vital per l'ànima i per el cos.

Els records i les vivències pesen per allò que tenen de durs o de fràgils, de lleugers o volàtils.

La vida té aquesta dualitat. Moments feixucs i moments alliberadors.

L'equilibri emocional sovint ens aclapara. Costa trobar la mida justa, costa dosificar-nos. No sempre el cap i el cor van junts. I malgrat això continuem siguent nosaltres i continuem vivint...

Ens alimentem d'estones acariciables, gairabé no palpables però denses en contingut, perquè vibrem amb elles, sense deixar de mostrar-nos, despullats i sense filtres.

Torno carregada d'abraçades, de llargues converses represes, de mirades còmplices i conegudes i de mirades noves i sense història ... Una nit de teatre, sopars compartits, racons nous, bombons i llibres i un passeig pel cas antic... Un cafè a mitja tarda i estones per badar mentre el sol es ponia i deixava la ciutat a mitja llum...

Barcelona de nit és com Girona de dia. Bull !!

I per uns dies jo també he estat més efervescent, més volàtil... amb els peus empresonats... perquè , això sí, m'he posat les sabates de tacó i les ulleres Gucci!