18 de març 2007

La tornada

He buidat la maleta. He tret la roba i les sabates, les planxes pel cabell, les potingues per la cara, els texans, la caçadora de dia, la jaqueta i el fulard de nit, uns collars i unes arrecades de fantasia...


Miro la maleta tancada, en un racó de la meva cambra. La veig plena . Tardarà uns dies a buidar-se; Assaboriré el que me n'he endut fins que es dilueixi en la memòria del temps, fins que la torni a agafar, per uns dies, per unes quantes hores... i amb il.lusió torni a fer l'escapada, vital per l'ànima i per el cos.
Els records i les vivències pesen per allò que tenen de durs o de fràgils, de lleugers o volàtils.
La vida té aquesta dualitat. Moments feixucs i moments alliberadors.
L'equilibri emocional sovint ens aclapara. Costa trobar la mida justa, costa dosificar-nos. No sempre el cap i el cor van junts. I malgrat això continuem siguent nosaltres i continuem vivint...
Ens alimentem d'estones acariciables, gairabé no palpables però denses en contingut, perquè vibrem amb elles, sense deixar de mostrar-nos, despullats i sense filtres.
Torno carregada d'abraçades, de llargues converses represes, de mirades còmplices i conegudes i de mirades noves i sense història ... Una nit de teatre, sopars compartits, racons nous, bombons i llibres i un passeig pel cas antic... Un cafè a mitja tarda i estones per badar mentre el sol es ponia i deixava la ciutat a mitja llum...
Barcelona de nit és com Girona de dia. Bull !!
I per uns dies jo també he estat més efervescent, més volàtil... amb els peus empresonats... perquè , això sí, m'he posat les sabates de tacó i les ulleres Gucci!

22 Comments:

Blogger Tondo Rotondo said...

És xulo poder acostar-se a barcelona sense presses, amb calma i amb temps... sempre que ho he fet he descobert racons i persones interessants.

Salut!

4:12 p. m.  
Blogger B-612 said...

"L'equilibri emocional sovint ens aclapara. Costa trobar la mida justa, costa dosificar-nos. No sempre el cap i el cor van junts. I malgrat això continuem siguent nosaltres i continuem vivint..." Totalment d'acord. Un vestit fet a mida! Ben retornada! :)

4:26 p. m.  
Blogger Toy folloso said...

Si vas viure allà i coneixes gent es un cas diferent; jo hi vaig a passar tres dies i no se com m´ho espavil-ho pero al vespre ja torno a ser aquí. Potser sigui per el menjar.
¿I el restaurant nou?

6:43 p. m.  
Blogger euria said...

Així aquesta escapada a provat molt!! Allargar just el que ha quedat dins la maleta fins el moment de tornar-hi i omplir-la al doble de nou. Bon dia!

3:53 a. m.  
Blogger Joan said...

però la gràcia de viure en un lloc com Girona és que tornes a un lloc acollidor i encantador

4:50 a. m.  
Anonymous pd40 said...

La part antiga és un bon lloc per passejar i deixar volar la imaginació. Igual que a Girona, clar :)

5:09 a. m.  
Blogger Robertinhos said...

ai Joana, ulleres per dissimular els vicis nocturns, el tabac, l'alcohol i el sexe nocturns...desconeixia aquesta faceta fashion victim d'ulleres Gucci.

Jo sóc com tu, visc a prop de Barcelona, per gaudir de l'esclat d'acció quan vulgui, i escapar-me i relaxar-me quan vulgui. No sóc urbanita i els carrers més estrets de Barcelona m'agobiarien una mica de viure tot l'any

8:11 a. m.  
Blogger Candela said...

Molt bé Joana!!! i bens plena d'abraçades! genial!

9:58 a. m.  
Blogger El veí de dalt said...

Potser t'has sentit com un globus captiu? Etèria i volàtil, amb un llast als talons de punta? ;-) Les Guzzi serien de sol, per passar inadvertida en la nit barcelonina? Amb tot, em sembla que et vaig reconèixer pels carrerons del Barri Gòtic per la llum fetillera que irradiaves al teu pas... En fi, Barcelona t'espera de nou.

12:23 p. m.  
Blogger Gatot said...

No et passa que quan et trobes amb noves sensacions aquestes perduren encara alguns dies com aromes en el record?

I per cert... què tal els sopars?

petons i llepades viatgeres!

2:15 p. m.  
Blogger Joana said...

Tondo,
Tot és millor sense presses...slow!
B-612,
Els vestits a mida ... costa trobar-ne, com l'equilibri emocional...
Toy,
Sí, hi tinc amics . Per això m'escapo de tant en tant!
Euria,

Són escapades curtes però profitoses!
Benvinguda!
Joan,
Encantada de tornar a Girona, i tant!
pd40,
La part antiga de les capitals és un lloc per perdre-s'hi...
robertinhos,
És que sóc de poble i quan vaig a la capital se'm nota, però tampoc vaig cremar Barcelona!!!
Candela,
Mmmmm síii, ja saps....
Veí,
Com una bruixa fetillera però més fashion!
Gatot,
En certa manera vivim de records i d'aromes...
Bona setmana a tothom!

4:06 p. m.  
Blogger Odalric said...

Talons i ulleres... combinat amb un somriure, Barcelona als teus peus :)

4:55 p. m.  
Blogger el paseante said...

L'equilibri emocional té molt a veure amb unes sabates de tacó i unes ulleres Gucci. M'has recordat la protagonista de Breakfast at Tiffany's.

5:41 p. m.  
Anonymous Marta Morera said...

Estimada Joana,

Quina alegria saber que l'escapada t'ha fet tan de bé! T'imagino, divina, amb les Gucci i els talons! :-)
M'agrada veure que tens el blog tan viu! Que sàpigues que l'he recomanat a les possibles alumnes de la segona edició del curs de weblogs de la Casa de Cultura!

D'aquí a pocs dies obriré un blog nou, molt més personal i no tant de feina. Li vaig prometre a l'Spock. Ja te'n passaré l'adreça. T'envio una forta abraçada,

Marta

11:05 p. m.  
Blogger Clint said...

Se't veu pletòrica, sembla que n'has tret profit de l'escapada!

4:09 a. m.  
Blogger Carolina said...

Entiendo y comparto tu reflexión sobre los viajes, son esenciales para seguir tu camino de cada día...vivir momentos especiales, en lugares anónimos, descubrir nuevos paisajes y formas de vida diferentes...y además cada vez que viajas el instinto aventurero se vuelve salvaje, todo lo saboreas con más ganas!
Y AL VOLVER...pues...que se puede decir..venimos con ganas de explicar y compartir esos momentos diferentes y si el viaje fue gratificante pues tendremos pilas para planificar el próximo!

5:39 a. m.  
Blogger Joana said...

Oldaric,
Amb un somnriure costa menys trencar el gel...
Paseante,
A vegades costa ben poc aixecar-nos l'autoestima i a vegades, no hi ha manera...
marta morera,
No sé si sóc un bon exemple per els / les teves alumnes... pensa-t'hi bé abans de donar-los l'adreça.
Gràcies per la visita, serà un plaer llegir-te!
Carolina,
Tienes razón. Una escapada recarga pilas i si es "salvaje" las quema!!! :)
un abrazo

10:47 a. m.  
Blogger Joana said...

Clint,
I només he anat a Barcelona...... ;)

10:49 a. m.  
Blogger Paul Walls said...

Doncs jo que sempre estic a Barcelona trobo a faltar el contrari...

1:22 p. m.  
Blogger Joana said...

Paul,
Vine cap a la garrotxa que hi ha uns indrets molt bonics!

1:44 p. m.  
Blogger violette said...

La propera vegada, vermut a la terrassa d'un bar...

4:37 p. m.  
Blogger Joana said...

Violette,
A Girona o a Barcelona. Fet!
Bona setmana wapa!

3:38 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home